Mai perdem l'ocasió d'escapar-nos al Delta de l'Ebre i aquesta vegada tenim l'excusa d'una trobada d'amics de feina de la Bet que inclou delta i també excursió a la serra del Montsià, a la Foradada, on fa temps que dèiem que hi havíem d'anar però mai ens decidíem.
Ha estat una "visita llampec", des de dissabte a la tarda fins diumenge havent dinat. Suficient per gaudir-ne molt, com sempre!, ... i aquesta vegada, amb una sorpresa final que no us podeu deixar perdre ;-)
Entrem al delta per l'Ampolla i anem a les Olles. Els camps d'arròs estan inundats i verdegen.
La primera espècie que ens crida l'atenció és el martinet blanc (Egretta garzetta):
Anem cap a "Les olles", on els fumarells carablancs (Chlidonias hybridus) van amunt i avall, molt cridaners.
Ben aviat fem un bimbo: un curroc (Gelochelidon nilotica). Probablement l'hem vist alguna altra vegada, però sense ser-ne conscients. Un cop identificat, en veiem per tot arreu.
Mig amagada, descobrim una polla blava (Porphyrio porphyrio):
I els primers cames llargues (Himantopus himantopus):
Però hi fa molt vent i no ens hi entretenim gaire estona perquè tampoc veiem gran cosa.
Anem cap al Goleró.
Hi veiem gavina vulgar, gavina capblanca, fumarells carablancs, camesllargues, martinet blanc... Aquí sí que hi ha moviment!
Els fumarells busquen i busquen...
Al costat de les gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), una capblanca (Chroicocephalus genei) que va coixa:
A la vora de l'aigua, un corriol gros (Charadrius hiaticula):
Més endavant, un pilot de bernats pescaires (Ardea cinerea):
Hi veiem els primers flamencs (Phoenicopterus roseus):
I ens entretenim veient com el color negre inicial dels capons reials (Plegadis falcinellus) es converteix en verds i marrons irisats:
Arribem a Riumar, on havíem quedat amb la colla d'amics, i aprofitem per fer unes fotos a la duna del costat del xiringuito.
Acabem la tarda anant cap a l'hemidelta sud, on esperem veure la posta de sol, que no ens decep:
Acabem a la Tancada on passa un (únic) grup de flamecs, per acabar bé el dia:
El diumenge el comencem ben d'hora ben d'hora:
Anant de Sant Carles de la Ràpita cap a la barra del trabucador una ànega de collverd (Anas platyrhynchos) amb els pollets:
I a la Tancada no hi falten els flamencs:
Ens sobrevola un xatrac comú (Sterna hirundo):
Molt al principi de la barra del Trabucador, a la banda de mar, ens crida l'atenció un grup de gavines i l'Helena s'acosta a fotografiar-les:
Són gavines corses (Ichthyaetus audouinii). Sembla que observen altres gavines i xatracs, esperant que els detectin el peix.
Un tros més enllà, un festival!
Els xatracs no paren de fer picats i, quan tenen èxit, els veiem passar amb el peix per sobre nostre, cridant:
A les dunes, petjades diverses que no acabem de tenir clar de quina espècie són (encara som aprenents ;-)
Al costat de l'aparcament de caravanes fem les primeres fotos.
I després seguim el trabucador observant els ocells des de cotxe, que així s'espanten menys. Hi veiem pigre gris (Pluvialis squatarola):
Remena-rocs (Arenaria interpres):
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):
Gavina corsa, incloent-ne una d'anellada:
Gavina capblanca:
Gavià argentat (Larus michaellis):
Quan arribem al final (fins on es pot arribar amb cotxe) observem molts xatracs, gavians, currocs, corriols,... malauradament, estan acompanyats de residus diversos que espatllen el paisatge i les fotos.
Ens fa molta il·lusió veure-hi becs d'alena (Recurvirostra avosetta):
I un grup de xatracs comuns i xatracs becllargs (Sterna sanvicensis):
Més aprop que abans, un corriol cama-negre:
Tornant enrere, ens sorprèn veure ben a prop de la carretera, un cames llargues covant:
En direcció a la serra del Montsià (on tenim previst passar la resta del matí), en un camp d'arròs es camufla un martinet ros (Ardeola ralloides):
Passem pels aiguamolls de depuració de la zona de l'Embut i tornem a veure algú que cova. Aquesta vegada, un cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), a qui la parella visita després de cabussar-se (no veiem prou bé si li porta menjar o no). El niu sembla que estigui en un aparador, perfectament visible des de la carretera. Preciós.
I, en un cop de sort, detectem un martinet menut (Ixobrychus minutus) gràcies a que es mou d'un lloc a l'altre... i després arrenca el vol. Les fotos són molt borroses però permeten veure com passa desapercebut quan és en mig de la vegetació, i quins colors més contrastats llueix quan vola:
En aquesta mateixa zona, un grupet de flamencs:
I els capons reials que van passant amunt i avall, molts d'ells amb branques al bec perquè deuen estar arreglant el niu:
I ja sí, deixem el delta i anem cap a la serra del Montsià. Posem al google maps "Camí de Mata-Redona" i ens porta a un camí rural, que cal seguir fins al final, on hi ha un aparcament. Deixem el cotxe i comencem a caminar seguint les indicacions de l'àrea interpretativa del bosc del Burgar i la Foradada.
A tocar del delta, un paisatge totalment diferent.
El camí fa pujada. Són 4 o 5 quilòmetres, ben senyalizats, que en ocasions passen per zona rocosa i en altres pel mig del bosc.
Veiem pinsans (Fringilla coelebs):
I força tallarols capnegres (Sylvia melanocephala):
Pel camí, algun arbre monumental, com aquesta alzina:
A la font del Burgar, alguns capgrossos que no sabem identificar, i una granota verda (Pelophylax perezi):
Fet el primer tram de pujada, més o menys a mig camí, les ruïnes del mas de Mata-Redona donen pas a un pla que et permet recuperar forces abans de la pujada final
El premi, quan s'arriba a la Foradada, val la pena!: El delta gairebé a vista d'ocell.
No ens podem estar de fer les fotos de rigor, que posem aquí a mode de record:
I encara es pot pujar una mica més, per sobre la Foradada, per fer un descans i acabar d'observar bé tot el paisatge: els camps d'arròs inundats -que fan que el Poblenou del Delta sembli una illa- i la punta de la Banya que sembla que estigui totalment voltada de mar, desconnectada del delta, de tan desapercebuda que passa la barra del Trabucador.
El camí de baixada es fa més lleuger, a estones en mig dels arbustos.
I, desfent el camí per dins el bosc, ens trobem amb la gran sorpresa d'aquesta sortida: un esquirol (Sciurus vulgaris) traginant la mainada. No calen més paraules, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada