La (probablement) darrera sortida primaveral amb el "grup d'ornitòlegs del tuiter" l'hem feta aquest cap de setmana al Delta del Llobregat; un espai natural de gran valor pel fet d'estar situat molt a prop de la zona més poblada de Catalunya, voltat de ciutats, del port, de l'aeroport i d'autopistes per tots costats.
El riu, les basses i els camps del delta són llocs de gran interès per la biodiversitat, especialment pels ocells.
Precisament, aquesta matinal al delta no ens ha decebut gens des del punt de vista ornitològic: hem vist molta diversitat d'espècies, entre les quals algunes poc comunes o difícils d'observar.
Al disposar només d'un matí de dia festiu, i tenint en compte les limitacions d'accés i d'horaris en alguns espais naturals, hem optat per anar a la zona de la desembocadura del riu i l'estany de Cal Tet, al municipi del Prat de Llobregat.
Hem començat per Cal Nani, pel camí més proper al riu Llobregat (en realitat, és el riu desviat fa uns anys degut a l'ampliació del Port de BCN). A la primera parada hem observat (gràcies al telescopi d'en Ramon H.), els gavians, bernats pescaires, xibecs i altres ocells, sota el nou pont "blanc".
La ruta cap a la desembocadura és distreta perquè combina camins amples amb caminois més a la vora del riu (itineraris alternatius). Tant en un cas com en l'altre, la vegetació està exuberant:
A mig camí, la primera espècie interessant del dia: la gavina corsa (Larus audouinii) des de fa pocs anys nidificant a la zona:
En arribar prop de la platja de Ca l'Arana (no accessible perquè hi nidifiquen espècies sensibles), hem resseguit les diferents basses i bassals des d'arran de terra i des de l'observatori elevat:
El primer que hem vist, ja ens ha fet il·lusió: una gamba roja (Tringa totanus), a l'esquerra de la imatge, i un pigre gris (Pluvialis esquatarola), a la dreta i una mica més endarrera en la foto:
Observem les orenetes cuablanques (Delichon urbicum) en plena activitat agafant fang per fer el niu:
A les basses també cames llargues (Himantopus himantopus), gavines vulgars (Choicocephalus ridibundus) -a la foto- i corriols petit i camanegre (que no podem fotografiar amb suficient nitidesa):
El grup (grans i petits) no ens perdem detall:
En arribar a l'observatori de Cal Tet, en la primera ullada general es veuen ànecs i algun gavià:
Els ànecs xibecs (Netta rufina) els podem observar a l'aigua, volant, o a terra:
També hi ha un grup de morells de cap roig (Aythya ferina):
Ens crida l'atenció una família d'ànecs collverd (Anas platyrhynchos), que travessen la bassa, passant per davant dels xibecs...
... o davant d'un fumarell carablanc (Chlidonias hybrida):
També es deixen veure alguns ànecs grisets (Anas strepera), aquí volant...
... i aquí nedant davant d'un híbrid entre morell xocolater i morell de cap roig (que a terra ens passa desapercebut però quan es fica a l'aigua mostra clarament la barreja de les dues espècies):
Els que no passen desapercebuts són els ànecs blancs (Tadorna tadorna). Aquí un mascle (amb la prominència sobre el bec), envoltat d'ànecs collverds:
Aquí amb la parella i després, en vol:
Una de les primeres sorpreses d'aquest observatori són les oques vulgars (Anser anser) que surten d'uns canyissos per travessar l'estany, i "delaten" la presència de polls al canyís d'on han sortit:
També dels canyissos surt una polla blava (Porphirio porphirio), amb la cria (que a la foto no es veu):
Amb mirada desafiant, apareix un gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis), que s'atura a la "platgeta":
I, un moment de gran expectació a l'observatori: Apareix un martinet menut (Ixobrychus minutus) entre els canyissos del fons de l'estany, s'amaga una estona i, de cop i volta, ve volant de cara a nosaltres, es fica als canyissos de sota l'observatori, per sortir-ne al cap de poc, passant-nos tan a prop que fins i tot costa d'enfocar:
Minuts després, un altre ardeid, també passa per davant nostre, l'agró roig (Ardea purpurea):
Mentrestant, els cabussons emplomallat (Podiceps cristatus) van amunt i avall de l'estany, submergint-se de tant en tant buscant aliment:
I també els cabussets (Tachybaptus ruficollis):
Tot i que no en marxaríem, decidim anar al següent observatori, el del Sabogal, des d'on també es veu una illeta, aquesta vegada plena de gavians:
Coincideix que, quan arribem en aquest observatori passa un avió que ens crida l'atenció perquè és ben diferent de tots els altres que no han parat de passar per damunt nostre, l'un darrera l'altre, cada pocs minuts, sense que aparentment afecti l'activitat dels ocells. Aquest, és l'airbus A-380, de dos pisos:
Des del Sabogal tornem a veure ànecs blancs,
un xarrasclet (Anas querquedula), molt al fons de l'estany, acompanyat d'ànecs grisets,
gavines corses,
i un martinet blanc (Egretta garzetta), voltat de gavians:
Sortint de l'observatori es deixa veure un papamosques gris (Muscicapa striata):
I quan ja estem de retirada, mentre observem un grup de cavalls, veiem que treu el cap un martinet ros (Ardeola ralloides), preciós, pentinant-se en mig d'uns canyissos:
Pel camí ens criden l'atenció una llagosta (Caelifera sp):
I un hotel per a insectes:
En el darrer observatori de la zona veiem alguna cadernera i, sobretot, un paisatge molt florit, en el qual a les vores dels camins predomina el color groc de la ginesta (Spartium junceum) i als prats gran diversitat d'espècies:
Arribada l'hora de dinar, i vista la quantitat de gent que hi ha en aquesta zona del parc natural, optem per anar-nos-en a Cal Dimoni (al municipi de Sant Boi de Llobregat). Dinem sota unes pèrgoles recent estrenades, en unes taules de picnic, ben sols, ben tranquils. En acabar, donem la volta a la bassa.
Tot i que no hi ha gaire activitat (no és massa bona hora), observem cames llarges:
I també valona (Tringa glareola) -a la foto dins el rec de l'entrada-, xivitona i corriols petits:
A falta d'ocells, ens entretenim fotografiant insectes ven vistosos:
També aquí trobem carxofes, com en molts altres camps del parc agrari del delta:
I ja des del cotxe, tot sortint de l'aparcament, enganxem "in fraganti" un grup de cotorretes de pit gris (Myiopsitta morachus) agafant flors de cards (amb les seves llavors) i anant-se-les a menjar dalt les branques d'algun arbre:
És mitja tarda i tornem -contents- cap a la Plana de Vic repassant la llista d'espècies vistes: 58
Déu-n'hi-do!
En record de la jornada, la Laia ens passa la foto de grup. Gràcies a tots per la bona companyia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada