dimarts, 1 de juny de 2021

EXPLOSIÓ DE COLORS (I OCELLS) AL SECANS DE LLEIDA

 


Tot i que per Setmana Santa ja havíem anat als Secans de Lleida, vam decidir tornar-hi per gaudir del màxim esplendor de la floració, el 24 de maig. I estava espectacular! 

Com que ja hem fet diverses cròniques sobre els Secans en aquest bloc, avui no explicarem gran cosa, només compartirem les fotos que més ens han agradat i l'enllaç al vídeo que ho resumeix tot. 

Vam començar per la zona de Belianes-Preixana, després vam anar a Mas de Melons i Mas de Matxerri, i vam acabar als Plans de Sió. 

Aquesta és la selecció d'imatges: 
Vam començar el dia veient un comportament que no havíem vist mai: un oriol (Oriolus oriolus) fent l'aleta arran del cereal.  Impressionant!  Vam quedar tan bocabadats que no vam ni reaccionar per fer foto. I, evidentment, quan haguéssim volgut fer-la, se'n va anar a amagar-se dins una perera. 
Després va arribar el torn del gaig blau (Coracias garrulus)
Tot això, amenitzat pel cant dels cruixidells (Emberiza calandra) que quan es paren damunt el blat fa un efecte molt curiós amb les potes tan estirades:
Les garses (Pica pica) ens senyalaven que estan en un espai protegit:
A Mas de Melons, una cogullada (Galerida sp) i un còlit ros (Oenanthe hispanica) competien per la mateixa pedra:
A Mas de Matxerri, les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) s'arreceraven del vent enmig de la paret rocosa.
Un jovenet de gralla de bec vermell es movia maldestre, fent saltirons i petites volades: 
Poc més enllà, un conill (Oryctolagus cuniculus) prenia el sol:
I unes tórtores (Streptopelia turtur) estaven mig endormiscades en un arbre: 
Els abellerols (Merops apiaster) no paraven d'anar amunt i avall, reposant de tant en tant en una branca o un fil elèctric: 
I ja a Plans de Sió, una perdiu (Alectoris rufa) ens vigilava de reull: 
Per poc que pugueu, no us perdeu els Secans a la primavera!  Val mooolt la pena! 

dijous, 29 d’abril de 2021

BOSQUETA ICTERINA - BIMBO SENSE SORTIR DE CASA!

 

Pels que anem a veure ocells, "fer un bimbo" és veure una espècie que no has vist mai.  Quants més anys portes observant ocells més difícil és fer un bimbo. Però avui hem podut fer una observació excepcional:  Una bosqueta icterina (Hippolais icterina) ha vingut al solar del costat de casa, que veiem des de la finestra de l'estudi.

Per sort hem pogut observar-la bé.  I amb les fotos i els videos es veu perfectament la projecció de les primàries, tan llarga com les primàries visibles, tret que la diferencia de la bosqueta vulgar. 

Ens ha fet molta il·lusió!

Aquí en podeu veure-la en moviment. 



dimecres, 28 d’abril de 2021

UN MATÍ ENTRETINGUT - OCELLS EN MIGRACIÓ

Tenim la sort que des de la finestra de l'estudi veiem el solar del costat de casa, encara no edificat. És un bon lloc per observar-hi ocells. N'hi ha que hi són fixes tot l'any (mallerengues carboneres i blaves, pardals comuns i xarrecs, alguns fringíl·lids, tórtores turques i tudons, merles... i malauradament, també els gats del veïnat :(

I n'hi ha que només els veiem en migració, com és el cas de les espècies que s'han deixat veure aquest 28 d'abril de 2021. 

Ha estat un matí tan especial (per la diversitat -simultàniament- i durada) que hem decidit fer crònica i penjar vídeos al youtube (al final trobareu els enllaços).

El cas és que primer ha arribat una femella de bitxac rogenc (Saxicola rubetra) i més tard s'ha deixat veure el mascle:

S'hi han estat des de mig matí fins tarda enllà, movent-se constantment des de la tanca cap a les herbes i de les herbes a la tanca. I també han entrat al nostre jardí, cosa que ens ha permès incrementar la llista d'espècies que han passat per casa (anteriorment l'havíem vist al terreny del costat).
A estones es podien observar junts el mascle i la femella. 
En un moment donat, mentre observàvem la femella de bitxac rogenc, ha vingut a fer-li companyia una tallareta vulgar o comuna (Sylvia communis), a baix a la dreta de la imatge:
També s'hi ha estat unes quantes hores.
I, per acabar d'animar el matí, ha arribat un mascle de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), que durant una estona ha estat acompanyat del bitxac rogenc i un pardal comú:
Ha estat un matí emocionant. Poques vegades es veuen (sense sortir de casa) les espècies que apareixen a la següent imatge una al costat de l'altra.
Hem fet dues versions de vídeo per deixar constància d'aquesta jornada tan especial:

Versió breu d'1 minut.

Versió de 2 minuts
 

dissabte, 24 d’abril de 2021

EL SOCC DE CAN RIFÀ FONT - (SOCC 549)

"El SOCC (=Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya) és el principal projecte de seguiment que actualment desenvolupa l'Institut Català d'Ornitologia. El seu objectiu és determinar les tendències de les espècies d'ocells comuns i, a partir d'aquestes, generar indicadors ambientals. El projecte és possible gràcies a la participació de centenars d'ornitòlegs voluntaris.  Cada voluntari té assignat un itinerari de 3 quilòmetres, en el qual fa el cens d'ocells, 4 cops l'any, seguint un procediment establert.  El cens s'ha de fer dos cops a l'hivern (per detectar hivernants) i dos a la primavera (per detectar nidificants i migrants)". 

L'any 2015 ens vàrem animar a responsabilitzar-nos d'un itinerari del SOCC.  Vam buscar una zona que no tingués altres "soccs" gaire a prop, i ens vam decidir per un tram que va del sud del terme municipal de Torelló al nord del terme de Manlleu. 

Se li va assignar el codi 549. Avui us el presentem.

El nostre SOCC comença al Torrent de Masnou, sota Mas Llorenç, i va fins al Pla de l'Aire, passant per Espadamala. Com tots els "soccs" té 6 trams de mig quilòmetre cadascun, que s'han de fer amb 20 minuts (aproximadament) cadascun, anotant totes les espècies d'ocells que es veuen o se senten, i comptant el nombre d'individus.  S'especifica si estan a una distància de 0 a 25 metres, de 25 a 100 metres, o a més de 100 metres. A la primavera, també s'anota si pots identificar els mascles (pel dimorfisme sexual o pel cant).

Per facilitar l'anotació de la informació, disposem d'una llibreta, a la contraportada de la qual hem dibuixat el nostre itinerari:
Aquí el tenim situat damunt el mapa (utilitzant el Vissir de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya): 
Encara que al mapa es vegi el nom de Les Masies de Voltregà, en realitat no trepitgem pas aquest municipi perquè el riu Ter separa els termes de Torelló (al nord) i Manlleu (al sud) -per on transcorre el nostre SOCC- del Voltreganès. 

Per fer aquesta crònica, seguirem el SOCC del 18 d'abril de 2021. 

Tot i ser primavera, fa força fred i hi ha una mica de boira que ens dificulta començar a l'hora que havíem previst. Per fer temps, anem al Pla de l'Aire (que és on hem d'acabar el SOCC) per si veiem alguna espècie interessant.  Les espècies que es veuen abans de començar o després d'acabar les dues hores de cens, s'anoten a la llibreta com "observacions fora de cens". 

Estem a -1'5º
En mig de la boira veiem un bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 
En la poca estona que ens entretenim a fer fotos i gravar vídeo (que podreu veure a l'enllaç del final de la crònica), comença a sortir el sol.  ... però continua fent fred i el bitxac rogenc amaga una de les potes dins el seu plomatge: 
Al Pla de l'Aire hi ha una gran extensió de terreny amb un ramat de vaques. Aquí, sovint s'hi veuen espècies interessants. S'ha de mira bé.

Avui, per començar, sota un abeurador de les vaques, veiem una cuereta groga (Motacilla flava):

Als terrers del costat del camí, una cogullada comuna (Galerida cristata):
Finalment marxa la boira i podem començar el SOCC.  Anem cal al Torrent de Masnou.
Se sent una bona diversitat de cants d'ocells.  No sempre els sabem identificar. Destaquen els rossinyols, tallarols de casquet, merles, pit-roig, cargolet, tudó, pigot verd i també un cucut. Ens agradaria saber-ne més!  Aquí, en un SOCC anterior vam sentir cantar un boscarler pintat gros i ens va fer molta il·lusió. 
És important observar bé el camp i les bardisses del costat del rec.
Hi veiem un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca):
I també un tallarol de garriga (Sylvia cantillans):
Al camí que s'enfila cap a Mas Llorenç tenim un camp a banda i banda. Malauradament, de tant en tant, "repelen" els marges i no deixen que hi creixin arbusts.  
Continua fent fred.  L'herba encara està gebrada.
Un cop a Mas Llorenç, el camí fa baixada en direcció a Espadamala.  Al fons es veu Sant Hipòlit de Voltregà. On hi ha el senyal comença el segon tram. 
Per primera vegada al nostre SOCC, veiem un capsigrany (Lanius senator): 
A la dreta del camí un marge amb alguns roures.  Hi sentim un colltort. 
Hi veiem un gratapalles (Emberiza cirlus):
A l'esquerra del camí, un camp (on, a l'hivern, acostuma a haver-hi estols de fringíl·lids). Al fons el Torrent de les Comes.
Un camí per al tractor, que baixa cap al camp, és el punt on entrem al tercer tram.
Lluny, a més de 100 metres, a l'altra banda del torrent, una cornella (
Corvus corone):
Aquí també la "repelada" dels marges ha fet disminuir la diversitat i quantitat d'ocells :(
Al fons ja es veu Espadamala:
Travessem el torrent de les Comes.  Novament, se senten molts cants.
Arribem a Espadamala de Baix.
Un tudó (Columba palumbus) pren el sol: 
En aquest roure comença el quart tram.
En aquesta zona hi ha molts pardals (perquè s'alimenten del menjar de la granja) i, com que es mouen amunt i avall, hem d'estar al cas de no comptar-los dues vegades. 
En aquest punt ens observa una vaca i un pica-soques blau que, primer era a l'arbre i després ens observava traient el cap per una de les "finestres" del cobert. Llàstima que no hem sigut a temps a fer la foto. 
Al fons, sobre el santuari de La Gleva, veiem enlairar-se un grup d'una cinquantena de cigonyes que, en migració pre-nupcial, han passat la nit a la Plana camí d'algun país més al nord on criaran. 
Passat Espadamala, comencem a pujar cap al Pla de l'Aire. A l'esquerra del camí, un camp i al fons un turó on acostumem a veure garses, gaig i algun aligot. 
La següent foto està feta mirant enrere. A l'esquerra de la imatge ens quedaria el turó d'Espadamala.  
El quart tram és 100 metres més llarg que els altres. 
El cinquè tram comença on s'acaba la (lleugera) pujada. Hi ha unes pedres grosses que ens serveixen de punt de referència.  I també perquè aquest punt és al mig d'una línia recta imaginària, que aniria d'un padronet (lluny a l'esquerra) fins al castell del Voltreganès (lluny a la dreta).
A la dreta hi tenim la casa d'Els Plans.
Arribem als camps del Pla de l'Aire. 
Mirant enrere, observem el Pirineu encara nevat.
Les vaques s'atipen...
però a una d'elles li pot més la tafaneria i ens observa:
Continuem buscant alguna sorpresa en mig de les vaques.  Però només veiem les espècies "habituals". 
Arribem a la zona on, segons els dies, tenim feinada per comptar corbs, cornelles, gavians que sobrevolen, i (a l'hivern) estornells; sovint volen en estols des de la planta de compostatge que hi ha a prop, cap als arbres de la imatge o cap al Puig Guardial (al fons).
Un corb (Corvus corax) gralla dalt d'un arbre: 
I els cruixidells (Emberiza calandra) no paren de cantar (amb el seu cant tant característic):
El vent despentina una cogullada (Galerida cristata):
I, ja al final de l'itinerari, en un arbre vell on han posat una caixa niu per mussol comú (Athene noctua), podem observar el seu habitant que sembla que no té gaire son perquè ens mira de reull: 
Ja fora de cens, un milà reial (Milvus milvus) sobrevola el Pla de l'Aire (abans n'havíem vist un de negre):

Resultat del cens del 18 d'abril de 2021: 
  • 47 espècies diferents, més 6 observades fora de cens.  
  • Amb un total de 416 individus comptats. 
Ara tocarà entrar-ho a la base de dades per tal que, conjuntament amb les dades obtingudes per altres persones voluntàries, pugui servir per treure conclusions respecte les tendències de les poblacions d'ocells a Catalunya. 

En aquest enllaç podeu veure un vídeo de 5 minuts que resumeix aquestes dues hores.