dissabte, 18 de desembre de 2021

LA MANCHA, AL DESEMBRE

 

Aquest any, per primera vegada, hem fet una "escapada llarga" a l'hivern (o gairebé hivern). 
Hem anat a La Mancha, i de tornada a Gallocanta, aprofitant els dies festius de principis de desembre. L'experiència ha sigut d'allò més positiva. En bona part perquè hem estat de sort amb la meteorologia (...si bé és cert que en qualsevol època de l'any, el temps et pot condicionar l'èxit de les vacances). 

La primera intenció del viatge era anar (només) a La Mancha Húmeda, visitant els diversos "complejos lagunares" i las Tablas de Daimiel.  Però en una conversa amb un amic -l'Andrés- ens va recomanar les zones estepàries del Campo de Montiel i Campo de Calatrava, que són els llocs que ens han portat més emocions en aquest viatge, amb observacions de gangues, xurres, piocs i sisons. Molts!  Impressionant! 

El programa real del viatge va acabar essent aquest:

Dia 3 de desembre:
- Sortida de Torelló a les 6 del matí, direcció La Mancha.  
- Al migdia, primera parada a La Mota del Cuervo. 
- Visita al complejo lagunar de Manjavacas
- Posta de sol al Campo de Criptana
- Allotjament a Alcázar de San Juan (en un apartament que seria "casa nostra" fins el dia 6 al matí).

Dia 4:
- Matí, Laguna de Navaseca (a Daimiel) i Tablas de Daimiel
- Tarda, Campo de Calatrava

Dia 5
- Matí, Campo de Montiel
- Tarda, novament, Campo de Calatrava

Dia 6:
- Complejos lagunares d'Alcazar de San Juan, Villafranca de los Caballeros, Peñahuecas, Taray, Tirez, i Pedro Muñoz.

Dia 7
- Gallocanta.  Sortida de sol i posta de sol a la Llacuna de Zaida. (Crònica a part).

Dia 8:
- Tornada cap a casa passant pel Planeron (Belchite) i Candasnos. (Sense crònica).

Aprofitant que a aquesta època de l'any es fa fosc d'hora i ve de gust estar-se calentó "a casa" (ja sigui apartament o hostal), hem anat fent vídeos del viatge a mesura que passaven els dies.  Els intecal·larem en aquesta crònica.

Comencem pel primer dia a La Mancha... 

A La Mota del Cuervo, anem a veure d'aprop els molins de vent:
Des del turó on hi ha els molins ja es veu de lluny una llacuna que reflexa el sol.  És la llacuna de Manjavacas. 

Anant cap a Manjavacas, deixem enrere els molins, i veiem milans reials i arpelles vulgars (a la foto una d'elles) sobrevolant els camps:
I, sense esperar-nos-ho, un grup de grues ben a prop de la carretera: 
Al Complejo lagunar de Manjavacas hi ha la llacuna principal (la de Manjavacas) amb diversos observatoris.  En visitem dos des d'on veiem més grues, flamencs a la llacuna i diverses espècies d'ànecs (com podreu veure al vídeo que enllacem més avall). 
De la llacuna de Manjavacas anem cap a la llacuna de la Dehesilla per pistes sense asfaltar però de bon transitar, on veiem limícoles (a les fotos inferiors, tèrrit variant i becadell comú) i algun ànec:
La darrera llacuna que visitem d'aquest complexe és la Laguna de Sánchez Gómez, on hi ha flamencs i pels voltants grues.  També observem de ben a prop una fredeluga: 
Com que el dia és curt en aquesta època de l'any, optem per marxar de la zona però cal tenir en compte que a prop hi ha altres llacunes, com la de Alcahozo de Pedro Muñoz o la de Navalengua (que ens han quedat pendents).

Acabem la primera jornada esperant la posta de sol entre els molins de Campo de Criptana:

El segon dia anem cap a Daimiel, i comencem per la Laguna de Navaseca.  És una llacuna molt interessant. (Molt més entretinguda que les Tablas de Daimiel que visitarem després). 

Hi ha moltes anàtides (cullerot, ànec blanc, morell cap roig, griset, collverd, xarxet,...), corbs marins, flamencs, fotges, una cigonya, bec d'alena, i també xoriguer, un grup de pardals de passa, bitxac, fringil·lids, repicatalons, mosquiters, entre molts altres.  Feia uns dies s'hi havia vist un morell de collar però no el vam pas veure. I també buscàvem ànec cap-blanc (malvasia) i allà en directe no el vam saber trobar però després va resultar que sí que hi era perquè va sortir al vídeo ôô.  Ah, i als camps del costat hi havia una oca. 
Aquí el vídeo de la llacuna de Navaseca: 

De la llacuna de Navaseca anem cap al parc nacional de Las Tablas de Daimiel. Els recorreguts per parc estan molt regulats. Fem el recorregut principal, circular, que transcorre pel mig del canyís, amb moltes passeres (de les que surten a totes les fotos sobre aquest espai natural). Hi veiem ben poca cosa.  Les llacunes que queden al mig del canyís no tenen ocells, excepte un grasset de muntanya en una d'elles. 
La part bona arriba al final, en un recorregut opcional que porta cap a la llacuna permanent.  Allà hi ha moltes oques i ànecs, moltes grues, i alguna arpella vulgar. 
Aquí el vídeo de las Tablas de Daimiel.
A la tarda del segon dia anem cap al Campo de Calatrava. Comencem per una zona que està fora de la ZEPA, a La Aldea del Rey, on sembla que es poden veure aus estepàries, en concret sisons.  Tot i que no en veiem pas (de sisons), el paisatge val la pena.  
Decidim anar cap a la ZEPA -que cau sota Ciudad Real- i ens fiquem per algun camí entre Ballesteros de Calatrava i Pozuelo de Calatrava.  
Està bastant núvol i, tot i que encara no son les 5, hi ha poca claror. Estem de sort que veiem passar volant unes gangues i després les localitzem parades en un camp.  Però res més. 
No serà fins l'endemà que no atinarem a mirar el portal ebird, que ens donarà pistes per saber exactament on veure les aus estepàries (a pilots!). 

Per casualitat, passant per Pozuelo de Calatrava veiem arribar centenars de gavians i gavines. Seguint-les veiem que es paren a la llacuna que hi ha ben al costat del poble. És la laguna del Prado, i ens diuen que hi vénen a passar la nit les gavines rialleres i gavians foscos que passen el dia en un abocador que hi ha a uns quants quilòmetres d'aquí. 
El tercer dia tornem a la zona estepària. Comencem pel Campo de Montiel, on passem el matí. En aquesta zona no hi ha una única ZEPA gran com a Calatrava, sinó que n'hi ha 5 o 6 de repartides en diversos municipis.
Comencem seguim pistes no asfaltades que van de Santa Cruz de Mudela a Torrenueva, i després anem cap a la zona de Cózar.  Hi hauria altres punts per visitar però un matí no dóna per tot. 

Els millors moments són quan localitzem unes gangues en un camp i les podem observar molt bé (aquí el vídeo), i quan un sisó treu el cap entre mig de les herbes d'un marge i es deixa fotografiar i gravar tan tranquil.  
Però aquí al Campo de Montiel també disfrutem amb el paisatge, amb un grup de gangues volant, i amb un jove d'àliga imperial ! 

A la tarda tornem a la ZEPA del Campo de Calatrava i ja anem directes al punt on a l' ebird hem llegit que s'hi havia observat un grup gran de piocs, ... i els hi trobem!.  És molt al costat de la carretera que puja de sud a nord cap a Ciudad Real (ben a prop de la ciutat). I és espectacular!  

Un grup nombrós de piocs, algunes xurres, i un estol molt molt gros de sisons barrejats amb gangues.  Impressionant!  No us perdeu el final del vídeo que enllacem més avall. 
Les xurres:
Sisons i gangues:
Ja gairebé a la posta de sol, una fredeluga i una gralla de bec vermell també es deixen veure d'aprop. 
Aquí el vídeo de les zones estepàries.
Ja el darrer dia a La Mancha, toca resseguir els diversos complexes lagunars de La Mancha Húmeda.  Ens sorprèn que a la zona d'Alcázar de San Juan, Villafranca de los Caballeros y les llacunes que hi ha més cap al nord, hi ha rutes no asfaltades, en molt bon estat, ben senyalitzades i de fàcil circular en cotxe o en bicicleta connectant unes llacunes amb les altres. 
Comencem quan surt el sol a la Laguna de la Veguilla a tocar d'Alcázar de San Juan. 
Hi ha un observatori. Està tot ben gebrat. Hi veiem flamencs, cabusset, anàtides diverses, fotges, un bernat, entre altres ocells.
Al costat, cap al nord-oest, hi ha la Laguna del Camino de Villafranca, amb molts flamencs, gavians i ànec blanc.
La darrera llacuna del Complejo lagunar d'Alcázar de San Juan és la Laguna de las Yeguas, on ens crida l'atenció que s'hi reflexen els molins de la muntanya del davant. Hi hi ha un grup de cigonyes fent parada. 
Seguint la pista que ens porta cap al Complejo lagunar de Villafranca de los Caballeros, veiem un grup de rapinyaires que fan de carronyers:  Milans reials i arpella vulgar (mascle) es mengen un animal mort que hi ha al mig de la pista. Marxen quan hi arribem. 
La primera de les llacunes de Villafranca és la Laguna de la Sal, però està seca.
I aviat arribem a les Lagunas de Villafranca.  Hi ha la gran i la petita, però només va bé d'observar la làmina d'aigua a la gran, que es pot veure des del passeig a tocar mateix de les cases. Hi ha un grup molt gran de fotges, flamencs, i cabussó emplomallat, entre altres. 
De Villafranca anem cap a les llacunes de més al nord, a uns quants quilòmetres, que es poden fer tots per pistes en bon estat. Pel camí veiem una cogullada (foto) i també passerells i altres ocells de mida petita.
La Laguna de Taray semblava interessant.  De fet, pels ocells segur que ho és!  Però pels observadors no gaire, perquè hi ha molt canyís i no podem veure res. (La foto es feta enfilant la càmera amb el trípode ben amunt).
A la Laguna de Peñahueca no ens hi aturem. Hi ha un observatori però queda molt lluny de l'aigua.  Preferim guardar temps per Pedro Muñoz (ja de tornada, cap a l'est).
La darrera de les llacunes d'aquesta zona és la Laguna de Tirez, que també mirem des de lluny perquè no sembla que hi hagi gran cosa. Amb més temps ens hi haguéssim pogut entretenir. 
D'aquí cap a Pedro Muñoz, que és l'altre objectiu del dia, ens queden uns quants quilòmetres, que aquesta vegada no es poden pas fer per pista rural. Triem carreteres secundàries i, en una d'elles, prop d' El Toboso (sí, el poble de la Dulcinea ;-) veiem volar un estol que ens semblen piocs.  I... ho son!  Observem que van a parar-se darrera uns camps d'oliveres.  Intentem localitzar-los i -tot i que ens costa força i hem de donar unes quantes voltes- ho aconseguim!  
Amagats darrera les oliveres podem fer-los fotos i un bonic vídeo que podeu veure en aquest enllaç
Al Complejo lagunar de Pedro Muñoz, de les tres llacunes principals, només hi ha aigua a la Laguna del Pueblo. La de Navalafuente i la Retamar estan seques. 

A la Laguna del Pueblo hi ha diversos observatoris des d'on podem veure flamencs i anàtides diverses, cridant-nos l'atenció unes oques que surten del mig del canyis, i acaben "posant" per la foto al mig de la llacuna. 
Aquí el vídeo del recorregut per La Mancha Húmeda. 

Acabem la crònica per La Mancha amb una foto record a Las Tablas de Daimiel:
Ha valgut molt la pena! 












 





 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada