Tot i que la previsió meteorològica no és clara, decidim continuar amb els plans previstos: passar el dissabte al parc natural del Cadí-Moixeró, començant per la zona de Coll de Pal. Ens dirigim cap a Berga i Bagà passant pel Lluçanès, per la carretera C-62. Durant el trajecte, a part dels ocells habituals, abans d'arribar a Olost observem alguns ballesters. Des de Bagà agafem la carretera que va a Coll de Pal, BV-4024.
Parem a l'entrada del parc natural, en una zona on -tot i ser d'hora- hi ha escaladors pujant parets. Els roquerols els fan companyia.
Fa fresca. Sentim les mallerengues emplomallades que van en grup d'un pi a un altre. Tot i que costa, al final es deixen veure:
Intuïm que aquesta també serà una sortida ornito-botànica. Hi ha diversitat de flors (tot i que no es veu tot tan florit com en la sortida de Pardines de fa uns dies).
Seguim carretera amunt (déu-n'hi-do, com puja!). Veiem merles, cuereta blanca i tallarol de casquet. Ens tornem a parar a un mirador des d'on es veu la vall, amb Bagà i Guardiola de Berguedà.
Mentre observem les flors, i els insectes que les visiten, un isard jove travessa la paret del davant. Nosaltres el mirem a ell; ell ens mira a nosaltres:
El cel està mig ennuvolat i la boira es mou d'una banda a l'altra. De sobte, veiem un rapinyaire mig sortint de la boira. Un astor, que havia caçat algun ocell. S'enlaira ràpid i fuig.
A les mates de la paret d'on ha sortit l'isard, un sit negre canta, ara damunt una branca, ara damunt una roca...
Tornem a pujar al cotxe fins a l'aparcament on comença la Ruta dels Trencapinyes.
La boira ens dificulta les observacions però ens deixa imatges ben boniques:
Observem les puntes dels pins i entreveiem la figura d'un ocell. És un pinsà borroner ben pintat. Per sort, la boira es retira i el podem veure amb condicions:
També es deixen veure un grupet de llucaretes. Una d'elles, es situa dalt de tot de l'arbre:
El paisatge, ara el veiem, ara no el veiem:
Quan ja comencem a dubtar sobre el nom de la ruta, comencen a arribar els trencapinyes. Mascle i femella (o jove?):
Gairebé sempre a les puntes dels arbres:
Les vores del camí, amb varietat de flors.
Com diu l'Helena: "Només se senten ocells i insectes".
També trobem maduixeres:
Tornem enrere en la ruta, on també veiem gafarrons, pit-roig, pinsans i un raspinell molt clar que ens fa pensar que podria ser un raspinell pirinenc (però no en tenim foto per contrastar-ho). També es deixa sentir un pigot garser gros i una merla de pit blanc.
Continuem en cotxe fins al refugi de Coll de Pal. Parem a l'aparcament i, de nou, un isard (aquesta vegada, un adult) es mostra davant nostra com sortit d'una postal:
Cap d'una estona, torna a sortir més amunt, com volent-nos demostrar qui domina aquell paisatge:
Prop del refugi, una cotxa fumada. A les roques i als prats, vegetació adaptada a les característiques de la zona:
I arribem a Coll de Pal, amb una temperatura de 12,5ºC.
Ens visita un voltor solitari (com ja n'havíem vist d'altres, també d'un en un):
Novament, isards. Però aquesta vegada, un ramat, pasturant prop el cim d'una muntanya propera:
Al prat de sota la carretera, una vaca que sembla un bull blanc :)
I comencem a sentir els xiulets de les gralles de bec groc que, finalment, es deixen observar en un prat davant nostre. Bimbo per l'Helena i en Xevi!:
Observem uns quants còlits grisos, fugissers:
Seguim un tros avall la carretera, pel costat de la Cerdanya. Els prats, plens de ramats de cavalls i vaques:
Un tros avall s'acaba l'asfalt i la carretera s'endinsa dins el bosc. Segueix fins arribar a l'alçada de les pistes de la Molina. Al fons de la vall, els hotels, els cotxes i les basses d'aigua. Un telecabina puja ciclistes amb les seves BTT per tal que puguin baixar a tota pastilla per les pendents de la muntanya. Al bosc, un sit negre:
Si bé la pista segueix cap a la Masella, no ens acabem de refiar de poder-hi arribar bé i decidim recular. El temps no acompanya massa i optem per baixar cap a la vall. Anem a dinar a una zona de pícnic de Guardiola de Berguedà, on accedim pel "Pont del Panxut", una passera penjant sobre el riu. Tot dinant (a 22,5ºC), observem caderneres i una àliga daurada que sobrevola la muntanya del davant. Un bon final per una matinal pirinenca.
