SECANS DE MAS DE MELONS I BELIANES, A PRIMERS D'ABRIL

Amb ganes d'aprofitar al màxim el dia, aquest dijous sant vam sortir de Torelló a les 6 del matí, just quan s'acabava el toc de queda per la pandèmia del coronavirus.  L'objectiu eren els Secans de Lleida, i vam decidir començar per Mas de Melons.

Feia poc que s'havia fet clar.  Feia fresca (gairebé podríem dir que feia fred). Passat Castelldans ens vam aturar per primer cop perquè hi havia unes xixelles (Columba oenas) damunt una paret: 

No gaire més enllà, un còlit ros (Oenanthe hispanica) semblava que esperava el sol per escalfar-se una miqueta:

Ja arribats a Mas de Melons vam deixar el cotxe just davant el rètol que parla de les gangues.  "... a veure si estem de sort i les veiem!", vam dir.  I vam començar a caminar per la zona.

Vam sentir torlits (Burhinus oedicnemus), i vam aconseguir veure'ls a la distància: 

Vam veure gangues mooolt lluny, i ja de tornada al cotxe, ens va sorprendre un cabirol (Capreolus capreolus), primer pasturant al mig d'un camp i després en mig dels matolls: 

Vam fer un vídeo que podeu veure aquí.

Novament al cotxe, recordant que en una altra visita, ens havien sobrevolat les gangues just en aquell punt, vam esperar una estona més per si estàvem de sort i passaven.  I, sí, l'espera va tenir recompensa!  A la mateixa hora que l'altra vegada (cap a 2/4 de 10), vam sentit la cridòria de les gangues (Pterocles alchata), que van acabar passant força a prop: 

Seguint la volta habitual, vam anar cap a Mas de Matxerri, on se sentia -com sempre- la cridòria de les gralles (Corvus monedula) mentre volaven entre el ramat de xais i la casa:

També cridaven les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), en especial, una parella que va tenir-nos distrets una estona amb el seu comportament de festeig: 

Aquí podeu veure'n algunes imatges en vídeo.

A Mas de Matxerri no hi poden faltar els rapinyaires... 

Com aquest milà reial (Milvus milvus):

O el xoriguer comú (Falco tinnunculus) que té el niu en una caixa niu: 

A la plana de sobre Mas de Matxerri hi vam veure el botxí (Lanius meridionalis), ocell que sempre ens fa il·lusió pel fet que és una espècie que està en declivi: 

Durant tot el recorregut vam poder veure cogullades. Nosaltres sempre tenim dubtes si són cogullades comunes (Galerida cristata) o cogullades fosques (Galerida theklae).  De moment, a aquestes hi posem Galerida sp, a l'espera de confirmació. 

I ja marxant de la zona de Mas de Melons - Mas de Matxerri, observem un bitxac comú (Saxicola torquatus):

... i aquest preciós còlit ros (Oenanthe hispanica):

A la tarda, als Secans de Belianes - Preixana - Bellpuig ens va sorprendre el paisatge encar poc florit, en comparació amb altres vegades que hi havíem anat, al maig. Un mes de diferència s'hi coneix molt.  Esperem que faci una bona ploguda! Hi tornarem d'aquí unes setmanes. 

En qualsevol cas, va valer la pena!   En especial perquè vam veure alguns sisons (Tetrax tetrax):

Vam fer un vídeo de l'acostament d'un mascle a una femella.  El podeu veure aquí.

Però no es deurien entendre perquè el mascle se'n va anar per on havia vingut, i la femella va marxar cap al mig del camp: 

Vam sentir alguns torlits (Burhinus oedicnemus) però aquesta vegada eren difícils de veure.  Només un, testimonial:

Tampoc hi va faltar el xoriguer (Falco tinnunculus):

... ni els sempre presents cruixidells (Emberiza calandra): 

I acabem amb aquesta imatge d'una cogullada comuna (Galerida cristata), tot desitjant que d'aquí a uns dies poguem tornar-hi!