LA MANCHA ALTRA VEGADA _ Desembre 2022

 

Del 5 al 9 de desembre de 2022 vàrem ser a La Mancha amb l'objectiu d'observar ocells (sobretot, esteparis). Teníem el "camp base" a Valdepeñas, en un apartament, i cada dia sortíem a recórrer alguna zona diferent.  Aquest va ser el planning:

• Dilluns dia 5:  Arribada a La Mota del Cuervo i visita a la laguna de Manjavacas i llacunes del voltant.
• Dimarts dia 6: Al Campo de Calatrava.
• El dimecres dia 7 escapada cap a Andalusia, a Andújar, per intentar veure linx ...i el vam veure :)  
• Dijous dia 8: Al Campo de Montiel
• Divendres dia 9, de tornada cap a casa, Corral Rubio i llacunes del voltant.

La previsió meteorològica per aquella setmana no era gens bona.  Semblava que anirien passant fronts i que ens plouria cada dia.  Al final, va acabar plovent algunes nits i alguna tarda, però poca cosa.  L'únic dia que la pluja ens va impedir veure bé el que volíem veure va ser el divendres al migdia a Corral Rubio, d'on vam haver de marxar abans del que hauríem volgut. Contràriament a espatllar-nos el viatge, la pluja va fer que el paisatge estigués espectacular!!  Amb colors rojos de la terra, i verds dels sembrats que ja començaven a brotar. 

A continuació, els detalls del viatge:

El dilluns dia 5 vam marxar ben d'hora ben d'hora de Torelló i al migdia ja érem a La Mota del Cuervo, un municipi de la província de Conca, a La Mancha.  

Primera parada: visita als molins de vent:

Segona parada, a la gasolinera. Tocava repostar.  Sorpresa agradable: a la botiga tenien una ampolla de vi amb un ànec a l'etiqueta.  El dibuix sembla morell cap-roig però diu "Netta rufina" que és el xibec. En qualsevol cas, és ideal per la nostra col·lecció d'ampolles amb etiqueta amb ocells (i alguns éssers alats), que ja s'acosta a les 300 unitats:

Entre la Mota del Cuervo i la laguna de Manjavacas, comencem a disfrutar ornitològicament parlant. Veiem grues (Grus grus) als camps propers a la carretera:

... i desplaçant-se d'un camp a l'altre:

De tant en tant, un milà reial (Milvus milvus): 

I algun bitxac (Saxicola rubicola):

Ja la llacuna de Manjavacas, la trobem amb menys aigua que l'any passat. 

Tot i així, podem observar ànec blanc (Tadorna tadorna):

I també grues (Grus grus) i flamencs (Phoenicopterus roseus):

A part de la Laguna de Manjavacas, també donem la volta a les llacunes del voltant:  Laguna Sur, Laguna de la Dehesilla, Laguna de Sánchez Gómez...  Malauradament, la poca aigua concentra els (pocs) ocells lluny dels punts d'observació.  

En aquest vídeo de resum de la jornada, de 4 minuts i mig, es veuen algunes espècies més. 

Comentari -que val per tots els vídeos de la crònica-:  penseu a posar que es vegi amb HD ;-)

Vam acabar la jornada observant un bon vol de pardals de passa (Passer hispaniolensis):

El dia 6, arribàvem a la zona del Campo de Calatrava que clarejava.  

Prop d'Aldea del Rey (que és per on havíem previst començar la ruta), ens topem amb una boira força espessa. Tot i això, podem veure un grupet de cabirols (Capreolus capreolus) marxant d'un camp corrent en direcció al bosc:

I una bona colla de perdius (Alectoris rufa) picotejant en un camp, a la vora de la carretera:

Intentant escapar-nos de la boira, travessem l'Aldea del Rey i agafem pistes rurals, en direcció nord; com si anéssim cap a Ballesteros de Calatrava però per "camins de carro", passant per l'est del "volcán de los frailes" i el "volcán de la encina", entre finques amb activitat ramadera i també vedats de caça. El paisatge era bonic, amb colors de tardor. 

Al principi, els camins eren de fàcil transitar i ens van permetre observar ocells interessants però "no esteparis".  

Bitxac comú (Saxicola rubicola):

Caderneres (Carduelis carduelis):

Botxí (Lanius meridionalis):

Estornells (Sturnus sp):

Gralla becvermella (Pyrrhocorax pyrrhocorax):

Un cruixidell (Emberiza calandra) al costat d'un pardal de passa (Passer hispaniolensis): 

El que més ens va agradar, i ens va distreure, van ser les garses blaves (Cyanopica cyanus) que no paraven de moure's amunt i avall dels arbres, les clarianes, les tanques, els camps... dificilíssim fer-los bones fotos!

Pensàvem que per aquells camins acabaríem arribant a alguna carretera propera a la zona de Ballesteros de Calatrava però el google maps ens va jugar una mala passada; ens recomanava pistes que estaven tancades (propietat privada) i altres de molt mal transitar. Cap d'una hora llarga de camí, vam decidir no arriscar-nos a quedar "penjats" a la muntanya i vam recular fins Aldea del Rey.  Des d'allà, per carretera, vam anar cap a la zona de "La Puebla" un indret proper a Pozuelo de Calatrava, on ja l'any passat havíem disfrutat amb les estepàries, i aquest any ho vam tornar a fer. 

Comencem amb un parell d'imatges perquè us feu una idea del paisatge:

El primer que vàrem veure va ser una ganga (Pterocles alchata) que semblava que no tenia gaires ganes que la veiéssim, ben amagada darrera un terròs:

Cap de poc, un parell de daurades (Pluvialis apricaria):

...que resulta que un tros més enllà tenien les seves col·legues.  Un bon grupet! 

Mentre no apareixien els esperats piocs, ens entreteníem amb els estols de passerells (Carduelis cannabina):

I, ja us podeu imaginar quina il·lusió ens va fer aquest grup de gangues (Pterocles alchata) que es van deixar observar durant una bona estona, com si res...

...però varen arrencar el vol quan vam engegar el cotxe:

Cap d'una estona de voltar per allà, veiem un pioc (Otis tarda) volant.  El seguim amb la vista i intuim cap on es va a parar, uns centenars de metres més enllà.  Ens hi acostem (amb el cotxe) i descobrim el grup, força nombrós. Els podem observar força bé!

Cap d'una estona, un altre grupet :)

Vistos els piocs, continuem amb observacions més puntuals però que també s'agraeixen, com aquesta botxí (Lanius meridionalis) que al vídeo de més avall es veu bé com expulsa una egagròpila: 

o aquest bitxac (Saxicola rubicola) tan acolorit:

Ja tot marxant de la zona, encara es deixen veure una fredeluga (Vanellus vanellus):

i unes perdius (Alectoris rufa) ben amagades entre els terrossos: 

Per si no en teníem prou, encara un altre grup de piocs (Otis tarda):

I ja per acabar (ara sí), una puput (Upupa epops) ben posada i fotogènica damunt un tronc.  ...una mica massa a contra-llum pel nostre gust ;-)

Recomanem molt que mireu aquest vídeo de la jornada al Campo de Calatrava. Disfrutareu com nosaltres! Dura poc menys de 5 minuts.

Aquest dia vam anar a dinar de tapes a la plaça major de Ciudad Real, i a la tarda vam aprofitar per anar al Llano de los Albardinales, entre els pobles de Membrilla i la Solana.  Teòricament, és un bon lloc per veure estepàries però els camins estan molt malament per transitar ... i ja s'estava fent fosc.  O sigui que no ho vam aprofitar massa. 

Només d'arribar a la zona, vam veure una perdiu (Alectoris rufa), molt ben vista:

Vam estar molt de sort, que un grup de sisons (Tetrax tetrax) va passar volant davant nostre i vam poder veure on es paraven (massa lluny per fotografiar-los bé):

Una darrera imatge del lloc perquè us feu una idea de com és aquesta zona (de dimensions bastant reduïdes):

Dia 7, és el dia que vam anar a Andújar a veure el linx. La crònica, amb vídeos,aquí. 

Dijous dia 8, vam voltar pel Campo de Montiel, començant per Santa Cruz de Mudela, cap a Torrenueva, Cózar, Torre de Juan Abad, Montiel i Fuenllana.  

La protecció de Zona ZEPA del Campo de Montiel està molt fragmentada (no com a Calatrava, que és una ZEPA molt gran). Aquí a Montiel, del que es tracta és d'anar voltant per camins rurals; de Zepa en ZEPA. 

El paisatge estava preciós!  Amb molts contrastos de colors, sobretot deguts a les darreres pluges que havien deixat la terra fosca i el cereal començant a brotar. També hi ajudava el cel, a estones ennuvolat i a estones serè (perquè els fronts de núvols no deixaven de passar un rere l'altre), deixant -fins i tot- algun arc de sant Martí.

En mig d'aquest paisatge, gralles (Coloeus monedula) barrejades amb coloms:

Calàndries (Melanocorypha calandra) cantant "a tope" i amb el bec ben enfangat de buscar entre la terra molla: 

I xoriguer comú (Falco tinnunculus): 

Desplaçant-nos entre una zona i l'altra, veiem arpella comuna (Circus aeruginosus), mascle: 

I àliga imperial (Aquila adalberti), jove:

Arribats a Montiel, vam agafar una pista de terra a l'oest de la població:  El camí de Fuenllana, en bastant bon estat.  Novament, un paisatge espectacular!  (Les fotos no fan justícia :(

Quan feiem aquest camí va arribar el mal temps.  Plovisquejava i feia força vent.  Això no ens va impedir veure uns bitxacs preciosos (Saxicola rubicola), femella i mascle: 

I poc abans d'arribar a Fuenllana, la sorpresa final:  Un grup molt gran de sisons (Tetrax tetrax) barrejats amb ganges (Pterocles alchata):

En aquest vídeo, de 3 minuts, podeu veure el resum del Campo de Montiel.

La tarda de dijous la teníem reservada per la Laguna de Navaseca però quan hi vam arribar plovia, no hi havia gaire res especial i la claror era dolentíssima per fer fotos.  Així que no ens hi vam estar gaire estona. 

Alguns ànecs blancs, algun flamenc al fons, gavians foscos, batallaires, polles d'aigua... 

En aquest vídeo, d'un minut i mig, podreu veure alguna cosa més que aquestes "merdi-fotos".

I el dia 9, ja de tornada cap a casa, anem cap a la zona de Petrola i Corral-Rubio, a Albacete. 

Comencem per la llacuna de Petrola, on hi ha un observatori (que per arribar-hi quedem ben enfangats hehe):

Al costat des del camí que porta a l'observatori hi ha una llacuna amb cabussó collnegre (Podiceps nigricollis):

Dins la llacuna, algun flamenc (Phoenicopterus roseus):

Ànecs blancs (Tadorna tadorna):

I a l'altre costat de la llacuna, grues (Grus grus):

Entre Petrola i les llacunes de Corral-Rubio tornem a veure grues:

I també alguna fredeluga (Vanellis vanellis): 

El paisatge ha canviat de colors.  Ara, amb més grocs i ocres, en part pels canyissos que cobreixen les llacunes que s'han assecat. 

Arribant a Corral-Rubio, al costat de la llacuna de la Hoya Chica, una arpella comuna (Circus aeruginosus):

i ànecs collverds (Anas platyrhynchos), volant o a les llacunes:

Ja a Corral-Rubio, a les llacunes del costat de la població, també ànecs collverds i algun flamenc:

I  xarxets comuns (Anas crecca):

Voltem entre Corral-Rubio i Bonete, per intentar trobar piocs. 

En una pila de pedres, un parell de xixelles (Columba oenas) i un mussol comú (Athene noctua):

També veiem botxí (Lanius meridionalis):

Novament, una arpella (Circus aeruginosus):

I quan ja havíem perdut l'esperança, ens sobrevola un pioc (Otus tarda):

El seguim amb la mirada, a veure si localitzem el "ramat".  Anem cap a la zona on s'ha dirigit, però no hi ha manera.  Ja desistim i...  tot marxant, se'ns aixeca un grup de 9 o 10 piocs de ben al costat de la pista!  Per sort, es paren un tros més enllà i els podem ben observar: 

Veiem a l'aplicació del radar de pluja que està arribant un front actiu. Marxem ràpidament cap a la llacuna del Saladar o de la Higuera, on podríem veure malvasia capblanca. 

Arribem, en veiem, i es posa a ploure a bots i barrals. No obstant això, en tenim una imatge per deixar-ne constància: 

En aquest vídeo de 4 minuts, podreu veure el resum d'aquest darrer dia.

I com que els piocs han sigut uns dels ocells estrella de l'escapada a La Mancha, hem fet un vídeo de menys d'un minut dedicat a ells.  (És dels piocs del campo de Calatrava i els de Corral Rubio): 

Acabem amb l'única selfie que ens hem fet en tot el viatge, en record d'una bona escapada!