TRITÓ PIRINENC, NO GAIRE LLUNY DE CASA

Avui, ens hem deixat guiar per en Jordi Camprodon, amb l'objectiu de descobrir un indret que, tot i ser prop de casa, no hi havíem estat mai: la zona de Sant Bartomeu de Covidases, a Vidrà.

Forma part d'un espai natural protegit (dins el Pla d'Espais d'Interès Natural- PEIN), que inclou les serres de Milany, Santa Magdalena, Puigsacalm i Bellmunt.

El punt de partida ha estat, precisament, als prats del costat Sant Bartomeu, amb una verdor espectacular, voltats de fagedes.  S'hi arriba des de Vidrà, en direcció est (cap a sota el Puigsacalm).

Sant Bartomeu és una petita església romànica, a les teulades de la qual hi hem vist cueretes blanques que segurament hi tenen el niu.

Des d'allà, darrera les vaques, es pot veure Bellmunt des d'una perspectiva diferent a la que veiem des de casa, just per darrera.

Fins i tot l'abeurador de les vaques té un cert encant.

Prop de l'ermita hem vist cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), femella:

I una griva (Turdus viscivorus), a la qual la nostra presència no li ha impedit cantar:

Dels prats de Sant Bartomeu, hem reculat en direcció a Vidrà. En travessar la riera de Sant Bartomeu hem decidit parar per si trobàvem tritons pirinencs (que en Jordi havia vist altres vegades).

Hem començat trobant una larva de salamandra (Salamandra salamandra):

Mentre observàvem la salamandra, en Jordi (que havia tirat riera amunt a "investigar"), ha arribat dient que havia trobat tritons.  Hi hem anat i, efectivament, en un raconet de la riera hi havia una parella de tritons pirinencs (Calotriton asper) en plena còpula.

En la còpula, el mascle agafa la femella cargolant la cua i no la deixa anar durant hores o fins i tot dies.  És una espècie actualment amenaçada per pèrdua d'hàbitat. 

A la mateixa bassa dels tritons pirinencs, centenars de capgrossos de gripau comú (Bufo bufo) no paraven de moure la cua.

La vegetació del costat de la riera és d'allò més diversa:

Ens ha cridat l'atenció el corniol (Aquilegia vulgaris):

El ranuncle (Ranunculus bulbosus):

I l'all d'ós (Allium ursinum):

De la riera hem anat cap a la fageda on en Jordi té posades caixes niu de diversos tipus, adequades per diferents especies. El verd és viu i la llum que travessa les branques i les fulles ens ofereix imatges boniques com aquestes: 

Algunes d'aquestes caixes niu hi són des de l'any 1999.  Han servit per estudiar el comportament de les diferents espècies presents a la fageda a l'hora de nidificar: mallerengues carboneres, mallerengues blaves, mallerengues d'aigua, pica-soques blau, raspinell, pigot, etc.  i també, ratpenats i lirons.

Una de les caixes niu havia estat ocupada per pica-soques blau (Sitta europaea). Els polls ja han volat però n'han quedat les restes.  Aquesta espècie omple el niu amb fulles trinxades que fan un coixí ben tou per a les cries.  Crida l'atenció que els progenitors també arreglen el niu amb fang: fan el forat més petit i tapen les escletxes de la caixa. 

Com que aquest niu ara ja no té utilitat, el netegem per deixar la caixa en condicions per tornar a ser ocupada.  Aquí es poden veure els materials: 

En una de les caixes adequades per raspinells (Certhia brachydactyla), de forma més cònica, hi hem trobat tres polls:

En Jordi ens ha explicat que no és massa habitual trobar-hi aquesta espècie. Hem tornat a penjar la caixa ràpidament a la mateixa branca on era.

I també hem trobat polls en una caixa ocupada per mallerenga carbonera (Parus major). Aquests polls tenen una setmana (aproximadament):

De les caixes niu per ratpenats no n'hem trobat cap d'ocupada.  O, millor dit, no n'hem trobat cap ocupada per ratpenats, però dues d'elles s'havien convertit en un rusc d'abelles, com aquesta: 

Una sortida matinal ben interessant, que ens ha permès aprendre moltes més coses del comportament dels ocells i dels amfibis, i descobrir un indret preciós ben a prop de casa ...de fet, compartim el mapa de l'Alpina ;-) 

Gràcies, Jordi ! 
I gràcies, AnnaG per la companyia.