Seguiment d'un pela-roques

 

Segons el SIOC (Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya), el pela-roques és un ocell passeriforme de la família de Trichodromidae, nidificant als Pirineus i Prepirineus, tot i que de forma molt local i escassa (entre 75 i 100 parelles a Catalunya). És migrador i hivernant regular, en baix nombre, en ambients rupícoles des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, tot i que de forma localitzada.

És una de les espècies d'ocells que sempre fa il·lusió d'observar, perquè no és gens fàcil; el més habitual és veure'l de lluny i fugisserament.  

Aquest hivern, però, hem estat de sort!  Hem tingut coneixement de dos pela-roques que s'han "refugiat" en un petit poble del Pirineu i -sobretot un d'ells- es deixa veure buscant insectes i aràcnids per les parets de les cases, l'església i el campanar. 

Hi hem anat diversos caps de setmana i això ens ha permès fer seguiment de com ha canviat el seu plomatge de la gola; passant del gairebé blanc al negre.  Li hem fet fotos i vídeos, dels quals en compartirem una selecció en aquesta crònica. (El recull dels vídeos, al final). 

Comencem per les fotos en les quals es veu el canvi de color de la gola: 

El 7 de febrer: 

El 22 de febrer: 

El 8 de març:

Ara, algunes fotos del pela-roques menjant: 

Tot i que el més bonic és veure-li el color de les ales, costa molt poder-ho recollir a les imatges (als vídeos -al final de la crònica- es pot veure la velocitat amb que les obre i les tanca).  Aquí, obrint-les al desplaçar-se per les parets:

i aquí, volant (tot i que les fotos son de mala qualitat, les posem com a testimonials): 

i encara més testimonial (disculpeu la mala qualitat!) aquesta foto de l'ocell al costat de la campana del campanar: 

I acabem amb 6 minuts de les millors imatges en vídeo (6 minuts): 

Enllaç al youtube

Menorca a la primavera

El 28 de març, a quarts de quatre de la tarda, vàrem agafar el ferri "ràpid" cap a Menorca des de Barcelona.  És un ferri de Balearia que arriba a Ciutadella en poc més de 5 hores després de fer escala a Alcúdia (Mallorca).  Funciona amb gas natural i porta el nom de Margarita Salas (1938-2019), bioquímica, pionera en introduir l'àmbit d'investigació de la biologia molecular.  

...això ens va agradar :)

Amb aquest horari vam arribar a les costes de Mallorca de clar. 

Durant la navegació (per sort, amb bona mar) vàrem poder veure baldrigues (de lluny). Cap dofí :(

Vàrem gaudir d'una bonica posta de sol prop de Mallorca.  (A Menorca hi vam arribar de fosc).

La tornada, el dia 5 d'abril, la vam fer amb el mateix vaixell, sortint a les 8 del matí de Ciutadella, novament fent escala a Alcúdia, i arribant a Barcelona poc més tard de la una del migdia.  També ens va fer bona mar. 

L'objectiu del viatge era gaudir de la natura de Menorca i, en especial, dels ocells. Sortosament, una bona part de l'illa està sota alguna figura de protecció, ja sigui parc natural o àrea natural d'espais d'interès o àrea rural d'interès paisatgístic.  Segurament per això el paisatge és tan bonic!  ...i més aquesta primavera, que després de les pluges era tot verd i ple de flors per tot arreu. 

Aquest mapa el vàrem descobrir en un llibre que hi havia a casa de la Dulu i en Ricard (on ens vàrem allotjar, a Es Migjorn Gran). Aprofitem per agrair-los que ens deixessin casa seva com a "camp base" durant la nostra estada a Menorca  😘😘

El llibre porta per títol "Guia dels Espais Naturals de Menorca"; explica cadascun dels espais, descriu què té de valor, i diu com arribar-hi.  Els autors son Lluís Cardona, Joan Juaneda i Fèlix de Pablo.  Fent honor al nom del llibre, va ser una bona guia quan havíem de decidir on anar. 

També ens va ser útil descobrir el perfil de facebook "Aves de Menorca" per veure què s'estava veient a l'illa i on. 

Acostumats com estem a fer molts quilòmetres de cotxe durant les nostres vacances ornitològiques, vàrem trobar "petita" l'illa de Menorca.  Quan miràvem amb el navegador quan trigaríem a arribar d'un lloc a un altre, poques vegades superava la mitja hora.  Tot un luxe!  Segurament per això vàrem fer unes quantes ziga-zagues, i fins i tot vàrem repetir llocs que ens havien agradat. El fet d'estar allotjats ben al mig de l'illa ajudava a escurçar distàncies, perquè anava bé per fer "radials". 

Així que, a diferència d'altres vegades, en aquesta crònica no farem una explicació cronològica, sinó que ordenarem els llocs resseguint la costa (i l'interior) en sentit contrari a les agulles del rellotge. En els llocs en els quals hi hem anat més d'una vegada no diferenciarem si les imatges son de la primera o la segona vegada perquè l'objectiu és explicar què hem vist, no quan. 

Una altra cosa que ha diferenciat aquest viatge respecte altres és que hem caminat molt més!  Per sort (per la conservació dels espais naturals), a moltes cales i espais naturals només s'hi arriba caminant, sovint seguint el Camí de Cavalls.  És un camí que voreja tota l'illa i que està molt ben senyalitzat.  Està pensat perquè es puguin fer etapes d'entre 6 i 14 quilòmetres.  

En el següent mapa (que ens varen donar en un centre d'informació turística) es veu bé.  I també es veu quines son les carreteres principals de Menorca. 

Tenint en compte tot això que acabem d'explicar, aquest serà l'índex de la crònica: 

1- Entorn d'Es Migjorn Gran.  Incloent la Cova des Coloms. 

2- Son Bou

3- Punta Prima, davant s'Illa de l'Aire

4- Cala Rafalet

5- Prop de Maó:  Cala Sant Esteve i Cales Fonts (Es Castell) i Poblat Talatí de Dalt

6- Parc Natural de s'Albufera des Grau

7- Cap de Favàritx

8- Salines d'Addaia i Mongofra

9- Interior, entre Maó i Es Mercadal: camí d'en Kane, Sa Roca, Penya de s'Indi i El Toro. 

10- Badia de Fornells

11- Cala Tirant

12- Lluriac

13- Cap de Cavalleria

14- Cala Binimel·là

15- Camí de Santa Àgueda

16- Punta Nati

17- Prop de Ciutadella: Pont d'en Gil, Naveta des Tudons

18- Son Saura

19- Cala Galdana

20- Binigaus

Som conscients que ens hem deixat racons interessants per visitar, però una setmana dona pel que dona.  Aquesta crònica no pretén presentar l'illa en la seva totalitat, sinó només explicar la nostra experiència en aquest viatge. 

Abans de començar a explicar punt per punt, hem de fer un comentari meteorològic rellevant:  Ens va fer vent cada dia!  Els primer dies, una tramuntana molt molt forta, que fins i tot va impedir que els ferris sortissin de port. Una mica empipador, la veritat. En algun moment ens va condicionar la visita als llocs, que vam optar per fer-la més ràpida del que hauríem volgut.

A part del vent, vàrem estar prou de sort perquè només va plovisquejar en algun moment. 

Comencem!

1- Entorn d'Es Migjorn Gran.  Incloent la Cova des Coloms. 

Vam decidir començar per conèixer el costat de casa.  Ens vàrem llevar ben d'hora ben d'hora perquè la previsió meteorològica deia que podia ploure a mig matí.  Des de la terrassa vam veure aquesta sortida de sol:

El primer ocells a escriure a la llista:  El pardal comú.  Encara una mica a les fosques. 

Vam anar en cotxe fins al cementiri d'Es Migjorn Gran i allà vam començar a caminar cap a la Cova des Coloms, primer per una pista per la qual poden passar cotxes, però només dels veïns, i després per un caminoi. 

Vam fer les primeres fotos de les parets de pedra seca tan típiques de l'illa, i d'alguna construcció talaiòtica:

En una de les parcel·les, un petit ramat d'ovelles de raça menorquina:

Vam començar a veure ocells.  Aquests en son una petita mostra:

- Merla:

- Tallarol de casquet: 

- Tallarol capnegre:

- Perdius, corrent en mig del camí (no es van deixar veure gaire bé):

En el moment d'agafar el camí cap a la cova es comencen a veure les parets rocoses del barranc de Binigaus (orientat cap al Sud):

Vàrem veure, per primer cop a l'illa, algun milà reial i una àliga calçada.  Després ens vam "afartar" de veure'n per tot arreu.  I, en el cas de les calçades, n'hi havia de fase clara, fase fosca i plomatges intermitjos. 

- Milà reial:

- Àliga calçada:

Ja ens havien avisat en Ricard i la Dulu que la cova era espectacular, però va superar les espectatives. És impressionant. No esperàvem veure aquell "forat" tan gran!

Quan vam arribar a l'entrada de la cova va sortir un nombrós grup de coloms roquers (fent honor al nom del lloc).  Es van escampar per les roques del barranc. Només vam poder fer foto testimonial d'aquest:

- Colom roquer:

Tal com deia la previsió, a la tornada ens va ploure.  No ens vàrem poder entretenir gaire per fer fotos, però sí a aquesta porta també típica, i les flors al peu de les parets de pedra del camí.  

Vàrem fer fotos d'altres flors, que les posarem al final de la crònica.

2- Son Bou

Comencem la volta a l'illa pel sud, i després anirem girant cap al sud-est.  

A Son Bou hi vàrem descobrir tres hàbitats (i els ocells que els son propis):  zona marina, aiguamoll i dunes amb vegetació.  És un lloc que val molt la pena!  

Des de l'aparcament, prop de la platja, s'agafa una passera.  El primer que es troba és l'aiguamoll o Albufera de ses Canèssies. 

L'espai interior de l'aiguamoll fa molt bona pinta, però és bastant difícil l'observació d'ocells, perquè el canyís és alt (amb excepció d'un petit "foradet" molt a prop de l'aparcament, on sí que es veu l'aigua).

Al punt on l'aiguamoll interacciona amb el mar és interessant, però està molt "humanitzat", hi ha oques i ànecs domèstics (de races "rares") que volten per allà fent les delícies dels turistes no ornitòlegs (que els donen menjar).  A nosaltres ens hi sobraven, francament.

Hi vàrem veure...

- fotges (que fins i tot es passejaven per la sorra, també buscant menjar):

- Ànecs collverd:

- Ànec griset: 

Quan vam ser a la zona marítima vam caminar per la platja.  

Mirant cap a l'est es veia aquest penya-segat que és el límit est de les platges de Son Bou:

Vam anar direcció oest.  Teníem les dunes a la dreta. La sorra estava plena de barquetes de sant Pere mortes (com a tot el litoral de l'illa).  Ja les mostrarem amb detall més endavant. 

Durant el recorregut per la platja vam poder observar nombroses gavines corses, gavians argentats i un bec d'alena.  Quan vam arribar a una zona amb roques, hi havia corriols camanegre i una xivitona.

- Gavina corsa:

- Gavià argentat de potes grogues:

- Bec d'alena (que ens va tenir entretinguts una bona estona): 

- Corriols camanegre: 

- Xivitona: 

El final de la platja per l'oest és un espai molt bonic. S'ajunten dunes, amb vegetació florida, amb roques, i un mar de color turquesa preciós: 

La part de les dunes ens va sorprendre molt.  Positivament!  Des del camí que passa per entremig les dunes vas veient per una banda el mar, i per l'altra l'aiguamoll.  I just al costat, flors i vegetació on s'hi paren ocells com ara passerells ben pintats o còlits grisos acabats d'arribar d'Àfrica.  És un recorregut que va des de Son Bou cap a Sant Tomàs.

- Passerell comú:

- Còlit gris:

De tornada, els núvols de tempesta de darrera el penya-segat ja havien desaparegut.

Marxant de Son Bou, ens sobrevola un aufrany (també abundants a l'illa, com els milans reials i les calçades):

3- Punta Prima, davant s'Illa de l'Aire

Ens hauria agradat anar a s'Illa de l'Aire, on just aquells dies havia començat la campanya d'anellament de primavera, però anar-hi no és fàcil o, si més no, no és econòmic.  Així que ho vam desestimar i ens vam conformar a mirar-nos-la des de Punta Prima (des d'on vam poder veure pals de les xarxes d'anellament :)

Vam deixar el cotxe en un dels carrers més a l'est de Punta Prima i vam seguir el camí que voreja el litoral, també en direcció est. 

En una raconada, entre roques i un "mar" de barquetes de Sant Pere, vam trobar un grup de remena-rocs comuns. 

També hi havia un corriol cama-negre:

Un detall de les barquetes de Sant Pere:

Mentre en Xevi fotografiava la Bet mentre fotografiava els remena-rocs, una gavina corsa es va colar a la foto:

4- Cala Rafalet

Ens havien recomanat anar a la Cala Rafalet però en realitat no hi vam arribar.  Ens ho vam mirar des de dalt perquè s'havia de caminar una estona, feia molt vent i aquell dia ja havíem caminat força i -ho confessem- ens va fer mandra baixar i, sobretot, tornar a pujar. 

