EXPEDICIÓ A ERG CHEBBI - DESERT DEL SAHARA - MARROC

Aprofitant la setmana santa 2018 (una mica ampliada), hem fet un viatge de 10 dies cap al nord d'Àfrica.  En concret, a la zona del sud-est del Marroc, prop de Merzouga, al peu del sistema de dunes més gran del país:  Erg Chebbi, al Sàhara. 

En aquest indret, allunyat de ciutats i carreteres, hi ha un hotel anomenat Yasmina que, d'ençà del 2008, cada primavera és el centre d'operacions d'una campanya d'anellament de l'Institut Català d'Ornitologia, enguany amb la col·laboració de l'Austrian Ornithological Center i la Universitat de Rabat.

Aquesta vegada, la família Rifà-Font hem viatjat amb quatre persones més del Grup d'Anellament de Calldetenes Osona (GACO) i hem planificat el viatge i les activitats d'observació i anellament en coordinació amb en Marc Illa, ornitòleg i anellador expert, que lidera la campanya de Yasmina d'enguany. 

L'objectiu del viatge (per variar ;-) ha estat sobretot ornitològic, tot i que també ens ha fet molta il·lusió trepitjar les dunes, descobrir el desert i conèixer aspectes de la vida en aquest territori amb unes condicions tan extremes.  Ha estat una experiència fantàstica.  Amb un pilot de bimbos cada dia (una trentena en total). 

En aquesta crònica (una mica llarga, ja ens disculpareu), recollim allò més destacable del viatge relacionat amb la natura i, sobretot, els ocells.  En deixem al marge detalls relacionats amb les persones, la manera com viuen o com es desplacen, que també ens han impactat molt però que no s'ajusten a la temàtica d'aquest bloc. 

DE CAMÍ CAP A YASMINA

Vàrem sortir d'Osona el matí del dia 23 de març direcció a Almería, amb dos cotxes carregats amb els equipatges personals (molt lleugers), una mica de teca i, sobretot, molt material per observar i anellar ocells (incloent xarxes amb els seus pals corresponents i ballestes per les captures, i fustes per fer caixes niu).

A les 12 de la nit, vàrem agafar el ferry cap a Melilla, en un trajecte nocturn amb molta mala mar.  En posar els peus en continent africà, o millor dit, en posar-hi les rodes del cotxe, plovia. Segurament això va contribuir a fer encara més caòtic el pas per la duana i la realització dels tràmits corresponents. 

Amb tots els papers en regla, vam començar la ruta cap al sud, seguint les carreteres N19 i N13. Fent els prop de 650 km que hi ha entre Melilla i Merzouga en dotze hores aproximadament, només amb parades breus per observar algun ocell i menjar alguna cosa.    

Prop de Missour ens va sorprendre una tempesta de sorra espectacular.  
En aquest vídeo us podeu fer una mica la idea de com va ser l'experiència, però és impossible transmetre el que vàrem viure des de dins el cotxe.  ...imagina't si t'enganxa caminant!

Aquestes són algunes de les imatges del moment:

Ja més al sud, vam tenir el primer contacte (visual) amb els dromedaris (Camelus dromedarius):

A mitja tarda, passàvem pel costat d'un palmerar immens, a la zona propera a Aoufous:

Va ser en aquesta zona on vàrem fer els primers bimbos del viatge:  un grup de corbs del desert (Corvus ruficollis) no deixaven en pau un aligot rogenc (Buteo rufinus): 

El veieu, l'aligot rogenc?

L'HOTEL YASMINA I ERG CHEBBI

Per arribar a l'hotel cal fer uns quants quilòmetres de pistes en mig d'esplanades desèrtiques.  Quan hi vàrem arribar per primer cop era de nit i se'ns va fer llarg.  Després, com que hi passàvem més d'un cop cada dia, ens hi vàrem anar acostumant. 

Aquesta seria l'aproximació: 

L'hotel està situat just al peu de la duna, al costat del llac Yasmina que té aigua en comptades ocasions i dóna vida a diverses espècies d'animals i plantes.  En destaquen uns tamarius, que són punt de parada d'ocells en migració. 
És un allotjament acollidor, que dóna opció a dormir en habitació o en haima; la teca, boníssima; i el més interessant és que des de l'hotel mateix es poden observar ocells i un paisatge esplèndid, canviant de colors segons l'hora del dia i la climatologia.

Aquí, l'Helena (a la dreta) i la Judit (a l'esquerra) observant els ocells que apareixen a la segona foto: un còlit tuareg (Oenanthe leucopyga) darrera d'una tórtora turca (Streptopelia decaocto)

L'Erg Chebbi (erg=mar de dunes) té una llargada de 22 km (de nord a sud) i 5 km d'amplada, i les seves dunes tenen una alçada màxima de 150 metres.

A les dunes i al llac de Yasmina, encara que sembli que no hi ha gaire vida, és possible observar diversitat d'animals i plantes. Al llac, cada matí s'hi passejaven un grupet d'ànecs canyella (Tadorna ferruginea), amb un mirallet verd, preciós

No gaire lluny, hi vàrem veure una femella de falcó berber (Falco pelegrinoides):

I corbs del desert (Corvus ruficollis), que tenen el cap i el coll marronós:

PROP DEL LLAC DAYET SRJI

Al costat de Merzouga, cap a l'oest des de l'hotel, hi ha un llac més gran que el de Yasmina que -igual que l'altre- no sempre té aigua (com és el cas de quan hi vam anar nosaltres). 
Es diu Dayet Srji. 
Com que té una zona amb molts tamarius, va ser un dels nostres "territoris d'anellament".  La primera tarda de ser al Sàhara ja hi vàrem anar a prendre vistes....

Vàrem fer bimbo de tallareta del desert (Sylvia deserticola) però no li vàrem poder fer foto. Ens vàrem haver de conformar amb aquest tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

i a aquest mascle de cotxa diademada (Phoenicurus moussieri), que ens va fer molta il·lusió perquè és una preciosat ... i no era gens esquerp:

La cosa pintava bé.  Per això, l'endemà hi vàrem tornar abans que es fes clar per parar les xarxes i algunes ballestes:

Com que el sol apretava de valent, uns pareos i algunes tovalloles ens varen servir per improvitzar una "haima" sota la qual poder posar la taula i les cadires, per anellar i anotar les dades en bones condicions:

L'anellament va ser un èxit. Vàrem capturar les següents espècies d'ocells:

- Tallarols de garriga (Sylvia cantillans).  Aquí el mascle, a sota la femella, i més avall la parella (a la dreta el mascle i a l'esquerra la femella):

Com que de tallarol de garriga hi ha subespècies, i no sempre són fàcils de diferenciar, a part de la identificació sobre el terreny, fèiem fotos per confirmar-ho amb els experts:

- Tallaretes del desert (Sylvia deserticola): 

Vàrem poder comparar el tallarol de garriga (dreta) amb la tallareta del desert (esquerra):

- Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), mascle i femella:

- Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli):

- Mosquiter comú (Phylloscopus collybita):

La comparació entre un mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus) a dalt, i un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), més avall:

- Bosqueta pàl·lida occidental (Iduna opaca):

- Boscarler pintat gros (Locustella naevia): 

- Rossinyol (Luscinia megarhynchos):

- Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), mascle:

- Cotxa diademada (Phoenicurus moussieri), mascle i femella:

- Verdum (Chloris chloris), a la dreta mascle i a l'esquerra femella: 

- Capsigranys (Lanius senator), que havíem de controlar perquè no ataquessin els ocells que queien a les xarxes:

- Cogullada vulgar (Galerida cristata), una subespècie del nord d'Àfrica:

Les cogullades les agafàvem amb ballesta, i n'hi va haver una d'espavilada que va agafar l'eruga, disparant la ballesta, però sense agafar-se ella: 

Els tamarius on fèiem l'anellament eren zona de pastura d'un ramat de dromedaris, que en ocasions envoltaven el cotxe o s'acostaven sense gens de timidesa fins al costat de la nostra "haima":

De dromedaris no només en vàrem veure de vius.  Una tarda, passejant per la zona, vàrem trobar dos cadàvers:

Entre Merzouga i el llac, el desert era de color negrós i amb vegetació -poca- molt baixa.  

A les parets de la construcció que es veu a la imatge hi havia pinsans trompeters (Bucanetes githagineus)

I pel voltant...

- Terreroles vulgars (Calandrella brachydactila): 

- Corredors (Cursorius cursor):

En aquella zona, amb unes quantes ballestes estratègicament distribuïdes, i amb les erugues que feien d'imant per als ocells, vàrem aconseguir agafar i anellar espècies que no havíem agafat al llac:

- Còlit tuareg (Oenanthe leucopyga) que, a diferència del còlit negre (que veurem més endavant), només té negre al centre de la cua: 

L'adult de còlit tuareg té el cap blanc i el jove no:

- Còlit del desert (Oenanthe deserti), femella i mascle:

Una espècie que varem repetir en gairebé totes les zones d'anellament va ser el capsigrany (Lanius senator):

Marxant de la zona, ja a les fosques, un jerbu (Jaculus jaculus) va travessar la "carretera":

L'UADI

Com és sabut, a les zones desèrtiques els rius porten aigua molt puntualment. Les lleres dels rius, que poden tenir una amplada de més de 100 metres, es diferencien enmig del desert perquè tenen vegetació (encara que sigui escassa). S'anomenen uadis. 

En aquests uadis, amb arbustos baixos i espinosos, amb algun arbre (acàcia) de tant en tant, i condicions extremes, hi viuen diverses espècies d'ocells.  
Vàrem passar un matí en un uadi al nord de Yasmina i vàrem veure...
- Alosa puput (Alaemon alaudipes):

- Còlit del desert (Oenanthe deserti), mascle i femella:

- Tallareta pàl·lida africana (Sylvia deserti):

Amb l'ajuda d'una ballesta vàrem poder agafar i anellar dos exemplars d'aquesta espècie:

Per poder observar els ocells, anàvem caminant pel mig de l'uadi. Sort que no era l'estiu!  

Un cop explorat l'uadi, vàrem seguir voltant pel desert, movent-nos per pistes que en molts trams ni es veien.  Paràvem de tant en tant, i vàrem poder constatar que -sorprenentment- hi ha ocells que viuen en llocs en condicions encara més extremes, en mig del "desert més desert". 

És el cas de les terreroles cuabarrades (Ammomanes cinctura):

ENTRE ERFOUD I RISSANI

Vàrem dedicar un dia a visitar la zona entre Erfoud i Rissani. Una zona més habitada, amb poblets al costat de palmerars.   
En uns tamarius ben a prop de la carretera hi vàrem veure bulbuls barbats (Pycnonotus barbatus):

I en un palmerar envoltat de conreus, una tórtora del Senegal (Spilopelia senegalensis), cantava dalt d'una palmera:

Passat Rissani, un dels bimbos visualment més agraïts, l'abellerol persa (Merops persicus):

A Erfoud, els còlits tuaregs (Oenanthe leucopyga) es deixaven veure damunt senyals de trànsit o palmeres:

I, també a Erfoud, vàrem fer una passejada per la vora del riu (=ouet) voltat de canyissars.  

Va ser aquí on vàrem veure un martinet ros (Ardeola ralloides) al costat d'un rascló (Rallus aquaticus) que s'amagava entre la vegetació (a baix a la dreta):

No gaire lluny, una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) treia el cap:

A LES ACÀCIES SOLITÀRIES

Una tarda, explorant solitàries acàcies a pocs quilòmetres de l'hotel, vam trobar un dels "tresors" del viatge:  el gran duc del desert (Bubo ascalaphus)

I en una altra acàcia, una mica més lluny, hi vàrem observar un grup de pardals del desert (Passer simplex) que hi anaven a dormir.  

Hi havia poca llum i estaven molt lluny, per això només disposem d'aquesta imatge testimonial:

En la mateixa zona dels pardals del desert hi vàrem poder observar:

- Còlit ros (Oenanthe hispanica), femella:

- Terrerola cuabarrada (Ammomanes cinctura):

- i... mentre seguíem una alosa puput, ens va aparèixer una calàndria de Clotbey (Ramphocoris clotbey):

DE YASMINA CAP A TISSERDMINE 

Un matí vàrem fer ruta per la zona est i nord de l'hotel. 

Molt a prop, en un indret amb unes quantes cases escampades, vàrem poder observar per primera vegada garsa bruna rogenca (Turdoides fulva); a les imatges sobre uns troncs secs i una palmera:  

També hi vàrem veure el botxí (Lanius meridionalis), de la subespècie elegans:

I un mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica):

Anant més cap al nord, i gràcies a la col·laboració de gent de la zona que ha entès que els ocells poden ser un atractiu turístic, vàrem trobar-nos amb en Barack (que viu en una petita casa ben bé al mig del "no res") per tal que ens acompanyés a veure enganyapastors egipcis (Caprimulgus aegyptius).  
Aquesta és la seva casa:

I aquí és on hi havia els enganyapastors:

Realment, t'hi has de fixar molt bé per tal de descobrir-los!  Els teníem a tocar i, tot i així, costava diferenciar-los de les pedres:

Prop dels enganyapastors egipcis hi vàrem tornar a veure un mascle de còlit ros (Oenanthe hispanica):

I pinsà trompeter (Bucanetes githagineus):

Ja a Tisserdmine, vam passejar per les dunes i sota les palmeres:

Es va deixar veure un grupet de garsa bruna rogenca (Turdoides fulva):

I un còlit tuareg (Oenanthe leucopyga) que demanava a crits que li féssim la foto:

En un lloc tan bonic, també nosaltres vàrem fer-nos una selfie ;-)

ANELLAMENT I CAIXES NIU A L'HOTEL 

A l'hotel sempre hi havia activitat.  En Marc Illa i altres col·laboradors, anellaven al matí i a la tarda.  Si us interessa podeu seguir el projecte aquí.

A Yasmina vàrem veure com s'anellaven espècies diferents de les que havíem anellat nosaltres, com ara:  
- Còlit gris (Oenanthe oenanthe): 

I botxí (Lanius meridionalis), de la subespècie elegans:

Amb les fustes que havíem portat els del GACO, vàrem construir i instal·lar caixes niu a l'entorn de Yasmina, amb l'objectiu que hi niïn els pardals del desert.  ...esperem que tinguin èxit!

ASCENSIÓ A LA DUNA 

Molta gent fa centenars de quilòmetres per anar a veure la sortida o la posta de sol a Erg Chebbi: Molts d'ells fan una ruta en dromedari, alguns dormen al mig de les dunes en un campament de haimas, altres pugen a la duna... 
Nosaltres, tant pendents dels ocells, una mica més marxem del Sàhara sense haver-hi anat!
Però, no!  Les quatre dones de l'expedició vàrem pujar la duna que teníem més a prop de l'hotel a l'hora de la posta de sol.
A la imatge, just a la base de la carena de la duna, es veu com comencem a pujar:

Vàrem bufar i suar per pujar a dalt, però va valer molt la pena! 

A la baixada, quan ja s'havia post el sol, descalces i corrent, vam disfrutar de valent.

Arribant a baix, no va caldre obrir els frontals, en teníem prou amb la llum de la lluna plena:

Ja sigui per passejar turistes o per criar-los per produir carn (que vam menjar i era molt bona), per tot arreu hi havia files o ramats de dromedaris: 

La setmana va passar ràpid.  El divendres dia 30 de març va ser el darrer que vàrem dormir a Yasmina, i vam poder veure la posta de sol a través dels arcs de l'hotel:

EN RUTA CAP A MEKNÈS 

L'endemà dissabte, a les 6 del matí, vam marxar rumb al nord, amb la lluna encara al cel.

Vàrem parar-nos prop del palmerar, a la zona d'Aufous, en un mirador al costat de la carretera, on vàrem poder observar el sit de vila (Emberiza striolata):

I el còlit negre (Oenanthe leucura), que a diferència del còlit tuareg, té tota la vora de la cua negra:

També vàrem veure uns ctenodàctils (probablement Ctenodactylus gundi), reposant damunt unes roques:

Seguint cap al nord-oest per la N13, vàrem parar a les gorgues del Ziz a esmorzar, observats per un noi del poble que venia dromedaris fets amb fulla de palma. 

Allà hi vàrem veure una cuereta blanca (Motacilla alba ssp subpersonata):

I ens varen passar per davant uns corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo):

Havent passat la població de Zaida, mentre vèiem l'Atlas ben nevat, vam tenir la sort de poder observar un còlit de carpó roig (Oenanthe moesta), que va deixar que en Xevi i l'Helena s'hi acostessin força a prop:

Ja cap a la part més muntanyosa, i més fresca, -a l'Atlas- ens vam aturar en dues zones d'aiguamolls, al voltant del llac Aguelmame Sidi Ali.

Hi havia fotja banyuda (Fulica cristata) i mooolts ànecs canyella (Tadorna ferruginea), nedant o pasturant:

Un aligot rogenc (Buteo rufinus), va caçar davant nostre:

Mentre a les roques de l'altra banda de la carretera, una merla blava (Monticola solitarius) es parava ben bé al cim:

Seguint cap a la zona d'Ifrane, les cigonyes (Ciconia ciconia) feien niu en pals prop la carretera o damunt les teulades de les cases (que. a diferència de les del desert, feien pendent):

EL BOSC DE CEDRES 

No ens vàrem perdre l'espectacular bosc de cedres que hi ha entre Ougmas i Arzou (encara a la zona propera a Ifrane):

Hi vàrem observar la subespècie africana de pinsà (Fringilla coelebs), molt més verd que els que tenim aquí: 

I el més curiós de l'indret és la població de macacos de Berbería (Macaca sylvanus):

EL TRAJECTE EN FERRY 

Sortint de Melilla vàrem poder observar gavina corsa (Larus audouinii): 

També paràsit gros (Stercorarius skua):

I gavians argentats (Larus michaelis), adults i joves:

Però el que ens va fer més il·lusió va ser poder veure dofins que, tot i veure'ls de molt lluny,  diríem que són eren dofins llistats (Stenella coeruleoalba):

Vam arribar a la costa d'Almeria després d'una bonica posta de sol:

Des d'aquí volem agrair a en Joan Aymerich, la Dolors Vilarrasa, en Roger Jutglà i la Judit Roquet (companys de viatge) i a en Marc Illa, que hagin fet possible aquesta fantàstica estada al Marroc. Ja estem pensant en tornar-hi!