#CanRifàFont_a_Colombia_2024 (1)

 

Aquest any hem fet un viatge molt especial.  Per celebrar que la Bet ha fet 60 anys, hem anat tots tres a Colòmbia, del 30 de juny al 16 de juliol. 

A l'hora de planificar el viatge (la tardor 2023) vam parlar amb diverses persones, a les quals agraïm el temps que ens varen dedicar:  la Tatiana García (que va ser la primera que ens va recomanar Colòmbia), l'Adrià Gelabert i en Francesc Kirchner.  Quan ja estàvem convençuts d'anar a Colòmbia, vam buscar informació pel nostre compte i ben aviat ens vam adonar que havíem de triar només un parell o tres de zones del país perquè Colòmbia té tants llocs interessants que amb dues setmanes i escaig és impossible abarcar-ho tot.  

Quan ja teníem més o menys clar què voldríem visitar i quines eren les nostres necessitats, vam optar per demanar suport a una persona que ens ajudés a organitzar-ho.  Es tracta de l'Eugeni Capella, que té una empresa que es diu Grallaria Tours (@grallariatours a instagram), que té relació amb empreses "locals" (de Colòmbia i Equador) per facilitar la contractació de guies, allotjaments, vols interns, etc. 

Finalment, el "planning" del viatge va ser aquest: 

• Diumenge, dia 30 juny:  sortida de Barcelona amb vol directe a Bogotà.  Allotjament en un hotel a l'aeroport. 
• Dilluns, 1 de juliol, vol de Bogotà a Pereira.  Desplaçament cap al "Santuario de Flora y Fauna Otún-Quimbaya", que vàrem visitar tant el dilluns com el dimarts.
• Dimecres, 3 de juliol, Desplaçament cap al Eje Cafetero. Visita a la "Hacienda Cafetera Tio Conejo", prop de Manizales, i allotjament a la "Hacienda del Bosque", a la serralada central de la regió andina dels Andes colombians. 
• Dijous, 4 de juliol, observació d'ocells a la "Hacienda del Bosque" i visita al "Parque Nacional Natural de los Nevados" (zona volcànica, amb el Nevado del Ruiz com a volcà principal).
• Divendres, 5 de juliol, visita a la "Reserva Río Blanco".  A la tarda, desplaçament a Ríosucio.
• Dissabte, 6 de juliol, visita a la finca "Mirador El Roble".  A la tarda, desplaçament a Jardín i visita al lek del gallito de roca en aquesta població.
• Diumenge, 7 de juliol, desplaçament a Medellín. Breu visita al centre de la ciutat.
• Dilluns, 8 de juliol, vol de Medellín a Bahía Solano (Costa del Pacífic).  Desplaçament a la "Reserva natural El Almejal" (prop de la població El Valle)
• Del 9 al 12 de juliol, sortides diverses des de "El Almejal":  observació de balenes, visita al PNN Utría, ruta en canoa pel riu (diurna i nocturna) i passejades per la reserva i la platja. 
• Dissabte, 13 de juliol, vol a Medellín i vol a Bogotà. 
• Diumenge, 14 de juliol, breu visita al centre de la ciutat i pujada al Cerro Monserrate. 
• Dilluns, 15 de juliol, visita al Parque Nacional Natural Chingaza, a la serralada oriental dels Andes colombians. 
• Dimarts, 16 de juliol, vol de Bogotà a Barcelona (arribada 17 de juliol)

Aquí, el mapa general de Colòmbia, amb "xinxetes" als punts visitats: 

Aquí la ubicació de les zones que vàrem visitar, en tres "etapes": 

Abans de començar amb la crònica detallada del viatge, fem spoiler dient que ha estat un viatge fantàstic.  La natura a Colòmbia és impressionant.  Hi hem vist tantes espècies d'ocells (és el país del món amb més espècies d'aus) que hem sigut incapaços d'aprendre'ls durant el viatge, perquè totes eren noves!.  Hem hagut d'esperar a la tornada, mirant fotos i repassant les llistes que varen compartir amb nosaltres els guies i demanant ajuda a l'Eugeni (Gràcies!!), que hem pogut fer llista i comprovar que hem vist més de 160 espècies d'ocells.  Som conscients que si hi hagués anat un ornitòleg expert, dels que busquen afegir espècies a la seva llista d'ocells vistos, n'hagués trobat mooltes més (entre altres coses, perquè degut al relleu de Colòmbia, hi ha molts endemismes).  Però no era el nostre objectiu.  Hem preferit gaudir del viatge, sense obsessionar-nos en fer bimbos.  De fet, aquesta paraula no l'hem feta servir en tot el viatge perquè tot eren bimbos hehe. 

Sigui com sigui, ens ha agradat molt i, el que és més important, no hem tingut cap incident que ens hagi fet patir o ens hagi fet canviar els plans.  

Comencem, doncs, pel començament... 

DE PAS PER BOGOTÀ

El diumenge 30 de juny vàrem sortir de Torelló cap a Barcelona per agafar un avió directe cap a Bogotà, que sortia a les dues.  Després de 10 hores de vol, vam arribar a Bogotà que encara no eren les 7 de la tarda. Havíem guanyat mig dia.  Allà ens esperava una persona que ens portaria a un hotel, al costat mateix de l'aeroport. 

L'endemà al matí, havíem d'agafar un vol cap a Pereira, però abans ens vàrem voler estrenar amb l'observació d'ocells i des de l'habitació mateix vàrem fer els primers bimbos:

La silueta a contrallum del primer dels moolts tirans melancòlics "sirirís" (Tyrannus melancholicus) que vam veure per tot arreu: 

Un mim de la sabana (Mimus gilvus), que va ser "vist i no vist":

Una merla grossa (Turdus fuscater): 

Una tórtora orelluda (Zenaida auriculata):

La persiana de la finestra no s'apujava i no era fàcil fer les fotos: 

Mentre esperàvem el cotxe que ens portaria a la terminal de l'aeroport, davant la porta de l'hotel hi havia aquest vaquer lluent  (Molothrus bonariensis) buscant menjar:

Després d'això, vam agafar el primer vol intern del viatge, cap a Pereira.  Des de l'avió vam començar a veure la magnitud de la natura a Colòmbia; la verdor, la grandària dels rius (sempre plens, sinuosos, amples) ... 

OTÚN-QUIMBAYA

A Pereira ens esperava el guia que ens acompanyaria tota la primera setmana.  Era Ferney Salgado (@ferney_salgado_coraves a instagram), un gran coneixedor dels ocells de Colòmbia i també dels indrets que teníem previst visitar.  Va ser un bon guia ornitològic i de natura, que també ens va ajudar a conèixer el país.  Vam compartir amb ell moltes hores (observant ocells, anant amb el cotxe amunt i avall, i durant els àpats) i -per sort- ens vàrem entendre molt bé. Des d'aquí li agraïm les seves explicacions i la manera com ens va acompanyar i cuidar. 

Des de l'aeroport de Pereira vam anar cap a un poble que es diu La Florida, a tocar del "Refugio de flora y fauna Otún Quimbaya", una zona protegida situada en bona part al costat del riu Otún.  Un dels emblemes d'aquest refugi son els "monos aulladores", en català, aluata vermell (Alouatta seniculus) però, tot i haver-ho intentat repetidament seguint un recorregut on s'acostumen a veure, no vàrem tenir sort. 

Un altre dels "reclams" per visitar la zona és l'ànec torrenter (Merganetta armata) que viu al riu Otún (un riu amb aigües molt braves).  Per buscar-lo, s'aprofiten uns ponts que el travessen (pels quals, encara que no ho sembli, hi passen motos i cotxes).

Sorprenentment, el vam veure només d'arribar, cosa que ens va produir una gran satisfacció.  Vàrem veure mascle i femella damunt roques i també a l'aigua del riu Otún, en més d'una ocasió.  Malauradament, eren una mica lluny per poder fer bones imatges però permeten mostrar que bonics que son.

Des del mateix pont on vàrem veure els ànecs torrenters, vam veure també una merla d'aigua capblanca  (Cinclus leucocephalus) 

I també hi havia ibis caranú (Phimosus infuscatus):

I tiranet torrenter (Serpophaga cinerea):

Ens vàrem allotjar en un hostal de gestió familiar, amb un porxo des del qual vàrem poder observar molts ocells.  I també els podíem observar des de l'habitació.

L'ocell que vam estar observant durant més estona va ser aquesta fredeluga de Xile (Vanellus chilensis):

El fet que ens allotgéssim aquí era per la seva proximitat al Santuari de Flora i Fauna d'Otún Quimbaya, així que la principal activitat d'aquests dos dies va ser resseguir en cotxe la "carretera" que travessa aquesta zona protegida a l'espera que poguéssim veure els monos o ocells interessants.  Es tracta d'un camí sense asfaltar, estret i en bastant mal estat, però molt transitat a peu, en cotxe, en moto, en "la chiva" (nom que reben un tipus d'autobusos de línia oberts pels costats) o altres busos regulars.  Qui transita per aquesta reserva son persones del poble que van a passejar i fer esport, visitants (turistes majoritàriament colombians) i persones que viuen a la zona rural més allunyada del poble.  

Sortint del poble, trobem primer un paisatge més obert, amb prats, però ben aviat s'entra a la zona boscosa.  Descobrim per primera vegada una vegetació semblant a la selva.  És espectacular!  Tot molt verd, frondós, i amb una diversitat d'arbres i plantes brutal, incloent falgueres arbòries altíssimes, espècies amb fulles enormes i plantes epífites precioses.  Impossible captar-ho en una foto (pels que ja heu visitat alguna selva, segur que entendreu a què ens referim).  Brolla aigua per tot arreu i, ben aviat, en descobrim la causa:  pluja habitual (a estones intensa).

En aquest vídeo, es pot veure "la chiva" carregada fins al sostre, malgrat la pluja: 

Pel què fa als ocells, a la zona més oberta vàrem veure colom de Caiena (Patagioenas cayennensis):

Un motmot andí (Momotus aequatorialis), un ocell preciós, amb una cua llarga les plomes de la qual tenen una part del raquis nu, cosa que li dona una forma molt particular.  Malaudadament, estava a contrallum i amb el cable elèctric al mig, i no va permetre que ens hi acostéssim per fer una foto millor: 

Sit de clatell roig (Zonotrichia capensis):

Picot menjaglans (Melanerpes formicivorus):

Aligot becgròs (Rupornis magnirostris):

Aní becllis (Crotophaga ani). Aquí és el primer cop que el veiem.  Ens crida molt l'atenció el seu bec tan gros, i estem contents per haver aconseguit una foto de l'ocell mig amagat darrera una tanca, però després (prop del poble) en veurem altres de molt més a prop (ja ho veureu més avall): 

En un prat on hi havia cavalls pastorant, vam viure un moment que ens va fer especial il·lusió.  Estàvem mirant el primer caracarà capgroc (Daptrius chimachima) i, de sobte, en va arribar un altre i vam veure una còpula (a sota, el vídeo):

Ja arribats a la zona més boscosa vam tenir un parell de sorpreses interessants, una de les quals va sorprendre fins i tot al guia.  Comencem, sense ordre cronològic, per la sorpresa més inesperada: el gallito de roca de la subespècie dels Andes centrals i orientals (Rupicola peruvianus aequatorialis) que té els ulls grocs a diferència de la que esperem veure al lek de Jardín, que els té més vermells. El vam veure per casualitat quan estàvem observant un altre ocell i estava molt amagat en mig de la vegetació:

Una altra de les sorpreses va ser el guan camagroc, la "pava negra" (Aburria aburri), que segons en Ferney no és habitual veure-la.  De fet, no la vàrem tornar a veure en tot el viatge.  Vam estar de sort i vam veure un adult (amb el bec blau) i un jovenet: 

Cal tenir present que, com hem dit abans, la vegetació és molt frondosa, i costa veure els ocells.  Tot i així, vam poder observar altres espècies de guans ("paves"), algunes també amb polls.

Guans del Cauca (Penelope perspicax):

Guans carablaus (Chamaepetes goudotii), que -malgrat el nom- els que veiem no tenen la cara blava, però tenen polls, que també fa il·lusió veure'n.  Llàstima que hi havia molt mala claror i contrallum:

Una de les "paves caucanes" la vam veure al mig del camí i es va mostrar relativament confiada, deixant que ens acostéssim fins a la distància que es pot veure a la segona foto: 

També vam veure un grimpa-soques muntanyenc (Lepidocolaptes lacrymiger), una mena de raspinell però molt més gros.  Va costar molt fer-li una foto (i encara no és del tot nítida :( 

Vam aprofitar per fer-nos la primera foto de grup:

I aquesta és la foto que en Ferney va penjar al seu instagram.  No té bona qualitat però és la primera que tenim en la qual hi sortim els tres de Can Rifà Font veient (i fotografiant) ocells a Colòmbia:

Després d'una bona estona de seguir la pista que hem comentat, vam arribar fins a un punt de la reserva on hi havia una mena de "xiringuito" molt destartalat. Al costat, un rètol on s'hi podia llegir aquesta informació: 

Allà hi havia un mosquer negre (Sayornis nigricans), un ocell amb actitud similar a una cotxa fumada, que es va deixar fotografiar bé.

No podem dir el mateix del tucanet gorjagrís - "tucaneta" (Aulacorhynchus albivitta), que vam descobrir gràcies als seus crits, però que no va baixar de la part més alta dels arbres, cosa que va dificultar fer una bona foto.  Tot i així, vam estar ben contents d'haver vist el primer tucà:

En aquesta zona hi vàrem veure també una mena de sargantana alimentant-se (de la qual no en coneixem l'espècie):

I diverses espècies de papallones i altres insectes:

I flors per tot arreu: 

Una intensa pluja ens va fer tornar cap a l'hostal. Per sort, no va durar moltes hores i quan va afluixar vam aprofitar per voltar prop del poble, on vam disfrutar de valent veient moltes espècies d'ocells ben acolorits.  Les següents imatges son fetes en diferents moments de l'estada a Otún-Quimbaya (La Florida) en passejades a peu des de l'allotjament: 

Ben bé dins el poble, en una mena de torrent o rec, hi havia aquest zopilot negre - "gallinazo" (Coragyps atratus), un carronyaire present per tot arreu, incloent les grans ciutats:

A continuació, ordenarem per famílies les espècies vistes al poble i els entorns:

De la família dels colúmbids, a part de la tórtora orelluda que ja vam veure a Bogotà i és molt comuna, i el colom de Caiena que ja hem presentat abans, vam veure la tórtora terrestre rogenca (Columbina talpacoti):

De la família dels cucúlids només vam veure l'aní becllís (Crotophaga ani) que ja havíem vist mig amagat anant cap a la zona boscosa i que prop del poble vam poder observar perfectament bé:

De la família dels troquílids (colibrís), hem de reconèixer que alguns costa molt diferenciar-los.  Segons la llista que va compartir amb nosaltres per ebird vam veure el colibrí mango gorjanegre (Anthracothorax nigricollis), el colibrí maragda occidental (Chlorostilbon melanorhynchus), el colibrí amazília Tzacatl (Amazilia tzacatl) i el colibrí amazília andí (Uranomitra franciae).  

Només tenim fotos de l'amazília Tzacatl: 

I un altre, a contrallum que no sabem quin és:

De la família dels psitàcids vam veure de lluny el lloro d'ales bronzades (Pionus chalcopterus):

De la família dels furnàrids, a la qual també pertany el grimpatroncs que havíem vist abans, vam veure el cuaespinós pitblanc (Synallaxis albescens):

De la família dels tirànids, una parella de cabdills comuns (Todirostrum cinereum) que estaven arreglant el niu, ens van tenir ben entretinguts una bona estona: 

D'aquesta mateixa família també vam veure l'elènia ventregroga (Elaenia flavogaster):

El tirà cardenal comú (Pyrocephalus rubinus):

El tirà ramader (Machetornis rixosa):

Tirà reial gros (Pitangus sulphuratus):

Tirà reial de coroneta groga (Myiozetetes cayanensis):

Dels cotingids, vam veure una cotinga ardent (Pyroderus scutatus):

I dels hirundínids, vam veure moltes orenetes blanc-i-blaves (Pygochelidon cyanoleuca):

Dels troglodítids, un que ens va agradar veure perquè el vam identificar fàcilment.  Era com un cargolet dels d'aquí però molt més gros.  El cargolet americà (Troglodytes aedon):

Dels túrdids, només la merla becnegra septentrional (Turdus ignobilis):

i dels fringíl·lids, també només una espècie: la cadernera menuda (Spinus psaltria).

De la família dels tràupids (que inclou tàngares, sical i menjagrà) en vam veure uns quants. Un que ens vam aprendre aviat va ser la tàngara blavosa - "azulejo" (Thraupis episcopus):

També vam veure la tàngara flamígera (Ramphocelus flammigerus):

Tàngara de pit castany (Tangara arthus):

Tàngara de brolla (Stilpnia vitriolina):

El sical daurat (Sicalis flaveola):

També vam veure altres tàngares que no vam poder fotografiar (cap blava, de pit castany, com a mínim).

Dels "menjagrà" vam veure menjagrà blau (Volatinia jacarina):

Menjagra gris (Sporophila intermedia):

Menjagra ventregroc (Sporophila nigricollis):

Menjagrà olivaci (Tiaris olivaceus):

Hem deixat pel final, fora de l'ordre taxonòmic, aquest aligot becgròs (Rupornis magnirostris), que s'havia situat en un rètol a l'entrada del poble. 

Tornem cap a l'hostal, el darrer dia a Otún Quimbaya, amb aquesta posta de sol: 

L'endemà, com a regal final de l'estada a La Florida, l'avi de l'hostal va posar menjar a les menjadores i vam poder observar d'aprop unes quantes espècies.  La llàstima és que era molt d'hora i no hi havia gaire claror i, a més, no teníem gaire temps perquè teníem una bona estona de viatge per arribar a la següent etapa del viatge.

Aquí, un dansaire alanegre (Saltator atripennis), de la família dels tràupids igual que les altres tres espècies que vénen a continuació:

Una femella d'eufònia becgrossa (Euphonia laniirostris):

Una tàngara blavosa i una tàngara de les palmeres (Thraupis palmarum):

També va venir un colom de Caiena: 

I dos picots:  el picot de corona roja (Melanerpes rubricapillus), i... 

i el picot menjaglans, que ja havíem vist abans:

HACIENDA CAFETERA "TÍO CONEJO"

El 3 de juliol, vam deixar la zona de Pereira i vam anar cap a Manizales, al "Eje cafetero".  Per la carretera (amb moltes pujades i baixades, i força revolts) ja es va veient el canvi de paisatge:

Prop de Manizales hi ha la Hacienda Cafetera "Tío Conejo" (que és el nom d'un personatge de contes del folclor de la zona del Carib).  A l'arribada, en un arbre a tocar de l'entrada de la finca, ens esperava un aligot becgròs:

La casa principal de la hacienda -construida en part amb bambú tal com és tradicional a la zona-  té un porxo des del qual es poden observar els colibrís que van a buscar néctar a les flors, i altres ocells, un dels quals és una gran sorpresa per nosaltres i, fins i tot, per la gent de la hacienda.

Segons en Ferney, hi havia diverses espècies de colibrí, però repassant les fotos només n'hi hem vist dues:  El colibrí amazília tzacatl (Amazilia tzacatl),

I el colibrí maragda occidental (Chlorostilbon melanorhynchus):

Mentre estàvem observant i fotografiant els colibrís des del porxo, va arribar un tucanet gorjagrís (Aulacorhynchus albivitta) i es va posar just al costat d'una flor grossa i vistosa, talment fent "postureo".  Impressionant!!  Els propietaris de la finca ja ens havien dit que hi havia un tucanet que vivia en un forat en un pal prop d'allà, però mai s'havia acostat tan a tocar de la casa. Quina il·lusió ens va fer!

Des d'allà mateix vam observar també un tiranet caradaurat (Zimmerius chrysops):

Una oreneta eriçada meridional (Stelgidopteryx ruficollis):

Un sit de clatell roig (Zonotrichia capensis):

Una parella de vaquer lluent (Molothrus bonariensis):

Un menjagrà ventregroc (Sporophila nigricollis):

I un menjagrà olivaci (Tiaris olivaceus):

La rebuda a la hacienda va ser molt agradable.  Ens va atendre una de les dues germanes propietàries: la Sofía.  Ella ens va acompanyar a fer un passeig per la finca.  Ens va explicar com la gestionen de manera sostenible; ens van ensenyar les diverses varietats de cafè que tenen plantades (cadascuna amb les seves característiques específiques) i, després de compartir dinar (boníssim!) amb voluntaris madrilenys que estaven donant un cop de mà en el treball de la finca, vam tenir un tast i demostració sobre maneres de preparar el cafè.  Finalment, vam fer una visita a les instal·lacions on els grans de cafè es processen abans de posar-los a la venda. 

A la finca hi ha molts arbres fruiters diversos:

Els grans de cafè canvien de color a mesura que maduren: 

Així és el cafè acabat de collir (ja madur):

A part de les plantes del cafè, a la finca hi ha una vegetació molt diversa (plantes amb flors i sense flors):

I també diversitat de papallones, afavorit pel fet que no fan tractaments químics:

Des de la part més alta de la finca es pot veure el tipus de paisatge propi de l'Eje cafetero: 

De la visita ens en vam emportar un bon record i algunes fotos de grup: 

HACIENDA DEL BOSQUE: 

El mateix dia 3 a la tarda vam anar cap al següent allotjament:  "La Hacienda del bosque", un "lodge" especialitzat en la fotografia i observació d'ocells.  És a 30 minuts de Manizales, a més de 3.000 metres d'altitud, molt a prop del Parque Nacional Natural de los Nevados.  Això nosaltres no ho teníem ben controlat quan vam planificar el viatge i vam anar poc equipats.  Vam passar fred! 

A la cabanya on ens allotjàvem (i a totes les altres també), hi havia uns grans finestrals dels dels quals es podien veure ocells. De fet, es podien veure des del llit :)

L'ocell que vam observar més estona va ser el un colibrí courenc (Aglaeactis cupripennis) que tenia el territori prop de la nostra cabana:

També voltaven per allà (prop de les cabanes i el restaurant) sits de clatell roig:

L'interessant d'aquest lloc és que tenen punts a la finca on hi ha espècies d'ocells que són difícils de veure i ells els han acostumat a donar-los menjar a una hora concreta cada dia.  

No hi tenen menjar sempre per no interferir en excés en la fauna salvatge, i per això a l'hora que habitualment hi van a portar el menjar és probable (però no segur) que l'ocell es deixi veure.  

Com que en aquest lodge s'han especialitzat en turisme ornitològic (sobretot, de fotògrafs), han preparat el lloc de manera que les fotos quedin boniques, com si fos un escenari (així és com en diuen ells).  

No son els únics que ho fan.  Més endavant, veurem altres llocs que fan el mateix.

El primer d'aquests escenaris tenia per objectiu veure una espècie de xanca, però no va aparèixer.  D'entrada, sap greu, però pensant-t'ho bé, ja està bé que passi això perquè indica que els ocells continuen fent la seva vida, malgrat aquesta invitació un cop al dia per tenir menjar fàcil.  Les persones que van als llocs amb l'objectiu de fer bimbos i allargar la llista d'espècies vistes no s'ho deuen agafar tan bé com nosaltres ;-)

Per arribar a aquest primer escenari s'havia de fer una baixada pronunciada (que després a la pujada feia bufar fort, i més tenint en compte l'altitud a la qual estàvem):

No és estrany que en diguin "escenaris" del lloc on s'espera que vingui l'ocell, perquè està preparat com si fos un teatre, de manera que tothom tingui oportunitat de fer fotos.  Tot i així, encara hi ha alguns "cops de colze". 

La xanca no va venir, però sí que va aparèixer repetidament un toquí becfí (Arremon assimilis), que l'havien batejat amb el nom d'Armando.  Feia molta gràcia la manera com les persones que es cuiden de posar el menjar acostumen a cridar els ocells perquè vinguin.  A cadascun li posen un nom.

Quan ja portàvem una estona esperant la primera xanca, sense èxit, es va decidir deixar d'insistir, i vam anar cap a un altre escenari.  Allà vam veure 4 espècies d'ocells que no s'acostumen a veure en espais oberts.  Per ordre d'aparició...

Tirà diademat ventregroc (Silvicultrix diadema), de la família dels tirànids:

Cargolet muntanyenc (Troglodytes solstitialis):

Cotinga barrada (Pipreola arcuata):

I, finalment, el primer grallàrid del viatge:  la xanca menuda de la mitjalluna (Grallaricula lineifrons):

D'aquí vam anar a un punt on tenien abeuradors per colibrís (amb aigua ensucrada).  Era tot un espectacle! 

Alguns dels colibrís que vam veure...

Colibrí rutilant (Colibri coruscans):

Colibrí àngel turmalina (Heliangelus exortis):

Colibrí silf de King (Aglaiocercus kingii):

Colibrí courenc (Aglaeactis cupripennis):

Colibrí inca de collar (Coeligena torquata):

Colibrí vellutat (Lafresnaya lafresnayi):

Colibrí bec d'espasa (Ensifera ensifera):

Colibrí cuagroc (Boissonneaua flavescens): 

Als abeuradors també hi venia un punxaflors emmascarat (Diglossa cyanea):

Després de "l'escenari" de descoberta dels colibrís, tocava el torn al cargolet de plana meridional (Cistothorus platensis).  Li posaven cucs a les estaques de la tanca del jardí:  

I finalment, vam anar cap al darrer escenari. Aquí, era el torn d'ocells més grossos...

L'estrella era el tucà bec-roig (Andigena hypoglauca):

També van aparèixer dues espècies de paves, el guan andí (Penelope montagnii):

I el guan carablau (Chamaepetes goudotii):

i també va venir un colom guatlla gorjablanc (Zentrygon frenata):

Ja passant als mitjans i petits... La merla grossa (Turdus fuscater):

Novament, el toquí becfi (Arremon assimilis) que ja havíem vist al primer escenari): 

I un altre passerèllid, el toquí pissarrós (Atlapetes schistaceus):

I arriba el torn dels tràupids. Vam veure tres espècies de tàngara i dues de punxaflors (comptant el que havíem vist amb els colibrís):

Tàngara muntanyenca (Buthraupis montana):

Tàngara andina llagrimosa (Anisognathus lacrymosus):

Tàngara beccònica dorsiblava (Conirostrum sitticolor):

Punxaflors negre (Diglossa humeralis):

A part dels ocells, també hi havia un esquiron voltant per allà: 

A la tarda, tot i que no feia gaire bon temps (pluja i boira), vam decidir anar -tal com estava previst- al Parque Nacional Natural de los Nevados. Sortint de la Hacienda del Bosque no haguéssim donat ni un duro per aquesta sortida.

Després d'uns quants quilòmetres de carretera, vam parar a la Laguna Negra, a 3.853 m d'altitud s.n.m.) on vam veure dos exemplars de malvasia andina (Oxyura ferruginea).  Feia fred, i en Ferney ens va convidar a una infusió amb fulles de coca.

El temps no havia millorat però continuàvem carretera amunt, en direcció al Nevado del Ruiz (un volcà que el 1985 va fer una erupció en la qual van morir 20.000 persones dels municipis de Chinchiná i Villamaría).  Malgrat la pluja i la boira, intuíem un paisatge ben bonic, amb els "frailejones" (planta del gènere Espeletia) florits, i amb recs i salts d'aigua per tot arreu.

De cop, els núvols van començar a obrir-se.  Vam estar molt de sort!  perquè el paisatge es veu d'una altra manera si en comptes de boira fa sol :) 

Ens vam parar a algunes llacunes, a fer fotos (i fer-nos fotos).

Just abans de fer mitja volta per tornar cap a l'allotjament, a la darrera llacuna (que quedava una mica lluny de la carretera, muntanya avall), hi havien dos xarxets andins (Anas andium):

També voltava per allà un colibrí beccurt violaci (Ramphomicron microrhynchum):

i un cuaespinós andí (Leptasthenura andicola):

Cap de poc es va tornar a ennuvolar i posar-se boira, i vam acabar l'excursió tal com l'havíem començada. 

RESERVA NATURAL RÍO BLANCO

El 5 de juliol ens vam llevar ben d'hora per anar cap a la Reserva Natural de Río Blanco, a l'altra banda de Manizales.  Aquí també fan allò de donar menjar per atreure ocells poc comuns i s'hi ha de ser a l'hora planificada.  Plovia. 

El punt de trobada era una casa, dins la reserva, que té un porxo que l'envolta, des del qual pots estar veien colibrís tot el dia.  Hi ha moltes plantes amb flors de les que agraden a aquests ocells, i també posen abeuradors a diferents punts. 

Els colibrís estan molt acostumats a la presència d'ornitòlegs i, anant de flor en flor, acaben acostant-se molt.  En aquesta foto d'en Xevi queda demostrat (hem assenyalat on hi ha el colibrí perquè és tan petit que costa veure'l). 

Vàrem repetir espècies de colibrís de les que ja havíem vist a la Hacienda del Bosque i n'hi vam afegir alguna de nova.  N'apuntarem algunes...

Colibrí esquitxat (Adelomyia melanogenys):

Colibrí silf de King (Aglaiocercus kingii):

Colibrí inca bronzat (Coeligena coeligena): 

Colibrí inca de collar (Coeligena torquata), a la segona foto amb la llengua fora:

Colibrí cuagroc (Boissonneaua flavescens):

El primer intent per veure una xanca tampoc no va ser reeixit, probablement a causa de la pluja.  

El que vam veure va ser un lloro de cara canyella (Hapalopsittaca amazonina). La foto no és gens bona perquè era molt amunt dalt d'un arbre i amb la pluja (i el contrallum) va ser complicat enfocar sense que sens mullés massa la càmera.  

Al segon intent (al segon escenari), sí que va venir la xanca menuda coronada (Grallaricula nana): 

La visita al tercer escenari estava prevista més cap al migdia (més endavant l'explicarem).  Mentrestant, el planning era anar a passejar per la reserva i, malgrat la pluja, així ho vam fer. Ens va acompanyar un guia de la reserva, en Miguel. 

Es tractava de seguir un camí pel mig del bosc. 

Si ja "de normal" és difícil trobar i localitzar els ocells per fer una foto, amb pluja encara es complica més.  Tot i així, vam aconseguir "immortalitzar" uns quants ocells interessants.  

Un guan andí (Penelope montagnii):

Un motmot andí (Momotus aequatorialis):

Un picot de Rivoli (Colaptes rivolii):

I un grimpa-soques muntanyenc (Lepidocolaptes lacrymiger):

Quan ja fèiem el camí de tornada cap a la casa, ens vam creuar amb una "bandada mixta", o sigui, un estol d'ocells de diferents espècies.  Com que van pel mig del bosc costa localitzar-los, i més fer fotos.  Però aquí en tenim una mostra...

Tàngara de coroneta negra (Hemispingus atropileus o Kleinothraupis atropileus):

Cabdill de capell vermell (Poecilotriccus ruficeps):

Bosquerola frontdaurada (Myioborus ornatus chrysops):

Arribats a la casa, era l'hora del tercer escenari i la sorpresa era... 

un tucà becnegre (Andigena nigrirostris):

i també un tucanet gorjagrís (Aulacorhynchus albivitta):

Cap d'una estona va arribat també un guan carablau (Chamaepetes goudotii):

Al costat de la casa hi havia un "cobert" de fusta des d'on et podies estar hores observant els ocells que venien a les menjadores.

Tàngara de caputxa blava (Sporathraupis cyanocephala):

Tàngara andina de capell groc (Anisognathus somptuosus):

Toquí pissarrós (Atlapetes schistaceus), que ja havíem vist abans:

També hi havia punxaflors, voltant per les mates, com els colibrís, com aquest punxaflors de flancs blancs (Diglossa albilatera):

I no deixant-se perdre l'oportunitat de tenir teca fàcil, aquí també hi havia un esquirol que anava fent incursions a les menjadores.

Ja marxant de Río Blanco, en direcció a Manizales, vàrem parar al costat de la carretera perquè havíem vist uns lloros. Eren aratingues de plomall daurat (Leptosittaca branickii):

De sobte vam sentir un crit característic i el guia ens va dir que era la tàngara de capell blanc (Sericossypha albocristata):

Allà mateix, també vam veure un "gallinazo", que ja havíem dit que son a tot arreu:

Aprofitant que passàvem per Manizales, vam donar una volta (en cotxe) per la ciutat i vam parar en un turó al mig de la ciutat on hi ha un monument als colonitzadors (la gent que van poblar el territori).  L'objectiu principal de la visita era que tindríem vistes de la ciutat però... estava núvol i emboirat, i començava a ploure.  Així que, de vistes no en vàrem tenir però sí que vam afegir un parell de noves espècies d'ocells a la llista.

Xoriguer americà (Falco sparverius):

Piranga taronja (Piranga flava):

I no hi va faltar el tirà melancòlic (Tyrannus melancholicus):

També hi vam veure una gran quantitat de papallones nocturnes que s'acumulen al turó atretes pels focus:

D'aquí vam anar cap a un poble que es diu Riosucio, només per dormir-hi, per ser més a prop de la destinació de l'endemà. Aquí, una mostra del paisatge que vam veure pel camí:

MIRADOR DEL ROBLE

Dissabte dia 6, sortim de Ríosucio (un municipi de més de 60.000 habitants) en direcció a Jardín (municipi d'uns 15.000 habitants) i ens sorprèn que l'única carretera que els uneix és una pista sense asfaltar -en alguns moments bastant estreta- plena de forats, bassals i fang.  Igual que la d'Otún Quimbaya, per aquí també hi passa la "chiva".  Per sort, el paisatge és preciós i divers.

A la meitat d'aquesta "carretera" hi ha el Mirador del Roble, una finca propietat de la Lucía, una dona que ha optat per mantenir el bosc en comptes de talar-lo com han fet la resta de la família, que han convertit la seva part en pastures. La Lucía viu allà en una casa molt humil, amb els seus dos fills, un dels quals -en Martin- l'ajuda per a convertir la finca en una destinació desitjada per ornitòlegs.

Curiosament, el primer que vàrem veure allà -i va ser una gran sorpresa- no va ser un ocell, va ser un "tigrillo" - gat tigrat (Leopardus tigrinus).  Preciós!  Resulta que se li menjava les gallines a la Lucía i ella va optar per deixar-li menjar (en comptes d'intentar matar-lo, com haurien fet altres).  I ara, de tant en tant, el tigrillo els visita... i vam estar de sort que hi vàrem coincidir!

Per culpa del mal estat de la "carretera" vam arribar més tard del previst i ja havia passat l'hora que habitualment donen menjar a una xanca.  No obstant, vam anar al lloc per intentar-ho.  Aquesta vegada, l'excursioneta fins a "l'escenari" transcorria per zones enfangades i caminois pel mig del bosc amb forta pendent, i s'acabava arribant a un raconet ben bonic. 

La xanca no va aparèixer, però mentre ens esperàvem vam veure...

Un corre-soques pelat (Margarornis squamiger):

Una cotinga verd-i-negra (Pipreola riefferii):

I un toquí pissarrós (Atlapetes schistaceus) que es va venir a banyar i es va estar una bona estona arreglant-se les plomes:

A la casa hi havia diverses menjadores i "banyeres" amb aigua, atractives per una gran diversitat d'ocells.  Malauradament, no tenim fotos de tots.  Aquí una mostra...

Picot menjaglans (Melanerpes formicivorus):

Mosquer rogenc (Pyrrhomyias cinnamomeus):

Tirà crestat muntanyenc (Myiarchus cephalotes):

Gaig verd (Cyanocorax yncas):

Tàngara de caputxa blava (Sporathraupis cyanocephala):

Tàngara blau i negra (Tangara vassorii):

I també hi havia punxaflors de flancs blancs (Diglossa albilatera). Tot i que al mascle (el negre) no se li veuen els flancs ens ha agradat posar la foto perquè es veu ben bé com punxa la flor.  

Un altre punxaflors era l'emmascarat (Diglossa cyanea).  Hi havia un exemplar que va tenir una llarga batalla amb el seu reflexe en el retrovisor del cotxe.

Tal com diu el nom del lloc, l'esplanada de davant la casa és un mirador excepcional, no només amb vistes a les menjadores, sinó també més enllà.  En uns arbres que hi havien un tros avall, s'hi van estar una bona estona dos caracaràs capgroc (Daptrius chimachima):

Una menció especial es mereixen els abeuradors per colibrís que son tot un espectacle!. Podríem estar-nos hores asseguts mirant-los. Gairebé totes les espècies que vàrem veure aquí ja les havíem vistes abans, a excepció del colibrí de Mulsant (Chaetocercus mulsant), petit com un borinot:  

I el colibrí de Mitchell (Calliphlox mitchellii), també molt petitó:

Aquí, un collage de fotos de diferents espècies:

Vàrem aprofitar per fer fotos "xules" dels colibrís alimentant-se a les flors.  Tal com fan la majoria de fotògrafs professionals, tot era "fals" (preparat expressament):  Si bé les flors eren de les plantes que hi havia a la vora de la casa, les que surten a les fotos estaven penjades d'un fil al mateix lloc on hi havia els abeuradors, i hi vam tirar aigua amb sucre perquè els colibrís hi anessin.  Tot un truco que ens va ensenyar en Ferney (acostumat com està a fer de guia de fotògrafs). En aquest vídeo, es pot veure el resultat: 

Abans de marxar, vam fer una foto de grup per tenir un record d'aquesta família que ens va atendre tan bé.

Del Mirador del Roble cap a Jardín la "carretera" estava si fa o no fa com la del matí.  A excepció d'algun tros que estava una mica millor. Hi havia molts salts d'aigua i una vegetació impressionant!  

Ja arribant a Jardín vam parar un parell de vegades perquè vam veure dues espècies d'ocells que valien molt la pena.

Alció gegant neotropical (Megaceryle torquata):

Federal ventrevermell (Hypopyrrhus pyrohypogaster):

També vàrem veure una tàngara flamígera (Ramphocelus flammigerus subespècie flammigerus), amb una paparra molt grossa al coll:

El fet que tinguéssim la ciutat de Jardín com a destinació era perquè hi ha un lek de Gallet de roca andí (Rupicola peruvianus), i també perquè és una ciutat bonica, amb cases pintades de colors.  Els gallets de roca, en aquest cas, subespècie sanguinolentus, s'acostumen a veure des de dins d'una propietat privada que ha aprofitat l'avinentesa per muntar-hi un negoci.  Desenes de persones (que han pagat entrada, incloent-nos nosaltres) s'esperen per veure aparèixer aquests ocells en mig dels arbres. Nosaltres vam estar contents perquè en vam veure un parell però hi va haver qui va marxar decebut perquè altres vegades n'arriben una vintena.  Es veu que ara ja no era la millor època de l'any per veure'ls en quantitat.  És un ocell ben curiós, amb aquesta mena de cresta...

MEDELLÍN

El diumenge 7 de juliol tocava fer carretera. Aquesta vegada, era carretera "de debò" (o sigui, asfaltada).  Vam anar de Jardín a Medellín perquè l'endemà havíem d'agafar un avió cap a la costa del Pacífic (cosa que explicarem al següent i darrer capítol de la crònica de #CanRifàFont_a_Colombia_2024).

Durant les 3 hores i escaig que va durar el viatge, vam veure paisatge molt verd i també el cabalós riu Cauca.  No és estrany que sigui cabalós, tenint en compte la pluviometria de la zona!  

A conseqüència de les pluges, sovint hi ha esllavissades que tallen carreteres.  Per sort, nosaltres només ens vam haver d'esperar una estona en una de les esllavissades, i la resta (unes quantes!) ja les havien netejat.  

Ja a Medellín vam fer una mica el turista i des de l'hotel vam observar una nova espècie d'ocell i dues ja conegudes. 

La nova, una cotorreta de barbeta taronja (Brotogeris jugularis):

Les conegudes: un tirà reial gros (Pitangus sulphuratus) i un sical daurat (Sicalis flaveola):

Acabem amb aquests bonics ocells la crònica de la primera setmana a Colòmbia i compartim els enllaços a un parell de vídeos que vam penjar al youtube, com a resum.  Continuarà al següent capítol. 

Resum de l'arribada a Bogotà i l'estada a Otún Quimbaya.

Resum de la resta de dies: Hacienda Cafetera, Hacienda del Roble, Río Blanco, Mirador del Roble i Jardín.