Avui, teníem una cita amb alguns dels amics "ornitòlegs del tuiter": Se celebrava la segona Jornada naturalista i d'anellament científic d'ocells al riu Daró. El punt de trobada era a Cruilles, a la Palanca. Es tractava d'una activitat organitzada per Sitra-Educació ambiental (de la Bisbal d'Empordà) i l'associació El Blauet. El temps no pintava massa bé però tot i així, de bon matí ens hem reunit un nombrós grup de gent, escoltant les explicacions dels anelladors i educadors ambientals de les dues associacions.
El primer que hem fet ha estat anar a veure si s'havien agafat ocells a les xarxes que havien posat a la vora del riu.
Hem estat de sort! A la primera passada ja s'havien agafat dos blauets (Alcedo atthis), un dels ocells que fa més il·lusió de veure.
Els anelladors, amb molta cura, els han deslligat de les xarxes i els han posat en bosses de roba per evitar que s'estressessin més.
També s'han agafat lluers (Carduelis spinus), un pinsà (Fringilla coelebs) femella, un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), pit-roig (Erithacus rubecula) i cuereta torrentera (Motacilla cinerea).
Un cop agafats tots els ocells, és el moment de procedir a l'anellament. Tornem a la Palanca i es posen les bosses de manera que els ocells no puguin patir cap dany.
Ocell per ocell, el primer pas és anellar-lo (si no ho està d'una ocasió anterior), i fer observacions i prendre mesures que s'anoten en una fitxa.
La primera observació consisteix en deduir l'edat a partir de l'estat de les plomes i la muda:
També es mesura ala i ploma primària:
Es bufen les plomes del pit per veure si tenen greix acumulat i la forma del múscul:
Finalment es pesa. Quan l'ocell és de mida petita, es posa de cap per avall dins un potet:
En el cas del blauet, com que no cabia dins el potet, s'ha optat per posar-lo directament damunt la balança de panxa enlaire atès que és una posició que el "desconcerta"; no reacciona i no surt volant:
En algunes espècies també es pot diferenciar si l'individu és mascle o femella. El blauet és una d'aquestes espècies; el mascle té les dues parts del bec (superior i inferior) de color negre, mentre que la femella té la part inferior taronja:
En el cas del lluer també es diferencia bé. El mascle és més groc que la femella i té el damunt del cap negre:
La femella del lluer, en canvi, és menys vistosa i no té el cap negre:
Un cop anotada tota la informació d'interès científic és el moment d'observar-los de prop i fer-los fotos. Per no molestar-los massa, es procura fer tot el procés força ràpid i s'evita que cada ocell no passi per gaires mans. La mainada participant a l'activitat es reparteix els ocells en el moment d'alliberar-los; ara un, ara l'altre.
Aquí una cuereta torrentera:
Un pit-roig, amb l'Helena:
En Quim fent foto a una pinsana:
Aquí fotografiant un lluer femella:
A punt d'alliberar un tallarol de casquet mascle:
I l'Arnau, amb el blauet encara sense reaccionar (...i que només reaccionarà quan tombi la mà):
En total, s'han anellat 41 individus, de 9 espècies (alguna de les quals nosaltres no hem vist, com ara mosquiter, merla o mallerenga blava).
Després de l'anellament hem pogut construir caixes niu (que després han penjat) i menjadores.
I a continuació, han arribat altres activitats naturalistes:
En primer lloc, hem pogut observar fotos fetes les darreres setmanes amb una càmera de foto-trampeig, que ens ha ensenyat la Cristina (al mig amb jersei blau). Hi havia teixons, guineus, genetes, visó americà, llebre, ...i una llúdriga fotografiada l'any passat.
Tot seguit, hem anat a fer la passejada naturalista, amb en Quim Carol de guia. Tot i que ens ha enganxat la pluja hem pogut fer força observacions, entre animals i rastres.
Només començar, en Quim ha aixecat una pedra i hi han sortit un parell de reinetes (Hyla meridionalis),
una de color verd fosc tirant a marronós i una de ben verda. Ens ha quedat clar perquè els serveixen les ventoses que tenen sota els dits:
Més endavant del recorregut, també sota una pedra, hem trobat una altra reineta
i una granota pintada (Discoglossus pictus) petitoneta:
També hem observat alguns invertebrats com una sangonera (Hirudo sp) agafada sota una pedra del riu:
O cucs de terra (Lumbricus sp)
Durant el recorregut hem observat rastres, com ara, petjades d'ovelles i de gos (que hem diferenciat de les petjades d'una guineu gràcies a la guia):
Hem vist un cau, molt probablement de teixons:
Hem trobat pinyes rosegades i hem pogut deduir quines havien estat "treballades" per esquirol (les més esfilagarsades) i quines per rosegador (les més polides):
I també hem trobat un aglà que segurament hauria buidat un pigot o un picasoques:
En una sortida de rastres no hi podien faltar les cagarades. (La propera vegada hi posarem algun objecte que permeti tenir referència de la mida, disculpeu l'oblit).
Les que ens han semblat més evidents són aquestes de senglar:
I a la vora del riu, hem trobat aquesta, una mica desfeta, que feia pudor "d'animals de riu" (cranc o peix), que podria ser de llúdriga o de visó americà:
També n'hem trobat d'altres que podrien ser de guilla, però no ho hem acabat de determinar:
Ja al final del matí, en Quim ha intentat agafar algun peix amb el salabret però sense èxit. Resulta que en aquest tram de riu hi viuen espinosos (Gasterosteus aculeatus) una espècie de peixos poc comuns que tenen la particularitat que el mascle fa niu i "convida" la femella a entrar-hi per pondre els ous que després ell fecunda. No n'hem vist però hem après coses que no sabíem.
Total, que hem passat un matí molt interessant. Ha estat una jornada naturalista BEN COMPLETA. Donem les gràcies als que l'han feta possible!!
I acabem la crònica amb una foto que ens ha semblat divertida: un lluer que sembla que porti un gorro ... com el de l'Helena ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada