#CanRifàFont_a_Colombia_2024 (i 2)

 

Aquest és el segon (i darrer) capítol de la nostra estada a Colòmbia el juliol de 2024. Aquí explicarem l'experiència -durant una setmana- a la costa del Pacífic, en una zona on en aquesta època de l'any és possible veure balenes geperudes; i per acabar, els dos dies i escaig a la zona de Bogotà.

EL ALMEJAL - COSTA PACÍFIC

El dilluns, 8 de juliol, vam volar de Medellín a Bahía Solano.  Des de l'aire, novament, vam veure rius sinuosos i cabalosos i, ja a la costa, uns boscos que arribaven fins arran de mar.

Aterrant a Bahía Solano vam comprovar el que ja ens havíen dit:  es tracta d'una zona molt pobra, amb població majoritàriament negra amb pocs recursos (ni individuals ni col·lectius).  L'aeroport té unes instal·lacions fetes amb fustes com de palet i encara fan determinats registres dels visitants a mà.  Com que en aquest bloc parlem només de natura, no entrarem en detalls sobre el tema però hem de reconèixer que ens va sorprendre comprovar que, en un mateix país, puguin haver-hi tantes diferències entre una zona i una altra.  Aquí estan bastant desemparats. 

El nostre allotjament, des d'on faríem sortides tota la setmana, era a la platja de El Almejal, pertanyent a la població de El Valle, on desemboca un riu que es diu igual (riu El Valle). 

De l'aeroport a El Almejal hi ha mitja hora llarga de trajecte per una "carretera" que no té res d'envejar (per dolenta) a les que havíem transitat dies abans. 

L'ecolodge estava a arran de mar, dins una reserva natural pertanyent a la mateixa propietat (que ha apostat per la protecció de la natura i el turisme ecològic). 

A l'entrada hi ha un rètol informatiu que llegint-lo ja vam poder deduir el que ens esperava durant l'estada:  Pluja i més pluja!  Tenen una pluviometria anual de 8.000 mm (a Osona és de 570mm de mitjana).  Això fa que el terra sempre estigui xop, i l'aire amb una elevada humitat relativa (93%).  Gràcies a això la vegetació és exhuberant i diversa.

El fet que l'allotjament estigui totalment dins la natura comporta que puguis trobar basiliscus per tot arreu.  Casualment, el nom de la nostra cabana era "Basilisco". 

Dins la cabana ens visitaven dragonets, llagostes o ratpenats ...i mosquits! (tot i que menys agressius del que ens temíem).

Acabats d'instal·lar, vam veure (des de l'allotjament mateix) el primer "sortidor" d'una balena geperuda o iubarta (Megaptera novaeangliae) i, posteriorment, el llom i l'aleta dorsal. 

Per fer una primera descoberta de la zona, vam anar a fer una passejada per la platja. 

Ens vàrem fer la primera foto al Pacífic i vam tornar cap a l'allotjament a la posta de sol.  Cal tenir present que a Colòmbia el dia dura més o menys igual durant tot l'any.  Abans de les 6 del matí ja és clar i a les 7 de la tarda ja és fosc. 

Tot i la pluja (que a estones era forta), durant la setmana que vam passar a El Almejal vam poder fer totes les activitats previstes, de vegades havent d'adaptar l'horari.  

Es tractava d'activitats que fèiem conjuntament amb altres persones que estaven al mateix ecolodge.  Vam estar de sort que eren gent molt agradable.

Segon dia.

El dimarts tocava fer sortida en barca per anar a veure balenes.  Vam sortir una mica més tard del compte, quan encara plovisquejava però ja semblava que s'estava retirant el front. 

El punt de sortida era a la desembocadura del riu El Valle, on hi ha les barques "aparcades" (atès que no hi ha port). Havíem d'anar a peu durant 15-20 minuts o bé demanar un tuctuc (mototaxi).  Vam triar caminar.  

No vam pensar a fer fotos de la barca :(  

Només tenim aquesta de quan ja érem a dalt:

En un recorregut de gairebé dues hores vàrem veure unes quantes balenes.  En algun cas anaven dos individus junts.  Les vam tenir força a prop però cap d'elles va fer un salt vertical ni va treure la cua tal com tenim a l'imaginari.  Igualment, però, fa il·lusió i impressió veure-les.

Aquí, un vídeo amb fragments de les observacions de balenes (1 minut de durada).

Arribats a "port" vam aprofitar per observar els ocells que hi havia allà a la desembocadura del riu.  Hi predominaven els ardeids i els "gallinazos".

Entre els ardeids, hi havia agrons blancs (Ardea alba):

També martinet blanc americà (Egretta thula):

I martinets de nit violacis (Nyctanassa violacea): 

De zopilots, n'hi havia de negres (Coragyps atratus) i de capvermells (Cathartes aura):

Prop de les barques hi vam veure un quiscal de Mèxic (Quiscalus mexicanus) que caçava crancs per menjar-se'ls:

Aquí, una mostra dels crancs que vèiem per la zona:

Un tros més endins del riu, vam veure un alció verd amazònic (Chloroceryle amazona):

I no hi podia faltar el tirà melancòlic (Tyrannus melancholicus):

Per tornar a l'allotjament, en comptes de seguir el camí que havíem fet a l'anada, vam tornar per la platja.  Hi vam veure més zopilots i més ardeids, i gent pescant.

A la tarda vam anar a fer la primera passejada a la reserva de l'ecolodge.  Hi ha un sender que, en poca distància, s'enfila fins a 400 m sobre el nivell del mar.  Passa pel costat de rierols.  Amb aquesta pluviometria surt aigua per tot arreu.  

A continuació, una tria d'imatges dels diversos dies que vam anar a treure el cap a la reserva:

Ben a prop de la nostra cabana, en uns arbres alts, hi vam veure una iguana bastant gran:

A meitat del camí de la reserva hi ha un mirador des del qual es veu el mar.  El primer dia que hi vam pujar vam tenir la gran sorpresa de veure com una balena picava la superfície de l'aigua amb la cua.  Segons ens van dir, ho fan els mascles per cridar l'atenció a les femelles o també pot ser que -simplement- juguin. 

El mirador és un bon observatori per veure els ocells que sobrevolen la zona.  A continuació farem un recull d'ocells que vam fotografiar al cel de El Almejal.  Lògicament, no van pas ser tots en el mateix moment.

Hi va haver una espècie que ens va fer especial il·lusió veure-la perquè ens havia agradat molt mentre preparàvem el viatge, quan la vam descobrir a la guia d'ocells que ens havíem comprat: "Birds of Colombia", de Steven L- Hilty.  Editorial Lynx (molt recomanable, per cert).  Es tracta del milà cuaforcat (Elanoides forficatus):

De la resta d'espècies que sobrevolaven l'ecolodge els més abundants eren els pelicans bruns (Pelecanus occidentalis).  Passaven en grup sobretot a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda:

També es veien algunes fregates magnífiques (Fregata magnificens):

I no hi podien faltar els zopilots:  capvermell (dues primeres fotos) i negre (la tercera):

Per tota la reserva hi havia gran diversitat de flors.  Aquí una mostra:

Algunes papallones:

I molts crancs per tot arreu: 

Tercer dia.

El dimecres, el dia es va aixecar radiant.  Només sortir de la cabana vam veure un estol de pelicans bruns passant arran de mar i de platja, il·luminats pel sol.

Tal com estava previst, vam sortir amb barca cap al Parc Nacional Natural Utría.  Era una barca molt similar a la del dia abans, tot i que l'empresa era diferent (acostumen a ser petits negocis, sovint familiars).  

El mar era ben pla, i a mesura que ens vam acostar a Utría (navegant cap al sud) vam veure un paisatge preciós, amb arbres arribant arran de mar, alguns arrelats enmig de les roques. 

L'arribada al centre d'informació del parc natural es fa a través d'una passarel·la damunt la sorra.

Personal del parc ens va donar la benvinguda i ens van fer una explicació sobre els parcs naturals de Colòmbia i sobre Utría en particular.  A part de plafons explicatius, hi havien diversos esquelets d'animals de la zona (incloent una balena), i un mural per cridar l'atenció sobre els impactes que produim els humans en mars i oceans, i que tenia detalls que ens van agradar molt.

També ens va donar la benvinguda un tucà del Chocó (Ramphastos brevis):

Vam fer un recorregut per passeres de fusta en mig dels manglars.

Dins l'aigua s'hi podien veure peixos (morenes, peix globus i altres) i també crancs.

No hi havia gaire moviment d'ocells, però vam poder veure dos colibrís amazilia amable (Polyerata amabilis):

El recorregut (circular) s'acabava a la platja. 

Allà, uns crancs ens van fer passar una estona divertida. (No et perdis el vídeo que hi ha més avall :)

També hi havia un jove de martinet de nit violaci (Nyctanassa violacea):

Vam marxar del parc natural per anar a dinar en una platja "deserta" o "salvatge" o "natural".  (No tenim clar quina és la paraula més adequada per referir-se a un lloc que no ha estat intervingut pels humans ;-). 

La sorra estava plena de crancs, sobretot ermitans, amb closques de totes mides i colors:

També vam veure una sargantana:

(Demanem disculpes perquè no ens hem vist en cor d'entrar a identificar rèptils, crustacis, insectes, etc.  Prou feina hem tingut amb els ocells!  ;-)

Abans de marxar, ens vam fer una foto de record.  

Sorprèn, sobretot si ho comparem amb el nostre litoral, que en aquesta part de la costa del Pacífic -i en aquesta època de l'any- no s'hi observen gaires ocells marins.  No vam veure ni làrids ni estèrnids (gavians, gavines o xatracs) probablement perquè no son nidificants a la zona.  Els únics que vam veure sobrevolar el mar van ser els pelicans, les fregates i un mascarell bru, que vam veure de lluny i no vam poder fer foto. 

Arribats a "port" vam tornar cap a l'allotjament de nou per la platja.  Aquesta vegada vam veure un espectacle de pelícans, ardeids i humans pescant.

Va ser la vegada que vam veure més a prop els pelicans bruns (Pelecanus occidentalis):

Els agrons blancs i els martinets blancs americans es "posaven les botes" amb tants peixos com hi havia:

També vam veure un corb marí neotropical (Nannopterum brasilianum):

I ... esperant allà a prop, per si algú rebutjava un peix i quedava a la sorra, un zopilot capvermell:

Quart dia.

El dijous havíem d'anar a una sortida pel riu en barca però plovia.  Així que hi va haver canvi de plans.  Ens vam quedar a l'allotjament i ho vam ajornar per l'endemà.

No va pas ploure tot el dia, així que vam aprofitar per fer més fotos dels ocells que hi havia a l'ecolodge.  Ja en teníem moltes però ara les podríem fer amb més calma. 

No ho havíem dit abans però, quan el primer dia ens vam adonar que al costat del menjador hi havia menjadores per als ocells (a les quals hi posaven plàtans), vam demanar la taula que quedava més a prop per no perdre'ns res, ... i ens la van concedir :) 

Déu-n'hi-do els ocells que vàrem veure sense sortir de l'ecolodge! (no tots a les menjadores).

Picot del Pucheran (Melanerpes pucherani):

Titira emmascarada (Tityra semifasciata):

Tiranet reietó (Tyrannulus elatus):

Gaig pitnegre (Cyanocorax affinis):

Cargolet americà (Troglodytes aedon):

Eufònia becgrossa (Euphonia laniirostris):

Toquí de bec taronja (Arremon aurantiirostris):

Tàngara carafosca (Mitrospingus cassinii):

Tàngara flamígera (Ramphocelus flammigerus, subespècie icteronotus):

Tàngara dorsivermella (Ramphocelus dimidiatus):

Tàngara blavosa (Thraupis episcopus):

Tàngara de les palmeres (Thraupis palmarum):

Tàngara melera camaroja (Cyanerpes cyaneus):

Menjagrà corbí (Sporophila corvina):

Dansaire de gola canyella (Saltator maximus):

També hi havia un colibrí amazilia tzacatl (Amazilia Tzacatl):

La tarda de dijous volíem anar a passejar per la platja direcció nord, perquè ens van dir que hi havia unes roques que eren molt maques i "fotogèniques" quan es reflexaven a l'aigua.  Però se'ns va posar a ploure de seguida, així que vam fer-nos una foto amb el nostre reflexe a la sorra molla i vam tornar "cap a casa".

Al vespre, quan sortíem del menjador després de sopar, una mena de "zarigüeya" estava menjant plàtans que havien penjat en una palmera.  Ens va agafar per sorpresa i no vam poder fer foto bona; la foto feta sense flash està moguda i la feta amb flash, no es veu la cara. Però ... quan va veure que la vèiem, va marxar corrents i no vam tenir una tercera oportunitat.

Cinquè dia.

Per sort, el divendres feia bon temps i vam poder anar a la sortida amb barca riu amunt.  Va ser una bonica experiència perquè vam començar navegant a motor però després van passar al rem.  Era fantàstica la sensació de passar en silenci per sota bosc "de galeria".

Vam recollir l'experiència en aquest vídeo (que inclou un "tall publicitari" en reconeixement de l'emprenedoria del guia que ens portava, el qual ens va obsequiar amb un batut dins un got fet de bambú). 

Durant aquesta sortida vam veure monos titís:

I, pel què fa als ocells, vam veure...

Agró blanc (Ardea alba):

Martinet blanc amerià (Egretta thula):

Martinet de nit violaci (Nyctanassa violacea):

Martinet estriat (Butorides striata):

Dos elanis plumbis (Ictinia plumbea):

Picot de Pucheran (Melanerpes pucherani): 

I oreneta eriçada meridional (Stelgidopteryx ruficollis):

També vam veure un parell d'anís grossos (Crotophaga major) però no en vam poder fer foto.

Al vespre vam fer una activitat que no la teníem planificada:  Vam tornar al riu però quan ja s'havia fet fosc.  Vam començar amb barca i després vam baixar per recórrer un sender molt estret i enfangat al mig de la selva.  A la part que anàvem a peu vam veure un parell de "cusumbosolos" (mamífer) i moltes aranyes i altres insectes.  A la part de riu vam veure algunes "babilles" (rèptils similars a "cocodrilets"), iguanes, una serp i ratpenats. D'ocells només vam veure un alció verd amazònic però amb la llum de les llanternes no van sortir bé les fotos. 

Se'ns va posar a ploure a mig camí i vam tornar molls i enfangats. 

Vam fer aquest vídeo recollint l'experiència. 

Sisè dia.

Dissabte, vam fer les maletes i vam anar cap a l'aeroport en un tuctuc (en el qual anàvem ben apretadets), per volar cap a Medellín i d'allà cap a Bogotà.

En aquest vídeo hem recollit les imatges més representatives de l'estada a la Costa del Pacífic.

BOGOTÀ I CHINGAZA

El dissabte, dia 13 de juliol, va ser un dia de desplaçaments; esperes a aeroports, vols i  trasllat a l'hotel.  Pocs ocells podíem veure. Però... 

Una tórtora orelluda (Zenaida auriculata) ens va venir a veure mentre dinàvem un entrepà a l'aeroport de Medellín:

I un parell d'esplugabous (Bubulcus ibis) i uns quants ibis (cara nus?) pasturaven a l'herba del costat de la pista d'enlairament. 

L'endemà diumenge, vàrem fer turisme per la capital.  L'objectiu no eren els ocells però...  

a la plaça Bolívar vam veure un zopilot negre posat -talment una estàtua- damunt un edifici governamental:

En aquest mateix edifici hi havia altres éssers alats però aquests sí que eren estàtues de veritat.  En un escut hi havia un cóndor, ocell que -malauradament- no vam tenir ocasió de veure'n durant el viatge (... és que no vam pas anar a llocs que hi hagués una elevada probabilitat).

On també vam veure ocells i altres animals que no eren de carn i ossos va ser al Museo del Oro (molt interessant, per cert).

Després del museu vam pujar al "Cerro de Monserrate", una muntanya des de la qual es divisa tota la ciutat i que té camins per passejar enmig de la natura.  Al ser diumenge, hi havia una gran gentada.  Tot i així vam veure... 

Sit de clatell roig (Zonotrichia capensis):

Un colibrí calçat lluent (Eriocnemis vestita):

I una merla grossa (Turdus fuscater):

L'endemà, dilluns, vam visitar el tercer parc nacional natural del viatge: el PNN Chingaza. Igual que el PNN de Los Nevados (explicat al capítol anterior) es caracteritza per ser una zona de "páramo" i tenir una vegetació molt particular, protagonitzada pels "frailejones" (que començaven a estar ben florits).  

Chingaza, a més, és conegut per tenir una població d'ossos d'antifaç.

Era una sortida amb guia. Es tractava de fer un recorregut de força quilòmetres en cotxe i anar parant de tant en tant. Feia fred, hi havia boira i a estones plovisquejava. Però, tot i això, al matí es va aguantar força bé, i déu-n'hi-do el que vam poder veure!  Al migdia, la pluja es va fer més intensa i vam haver de tornar sense aprofitar la tarda.  

Tenint en compte la pluviometria de la zona no és d'estranyar que el terra sigui com una catifa de molsa i herba.

A la primera parada vam veure (per ordre d'aparició)...

Tàngara andina ventre-roja (Anisognathus igniventris):

Tàngara beccònica rogenca (Conirostrum rufum):

Tàngara muntanyenca (Buthraupis montana):

Frígil plumbi (Geospizopsis unicolor), mascle blau grisós i femella xispejada:

i toquí de front ardent (Atlapetes pallidinucha):

Un tros més enllà, el paisatge canviava una mica.

Vam tornar a parar prop de la Laguna Seca on, tal com es veu al cartell, és un lloc on es pot veure un colibrí endèmic: el colibrí emplomallat de Bogotà. Vam seguir en direcció a la llacuna, sense arribar-hi.

Vam estar de sort i, a part del colibrí endèmic, en vam veure dues espècies més, i una xanca i un cargolet diferent del que havíem vist altres dies!

El colibrí emplomallat de Bogotà (Ramphomicron microrhynchum) té una "barba" verda ben curiosa.  I entre la barba, la cresta i el color, passa molt desapercebut enmig de les branques dels arbustos.  Va ser impossible fer una foto maca :( 

Els altres colibrís que vam veure van ser...

El beccurt violaci (Ramphomicron microrhynchum):

i el colibrí de cua metàl·lica maragda (Metallura tyrianthina):

I mentre miràvem els colibrís, va aparèixer un cargolet d'Apolinar (Cistothorus apolinari):

Inesperadament, vam sentir i -finalment- vam aconseguir veure una xanca lleonada septentrional (Grallaria alticola), que vam gravar cantant tal com es veu al vídeo:

Com hem dit abans, en aquest parc natural hi viuen ossos d'antifaç.  No en vam poder veure, però sí que vam trobar rastres de la seva presència en forma de "frailejones" devorats, i de cagarades amb restes de la fibra d'aquesta planta (ja molt desfetes per la pluja caiguda). 

Vam seguir la carretera, veient llacunes, salts d'aigua i rius, fins arribar a un embassament on vam fer una parada per dinar.

Just baixar del cotxe ens vam trobar cara a cara amb un cérvol:

En aquest punt hi havia un cartell informant de la quantitat d'orquídies que hi ha a Colòmbia, i vam veure unes quantes espècies a la vora del camí.

Una de les orquídies era minúscula.  Segons ens va dir el guia, era de les més petites del món. (Per fer-se'n millor la idea, cal comparar la mida amb els líquens del costat).

No vam estar al cas de fer cap foto de grup, probablement perquè la pluja ens va espatllar el final de la sortida.  Tenim, però, un parell de fotos que son ben representatives d'aquesta visita perquè mostren com ens havíem de protegir del fred i del plugim:

Podríem dir que aquí es va acabar el viatge naturalístic-ornitològic a Colòmbia.  L'endemà -dimarts- ja tocava fer maletes, anar cap a l'aeroport i fer un vol de més de 10 hores cap a Barcelona, on arribaríem el dimecres a primera hora del matí. 

En aquest vídeo hem recollit les imatges més representatives dels 3 dies a la zona de Bogotà.

Posem punt i final a aquesta crònica amb una foto de família dalt del Cerro Monserrate (Bogotà), amb vistes a Bogotà. Estem molt contents i agraïts per com ha anat tot, incloent la relació entre nosaltres, que l'hem portada prou bé (fins i tot podríem dir que molt bé) tenint en compte que han sigut 17 dies de convivència les 24 hores del dia :))