DOÑANA, I MÉS

 

Aquesta primavera, aprofitant les vacances de Setmana Santa, hem anat a Doñana. Un espai de gran interès natural, situat entre les províncies de Sevilla, Huelva i Càdiz, amb un mosaic d'ecosistemes que el fa únic:  "marismas", boscos, dunes, llacunes... Complementats per espais amb uns usos del sòl també molt diversos: conreus, pastures, salines, aqüicultura...
Com ens deia un guia que ens va acompanyar en una sortida "Doñana es como una cebolla" pel què fa als nivells de protecció: al mig és Parc Nacional, després té una anella de Parc Natural i més enfora, el pre-parc.  

Les zones de visita recomanada són les que queden marcades en el plànol que veureu a continuació, les quals hem pogut visitar durant la nostra estada de 5 dies a la zona (entre els dies 13 i 18 d'abril de 2019).  

A l'hora de planificar la visita, cal tenir present que a la zona del Parc Nacional l'accés està molt restringit i només es pot visitar a peu.  Les distàncies són molt llargues; per això en alguns casos val la pena contractar els serveis d'empreses especialitzades en fer recorreguts pel parc. 
En el nostre cas, després d'haver escoltat les recomanacions de l'Andrés G, Jordi K i Joan G, (Gràcies, nois!) vàrem optar per instal·lar-nos a El Rocío i des d'allà anar fent "radials". 

Finalment, la planificació va quedar de la següent manera:

• Dia 13:  De Torelló a El Rocío.  Matinant molt i fent el viatge d'una tirada ens permet arribar a mitja tarda i visitar la llacuna de El Rocío i el Coto del Rey (on hi ha opció a veure linx)
• Dia 14: Sector Nord.  De El Rocío cap al Centre de Visitants José Antonio Valverde.  Després, més cap a l'est, a la Dehesa de Abajo i una pedrera abandonada prop de La Cañada de los Pájaros (per veure xarxet marbrenc) i finalment, als Pinares de Aznalcázar (on hi ha opció a veure linx)
• Dia 15: Al matí, sector Sud-Oest (que no està marcat al mapa) de Matalascañas a la desembocadura del Guadalquivir, contractant empresa, sortint des del Centre de Visitants El Acebuche.  A la tarda, sector Oest, de Matalascañas a Mazagón, pel nostre compte.
• Dia 16: Sector Nord. Al matí cap al Coto del Rey i Centre de Visitants José Antonio Valverde, contractant empresa (que va per recorreguts diferents als que vàrem fer el dia 14).  A la tarda, Centres de Visitants La Rocina i El Acebrón.
• Dia 17: Al matí, Sector Sud (a dues hores de cotxe des de El Rocío): Laguna de Tarelo, Pinares de la Algaida, Marismas y Salinas de Bonanza. .  A la tarda (fora de Doñana), al port de Chipiona per veure falciot cuablanc. 
• Dia 18: marxem de El Rocío i en comptes de tornar directe cap a casa, anem a Extremadura per visitar uns amics. És una zona que ens agrada molt i no perdem l'oportunitat de visitar-la.  Quedem amb en Roberto B. i l'Aurora G-P i visitem Jerez de los Caballeros (Badajoz).  Després, anem cap als Llanos de Cáceres i a Santa Marta de Magasca, seguint les recomanacions d'en Pipe, ja de camí de tornada.  (¡Gracias, amigos extremeños!)
• Dia 19: de dret cap a Torelló

LA LLACUNA DE EL ROCÍO (1)

El poble de El Rocío té un passeig que voreja la llacuna, des del qual es poden observar els ocells. 

Al final del passeig (per la part sud), la S.E.O. té un centre de visitants que té una terrassa amb bones vistes. 

Veiem flamencs (Phoenicopterus roseus):

Capó reial (Plegadis falcinellus):

Polla blava (Porphyrio porphyrio):

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus): 

COTO DEL REY

A El Rocío agafem el carrer Camino del Puente del Rey, un carrer en diagonal que -com la resta de carrers del poble- està sense asfaltar i ens porta al Puente del Ajolí (pont emblemàtic per les "Hermandades" que participen a la Romería de El Rocío).   

A l'altra banda del pont ja trobem el Coto del Rey:

Ens sobrevola un milà negre (Milvus migrans), una espècie molt present a la zona:

Seguim alguns camins i busquem rastres però no estem de sort i no ens visita cap mamífer:

LA LLACUNA DE EL ROCÍO (2).  SORTIDA DE SOL

L'endemà, anem a veure la sortida de sol a la Llacuna del Rocío:

Els capons reials són els primers d'aixecar el vol:

Veiem imatges "de postal":

Mica en mica tothom es va posant en moviment, com aquest estornell (Sturnus sp) que ja canta damunt un fanal del passeig:

També els flamencs ...

I els becplaners (Platalea leucorodia):

De sobte un martinet menut (Ixobrychus minutus) surt d'un canyís per anar cap a un altre:

Al cap d'una estona, el sol fa acte de presència i ilumina la llacuna:

SECTOR NORD (1). CAP AL C.V. JOSÉ ANTONIO VALVERDE PER VILLAMANRIQUE

Des de El Rocío. agafem la carretera que va cap a Almonte i, cap de poc, es trenca a la dreta per una carretereta que va direcció Villamanrique de la Condesa.  Al principi es passa pel mig dels hivernacles de maduixeres però després es transita pel mig de la pineda del parc natural.  Diuen que s'hi pot veure linx. Per evitar els atropellaments de fauna, hi han posat tanques a banda i banda, a les quals hi veiem parada alguna garsa blava (Cyanopica cooki): 

I també algun capsigrany (Lanius senator):

Abans d'arribar a Villamanrique ja trobem rètols que ens indiquen com anar al Centre de Visitants José Antonio Valverde, que és el nostre objectiu.  Ens sorprèn que el google maps ens indiqui que ens falta més d'una hora per arribar-hi, i és ben bé així. El fet és que són molts quilòmetres de pista sense asfaltar i, a més, no deixem de parar-nos per anar observant ocells. 

En un punt de la ruta veiem uns eucaliptus molt alts en els quals han fet niu cigonyes (Ciconia ciconia) i bec planers:

Uns i altres van amunt i avall amb material per fer el niu i teca pels petits.

En un dels nius dels becplaners hi podem veure el poll:

Aquesta és la imatge dels eucaliptus quan ja els deixem enrere:

Als costats de la carretera no parem de veure ocells.
Cogullada (Galerida cristata):

Pardal de passa (Passer hispaniolensis):

Cuereta groga (Motacilla flava):

Cruixidell (Emberiza calandra):

Trist (Cisticola juncidis):

Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Àliga marcenca (Circaetus gallicus):

Aquesta primavera les "marismas" estan molt seques perquè no ha plogut des de la tardor.  Comencem a veure aigua quan ja estem arribant al Centre de Visitants José Antonio Valverde . 

Hi veiem...
Cabusset (Tachybaptus ruficollis): 

Martinet blanc (Egretta garzetta): 

Agró roig (Ardea purpurea): 

Martinet ros (Ardeola ralloides):

Cames llargues (Himantopus himantopus):

I un vol de becplaners:

Ja al centre, i al seu voltant, hi observem...
Cigonya (Ciconia ciconia):

Xoriguer comú (Falco tinnunculus):

Balquer (Acrocephalus arundinaceus): 

Becplaner (Platalea leucorodia):

Milà negre (Milvus migrans), copulant: 

Com que no és fàcil orientar-se pels camins rurals de la zona, demanem informació al centre de visitants José Antonio Valverde sobre com anar a la Dehesa de Abajo (següent parada prevista).  Ens faciliten una fotocòpia d'un plànol fet a mà, en base al qual decidim seguir en direcció a Isla Mayor (sense arribar-hi) tot i que no es tracta de la ruta principal. 

(Aprofitant aquest comentari del plànol fet a mà, fem un parèntesi per dir-vos que ens ha sorprès la falta de mitjans dels Centros de Visitantes.  Les exposicions i els audiovisuals estan obsolets o no funcionen, com el del C.V. de la Fábrica del Hielo a Sanlúcar de Barrameda.  En general, hi ha falta de manteniment als equipaments del parc). 

SECTOR NORD-EST. CAP A "LA DEHESA DE ABAJO" I "PINARES DE AZNALCÁZAR" 

De camí cap a la Dehesa de Abajo tenim la sort d'observar, gràcies a l'Helena, un esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus): 

També un grup nombrós de dragons comuns (Tarentola mauritanica) en un pal de formigó d'una línia elèctrica: 

Ja a la Dehesa de Abajo, hi ha cigonyes per tot arreu.

Repassem la llacuna per si hi ha algun xarxet marbrenc o ànec cap blanc però al punt d'informació ja ens avisen que fa dies que no se n'ha vist cap, i ens recomanen altres opcions que comentarem més endavant.
Des dels observatoris al voltant de la llacuna observem ànecs, fotges, ardèids...  

I també capó reial (Plegadis falcinellus):

I teixidor (Remiz pendulinus): 

Ens havien comentat que entre la Dehesa de Abajo i La Puebla del Río hi ha un centre privat que es diu La Cañada de los Pájaros, on s'hi veu segur el xarxet marbrenc i la fotja banyuda perquè hi han fet un programa de cria per recuperar aquestes espècies en perill d'extinció a la península ibèrica.  Quan preguntem com arribar-hi al punt d'informació de la Dehesa de Abajo ens recomanen que ens parem a les llacunes que s'han format en una pedrera abandonada abans d'arribar a la Cañada de los Pájaros (a l'esquerra de la carretera).  Fem cas del suggeriment i estem de sort!

En un racó de la llacuna veiem el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris).  Bimbo!!

Que va acompanyat d'un morell xocolater (Aythya nyroca):

Després d'això ens acostem a la Cañada de los Pájaros però no hi entrem pas. L'entrada no és barata i no tenim gaire temps per estar-hi (perquè encara volem visitar altres llocs). Per sort, part d'aquest indret es pot observar des del costat de la carretera.

Podem veure de més a prop el xarxet marbrenc: 

I afegim a la llista de fotja banyuda (Fulica cristata), anellada al coll: 

D'allà anem en direcció Aznalcázar, passant per una carretera que transcorre pels mig dels Pinares de Aznalcázar.  És una zona on -segons sembla- també es pot veure linx. Fem la carretera un parell de cops, ben a poc a poc, i ens parem en alguns indrets però, del felí, ni rastre. Tenim clar que per veure'ls s'ha d'estar de sort.  Són milers d'hectàrees de parc natural i només una vuitantena d'exemplars.  Però ho hem d'anar intentant. 

A la pineda hi veiem aligot (Buteo buteo): 

Cucut (Cuculus canorus): 

I capsigrany (Lanius senator): 

SECTOR SUD-OEST. DE MATALASCAÑAS A LA DESEMBOCADURA DEL GUADALQUIVIR

L'endemà, sortim des del Centre de Visitants de El Acebuche amb uns autobusos tot terreny que ens porten cap a la platja de Matalascañas.

El primer tram de la ruta transcorre entre les dunes (o platja) i el mar, fins arribar a la desembocadura del Guadalquivir. 

És la platja verge més llarga de la peníncula ibèrica.

Cap de poc de circular per la sorra trobem un cap d'olla gris (Grampus griseus) mort.  L'ha portat el mar i es veu que ja fa dies que és mort. El guia ens explica que no el recolliran pas. Com a molt, pot ser que el retirin de la platja per posar-lo a les dunes.  Així podran alimentar-se els carronyaires.

A la platja hi ha grups d'ocells que veiem arrencar el vol quan ens hi acostem.

Tot i que observem alguna gavina corsa i algun gavià fosc, majoritàriament veiem gàvia argentat (Larus michahellis), 

I grups de xatrac becllarg (Sterna sandvicensis):

Veiem tèrrits tres dits (Calidris alba):

I tèrrit variant (Calidris alpina):

I també garsa de mar (Haematopus ostralegus), en grupets en els quals podem diferenciar els adults (amb el cap i el coll negre) dels individus nascuts l'any passat (amb una taca blanca al coll): 

A l'horitzó, no massa lluny de la desembocadura del riu, es veuen restes d'un vaixell partit en dos.  El guia ens diu que portava arròs, anava al port de Sevilla, va embarrancar, hi va entrar aigua i es va inflar l'arròs, fent que el vaixell es partís.  (Serà veritat??)

Al fons es veu Chipiona i el seu far, el més alt d'Espanya:

A la desembocadura, onades i grups d'ocells: 

Deixant el mar, i seguint per la riba del riu (riu amunt, és clar), arribem davant de Sanlúcar de Barrameda: 

A la sorra, veiem un pòlit cantaire (Numenius phaeopus):

I damunt un pal, l'àliga pescadora (Pandion haliaetus): 

Deixem la platja (de mar i de riu) i anem cap a la pineda:

Ens anem movent per un mosaic d'ecosistemes.

En una primavera plujosa, a la següent imatge es veuria la marisma plena d'aigua. Aquest any, està seca. (La marisma és la zona més fosca darrera la sorra). 

Un altre indret amb marisma seca, al costat de la qual es veu la "vera" (zona intermèdia entre el bosc i la marisma) plena de joncs: 

A la zona de pineda, observem alguna cérvola (Cervus elaphus):

I també una família de senglars (Sus scrofa).  A les imatges següents, un adult i una cria (amb pelatge ratllat): 

També es deixa veure un bitxac (Saxicola torcuatus), parat a la punta d'un arbust:

Del bosc passem cap a les dunes.  
Es tracta d'un sistema de dunes vives o mòbils, que arriba fins a 5 quilòmetres cap a l'interior. 
Quan la duna avança va colgant els arbres i arbustos que troba al seu pas.  
Hi ha arbustos, però, que estan adaptats i les branques que queden damunt la sorra acaben fent arrels.  L'arbust sobreviu i la duna es fixa. 
Els pins, en canvi, queden sepultats.  L'arbre mor, però dels pinyons de les seves pinyes, neixen nous pins. 

Ens enfilem dalt d'una de les dunes més altes i podem observar els "corrales", franges de vegetació entre duna i duna. 

Acabem el recorregut tornant cap a les dunes de la vora del mar i desfem la ruta del matí per la platja.

SECTOR OEST. DE MATALASCAÑAS A MAZAGÓN

A la tarda, pel nostre compte, tornem a Matalascañas però aquesta vegada per agafar la carretera en direcció contrària al matí, cap a Huelva i Portugal, fins al poble de Mazagón.
La carretera passa per la zona de bosc que es va cremar el 2018. 
A Mazagon baixem a la platja que arriba fins on ens allarga la vista.  És la segona platja verge més gran d'Espanya. 

Tornant de Mazagón cap a Matalascañas hi ha un trencant a la dreta que porta a la Laguna del Jaral.  Hi anem, però està seca. Tot i així veiem un paisatge ben bonic i fotogènic, amb la ginesta florida i la claror del cap-tard.

Arribem a El Rocío just per veure la posta de sol:

SECTOR NORD (2). DEL "COTO DEL REY" AL C.V. JOSÉ ANTONIO VALVERDE

L'endemà, anem de nou amb una de les empreses del territori que està autoritzada per entrar dins el parc nacional amb vehicle. Sortim de El Rocío, pel Puente del Ajolí, cap a el Coto del Rey.  Hi ha boirina, i quan entrem al bosc es veuen imatges molt boniques: 

Ens hauria agradat veure el linx però ens hem de conformar novament amb els cérvols.  Primer dins el bosc... 

I després a la zona de marismas i de pastures, que quan plou s'inunden, però aquest any estan seques:

Prop dels cérvols i dels ramats de vaques i cavalls, alguns esplugabous (Bubulcus ibis):

Els gestors del parc han adequat zones per incrementar la població de conills.  En aquest cas, hi han deixat soques d'arbres per facilitar que els conills facin caus i s'amaguin dels depredadors. A la imatge, conills a la part de baix a la dreta, i milans negres al fons.  

Arribant al Centre de Visitants José Antonio Valverde, a la marisma, tornem a veure agró roig (Ardea purpurea), que hi és molt abundant: 

Polles blaves (Porphyrio porphyrio): 

Capó reial (Plegadis falcinellus):

Molts ardeids als arbres:

Cavalls pasturant:

I just al costat del centre de visitants, un tallarol gros (Sylvia borin):

PROP DE EL ROCÍO:  CENTRES DE VISITANTS LA ROCINA I EL ACEBRON

A la tarda aprofitem per visitar els centres que hi ha prop de El Rocío.  Comencem per la Rocina.

A la reixa d'una finestra del centre, un parell d'orenetes vulgars (Hirundo rustica): 

Des dels aguaits es veu una llacuna, amb una frondosa vegetació al seu entorn:

Veiem bernat pescaire (Ardea cinerea), becplaner (Platalea leucorodia) i oques vulgars (Anser anser), entre d'altres:

En aquesta imatge, al pal del fons, un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i, a la illeta, xibecs (Netta rufina) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos):

A El Acebuche, l'entrada és un passeig amb uns pins espectaculars:

La façana del palau està plena de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum):

Des d'aquest centre de visitants es pot fer un recorregut que transcorre pel mig de vegetació de ribera (amb unes passeres bastant fetes pols) i boscos d'arbres molt grans (en especial, els pins i les alzines sureres).
En aquest indret hi ha llúdriga, però no la vàrem pas veure. El que sí que vàrem veure van ser cagarades que no vam saber identificar. (Si algú s'hi atreveix, que deixi un comentari ;-)

A la sortida de El Acebron veiem una tallareta cuallarga (Sylvia undata):

Per acabar el dia, fem un tros de la carretera que va de El Rocío a Villamanrique, no fos cas que veiéssim el linx. Però, no.  El que veiem és la claror de la posta darrera els pins:

SECTOR SUD. SANLÚCAR DE BARRAMEDA I CHIPIONA

El darrer dia de l'estada a Doñana ens trobem amb la família Font-Barniol al Centre de visitants La Fábrica del Hielo, pensant que podrem veure un audiovisual que presenta el parc, però ens diuen que està espatllat.
Ens n'anem cap a la Laguna del Tarelo.  Hi arribem seguint el google maps i ens porta al costat equivocat (on no hi ha cap observatori).  No obstant, estem prou de sort... 

Només d'arribar ja veiem ànecs capblancs (Oxyura leucocephala), envoltats de xibecs (Netta rufina), morells cap-roig (Aythya ferina) i fotges vulgars (Fulica atra):

Aquí, ànecs cap-blancs, mascles i femelles:

Aquí, ànecs cap-blancs i un morell de cap-roig:

Aquí, xibecs:

Prop dels ànecs, alguns cabussons collnegres (Podiceps nigricollis):

Tot i ja haver vist els ocells de la llacuna, anem a treure el cap a l'observatori, al qual s'hi arriba travessant una pineda (al límit del "Pinar de Algaida"):

Tant a la illeta del mig de la llacuna com a la vegetació del voltant, nius de becplaners, martinets blancs, martinets de nit, esplugabous, capons reials... 

Aquest becplaner tenia una bona feinada amb una branca que volia portar al niu però se li entravessava per tot arreu:

Ja sortint de la llacuna de Tarelo, voregem la Pineda de Algaida.  Veiem àliga calçada (Aquila pennata):

Seguim la pineda en direcció al nord-oest, cap al riu Guadalquivir, fins arribar a les "marismas".  Veiem les salines de lluny. Les "marismas" estan força seques. 

Hi veiem algun limícola, com la gamba roja (Tringa totanus), que encara no teníem a la llista:

Ens sobrevola un milà negre (Milvus migrans) que ha caçat algun ocell:

A la zona amb més aigua, alguns becplaners (Platalea leucorodia) van buscant aliment: 

I un nombrós grup de flamencs (Phoenicopterus roseus) fa voltes buscant un lloc on parar-se: 

Els camins per moure's per aquesta zona, en cotxe, estan en molt males condicions i, un cop arribats aquí, decidim girar cua:

A la tarda anem a Chipiona. Primer anem a la vora del far, que és sobrevolat per uns gavians argentats (Larus michahellis), talment com si fossin fum que surt d'una xemeneia: 

I anem cap al port esportiu on ens han dit que hi ha una colònia de falciots cuablancs (Apus affinis). Després d'observar bé el cel, intuïm que són a l'edifici que es veu al fons, i ens n'hi anem.

Efectivament, els trobem i els podem observar i fotografiar fins que ens en cansem.  
Un altre bimbo!  

EXTREMADURA: JEREZ DE LOS CABALLEROS Y SANTA MARTA DE MAGASCA

Com hem dit al començament de la crònica, aprofitant que ja som al sud-oest de la península no volem perdre l'oportunitat de trobar-nos amb els nostres amics extremenys. Quedem amb ells a Jerez de los Caballeros.  Per anar-hi, agafem la carretera que va de Huelva cap a Mérida i ben aviat el paisatge es tenyeix de colors.  Com ens agrada Extremadura!

A Jerez de los Caballeros fem visita turistico-cultural-històrica-gastronòmica i, inevitablement, també ornitològica

En un dels campanars hi podem observar xoriguer comú (Falco tinnunculus):

I en un altre campanar, cigonya blanca (Ciconia ciconia):

Havent dinat, ja tirant cap al nord per fer nit més a prop de casa, ens desviem una mica i fem la carretera que va cap a Santa Marta de Magasca, que ja havíem visitat el 2014 i en teníem bon record. 

Als fils del costat de la carretera hi veiem botxí meridional (Lanius meridionalis): 

I xoriguer petit (Falco naumanni):

Als pals d'electricitat del costat de la carretera està ple de caixes niu que estan pensades pel gaig blau (Coracias garrulus): 

No obstant, els han sortit molts competidors.  Des d'un mussol comú (Athene noctua): 

... fins a les gralles (Corvus monedula):

Abans d'arribar a Santa Marta (venint de Cáceres), agafem un trencant a l'esquerra per arribar a un punt que ens ha indicat en Pipe, on es poden veure estepàries.  Amenaça pluja, però el paisatge i la llum del cap-tard són espectaculars.

Veiem una perdiu roja (Alectoris rufa) ben al costat de la carretera:

I també una cogullada fosca (Galerida theklae):

La pluja s'acosta...

Comença a ploure just quan arribem a l'observatori de les estepàries.  Fem una repassada a 360º, no veiem res, i decidim seguir la ruta.  Ja ha estat prou bé!

Com a comiat, de nou a la carretera que porta a Santa Marta, se'ns aixeca una àliga daurada (Aquila chrysaetos), vola un bon tros davant del cotxe a una velocitat difícil de seguir, i finalment es para en un arbre un tros lluny.  Amb la llum del cap vespre d'un dia emplujat, les fotos no han sortit gaire bé, però n'hem retocat una per deixar-ne constància. 

Marxem d'Extremadura sota la lluna plena de Setmana Santa (a la foto, travessant el Tajo), amb un molt bon record d'aquestes vacances, contents pel que hem vist i per haver-nos retrobat amb uns bons amics.

I contents també perquè altres amics, com en Santi A., s'enrecordin de nosaltres i ens guardin ampolles de vi amb etiquetes d'ocells per la nostra col·lecció, com aquestes:

Acabem amb la foto de record d'aquest viatge i amb un recompte final:  3.333 quilòmetres recorreguts amb el nostre cotxe (als que hi hauria de sumar els dels autobusos tot terreny), i 113 espècies identificades, dues de les quals bimbos.  Déu-n'hi-do!