Hem aprofitat el 9 i 10 de setembre per anar a un espai natural a l'altra banda dels Pirineus, que és a poc més de dues hores de casa i que per nosaltres -fins ara- era ben desconegut: el parc natural de la Narbonaise.
Aquesta vegada no teníem gaire informació de partida, per això el primer punt de parada va ser al centre d'informació del parc, a Sigean (1 rue Jean Cocteau. 11130 Sigean)
Els fulls informatius específics per "birdwatching" recomanen 4 zones: prop de Leucate (més al sud), prop de Port-la-Nouvelle, al voltant de Gruissan i, més al nord, cap a Saint-Pierre-la-Mer.
Optem per començar per la zona de Port-la-Nouvelle i tirar cap al nord. Deixarem la zona de Leucate per l'endemà, després d'haver passat la tarda, la nit i el matí a la ciutat de Narbona.
A Port-la-Nouvelle hi ha un far des del qual es poden veure aus marines, però ens el saltem, entre altres coses, perquè el full informatiu diu que és interessant sobretot quan retornen els pescadors, entre quarts de 3 i quarts de 4 de la tarda ... i nosaltres hi som a primera hora del matí.
Així que anem directament cap a l'altra zona recomanada: la reserva natural regional de Sainte-Lucie.
Quan hi arribem comencem a ser conscients que aquest espai natural és idoni per anar-hi en bicicleta perquè molts itineraris estan prohibits per vehicles a motor, les distàncies són grans per fer a peu i és molt planer per fer en bici. Ja ho sabrem per la propera vegada!
Des de l'aparcament hi ha l'opció de fer uns itineraris circulars pel mig de la zona humida (amb canyissos i matollars) o bé seguir la pista al costat del canal navegable de la Robine (que ve de Narbona).
Nosaltres optem per seguir la pista del costat del canal, que porta fins a l'estany de l'Ayrolle.
És un passeig ben agradable, amb força ombra (al matí).
Durant el recorregut no veiem pas molts ocells. Un dels que es deixa observar bé és un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
L'estany d'Ayrolle és realment gran i no s'hi observa gaire moviment d'aus aquàtiques. Segons sembla, és un punt molt recomanable per ornitòlegs durant la migració prenupcial quan hi ha vent de nord-oest.
A la vora de l'aigua hi veiem un agró blanc (Casmerodius albus):
Cap a la banda de mar, s'observa una torre de defensa fins la qual veiem que hi arriben uns ciclistes que no fa massa estona han passat pel nostre costat.
Dins l'aigua, una gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus):
i un becut (Numenius arquata):
Des de dalt un marge, per una banda veiem l'estany, on hi ha unes estructures amb xarxes que suposem que són per pesca artesanal...
i per l'altra banda, veiem la zona d'aiguamoll, on tampoc s'hi observa gaire moviment d'ocells.
Per tornar al cotxe hem de desfer el mateix camí de l'anada perquè no hi ha opció de travessar el canal per tornar per l'altra banda.
En aquesta imatge es pot observar l'indicador amb les distàncies per arribar als diferents indrets d'interès ornitològic i el tipus de camí "ciclable", ample i pla.
Nosaltres, en cotxe, anem cap a Gruissan. En aquesta zona hi ha un indret molt interessant des d'un punt de vista ornitològic: el Roc de Conilhac que, textualment, segons la guia "és un punt internacional de migració postnupcial, particulament conegut pel pas de gran nombre de rapinyaires (29 espècies) i de grups importants de cigonyes blanques i aligots vespers".
Es tracta d'un turó amb bones vistes, en el qual hi ha instal·lats plafons informatius que expliquen la migració, o les característiques de la plana narbonesa i els estanys propers a Gruissan, que també es veuen des d'allà dalt.
Precisament, quan arribem al Roc de Conilhac veiem aturar-se un estol de cigonyes, que es para a reposar en un camp durant la seva migració cap al sud:
Observem com a la plana narbonesa hi ha zones de conreu, amb un percentatge important de vinyes
Mirant cap al nord del litoral, els estanys i el poble de Gruissan:
Curiosament, hi ha un dels estanys amb una gran concentració d'ocells, que contrasta molt amb la resta.
Ens criden l'atenció els pelicans africans, procedents de la reserva africana de Sigéan (una mena de zoo a pocs quilòmetres de distància, on els animals viuen en "semillibertat")
Ens passa per sobre un pelicà africà (Pelecanus rufescens), volant:
Al voltant dels estanys hi ha camps d'arròs:
Després de Gruissan anem més cap al nord on, passat Saint Pierre-la-Mer, hi hauria d'haver la llacuna de Pissevaches, però està totalment seca:
Des d'allà, per anar cap a Narbona (on farem turisme cultural i gastronòmic), seguim carreteres secundàries que passen pel mig de vinyes, omnipresents al Llenguadoc
Després d'una nit plujosa a Narbona, l'endemà ja tornem cap al sud.
Comencem per la zona de La Palme, on agafem una carretera que surt del costat de les salines direcció cap al mar.
Observem gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus):
Agró blanc (Casmerodius albus):
Tètol cuanegre (Limosa limosa):
Cuereta groga (Motacilla flava):
I corriol gros (Charadrius hiaticula), entre d'altres:
Després seguim una pista de terra paral·lela a la via del tren (per la banda de mar), direcció cap a Leucate.
Enfilant-nos al terraple de la via veiem les muntanyes de sal i les zones humides, segurament amb més aigua que els darrers dies degut a la pluja de la matinada i matí:
Mirant el google maps ens sembla que el camí té continuïtat fins a La Franqui, però a mesura que avancem l'estat de la pista va empitjorant i, com que no ho acabem de veure clar, optem per recular.
Des d'aquesta zona s'observen cap al sud els penya-segats de Leucate
I per l'altra, mirant al nord, el far de Port-la-Nouvelle:
A la sorra, al costat de basses d'aigua, bernats pescaires (Ardea cinerea) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo):
Gavians argentats (Larus michahellis):
I moltes, moltes, orenetes vulgars (Hirundo rustica):
A La Franqui, el paisatge és ben bonic:
I hi observem també el pas d'algun barco de pesca:
A la sorra, a la part més propera al mar, xatracs becllargs (Thalasseus sandvicensis):
I a la part de llacunes interiors, algun corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):
A la tarda del segon dia, acabem el (breu) recorregut de descoberta del Parc Natural de la "Narbonnaise en Méditerranée", a Leucate, observant el mar convençuts que no trigarem a fer-hi una altra escapada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada