EL SOCC DE CAN RIFÀ FONT - (SOCC 549)

"El SOCC (=Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya) és el principal projecte de seguiment que actualment desenvolupa l'Institut Català d'Ornitologia. El seu objectiu és determinar les tendències de les espècies d'ocells comuns i, a partir d'aquestes, generar indicadors ambientals. El projecte és possible gràcies a la participació de centenars d'ornitòlegs voluntaris.  Cada voluntari té assignat un itinerari de 3 quilòmetres, en el qual fa el cens d'ocells, 4 cops l'any, seguint un procediment establert.  El cens s'ha de fer dos cops a l'hivern (per detectar hivernants) i dos a la primavera (per detectar nidificants i migrants)". 

L'any 2015 ens vàrem animar a responsabilitzar-nos d'un itinerari del SOCC.  Vam buscar una zona que no tingués altres "soccs" gaire a prop, i ens vam decidir per un tram que va del sud del terme municipal de Torelló al nord del terme de Manlleu. 

Se li va assignar el codi 549. Avui us el presentem.

El nostre SOCC comença al Torrent de Masnou, sota Mas Llorenç, i va fins al Pla de l'Aire, passant per Espadamala. Com tots els "soccs" té 6 trams de mig quilòmetre cadascun, que s'han de fer amb 20 minuts (aproximadament) cadascun, anotant totes les espècies d'ocells que es veuen o se senten, i comptant el nombre d'individus.  S'especifica si estan a una distància de 0 a 25 metres, de 25 a 100 metres, o a més de 100 metres. A la primavera, també s'anota si pots identificar els mascles (pel dimorfisme sexual o pel cant).

Per facilitar l'anotació de la informació, disposem d'una llibreta, a la contraportada de la qual hem dibuixat el nostre itinerari:

Aquí el tenim situat damunt el mapa (utilitzant el Vissir de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya): 

Encara que al mapa es vegi el nom de Les Masies de Voltregà, en realitat no trepitgem pas aquest municipi perquè el riu Ter separa els termes de Torelló (al nord) i Manlleu (al sud) -per on transcorre el nostre SOCC- del Voltreganès. 

Per fer aquesta crònica, seguirem el SOCC del 18 d'abril de 2021. 

Tot i ser primavera, fa força fred i hi ha una mica de boira que ens dificulta començar a l'hora que havíem previst. Per fer temps, anem al Pla de l'Aire (que és on hem d'acabar el SOCC) per si veiem alguna espècie interessant.  Les espècies que es veuen abans de començar o després d'acabar les dues hores de cens, s'anoten a la llibreta com "observacions fora de cens". 

Estem a -1'5º

En mig de la boira veiem un bitxac rogenc (Saxicola rubetra): 

En la poca estona que ens entretenim a fer fotos i gravar vídeo (que podreu veure a l'enllaç del final de la crònica), comença a sortir el sol.  ... però continua fent fred i el bitxac rogenc amaga una de les potes dins el seu plomatge: 

Al Pla de l'Aire hi ha una gran extensió de terreny amb un ramat de vaques. Aquí, sovint s'hi veuen espècies interessants. S'ha de mira bé.

Avui, per començar, sota un abeurador de les vaques, veiem una cuereta groga (Motacilla flava):

Als terrers del costat del camí, una cogullada comuna (Galerida cristata):

Finalment marxa la boira i podem començar el SOCC.  Anem cal al Torrent de Masnou.

Se sent una bona diversitat de cants d'ocells.  No sempre els sabem identificar. Destaquen els rossinyols, tallarols de casquet, merles, pit-roig, cargolet, tudó, pigot verd i també un cucut. Ens agradaria saber-ne més!  Aquí, en un SOCC anterior vam sentir cantar un boscarler pintat gros i ens va fer molta il·lusió. 

És important observar bé el camp i les bardisses del costat del rec.

Hi veiem un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca):

I també un tallarol de garriga (Sylvia cantillans):

Al camí que s'enfila cap a Mas Llorenç tenim un camp a banda i banda. Malauradament, de tant en tant, "repelen" els marges i no deixen que hi creixin arbusts.  

Continua fent fred.  L'herba encara està gebrada.

Un cop a Mas Llorenç, el camí fa baixada en direcció a Espadamala.  Al fons es veu Sant Hipòlit de Voltregà. On hi ha el senyal comença el segon tram. 

Per primera vegada al nostre SOCC, veiem un capsigrany (Lanius senator): 

A la dreta del camí un marge amb alguns roures.  Hi sentim un colltort. 

Hi veiem un gratapalles (Emberiza cirlus):

A l'esquerra del camí, un camp (on, a l'hivern, acostuma a haver-hi estols de fringíl·lids). Al fons el Torrent de les Comes.

Un camí per al tractor, que baixa cap al camp, és el punt on entrem al tercer tram.

Lluny, a més de 100 metres, a l'altra banda del torrent, una cornella (Corvus corone):

Aquí també la "repelada" dels marges ha fet disminuir la diversitat i quantitat d'ocells :(

Al fons ja es veu Espadamala:

Travessem el torrent de les Comes.  Novament, se senten molts cants.

Arribem a Espadamala de Baix.

Un tudó (Columba palumbus) pren el sol: 

En aquest roure comença el quart tram.

En aquesta zona hi ha molts pardals (perquè s'alimenten del menjar de la granja) i, com que es mouen amunt i avall, hem d'estar al cas de no comptar-los dues vegades. 

En aquest punt ens observa una vaca i un pica-soques blau que, primer era a l'arbre i després ens observava traient el cap per una de les "finestres" del cobert. Llàstima que no hem sigut a temps a fer la foto. 

Al fons, sobre el santuari de La Gleva, veiem enlairar-se un grup d'una cinquantena de cigonyes que, en migració pre-nupcial, han passat la nit a la Plana camí d'algun país més al nord on criaran. 

Passat Espadamala, comencem a pujar cap al Pla de l'Aire. A l'esquerra del camí, un camp i al fons un turó on acostumem a veure garses, gaig i algun aligot. 

La següent foto està feta mirant enrere. A l'esquerra de la imatge ens quedaria el turó d'Espadamala.  

El quart tram és 100 metres més llarg que els altres. 

El cinquè tram comença on s'acaba la (lleugera) pujada. Hi ha unes pedres grosses que ens serveixen de punt de referència.  I també perquè aquest punt és al mig d'una línia recta imaginària, que aniria d'un padronet (lluny a l'esquerra) fins al castell del Voltreganès (lluny a la dreta).

A la dreta hi tenim la casa d'Els Plans.

Arribem als camps del Pla de l'Aire. 

Mirant enrere, observem el Pirineu encara nevat.

Les vaques s'atipen...

però a una d'elles li pot més la tafaneria i ens observa:

Continuem buscant alguna sorpresa en mig de les vaques.  Però només veiem les espècies "habituals". 

Arribem a la zona on, segons els dies, tenim feinada per comptar corbs, cornelles, gavians que sobrevolen, i (a l'hivern) estornells; sovint volen en estols des de la planta de compostatge que hi ha a prop, cap als arbres de la imatge o cap al Puig Guardial (al fons).

Un corb (Corvus corax) gralla dalt d'un arbre: 

I els cruixidells (Emberiza calandra) no paren de cantar (amb el seu cant tant característic):

El vent despentina una cogullada (Galerida cristata):

I, ja al final de l'itinerari, en un arbre vell on han posat una caixa niu per mussol comú (Athene noctua), podem observar el seu habitant que sembla que no té gaire son perquè ens mira de reull: 

Ja fora de cens, un milà reial (Milvus milvus) sobrevola el Pla de l'Aire (abans n'havíem vist un de negre):

Resultat del cens del 18 d'abril de 2021: 

• 47 espècies diferents, més 6 observades fora de cens.  
• Amb un total de 416 individus comptats. 

Ara tocarà entrar-ho a la base de dades per tal que, conjuntament amb les dades obtingudes per altres persones voluntàries, pugui servir per treure conclusions respecte les tendències de les poblacions d'ocells a Catalunya. 

En aquest enllaç podeu veure un vídeo de 5 minuts que resumeix aquestes dues hores.