La nevada d'ahir a la tarda ens va enganxar a Tavertet. Ja teníem previst anar-hi i, com que no semblava arriscat, hi vam pujar igualment. L'objectiu era veure ocells i, si bé no va ser una sortida ornitològica excepcional, sí que ens va permetre algunes observacions interessants i el gaudi d'un paisatge espectacular.
La primera sorpresa va aparèixer a pocs quilòmetres de l'Esquirol quan 8 grues (Grus grus) en formació estaven ben desorientades per la nevada, que els va enganxar en la migració cap al nord. Vam parar el cotxe de seguida que vàrem poder però ja no vam ser a temps de fer gaire fotos.
En arribar a Tavertet continuava nevant. El paisatge era preciós però no es veia ni sentia cap ocell.
De tant en tant, ens paràvem per fer fotos. Cada racó era una postal.
En arribar a la zona de l'Avenc, la imatge de la cinglera ens va impressionar novament (...és bonica sempre!).
En mig de la paret, s'intuïa un puntet en una lleixa: un voltor (Gyps fulvus):
Ja cap a Pla Boixer, els xiscles de les gralles de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) trenquen el silenci.
N'observem dues en mig
d'un prat buscant menjar sota la neu. No és fàcil fer les fotos (suposo
que no tenim l'equip preparat per aquestes condicions). En Xevi no les acaba de veure ben enfocades :(
Tot i així, aquí en podeu veure unes de testimonials:
El mateix passa amb els pinsans (Fringilla coelebs) que volen esperitats d'una banda a l'altra, parant-se sota els boixos o, momentàniament, a les branques dels arbres. N'hi ha desenes (potser centenars) però ens és impossible fer una foto decent.
Al cap d'una estona de ser allà, per l'oest, el sol es deixa entreveure enmig dels núvols. Continua nevant lleugerament.
De mica en mica, la nuvolada va escampant. Els colors del paisatge es fan més vius. Les vaques s'agrupen per menjar.
Uns corbs (Corvus corax) volen per damunt el bosc enfarinat:
Desfent el camí des de pla Boixer cap a Tavertet, tornem a observar el cingle (ara més il·luminat). El voltor ha trobat companyia:
Continuem veient imatges "de postal":
I, de sobte, ens sobrevola un voltor, impressionant! ...per més que estiguem avesats a veure'n, l'envergadura de les seves ales no deixa de sorprendre'ns.
Prop de l'Avenc, passant pel mig del bosc, un paisatge en blanc i negre...
...en el qual hi apareix un toc de color: una guineu (Vulpes vulpes) que s'amaga ràpidament en mig dels arbustos:
Són quarts de sis de la tarda i la temperatura no té res a veure amb la de dies anteriors. Fa fred, i el vent no convida a estar-se a l'exterior. Podeu fer-vos una idea amb el vídeo casolà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada