ANELLAMENT DE VOLTORS A ORÍS

Avui, gràcies al Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), i en concret, a en Joan Aymerich, en Roger i la Clara, acompanyats de l'Arnau, hem pogut viure una experiència ornitològica fantàstica:  Hem anat a anellar voltors al dipòsit controlat de residus d'Orís (Osona).  Malauradament, no hi ha pogut venir l'Helena perquè és de campaments, però ja repetirem ;-)

A primera hora, hem arribat a l'abocador, on estols de gavians i també alguns voltors, sobrevolaven la zona. 

Altres voltors estaven parats als marges i als arbres:

Sortosament, també hem pogut observar un parell d'aufranys, parats en un arbre i sobrevolant la zona:

En un punt de l'abocador, el GACO té situat el parany per capturar els voltors que seran anellats.  És una gàbia on es posa menjar i, quan ha els voltors són dins, es tanca.

Avui n'hi havien una setantena: 

Ens espera una bona feinada, que comença preparant les anelles, per tal d'anar-les utilitzant ordenades.  S'utilitzen anelles de dos tipus:  les metàl·liques, que tenen una numeració llarga (mai repetida), que és la que realment porta incorporades totes les dades de l'ocell; i les de plàstic PVC de color groc, més grosses, només amb 3 lletres o números, que es poden veure amb una ullera de llarga vista:

A continuació, és el moment de començar a agafar els voltors, un a un, per anar-los anellant o controlant les dades.  No és fàcil.  La majoria, s'escapen pels racons de la gàbia, alguns, planten cara.  S'ha d'anar amb compte perquè poden fer mal amb les urpes i el bec. Per tant, en el moment de capturar-los, s'intenta agafar cua i ales, i després el coll (prop de la mandíbula, per no escanyar-los) i les potes:

Hem format dos equips per anar més ràpid.  El fet de tenir dos voltors sobre la taula ens ha permès diferenciar els individus més vells (amb ulls i bec més clar, a l'esquerra de la foto) i els més joves (amb ulls i bec foscos, i les plomes de la part baixa del coll encara ben diferenciades, a la dreta):

En els primers voltors, hem mesurat l'envergadura de les ales.  Impressionant!  Més de 2 metres i mig, en total!

En tots els voltors controlats s'observa l'estat de les mudes (a les ales i al cos) i es dedueix l'edat.  També es fa una foto per veure els canvis si es tornen a agafar:

Totes les dades, i evidentment, la numeració de les anelles, s'anoten en una llibreta (feina que ha quedat adjudicada a la Bet):

També hem tingut moments distesos, com quan en Xevi (mentre esperava que arribessin les anelles) s'entretenia amb el voltor, convertint-lo en "el voltor pensador": 

Un cop confirmat que s'han recollit totes les dades, arriba el moment de l'alliberament:

A mig matí s'han incorporat al grup cinc persones més (alguns, membres de l'associació Pela-roques, d'anelladors).  En total, hem anellat 44 voltors "nous" i hem controlat una trentena de voltors que ja estaven anellats.

Una bona feinada i una bona experiència!