Des de dalt, des del carrer més oest de la població de S'Algar, ens vam mirar el penya-segat "S'Espenyador".  La cala quedaria a l'esquerra de la imatge.

Des d'allà vam veure alguns ocells...

- Coloms roquers:

- Un gavià argentat que s'havia arrecerat entre les roques: 

- I un esplugabous, que no sabem molt bé què hi feia damunt d'una roca davant el penya-segat: 

5- Prop de Maó:  Cala Sant Esteve i Cales Fonts (Es Castell), i Poblat Talatí de Dalt

Seguim pujant la costa per l'est.  Vam anar a la Cala Sant Esteve (d'Es Castell) just a la punta sud de l'entrada del port natural de Maó (el segon port natural més gran d'Europa).  . 

Hi ha restes del Fort Marlborough i unes formacions rocoses boniques.  Continuava fent molt vent i no ens hi vam entretenir gaire. 

En una raconada, una gavina corsa: 

Una mica més endins del port de Maó, també pertanyent a Es Castell, hi ha Cales Fonts.  La nostra intenció era només anar-hi a dinar (al final no ens hi vàrem pas quedar), però hi vàrem veure un gavià i un corb marí emplomallat enmig de les barques. 

- Gavià argentat de potes grogues: 

- Corb marí emplomallat:

A pocs quilòmetres d'allà, dins el municipi de Maó, hi ha un poblat talaiòtic Talatí de Dalt, que vam visitar "en representació" dels molts altres poblats que hi ha a l'illa. Ens vam dedicar a fer fotos de les pedres. No ens va cridar l'atenció cap ocell, només una planta resilient en una esquerda.

Les fotos de la visita turística a la ciutat de Maó les hem excloses d'aquesta crònica naturalista. 

6- Parc Natural de s'Albufera des Grau

Tal com mana la tradició, vam començar la visita al parc natural anant al Centre d'Interpretació que porta el nom de Rodríguez Femenías (un naturalista menorquí del segle XIX).  És a prop de la urbanització Shangrila (Maó). Hi ha una exposició sobre els valors naturals del parc. 

Des d'allà, seguint la mateixa carretera, s'arriba a l'aparcament des d'on comencen els camins que voregen l'albufera i porten a un parell d'aguaits. 

Durant el recorregut vàrem poder observar diverses espècies d'aus aquàtiques: 

- ànec griset:

- Ànec collverd:

- Ànec xibec:

- Cabussó emplomallat, amb dansa nupcial inclosa:

El vídeo de la dansa nupcial:

- Cabusset:

- Polla d'aigua: 

- Fotja: 

- Martinet blanc:

- Gavina vulgar:

- Corb marí gros:

Al costat de la població d'Es Grau hi ha també una zona inclosa dins el Parc Natural, tant a la platja (amb dunes) com més a l'interior (amb alguna llacuna):

Hi vàrem veure una sargantana i algunes espècies aqüàtiques una mica lluny (i les fotos no ens varen quedar gaire bé :( 

- sargantana italiana:

- ànec blanc:

- Cames llargues:

- Bernat pescaire: 

7- Cap de Favàritx

El Cap de Favàritx també forma part del parc Natural de s'Albufera des Grau, però el posem a part per la seva singularitat respecte la resta del parc.  El vàrem visitar una tarda que feia molt mal temps, amb vent molt fort que aixecava grans onades.  Vàrem fer fotos des del cotxe. Si obríem finestres quedàvem ben molls, així que algunes son fetes des de darrera els vidres.  Els vídeos del gavià jugant amb el vent son xulos perquè es veu la magnitud de les onades.

Els vídeos:  

8- Salines d'Addaia i Mongofra

En aquestes antigues salines (del segle XIX) hi vàrem fer un "bimbo" que ens va fer molta il·lusió! O sigui, hi vàrem veure una espècie d'ocell que encara no havíem vist mai.  ...i que tampoc tenien controlat els ornitòlegs de l'illa.  

Segons sembla, aquesta zona humida es desseca completament gairebé tots els estius, quan l'evaporació supera les aportacions d'aigua marina i no arriba aigua de pluja, però quan nosaltres hi vam anar estava preciosa. 

Però... comencem pel començament!  Vàrem agafar la carretera que porta a Mongofra nou.  A part del paisatge verd, hi ha formacions rocoses que ens varen cridar l'atenció, i hem fet collages fotogràfics.

Bastant abans d'arribar a Mongofra nou, a l'esquerra de la carretera (en un revolt) hi ha un aparcament on es deixa el cotxe i se segueix a peu.

Un cop a les antigues salines, abans de fer el bimbo vàrem veure una àliga pescadora i unes quantes aus aquàtiques, inclosos un grup de flamencs que van estar-s'hi poca estona.

- Àliga pescadora:

- Cames llarges: 

- Gamba roja (darrera el cames llargues):

- Xivitona: 

- Corriol cama-negre:

- Corriol petit: 

- Ànec blanc:

- Flamencs:

- Agró blanc:

- Bernat pescaire: 

- Corb marí emplomallat:

En una de les "piscines" de les antigues salines hi havia un martinet blanc i, prop seu, un ardeid que no era cap dels habituals.  Va resultar que era un híbrid entre martinet blanc (Egretta garzetta) i martinet dels esculls (Egretta gularis), per la qual cosa es diu Egretta garzetta x gularis).

- Martinet blanc: 

- Martinet blanc (dreta) i l'híbrid (esquerra):

- Egretta garzetta x gularis: 

Vàrem continuar el camí fins al mar, des d'on es veia Addaia: 

De tornada cap al cotxe vàrem veure...

- mosquiter comú: 

- tallarol capnegre:

- i una altra sargantana italiana: 

9- Interior, entre Maó i Es Mercadal: camí d'en Kane, Sa Roca, Penya de s'Indi i El Toro. 

Estem acostumats que, quan ens desplacem d'un lloc a l'altre en les nostres escapades ornitològiques, procurem anar per carreteres secundàries o camins rurals perquè així veiem si hi ha ocells a banda i banda, i parem si en veiem algun d'interessant.  A Menorca, però, no ho vàrem poder fer gaire això.  Primer, perquè no hi ha gaires camins rurals per on es pugui passar (molts estan restringits als veïns); i segon, perquè en les carreteres secundàries per on sí que es pot passar, hi ha paret de pedra seca a banda i banda, d'una alçada superior a la de les finestres del cotxe ... i no podíem veure què hi havia als camps del costat.  I, de fet, si hi haguéssim vist alguna cosa, tampoc es podria parar perquè no hi havia voral. 

D'entre les carreteres secundàries que vam recórrer per l'interior de l'illa hi ha el camí d'en Kane, que ens va recomanar la Laura (Gràcies, Laura!).  És un camí que va gairebé paral·lel a la carretera principal de Maó a Es Mercadal. També hi ha el de Sa Roca, que va de nord a sud, connectant la carretera que va de Maó a Fornells amb la que va de Maó a Es Mercadal.  Així és com es veia la carretera de Sa Roca des de dins el cotxe: 

Prop d'Es Mercadal hi ha la muntanya més alta de Menorca:  El Toro. Al cim hi ha una ermita i un restaurant.  Hi ha carretera fins a dalt de tot. Hi vam pujar a l'hora de la posta de sol.  Des d'allà es veu la costa nord. 

També prop d'Es Mercadal hi ha Sa Penya de s'Indio.  Hi ha una ruta marcada pel seu entorn però nosaltres només ens la vam mirar des de la carretera que va des d'Es Mercadal a Alaior: 

Per Es Mercadal hi vàrem passar moltes vegades durant les nostres anades i vingudes per l'illa.  En un camp sortint del poble hi pasturaven un ramat de vaques, acompanyades d'esplugabous: 

10- Badia de Fornells

A Fornells hi vam anar un dels dies a dinar.  A fer "un bon dinar", de fet :)  No hi vàrem veure cap ocell que ens cridés l'atenció o que no fos els típics dels pobles de la costa.  Així que ens vam fixar amb les meduses que hi havia a les aigües del port: 

També vam poder constatar la "invasió" de les barquetes de Sant Pere, que formaven onades immenses dins la badia:

11- Cala Tirant

Una de les cales de Fornells és Cala Tirant. A part de la platja, té una zona humida que correspon al final del torrent de Lluriac Nou.  També hi ha zona de dunes.

Només d'arribar, una àliga pescadora ens va sobrevolar durant una bona estona:

Sobre el torrent de Lluriac Nou hi ha una passera des de la qual vàrem veure una xivitona.

Ens varen sobrevolar uns ànecs collverds:

A tocar de la platja...

- Un martinet blanc:

- i un corriol petit:

12- Lluriac

Aquest és el nom que rep una zona humida que es troba entre la carretera que va a cala Tirant (est) i la que va al far de Cavalleria (oest), limitada al sud pel camí de Tramuntana i al nord pel Torrent de Lluriac Nou.

La vam descobrir anant cap al Cap de Cavalleria quan vàrem veure una llacuna on hi havia ànecs i fotges.  Ens va cridar l'atenció, però no anava gens bé de parar per observar-la perquè la carretera és molt estreta i força transitada. 

En realitat, encara no sabem com es pot observar la llacuna perquè l'opció d'acostar-s'hi a peu pel voral de la carretera és una mica perillosa.  Nosaltres vam afluixar la marxa del cotxe i vam fer tres de fotos des de la finestra. 

Així a primer cop d'ull vàrem veure...

- ànec griset: 

- ànec cullerot i fotja:

Buscant com acostar-nos a aquesta llacuna és quan vam descobrir que des de la carretera d'anar a cala Tirant es veu una zona d'aiguamoll que també és interessant i aquí sí que va bé de parar el cotxe perquè la carretera és ampla.  La part principal de l'aiguamoll és a l'esquerra de la carretera (en direcció a la cala).  Però a la banda dreta també hi ha uns canyissos on ens hi va aparèixer un agró roig que vam poder observar molt bé. 

Aquest és l'aspecte de l'aiguamoll de l'esquerra (banda oest):

Hi vam veure ...

- fotja:

- xivitona:

- cames llargues:

- martinet blanc:

- capó reial: 

A l'altra banda, a la dreta de la carretera, no es veia gaire res però... és d'on va sortir l'agró roig!

I també en va sortir una tortuga d'estany que va travessar la carretera i va venir a parar just davant d'on estàvem aparcats.  No vam poder resistir la temptació d'acostar-nos-hi: 

A part de les basses més visibles, s'hi intuia una part d'aiguamoll amagada en mig del canyissar:

Sobre canyissos i tamarius és on vam veure volar una arpella vulgar, que va caçar no sabem què:

Anant en direcció al far de Cavalleria, el paisatge és un mosaic de camps, clapes de bosc, i parcel·les amb bestiar (sobretot boví). 

En aquesta zona agrària hi vam observar cueretes blanques i grogues, i grasset de muntanya.

- Cuereta blanca:

- Cueretes grogues (al costat de les potes de les vaques):

- Grasset de muntanya:

13- Cap de Cavalleria

És la punta més septentrional de Menorca. La carretera que porta cap al far de Cavalleria és molt interessant.  Es va enfilant, en línia recta, agafant alçada sobre el mar (fins a 94 m.), i s'hi poden anar veient ocells a banda i banda.  

A l'inici hi ha el port de Sanitja, al costat oest del cap: 

Hi vàrem veure un grup de gavians argentats: 

- un bernat pescaire:

- i un martinet blanc:

Des de dalt el Cap, mirant cap a l'est, es veu la costa de Fornells:

També es veu el penya-segat del propi cap de Cavalleria: 

En aquesta època de l'any encara ens vàrem poder acostar fins molt a prop del far amb cotxe. En temporada alta no es pot.  

A banda i banda de la carretera hi ha una barreja de matollar i zona rocosa, acompanyat d'algunes parets de pedra seca.

Un ramat de cabres pastura per la zona, per això a mig camí hi ha una porta que s'ha de tancar després d'haver-la travessada perquè no s'escapin. 

Hi vàrem veure...

- bitxacs comuns:

- cotxa fumada:

- Passerell comú:

- i... "l'estrella" del cap de Cavalleria:  la merla blava que vam poder observar de ben a prop: 

Un cop arribats al far, ens vam passejar per la zona rocosa i ens vam endinsar a la cova del Cap de Cavalleria, des d'on es veu el penya-segat des de dalt:

Sobrevolant el Cap, diverses espècies de rapinyaires: 

- àliga calçada: 

- falcó pelegrí:

- Esparver:

- Xoriguer (que, en aquest cas, no estava volant :)

En el camí de tornada, ens vàrem aturar poc abans del port de Sanitja per seguir a peu per camins en mig del matollar.

Hi vàrem veure...

- capsigrany:

- Trobat:

- tallarol cap-negre:

Baixant del Cap, la Torre de Sanitja destaca en el paisatge:

14- Cala Binimel·là

Seguint el litoral en sentit contrari a les agulles del rellotge, després del Cap de Cavalleria hi ha diverses cales que son reconegudes des del punt de vista paisatgístic/turístic.  Nosaltres només vàrem anar a Cala Binimel·là, i va ser una visita molt fugaç. 

Hi vàrem veure...

- trobat:

- bitxac rogenc: 

- Tallarol cap-negre:

- i xoriguer comú:

15- Camí de Santa Àgueda

Continuant cap a l'oest, però aquesta vegada per l'interior, vàrem descobrir una carretera que ens va agradar molt:  el camí sota el castell de Santa Àgueda (un castell al qual no vàrem arribar a pujar). 

És una carretera "rural", amb molt poc trànsit, des de la qual es veu un paisatge preciós. És de les coses que més ens ha agradat de Menorca:  poder observar el paisatge que, tot i humanitzat, no té impactes visuals (paisatgístics) com els que -malauradament- tenim aquí (línies elèctriques, carreteres que tallen el territori, masies i granges descuidades estèticament, etc etc ...). 

Hi vàrem veure... 

- cruixidell, cantant "a tope":

- i bitxac comú:

Quan ens vàrem parar per fer aquestes fotos, vam sentir cantar guatlles i les vam tenir "a tocar".  Fins i tot les vàrem veure quan sortien a la vora del camp de cereals però... no vam ser a temps de fer-los fotos :(

A qui sí que vam immortalitzar va ser una àliga calçada que ens va sobrevolar:

En un punt de la carretera hi ha una bassa (suposem que artificial), on hi havia polles d'aigua (no en tenim foto) i ànecs collverds.

16- Punta Nati

És la punta nord-oest de l'illa.  Un paisatge pedregós i molt pla, alçat a uns 40 metres sobre el nivell del mar.  La vegetació és escassa i molt baixa. Hi ha llargues fileres de parets de pedra seca.  Segons sembla, és un lloc on pastura bestiar (oví) però nosaltres no n'hi vàrem veure.  A la punta hi ha un far, al qual s'hi ha d'arribar a peu, caminant uns 15 o 20 minuts des de l'aparcament (a velocitat d'ornitòleg, una bona estona més).    

L'inconvenient d'aquest recorregut és l'alçada de la paret que dificulta veure què hi ha a l'altra banda.  Tot i així, enfilant-nos com podíem, vam poder veure... 

- cogullada fosca: 

- cotxa cua-roja:

- i còlit ros:

Vàrem sentir perdius però no les vàrem poder veure.  I ens va semblar sentir torlit (que diuen que allà n'hi ha), però no n'estem segurs. 

Un cop al far és possible acostar-se a la punta (rocosa), damunt el penya-segat. 

Des d'allà vàrem poder observar baldrigues (probablement, cendroses).  

Segons hem llegit, a les parets de Punta Nati hi ha la colònia de cria més gran d'aquesta espècie a Menorca, però des de dalt no es veu pas.  Diuen que a l'època de cria, just abans que es faci fosc, es formen grans grups flotants de baldrigues davant la costa.

Ja de tornada al cotxe, vàrem fer fotos de les parets de pedra seca

I també de la vegetació de la zona: 

17- Prop de Ciutadella: Pont d'en Gil, Naveta des Tudons

A tocar de Ciutadella, cap al nord, hi ha el Pont d'en Gil, un forat al penya-segat de la costa oest de l'illa.  Hi vam anar perquè érem a prop, però no era pas el millor moment del dia des d'un punt de vista fotogràfic perquè quedava totalment a contrallum.

Des d'allà es veuen penya-segats (que tindrien continuitat amb els de Punta Nati) i un paisatge àrid però ben florit:

També prop de Ciutadella però cap a l'est, hi ha la Naveta des Tudons, una edificació d'enterrament de l'inici de la cultura talaiòtica. 

A molt poca distància de la Naveta des Tudons vàrem viure una "escena ornitològica" molt curiosa, que encara no li hem trobat explicació:  Un gran grup de gavians, amb uns quants milans barrejats, sobrevolaven una explotació agrícola i/o ramadera amb una gran excitació.  Ens vam parar al costat de la carretera per observar-ho i fer-hi fotos. No vam poder descobrir quin era el motiu d'aquell enrenou.

El vídeo: 

Cap de poca estona d'observar-los van arribar un parell d'aufranys:

I, per acabar-ho d'arrodonir, una mica enllà van passar un grup d'esplugabous, tot i que sense fer cas de la "moguda" dels gavians. 

Les fotos de la visita turística a la ciutat de Ciutadella les hem excloses d'aquesta crònica naturalista. 

18- Son Saura

Per arribar a Son Saura es passa per una carretera força estreta, majoritàriament, vorejada de pedra seca.  

Pel camí s'observen camps florits i amb algunes construccions (no talaiòtiques) d'ús per la ramaderia:

Des del cotxe mateix vam poder observar alguns ocells.  Per sort, no hi ha gaire trànsit en aquesta carretera en aquesta època de l'any (... i menys a l'hora que hi vam anar nosaltres) i ens podíem parar al voral.

Vam veure... 

- Capsigrany, de la subespècie Badius:

- Corb:

- Gavià argentat:

Ja a tocar del mar hi ha un gran aparcament i, en un costat, una porta de les típiques: 

Sense moure'ns gaire d'allà, es varen deixar veure...

- un pinsà:

- i unes quantes caderneres:

Vàrem seguir un camí paral·lel al mar, en direcció est, entre pins, estepes i altres matolls.  

Son Saura té platges verges de sorra blanca, amb parts rocoses entremig, i pinedes darrera la platja. També hi ha una zona de canyissos, vinculada al Canal de Ses Abelles (que desemboca allà). Sobre els canyissos hi volava una arpella vulgar:

Per variar, hi feia molt vent i hi havia mala mar, però tot i així un estol de martinets blancs es va "aventurar" a sobrevolar les onades que picaven a les roques:

19- Cala Galdana

Sabíem que aquesta cala és una de les més turístiques de l'illa i no ens feia especial il·lusió,  però al ser una època de l'any poc massificada vam decidir anar-hi a treure el cap. 

No hi vàrem estar gaire estona.  Vam acostar-nos a la part oest de la cala.  Segurament era la vegada que vèiem la mar més plana de tota l'estada a Menorca.  Els colors, turquesa, preciosos. 

Ens vam ficar per una zona que probablement a l'estiu deu estar tancada al públic, perquè semblava la terrassa privada d'un hotel.  Des d'allà vam poder arribar fins a una escletxa entre les roques des d'on es veien uns pins penjats del penya-segat, i l'aigua del mar jugant amb les pedres. 

Ja marxant de la cala, cap a les afores de la població, vàrem seguir un carrer que va paral·lel a un torrent que baixa del barranc d'Algendar.   A l'altra banda del torrent hi ha canyissos: 

Hi vàrem veure moltes orenetes (majoritàriament cua-blanques), de les quals en deixem una foto molt dolenta, però testimonial:

També hi havia...

- força caderneres:

- Tudons:

- i un xoriguer, mirant-nos des de dalt d'una farola:

20- Binigaus

Tanquem la volta a l'illa gairebé per on l'havíem començada.  La platja de Binigaus és just on arriba al mar el barranc on hi ha la Cova des Coloms. És una zona molt bonica.  

Dins el mar, davant la platja, unes formacions rocoses que, curiosament, també estan plenes de coloms, com la cova. 

Passejant per allà, ens va sobrevolar un aufrany, probablement dels que crien pels barrancs propers.

Gràcies a les guies hem descobert que a Menorca, molts dels aufranys son sedentaris (és a dir, no migren a l'Àfrica a l'hivern).

Des del mateix camí que voreja la platja es veuen parcel·les envoltades de parets de pedra seca.  Ens va fer il·lusió veure damunt la paret 3 còlits grisos (a la foto on es veu tota la paret es poden observar, tot i que minúsculs). 

- Còlit gris mascle:

- Còlit gris femella: 

El cant d'un trist ens va acompanyar una bona estona, fins que finalment es va parar en uns esbarzers.  Aquí també vàrem fer una foto de mala qualitat, però testimonial:

Fins aquí la nostra ruta per Menorca.  Ens va agradar molt ! (... a excepció del vent constant, que es va acabar fent pesat).  

El fet d'haver-ni anat a la primavera, després de pluges, va ajudar a que ho trobessin tot molt més bonic.  Val a dir que la realitat era molt millor que les imatges d'aquesta crònica, sobretot, els colors i la lluminositat, que són difícils de traslladar aquí.  

Sense flors, segur que el paisatge hauria sigut molt diferent.  Aquí una petita mostra de la diversitat que en vàrem veure: 

I ja acabem!  Amb un parell d'imatges...

- la llista dels ocells pbservats durant la setmana (en la qual hi falta el mussol comú i el grasset de muntanya, que ens els havíem oblidat).  En total, 91 espècies:

- i una foto a Punta Prima:

Un bon record, d'una bona escapada ornitològica-primaveral!

Vídeo resum