EL PELA-ROQUES, L'OCELL QUE SEMBLA UNA PAPALLONA

Feia dies que companys ornitòlegs de la comarca havien vist un pela-roques (Tichodroma muraris) als cingles de Tavertet. 

A casa, en Xevi i l'Helena no l'havíem vist mai, i la Bet només una vegada.  Per tant, ens feia molta il·lusió poder fer aquest "bimbo".

Hem sortit de Torelló amb boira i, a mesura que ens hem enfilat cap al Collsacabra (després d'haver recollit l'Arnau Soler a Sant Hipòlit de Voltregà), hem vist el sol i un paisatge de colors de tardor espectacular.  

Just abans d'entrar a Tavertet, no ens hem pogut estar d'aturar-nos a fer unes fotos:

Ja a Tavertet, ens hem trobat amb en Joan Goy, en Miquel Arxer i en Ramon Aguilar, i hem anat cap als cingles de l'Avenc. La boira continuava als nostres peus.  Des de la vora del cingle semblava un matalàs:

 

Ens havien explicat en quina cinglera havien vist el pela-roques dies enrere i hem anat directament a la zona. La primera reflexió:  "Això és molt gran per veure un bitxo tan petit!".  I ens hem distribuït a la cinglera equipats amb binocles, "catalejos" i càmeres.

Aquí podeu veure en Joan Goy i en Xevi, petits-petits, damunt el cingle (en el punt des d'on finalment, una estona més tard, hem vist el pelaroques):

 

Aquí, en Joan amb l'Arnau i la Bet:

En Joan, observant, amb la boira al fons:

I l'Helena, pensativa:  

Finalment, en Ramon ha donat l'avís.  El pela-roques!!  Una petita taqueta grisa, en mig d'una taca negra de la paret.  Quan l'hem tingut tots localitzat, les càmeres no han parat de fer fotos, tot i que el teníem molt lluny i érem molt conscients que no sortiria cap foto espectacular.

 

No obstant això, aquí en teniu alguna mostra.  Un ocellet, que sembla una papallona, i que l'hem pogut observar mentre es netejava les plomes a la paret:

Per sort, l'hem pogut observar una bona estona, fins que se n'ha anat cap a una escletxa del cingle on ja no el podíem veure.  

Hem decidit retornar cap al cotxe i seguir cap a Pla Boixer.  Malauradament, avui no hi havia massa activitat d'ocells a la zona.  Hem vist: un falcó pelegrí, cercavores, corbs, gralles de bec vermell, grups grans de caderneres, bitxacs, aligots, roquerols, cotxes fumades, pit-roig,... i també hem sentit repicar un pigot.

Des del racó del silenci, passat Pla Boixer, hem pogut gaudir dels colors de la tardor, mirant cap a la zona de Rupit i Montdois:

I, ja al migdia, hem decidit acabar la matinal ornitològica, seguint el camí que porta cap a Cantonigròs, passant per dins la fageda.  Novament, espectacular!

BIMBO, PETIT I EIXERIT

Aquest matí, a l'arboretum de Manlleu, hem pogut veure un ocell que no s'havia citat mai a la comarca d'Osona: un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus).
Hem fet bimbo!, gràcies a en Guillem Rius, que l'ha descobert.
És un ocell que cria a Sibèria i hiverna al sud-est asiàtic. És un visitant poc comú a Catalunya, ...tot i que últimament n'hi ha hagut cites a diverses comarques.
És un ocellet més petit que un mosquiter comú, que no para de moure's de branca en branca i que es caracteritza per una cella groc palla que li arriba gairebé fins al clatell.

A la web d'Ornitho.cat de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) hi ha informació dels llocs on s'ha localitzat. Com que a Osona hi havia moltes ganes de trobar-ne un, quan en Guillem (a la dreta de la foto) ha donat l'avís, diversos aficionats als ocells ens hem trobat a l'Arboretum per veure'l.

ANELLAMENT DE VOLTORS A ORÍS

Avui, gràcies al Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), i en concret, a en Joan Aymerich, en Roger i la Clara, acompanyats de l'Arnau, hem pogut viure una experiència ornitològica fantàstica:  Hem anat a anellar voltors al dipòsit controlat de residus d'Orís (Osona).  Malauradament, no hi ha pogut venir l'Helena perquè és de campaments, però ja repetirem ;-)

A primera hora, hem arribat a l'abocador, on estols de gavians i també alguns voltors, sobrevolaven la zona. 

Altres voltors estaven parats als marges i als arbres:

Sortosament, també hem pogut observar un parell d'aufranys, parats en un arbre i sobrevolant la zona:

En un punt de l'abocador, el GACO té situat el parany per capturar els voltors que seran anellats.  És una gàbia on es posa menjar i, quan ha els voltors són dins, es tanca.

Avui n'hi havien una setantena: 

Ens espera una bona feinada, que comença preparant les anelles, per tal d'anar-les utilitzant ordenades.  S'utilitzen anelles de dos tipus:  les metàl·liques, que tenen una numeració llarga (mai repetida), que és la que realment porta incorporades totes les dades de l'ocell; i les de plàstic PVC de color groc, més grosses, només amb 3 lletres o números, que es poden veure amb una ullera de llarga vista:

A continuació, és el moment de començar a agafar els voltors, un a un, per anar-los anellant o controlant les dades.  No és fàcil.  La majoria, s'escapen pels racons de la gàbia, alguns, planten cara.  S'ha d'anar amb compte perquè poden fer mal amb les urpes i el bec. Per tant, en el moment de capturar-los, s'intenta agafar cua i ales, i després el coll (prop de la mandíbula, per no escanyar-los) i les potes:

Hem format dos equips per anar més ràpid.  El fet de tenir dos voltors sobre la taula ens ha permès diferenciar els individus més vells (amb ulls i bec més clar, a l'esquerra de la foto) i els més joves (amb ulls i bec foscos, i les plomes de la part baixa del coll encara ben diferenciades, a la dreta):

En els primers voltors, hem mesurat l'envergadura de les ales.  Impressionant!  Més de 2 metres i mig, en total!

En tots els voltors controlats s'observa l'estat de les mudes (a les ales i al cos) i es dedueix l'edat.  També es fa una foto per veure els canvis si es tornen a agafar:

Totes les dades, i evidentment, la numeració de les anelles, s'anoten en una llibreta (feina que ha quedat adjudicada a la Bet):

També hem tingut moments distesos, com quan en Xevi (mentre esperava que arribessin les anelles) s'entretenia amb el voltor, convertint-lo en "el voltor pensador": 

Un cop confirmat que s'han recollit totes les dades, arriba el moment de l'alliberament:

A mig matí s'han incorporat al grup cinc persones més (alguns, membres de l'associació Pela-roques, d'anelladors).  En total, hem anellat 44 voltors "nous" i hem controlat una trentena de voltors que ja estaven anellats.

Una bona feinada i una bona experiència!

+ DE 1.200 CIGONYES A VIC

 

La tarda del 23 d'agost van començar a arribar a Vic estols de cigonyes blanques que "aterraven" als camps de l'oest de la ciutat, en direcció a Malla.  Uns camps, en alguns casos, gairebé convertits en aiguamolls degut a les pluges dels darrers dies sobre els camps amarats per tot el que ha plogut aquest estiu.

Arribaven grups molt nombrosos, en un espectacle impressionant.  Membres del Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO) intentaven comptar els individus i llegir anelles.  Tota una feinada!  
A través de fotografies, analitzades en posterioritat, s'ha constatat que hi havia més de 1.200 cigonyes.  Es tracta d'un fet excepcional, tenint en compte que altres anys, arriben grups de 30 ó 40, o en alguna ocasió, fins a 300, però més de 1.000, des del GACO no se'n recorda cap cita.
Una primera interpretació de les anelles indica que hi havia grups procedents d'Alemanya i altres de França.

A mesura que s'anava ponent el sol, les cigonyes que arribaven i també algunes de les que s'havien posat als camps, es van anar distribuint per la ciutat: sobre torres elèctriques, sobre grues, als teulats, als arbres del castell d'en Planes, a les xemeneies...

Passada la nit, alguns grups matinen i se'n van d'hora.  Altres, com aquest, es queda fins quarts de 10 del matí, cosa que permet seguir llegint anelles.

SEGONA TANDA DE CIGONYES EN MIGRACIÓ.  ALGUNES ELECTROCUCIONS.

Dimarts dia 26 a la tarda va tornar a arribar un grup nombrós de cigonyes, tot i que no tant gran com el del dissabte. Aquesta vegada, però, es van dispersar en grups més petits, cap a la Guixa, Santa Eulàlia, carretera d'Olost, etc.

Malauradament, mentre fèiem seguiment de les cigonyes vam poder veure com algunes s'electrocutaven. En acostar-nos per veure el lloc on n'havia caigut una d'elles, n'hi havia dues, una de les quals (la del darrera del pal) encara era viva.

La cigonya, electrocutada en una ala, estava una mica estabornida.  La vam recollir i la vam mantenir quieta una estona.  De mica en mica es va anar recuperant.

Per recomanació d'en Joan Aymerich, més expert que nosaltres, després d'una estona, vam provar si podia volar i ... ho va fer! 

Tot seguit, vam anar a veure altres pals d'electricitat on també ens havia semblat que alguna cigonya s'havia electrocutat i en vàrem trobar alguna més.

Des del Grup d'Anellament de Calldetenes, es faran passos per tal que es busquin solucions per aquest problema de l'electrocució.

Alguns mitjans de la comarca s'han fet ressò d'aquestes notícies.  A l'informatiu de El 9TV del dijous 28, han fet una entrevista a en Joan Aymerich i han utilitzat fotos del nostre bloc.  En Roger (president del GACO) i en Xevi l'han acompanyat: