La tercera etapa del viatge és la Sierra de Andújar, a Jaén. Ens hi estarem un parell de nits i aprofitarem al màxim les primeres i les darreres hores del dia per intentar veure el linx. Som conscients que és difícil però ho provarem ...i si no estem de sort, segur que igualment valdrà la pena.
A partir de les recomanacions d'amics i coneguts, tenim identificades les zones on tenim més possibilitats de veure el linx. La primera tarda comencem per la zona de la presa de El Encinarejo.
Ens han dit que, a part del linx, s'hi pot veure llúdriga, però no estem de sort ni amb un mamífer ni amb l'altre. El que sí que podem observar de ben aprop, i podem fotografiar (cosa que encara ens fa més il·lusió) son les garses blaves (Cyanopica cyanus).
Veiem com s'aprofiten de les engrunes i restes de menjar que han deixat els visitants de la zona de pícnic:
Quan ja hi ha poca claror, i mentre repassem insistentment -sense èxit- els voltants de la presa, ens passa per sobre una àliga que podria ser imperial ibèrica (Aquila adalberti). Si no és imperial, deu ser daurada (Aquila chrysaetos). Posem la foto testimonial per si voleu apostar sobre quina de les dues espècies és ;-)
Durant l'espera (movent-nos una mica per la zona), veiem cérvols, blauet, martinet de nit, pica-soques blau, raspinell, mallerengues blava, carbonera i cuallarga, gratapalles, orenetes cua rogenca, cuablanca i vulgar, falciots, tallarol capnegre, pigot verd, puput, ... i altres. També sentim cantar el siboc i el gamarús. No veiem (de moment) el falciot cuablanc africà que diuen que cria a la presa.
Quan ja és fosc, marxant cap a l'hostal, un siboc (Caprimulgus ruficollis) es deixa veure al mig del camí
L'endemà, ben d'hora ben d'hora, anem cap a la zona de Los Escoriales, i seguim la pista que porta al mirador del Embalse del Jándula. El camí està en molt mal estat. Té molts, molts, sots.
Encara fosc, veiem la silueta d'un mussol comú (Athene noctua):
I d'un cérvol (Cervus elaphus) jove o femella:
El paisatge és ple de raconades amb grupets d'alzines i mates de llentiscle i altres arbustos. Blocs de pedra granítica -escampats- fan de llocs perfectes per reposar o enfilar-se el linx. ... però, res de res... Ens hi deixem la vista però no aconseguim veure'l.
El que sí que veiem per tot arreu són cérvols. Alguns ja llueixen grans cornamentes.
També hi ha moltes daines (Dama dama), sovint en grup:
Només en una ocasió veiem mufló (Ovis orientalis orientalis), una femella amb la cria:
Les finques majoritàriament són privades, i són reserves de caça. En algunes d'elles fan cria de braus (toros de lídia). El paisatge és preciós.
A part de mamífers, veiem diversitat d'ocells, com ara un pigot garser gros (Dendrocopos major):
... i el forat fet per algun col·lega:
El capsigrany (Lanius senator):
La perdiu roja (Alectoris rufa):
El mussol comú (Athene noctua), que tot i ser de dia sembla ben despert:
I, ara sí!, el falciot cuablanc africà (Apus caffer), a qui en castellà li diuen "vencejo cafre":
La segona tarda i el segon matí, transcorren sense novetats. Hi afegim un nou recorregut, cap a la zona del santuari de la Virgen de la Cabeza i el mirador de Mingorramos. A la llista incorporem durbec, voltor comú, gratapalles, papamosques gris, oriol, ... No ens podem pas queixar :)
I, tot i que no acostumem a parlar dels llocs on ens allotgem, aquesta vegada fem l'excepció perquè es tracta d'un allotjament interessant per als naturalistes: l'Hostal la Caracola. Està especialitzat en turisme de natura. Les persones que ho porten recomanen llocs on anar; s'ofereixen a preparar l'esmorzar abans que surti el sol; han fet un espai amb menjadores i abeuradors per als ocells, amb un aguait; està al mig del bosc; són molt agradables de tracte ... i s'hi està molt bé!
I acabem amb la imatge que ens ha acompanyat per tota la Sierra de Andújar però que, en el nostre cas, l'avís ha estat innecessari
:(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada