Tal com havíem planificat, vam visitar zones de secà i llacunes, deixant les zones boscoses de més al nord per una altra ocasió. 
Algunes de les visites previstes van superar les espectatives; altres, van ser un fracàs perquè l'estiu no és la millor època de l'any per anar-hi a veure ocells.
Això és el que vàrem visitar:
- Dia 8: De pas, anant cap a Navarra, parem a Candasnos / Campdàsens (Osca). Passem per la Bardena Aragonesa i la Bardena Negra.
- Dia 9: Visita a la Bardena Blanca i Laguna de Pitillas
- Dia 10: Anem a Salburua (Vitoria-Gasteiz) i baixem cap a Laguardia (Rioja Alavesa) i Embalse de las Cañas (prop de Logroño).
- Dia 11: Foces de Lumbier y Arbayún
- Dia 12: Novament, a Pitillas i cap a casa.
A part de les fotos que fèiem habitualment, ara hi afegim també vídeos (que pengem al nostre canal de Youtube), dels quals podreu trobar l'enllaç dins la crònica.
CANDASNOS | CAMPDÀSENS
Al voltant d'aquesta població d'Osca hi ha uns quants punts que val la pena visitar:
1) una petita bassa que hi ha a l'entrada de la població (venint des de Catalunya) on de vegades es pot veure algun ocell interessant
2) la llacuna "Hondo de la Lagunilla" de gran interès a l'hivern
3) un camí rural paral·lel a la carretera principal (per la banda sud), que passa pel costat de zones de conreu
i 4) una bassa que hi ha a la sortida del poble a la dreta de la carretera.
- Trobat:
A la zona de conreu,
Ja dalt l'altipla de la Negra, un capsigrany (en realitat, en vam veure diversos):
Vistes d'un castell, baixant de La Negra:
L'endemà, ben d'hora, a la Bardena Blanca Baja, les siluetes de les muntanyes (anomenades cabezos, per la forma que tenen):
Paisatge semidesèrtic, amb ocells que sovint ens costen d'identificar (cogullades, cruixidells, aloses, terreroles). Al vídeo podreu veure'n més i millor (enllaç de més amunt).
Cogullades:
Prop del Corral de Zapata, hi ha una llacuna ("balsa") molt gran, a la qual malauradament està prohibit acostar-se. Amb el teleobjectiu vam poder veure ànecs, gavians, i moltes orenetes (vegeu el vídeo).
Des de dalt el mirador es veu una bassa on hi havia un adult de cabusset amb dos polls. I també diverses espècies d'ocells bebent aigua.
- La majoria dels passerells estaven mudant (el plomatge no era gaire bonic; encara):
- Cruixidell:
Mentre anem donant la volta per tornar al punt d'origen, veiem diversos "cabezos" dels que criden l'atenció:
Finalment, arribem al "Cabezo de Castildetierra", el lloc més turístic i emblemàtic de l'espai (al qual s'hi pot anar directament des del Centre d'informació, sense donar tota la volta):
I, per acabar d'explorar la zona, un cop arribat a l'inici, reculem en direcció a la Bardena Blanca Alta, per sortir per El Paso, i anar cap a la Llacuna de Rada.
Ja a la llacuna de Rada veiem diversos ocells interessants a l'entorn de l'espai, però dins la llacuna, res de res. El que sí que trobem és un lloc de picnic, a l'ombra, que va bé per dinar.
La llacuna és força gran:
Hi viu un grup nombrós de cignes, que al darrer dia vàrem veure volar, fent un breu exercici matinal (el vol pels voltants de la llacuna no va durar gaire més de 10 minuts, ben aviat van tornar cap a l'aigua):
Hi havia morell cap-roig i xibec (fotos) i també coll-verds, fotges, cames llargues, cabussets, i altres (que no en tenim fotos):
El darrer dia, com hem dit, hi vam anar a la sortida del sol i la sorpresa va ser que ens varen aparèixer un grup de 6 o 7 mallerengues de bigotis i ens van fer les delícies enmig dels canyissos durant una bona estona:
SALBURUA
També ens va sorprendre molt agradablement. No esperàvem veure el que vàrem veure, tant a tocar de la ciutat. Una zona d'aiguamolls, amb 11 quilòmetres de camins per recórrer a peu, anar en bici i, de tant en tant, entrar en algun aguaït i observar. Aquí teniu més informació.
Acabem la crònica amb una foto de record del viatge, amb el Castildetierra de las Bardenas Reales al fons: 
Aquesta vegada, el més destacable va ser una arpella jove que vàrem tenir a tocar, al Hondo de la Lagunilla; els capsigranys que eren per tot arreu; els limícoles i abellerols de la llacuna de la sortida; i, sobretot, el tros de carretera al costat dels conreus, on vam veure cucut, gaig blau, xoriguers, aligot i esparver cendrós, entre altres.
Al vídeo podeu fer-vos-en una idea. I a continuació, algunes imatges:
- L'arpella vulgar del Hondo de la Lagunilla:
Altres ocells del voltant de la llacuna:
- Passerell:
- Xoriguer comú:
- Gaig blau:
- Aligot comú:
- Esparver cendrós:
- Cucut:
A la bassa del costat de la carretera, a la sortida del poble:
- Capsigrany, a les zones de conreus properes a l'Hondo de la Lagunilla i a la bassa de la sortida del poble:
- Fredelugues:
- Corriol petit:
- Abellerol:
LAS BARDENAS REALES
Són una zona semidesèrtica al sud-est de Navarra, amb més de 42.000 hectàrees deshabitades.
Són Reserva de la Biosfera i val la pena visitar-les perquè el paisatge és sorprenent.
No s'hi pot circular lliurement, atès que estan protegides i perquè al seu interior hi ha un espai de pràctiques de tir de l'aviació de l'exèrcit. Els camins "circulables" en cotxe estan senyalitzats. A peu sí que es pot sortir del recorregut, però sempre que vagis en sentit contrari al camp de tir (lògic ;-)
Podeu trobar més informació a la web: https://bardenasreales.es/
En el mapa general podreu veure les diverses zones de Las Bardenas (la Bardena Negra, la Bardena Blanca Baja, la Bardena Blanca Alta i altres indrets) https://bardenasreales.es/turismo/folletos-turisticos/ i explicacions dels punts principals: https://app.bardenasreales.es/lugares-de-interes/c/0
Pel recorregut, ens va anar molt bé la descripció de tots els punts (que estan indicats pel punt quilomètric exacte), d'aquest bloc: https://aunclicdelaaventura.com/las-bardenas-reales-de-navarra/
Nosaltres vàrem visitar les Bardenas Reales en dues "etapes": el primer dia, anant cap a Olite (on teníem l'allotjament), vàrem començar per la Bardena Aragonesa, anant cap al Santuario de Sancho Abarca, i vam travessar la Bardena Negra. Després vam anar a veure el centre d'informació que hi ha al costat d'Arguedas i ens vam acostar fins al mirador que hi ha a tocar del centre. L'endemà, començàvem el recorregut per la Bardena Blanca Baja a les 8 del matí (no permeten anar-hi abans ni quedar-s'hi després de la posta de sol).
Val la pena anar-hi d'hora perquè després fa molta calor i comença a haver-hi molta gent per tot arreu.
Vàrem seguir el recorregut que dèiem abans (recomanat a la web i al bloc citats) entrant per Arguedas, donant tota la volta al "rectangle del camp de tir" i després reculant per sortir per la Bardena Blanca Alta (per El Paso).
Al vídeo podeu fer-vos-en més la idea.
A continuació, algunes imatges, començant per un mirador proper al Santuario de Sancho Abarca (al sud de las Bardenas):
Anant cap a la Plana de la Negra, un còlit ros i un bitxac comú:
Poc més endavant hi ha aquest pilot de pedres que potser era punt de referència:
Al Rincón de las Rallas hi ha una important colònia de voltor comú, i alguns aufranys:
La zona del Mirador de Juan Obispo és la que més ens va agradar. El relleu és impressionant.
El relleu és bonic, i varia de tonalitats segons com li toca el sol:
En uns camps de més endavant, un còlit ros, en ple procés de muda:
Arribem a la zona del "cabezo de Pizkerra", on en temps passats hi havia hagut bandolers, i que s'ha utilitzat d'escenari per rodar diverses pel·lícules. Diuen que en aquesta zona es poden fer rutes xules a peu:
Ja cap més cap al nord del recorregut rectangular, descobrim una bassa en la quan hi vam estar entretinguts una bona estona per la quantitat de passarells i cruixidells que hi venien a beure aigua i -suposem- a buscar una mica de frescor:
Arribant al lloc veiem un agró roig:
I a la zona de conreu propera, alguns bitxacs comuns:
I un xoriguer i un aligot:
LAGUNA DE PITILLAS
És un dels indrets que ens va sorprendre agradablement. Tant, que hi vam tornar el darrer dia (amb sorpresa inclosa).
Veient aquest vídeo podeu fer-vos-en una idea. Inclou el que vàrem veure el dia 9 (tarda) i el dia 12 (a la sortida del sol).
A continuació unes imatges, que comencen amb els plafons informatius que hi ha al costat de l'aparcament. També hi ha un centre d'interpretació, en una zona alçada des de la qual es pot veure la llacuna, però pels horaris que hi vam anar nosaltres no estava obert.
Més informació: https://espaciosnaturales.navarra.es/es/laguna-de-pitillas
Vàrem fer un vídeo específic de les mallerengues.
Tot i que ho teníem a bastants quilòmetres de distància, ens feia gràcia visitar Salburua, a Vitoria-Gasteiz, perquè sabíem que hi havia una colònia d'oreneta de ribera, amb nius artificials i, tenint en compte que hem tingut Riparias criant a la feina d'en Xevi, teníem curiositat per veure-ho.
Podeu veure-ho al vídeo, amb unes imatges bastant espectaculars d'un ramat de cérvols corrent pel mig de la llacuna. N'hem fet dues versions:
El punt de sortida i arribada va ser a l'edifici d'Ataria (Centre d'interpretació de la Zona Humida de Salburua), des d'on hi ha un mirador sobre els aiguamolls i sobre la colònia d'orenetes de ribera.
Aquí algunes imatges, començant pel centre Ataria:
Al nostre planning de l'estada a Navarra hi havia dos indrets més a visitar (de tornada de Salburua): les llacunes de Laguardia i l'embassament de Las Cañas (prop de Logroño).
Per arribar a la primera llacuna, vam haver de fer un recorregut per una zona boscosa, amb alguns rierols:
Aquest és el primer observatori, des del qual es poden observar cigonyes i els seus nius, i també vam veure morell de plomall, blauet, i moltes altres espècies que apareixen al vídeo.
A Salburua hi viu una població important de cérvols que, com us dèiem, van sortir a l'estampida quan un gos es va posar a cridar:
La segona llacuna que vàrem visitar era molt més oberta que la primera. Hi vam veure bec planer, becs d'alena, i altres.
I vam acabar el recorregut a Ataria, visitant en centre d'interpretació, i observant l'activitat encara frenètica de les orenetes de ribera.
FOCES DE LUMBIER Y ARBAYÚN
Dos dels indrets turístics per excel·lencia de Navarra són els congostos de Lumbier i Arbayún, per l'espectacularitat de les seves parets. Coincideix, a més, que s'hi poden veure diversitat d'espècies d'ocells.
En el cas de Lumbier es pot fer un recorregut a peu, molt interessant, pel costat del riu. En el cas d'Arbayún, en canvi, s'observa la "foz" des d'un mirador elevat.
A Lumbier hi vam anar ben d'hora ben d'hora, i vam fer un recorregut a la fresca que ens va agradar molt. Vam veure voltors, merla blava i molts ballesters (que crien a les parets) i que estan xisclant tota l'estona.
El recorregut que té un parell de túnels (antigament hi passava un ferrocarril), es necessita llanterna en algun moment (evidentment, pot ser la del telèfon).
És molt planer i el camí és molt llis, excepte si vols visitar el pont del diable, al final de tot, on has de baixar per unes pedres i hi ha cadenes per agafar-te.
El recorregut és d'uns 2 quilòmetres d'anada i 2 de tornada. No es fa gens pesat.
En aquest bloc teniu la descripció detallada: https://viajeros30.com/2019/01/13/ruta-foz-de-lumbier-navarra/
A Arbayún no vàrem estar gaire de sort. El paisatge és bonic però hi havia poca activitat d'ocells; només alguns voltors, i un aufrany molt lluny. Per sort, mentre hi anàvem, vam veure una àliga calçada, voltors i aufrany, que ens varen sobrevolar a poca distància (vam poder parar el cotxe i fer-los fotos).
Aquí teniu el vídeo, i a continuació unes fotos testimonials.
Un parell de la Foz de Lumbier:
Una de la "Foz de Arbayún" des del mirador, ple de turistes (com nosaltres, en aquest cas):
I els ocells vistos anant cap a Arbayún:
- L'àliga calçada
- L'aufrany
I un dels voltors:
ALTRES LLOCS VISITATS:
Les Llacunes de Laguardia, que estan a la Rioja Alavesa, les vàrem visitar, però no hi vam veure res, o gairebé res; unes perquè estaven seques, i una altra Prao de la Paul (que en realitat és d'origen artificial) tot i tenir aigua ho hi havia "ningú". Vam deduir que deu ser un bon lloc per visitar en època d'hivernada.
Més informació: https://turismo.euskadi.eus/es/espacios-naturales/biotopo-protegido-complejo-lagunar-de-laguardia/aa30-12375/es/
L'embassament de las Cañas, en canvi, només el vàrem veure de lluny. No permeten acostar-s'hi en cotxe, s'havien de fer un parell de quilòmetres a peu, com a mínim.
Més informació: https://espaciosnaturales.navarra.es/es/embalse-de-las-canas
En aquest enllaç hi ha una imatge de l'interior de l'observatori (que és el lloc on has de deixar el cotxe) i es veu la llacuna molt al fons, molt lluny. A més, a l'agost està tancat.
Amb la calor que feia aquell dia, i escarmentats amb el poc èxit d'observacions a Laguardia, vam decidir passar de llarg.
Per contra, hem observat ocells interessants mentre ens movíem d'un lloc a l'altre, o mentre fèiem alguna visita turística.
Aquí podeu veure el vídeo d'aquests "altres" i a continuació algunes imatges.
Una de les llacunes seques de Laguardia (bonica, però seca):
La llacuna Prao de la Paul que tenia aigua, però només dues oques i un corb marí gros, a la llunyania:
A Uxue, un poble que té una església fortificada interessant, vam poder observar nius de roquerols (a la mateixa església), amb els adults peixent:
I, anant per la carretera, de tant en tant havíem de parar perquè vèiem àligues marcenques com les de la foto, o esparvers cendrosos (dels quals no tenim foto de qualitat).
Ha valgut la pena. Per tornar-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada