Hem anat a La Mancha, i de tornada a Gallocanta, aprofitant els dies festius de principis de desembre. L'experiència ha sigut d'allò més positiva. En bona part perquè hem estat de sort amb la meteorologia (...si bé és cert que en qualsevol època de l'any, el temps et pot condicionar l'èxit de les vacances).
La primera intenció del viatge era anar (només) a La Mancha Húmeda, visitant els diversos "complejos lagunares" i las Tablas de Daimiel. Però en una conversa amb un amic -l'Andrés- ens va recomanar les zones estepàries del Campo de Montiel i Campo de Calatrava, que són els llocs que ens han portat més emocions en aquest viatge, amb observacions de gangues, xurres, piocs i sisons. Molts! Impressionant!
El programa real del viatge va acabar essent aquest:
Dia 3 de desembre:
- Sortida de Torelló a les 6 del matí, direcció La Mancha.
- Al migdia, primera parada a La Mota del Cuervo.
- Visita al complejo lagunar de Manjavacas
- Posta de sol al Campo de Criptana
- Allotjament a Alcázar de San Juan (en un apartament que seria "casa nostra" fins el dia 6 al matí).
Dia 4:
- Matí, Laguna de Navaseca (a Daimiel) i Tablas de Daimiel
- Tarda, Campo de Calatrava
Dia 5:
- Matí, Campo de Montiel
- Tarda, novament, Campo de Calatrava
Dia 6:
- Complejos lagunares d'Alcazar de San Juan, Villafranca de los Caballeros, Peñahuecas, Taray, Tirez, i Pedro Muñoz.
Dia 7:
- Gallocanta. Sortida de sol i posta de sol a la Llacuna de Zaida. (Crònica a part).
Dia 8:
- Tornada cap a casa passant pel Planeron (Belchite) i Candasnos. (Sense crònica).
Aprofitant que a aquesta època de l'any es fa fosc d'hora i ve de gust estar-se calentó "a casa" (ja sigui apartament o hostal), hem anat fent vídeos del viatge a mesura que passaven els dies. Els intecal·larem en aquesta crònica.
Comencem pel primer dia a La Mancha...
A La Mota del Cuervo, anem a veure d'aprop els molins de vent:
Anant cap a Manjavacas, deixem enrere els molins, i veiem milans reials i arpelles vulgars (a la foto una d'elles) sobrevolant els camps:
Al Complejo lagunar de Manjavacas hi ha la llacuna principal (la de Manjavacas) amb diversos observatoris. En visitem dos des d'on veiem més grues, flamencs a la llacuna i diverses espècies d'ànecs (com podreu veure al vídeo que enllacem més avall).
Com que el dia és curt en aquesta època de l'any, optem per marxar de la zona però cal tenir en compte que a prop hi ha altres llacunes, com la de Alcahozo de Pedro Muñoz o la de Navalengua (que ens han quedat pendents).
Acabem la primera jornada esperant la posta de sol entre els molins de Campo de Criptana:
El segon dia anem cap a Daimiel, i comencem per la Laguna de Navaseca. És una llacuna molt interessant. (Molt més entretinguda que les Tablas de Daimiel que visitarem després).
Hi ha moltes anàtides (cullerot, ànec blanc, morell cap roig, griset, collverd, xarxet,...), corbs marins, flamencs, fotges, una cigonya, bec d'alena, i també xoriguer, un grup de pardals de passa, bitxac, fringil·lids, repicatalons, mosquiters, entre molts altres. Feia uns dies s'hi havia vist un morell de collar però no el vam pas veure. I també buscàvem ànec cap-blanc (malvasia) i allà en directe no el vam saber trobar però després va resultar que sí que hi era perquè va sortir al vídeo ôô. Ah, i als camps del costat hi havia una oca.
De la llacuna de Navaseca anem cap al parc nacional de Las Tablas de Daimiel. Els recorreguts per parc estan molt regulats. Fem el recorregut principal, circular, que transcorre pel mig del canyís, amb moltes passeres (de les que surten a totes les fotos sobre aquest espai natural). Hi veiem ben poca cosa. Les llacunes que queden al mig del canyís no tenen ocells, excepte un grasset de muntanya en una d'elles.
La part bona arriba al final, en un recorregut opcional que porta cap a la llacuna permanent. Allà hi ha moltes oques i ànecs, moltes grues, i alguna arpella vulgar.
Està bastant núvol i, tot i que encara no son les 5, hi ha poca claror. Estem de sort que veiem passar volant unes gangues i després les localitzem parades en un camp. Però res més.
Per casualitat, passant per Pozuelo de Calatrava veiem arribar centenars de gavians i gavines. Seguint-les veiem que es paren a la llacuna que hi ha ben al costat del poble. És la laguna del Prado, i ens diuen que hi vénen a passar la nit les gavines rialleres i gavians foscos que passen el dia en un abocador que hi ha a uns quants quilòmetres d'aquí.
Comencem seguim pistes no asfaltades que van de Santa Cruz de Mudela a Torrenueva, i després anem cap a la zona de Cózar. Hi hauria altres punts per visitar però un matí no dóna per tot.
Els millors moments són quan localitzem unes gangues en un camp i les podem observar molt bé (aquí el vídeo), i quan un sisó treu el cap entre mig de les herbes d'un marge i es deixa fotografiar i gravar tan tranquil.
Però aquí al Campo de Montiel també disfrutem amb el paisatge, amb un grup de gangues volant, i amb un jove d'àliga imperial !
Un grup nombrós de piocs, algunes xurres, i un estol molt molt gros de sisons barrejats amb gangues. Impressionant! No us perdeu el final del vídeo que enllacem més avall.
Les xurres:
Sisons i gangues:
Ja gairebé a la posta de sol, una fredeluga i una gralla de bec vermell també es deixen veure d'aprop.
Comencem quan surt el sol a la Laguna de la Veguilla a tocar d'Alcázar de San Juan.
Hi ha un observatori. Està tot ben gebrat. Hi veiem flamencs, cabusset, anàtides diverses, fotges, un bernat, entre altres ocells.
Amagats darrera les oliveres podem fer-los fotos i un bonic vídeo que podeu veure en aquest enllaç.
A la Laguna del Pueblo hi ha diversos observatoris des d'on podem veure flamencs i anàtides diverses, cridant-nos l'atenció unes oques que surten del mig del canyis, i acaben "posant" per la foto al mig de la llacuna. 
Aquí el vídeo del recorregut per La Mancha Húmeda.
Acabem la crònica per La Mancha amb una foto record a Las Tablas de Daimiel:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada