NEVADA DE MARÇ A TAVERTET

La nevada d'ahir a la tarda ens va enganxar a Tavertet.  Ja teníem previst anar-hi i, com que no semblava arriscat, hi vam pujar igualment.  L'objectiu era veure ocells i, si bé no va ser una sortida ornitològica excepcional, sí que ens va permetre algunes observacions interessants i el gaudi d'un paisatge espectacular.

La primera sorpresa va aparèixer a pocs quilòmetres de l'Esquirol quan 8 grues (Grus grus) en formació estaven ben desorientades per la nevada, que els va enganxar en la migració cap al nord.  Vam parar el cotxe de seguida que vàrem poder però ja no vam ser a temps de fer gaire fotos.

En arribar a Tavertet continuava nevant.  El paisatge era preciós però no es veia ni sentia cap ocell.

De tant en tant, ens paràvem per fer fotos. Cada racó era una postal.

En arribar a la zona de l'Avenc, la imatge de la cinglera ens va impressionar novament (...és bonica sempre!).

En mig de la paret, s'intuïa un puntet en una lleixa: un voltor (Gyps fulvus):

Ja cap a Pla Boixer, els xiscles de les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) trenquen el silenci.

N'observem dues en mig d'un prat buscant menjar sota la neu. No és fàcil fer les fotos (suposo que no tenim l'equip preparat per aquestes condicions).  En Xevi no les acaba de veure ben enfocades :(

Tot i així, aquí en podeu veure unes de testimonials:

El mateix passa amb els pinsans (Fringilla coelebs) que volen esperitats d'una banda a l'altra, parant-se sota els boixos o, momentàniament, a les branques dels arbres. N'hi ha desenes (potser centenars) però ens és impossible fer una foto decent.

Al cap d'una estona de ser allà, per l'oest, el sol es deixa entreveure enmig dels núvols.  Continua nevant lleugerament.

De mica en mica, la nuvolada va escampant.  Els colors del paisatge es fan més vius.  Les vaques s'agrupen per menjar.

Uns corbs (Corvus corax) volen per damunt el bosc enfarinat:

Desfent el camí des de pla Boixer cap a Tavertet, tornem a observar el cingle (ara més il·luminat). El voltor ha trobat companyia:

Continuem veient imatges "de postal":

I, de sobte, ens sobrevola un voltor, impressionant! ...per més que estiguem avesats a veure'n, l'envergadura de les seves ales no deixa de sorprendre'ns.

Prop de l'Avenc, passant pel mig del bosc, un paisatge en blanc i negre...

...en el qual hi apareix un toc de color: una guineu (Vulpes vulpes) que s'amaga ràpidament en mig dels arbustos:

Són quarts de sis de la tarda i la temperatura no té res a veure amb la de dies anteriors.  Fa fred, i el vent no convida a estar-se a l'exterior. Podeu fer-vos una idea amb el vídeo casolà.

EL PELA-ROQUES, L'OCELL QUE SEMBLA UNA PAPALLONA

Feia dies que companys ornitòlegs de la comarca havien vist un pela-roques (Tichodroma muraris) als cingles de Tavertet. 

A casa, en Xevi i l'Helena no l'havíem vist mai, i la Bet només una vegada.  Per tant, ens feia molta il·lusió poder fer aquest "bimbo".

Hem sortit de Torelló amb boira i, a mesura que ens hem enfilat cap al Collsacabra (després d'haver recollit l'Arnau Soler a Sant Hipòlit de Voltregà), hem vist el sol i un paisatge de colors de tardor espectacular.  

Just abans d'entrar a Tavertet, no ens hem pogut estar d'aturar-nos a fer unes fotos:

Ja a Tavertet, ens hem trobat amb en Joan Goy, en Miquel Arxer i en Ramon Aguilar, i hem anat cap als cingles de l'Avenc. La boira continuava als nostres peus.  Des de la vora del cingle semblava un matalàs:

 

Ens havien explicat en quina cinglera havien vist el pela-roques dies enrere i hem anat directament a la zona. La primera reflexió:  "Això és molt gran per veure un bitxo tan petit!".  I ens hem distribuït a la cinglera equipats amb binocles, "catalejos" i càmeres.

Aquí podeu veure en Joan Goy i en Xevi, petits-petits, damunt el cingle (en el punt des d'on finalment, una estona més tard, hem vist el pelaroques):

 

Aquí, en Joan amb l'Arnau i la Bet:

En Joan, observant, amb la boira al fons:

I l'Helena, pensativa:  

Finalment, en Ramon ha donat l'avís.  El pela-roques!!  Una petita taqueta grisa, en mig d'una taca negra de la paret.  Quan l'hem tingut tots localitzat, les càmeres no han parat de fer fotos, tot i que el teníem molt lluny i érem molt conscients que no sortiria cap foto espectacular.

 

No obstant això, aquí en teniu alguna mostra.  Un ocellet, que sembla una papallona, i que l'hem pogut observar mentre es netejava les plomes a la paret:

Per sort, l'hem pogut observar una bona estona, fins que se n'ha anat cap a una escletxa del cingle on ja no el podíem veure.  

Hem decidit retornar cap al cotxe i seguir cap a Pla Boixer.  Malauradament, avui no hi havia massa activitat d'ocells a la zona.  Hem vist: un falcó pelegrí, cercavores, corbs, gralles de bec vermell, grups grans de caderneres, bitxacs, aligots, roquerols, cotxes fumades, pit-roig,... i també hem sentit repicar un pigot.

Des del racó del silenci, passat Pla Boixer, hem pogut gaudir dels colors de la tardor, mirant cap a la zona de Rupit i Montdois:

I, ja al migdia, hem decidit acabar la matinal ornitològica, seguint el camí que porta cap a Cantonigròs, passant per dins la fageda.  Novament, espectacular!