El dimecres 7 de desembre de 2022 ens desplacem des de Valdepeñas (Ciudad Real) -on estem passant uns dies visitant La Mancha- cap a la Sierra de Andújar (Jaén).
L'objectiu és veure linx. Com que ja havíem fet un intent fa anys i no vam tenir sort (aquí la crònica del 2017), decidim contractar una empresa de guies per acompanyar-nos durant tot el dia.
Encara de fosc, ens reunim amb Fernando Torres de Birds&Lynx. Amb el seu 4x4 anem cap a la zona de La Lancha perquè és on els darrers dies s'estan deixant veure més linx.
Cap de poc d'haver agafat una pista forestal, un duc (Bubo bubo) aixeca el vol des del costat mateix de la carretera, es para en una pedra pocs metres més endavant i es deixa observar ben bé. Impressionant! Llàstima que encara no és gaire clar i no podem fer cap foto gaire bona.
El paisatge és bonic, amb blocs de pedra esquitxant el sotabosc. De tant en tant, algun arbre espectacular, com aquesta alzina surera (Quercus suber):
I algunes daines (Dama dama), bastant més esquerpes que els cérvols (d'aquí ve que no tinguem cap foto de cara):
Abans d'arribar a La Lancha, en una zona ombrívola, veiem una imatge de postal: una perdiu (Alectoris rufa) ben posada damunt una pedra coberta de molsa.
Ja a La Lancha, hi trobem molt "ambientillo". A les vores de la carretera hi ha un degoteig de persones amb els seus telescopis, mirant cap a baix de la muntanya esperant veure el linx en qualsevol moment.
Nosaltres també ens instal·lem allà i en Fernando ens explica el recorregut que havien fet una femella i dos cadells la tarda abans. No deixem de mirar per tots els racons.
De moment, el linx no apareix, però sí els cérvols...
i algun mufló (Ovis musimon), molt lluny d'on som nosaltres:
Quan el sol comença a escalfar una mica, a l'horitzó apareixen voltors que intenten aprofitar les tèrmiques. Un d'ells és un voltor negre (Aegypius monachus):
De tant en tant, les garses es posen a cridar. Ens diuen que, de vegades, és el senyal que indica que el linx és a prop. Parem més atenció però, de moment, res de res. Només descobrim un mussol comú (Athene noctua) amagat a l'escletxa entre dos blocs granítics:
Van passant les hores i... optem per asseure'ns-hi, però sense deixar de vigilar.
Quan estem a mig dinar (un entrepà molt bo preparat per l'empresa de guies), arriba un avís -via telèfon- d'una companya d'en Fernando que està un tros més avall de la carretera. Diu que han vist els linx! Una femella (anomenada Magarza) i els seus dos cadells d'aquest any. Diu que estan venint per una pista i que els veurem aparèixer un un revolt en uns minuts.
Excitació general !
Efectivament, els tres linx (Linx pardinus) apareixen per la pista, s'enfilen damunt una roca i... immediatament passa pel seu costat un cotxe d'un dels guardes de la finca que els espanta. Deixem veure'ls durant uns minuts (nervis!) però, per sort, cap de poc tornen a aparèixer i es tornen a posar damunt la mateixa roca a fer la migdiada. Els tenim una mica lluny. El telescopi és la millor manera de veure'ls com es llepen, com estiren la mandra... Preciós! Tots tres ben posats allà al damunt.
Malauradament, a aquesta distància, les nostres càmeres no donen per fer fotos bones (ni vídeos), però en fem algunes per tenir-les de record.
Cap d'una bona estona, baixen de la roca i agafen la pista. Els podem observar fantàsticament bé (...lluny, però bé). A estones van junts, a estones se separen cadascú per la seva banda. Els anem seguint mentre van pujant per la muntanya, pel mig de mates i blocs de pedra, fins que arriba un moment que es fiquen en un torrent i ja no els veiem més.
En aquest vídeo es poden veure, resumits en un minut, ens millors moments d'aquesta trobada amb el linx. I, si us quedeu amb ganes de més, també tenim aquesta versió de 3 minuts i mig.
Marxem de la Sierra de Andújar que el sol ja es pon. Les darreres clarors del dia il·luminen "la sierra". Un bon record visual per tancar la jornada.
En aquests vídeos deixem constància de tota la jornada a la Sierra de Andújar.
Una experiència emocionant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada