A diferència dels caps de setmana anteriors, les previsions meteorològiques eren favorables i, sortosament, la realitat va superar les expectatives: vam tenir un dia totalment primaveral.
El punt de trobada era a Puigdàlber (Alt Penedès), amb Montserrat al fons i envoltats de vinyes esquitxades de masies (amb les seves caves) i d'ametllers florits.
La passejada, tranquil·la, entre les vinyes, va servir per observar diferents maneres de podar i emparrar els ceps (Vitis vinífera) i tenir cura de les parcel·les.
La imatge de la vinya (i de molts dels arbres de la vora del camí) encara era de ple hivern:Però els ametllers (Prunus dulcis) ja tacaven el paisatge de color blanc-rosat (segons sembla, des de no feia massa dies). La primavera ja treia el nas:
Als marges i als camps que no han estat llaurats, el color el donaven les plantes ruderals com la ravenissa (Diplotaxis erucoides), els pixallits (Taraxacum sp) i moltes altres espècies:
Als jardins, el romaní (Rosmarinus officinalis) ja estava en plena floració:
Tot i anar preparats amb binocles i predisposats a observar els ocells de la zona, l'experiència ornitològica va ser més aviat escassa. El ritme del birdwatcher no és gaire compatible amb el dels walkers. I el del fotògraf de natura, encara menys.
Vam observar una vintena d'espècies d'ocells diferents: estornells (que no agraden gens ni mica als viticultors), tallarol capnegre, gafarrons, pinsans, caderneres, tords, pigot verd (sentit), garses, cotxa fumada, mallerenga carbonera, mallerenga emplomallada, pardal comú, pardal de bardissa, cuereta blanca, tudons, tórtores turques, merles, pit-roig i cotorres (sentides).
Només tenim imatge de la mallerenga carbonera (Parus major),
pardal de bardissa (Prunella modularis),
pardal comú (Passer domesticus),
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros),
i la cuereta blanca (Motacilla alba):
Amb un dia tan agradable, ens va costar marxar del Penedès. Vam veure pondre's el sol
i sortir la lluna:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada