Els Monegros i la Ribera Baixa de l'Ebre fins ara eren per nosaltres un lloc de pas que desitjàvem que passés
ràpid quan anàvem a altres zones de la península.
Aquesta Setmana Santa
hem optat per passar-hi dos dies i mig.
L’objectiu, veure ocells
i conèixer la zona.
La il.lusió, fer algun
bimbo.
El pla, alternar les estepes amb les llacunes (per fer-ho més distret).
El resultat, plenament satisfactori: El paisatge preciós, més de 80 espècies d'ocells vistes (incloent el pioc) i dos bimbos: la mallerenga de bigotis i la xurra.
Fraga ha estat el "camp base". Des d'allà hem fet anades i vingudes cap als següents llocs:
Primer dia.
Tarda: Llacuna
de Sariñena
Segon dia.
Matí:
- Llanos de Bujaraloz,
- Saladas de Sástago-Bujaraloz
- Hondo de la Unilla
- El Bassal i las Menorcas
Tarda:
- Llacuna de Sariñena
Tercer dia:
Matí:
- Llanos de Farlete-Monegrillo
Migdia-tarda:
- El Bassal i las Menorcas
Al camí de Fraga a Sariñena, comencem la sessió fotogràfica del viatge en un camp d'arbres fruiters florits (Prunus sp.):
Les cigonyes blanques (Ciconia ciconia) aprofiten torres elèctriques, campanars o arbres per fer-hi el niu.
Quan arribem a Sariñena, anem al centre d'interpretació. L'interessant del lloc és que permet veure la llacuna des de dalt i hi ha algun plafó informatiu.
En aquest plafó es pot veure que hi ha dos observatoris, un a la dreta del centre d'interpretació (mirant la llacuna) i l'altre davant el centre, a l'altra banda de la llacuna.
L'observatori de la dreta està molt "destartalat" i no val la pena perquè està molt lluny de l'aigua i envoltat de canyissos molt alts.
L'observatori bo és el del davant. S'hi s’accedeix per una ruta “per bicicletes”, però que es pot transitar en cotxe, que s’agafa
des d’un barri que queda a l’esquerra del centre d’interpretació.
Hi veiem bernats pescaires, agrons blancs, martinets blancs, esplugabous, ànecs collverd i cullerot, xibec, xarxets, fotges, cigonyes...
I també, arpella vulgar (Circus aeruginosus):
Polla d'aigua (Gallinula chloropus):
Cabusset (Tachybaptus ruficollis):
Rossinyol bord (Cettia cetti):
Ens havien dit que és habitual veure la mallerenga de bigotis des d'aquest observatori. Tenim moltes ganes de veure-la però només en Xevi està de sort i en veu passar una parella fugaçment. Ens hi estem una bona estona però no tenim èxit.
A la zona també veiem puput, oreneta vulgar i cuablanca, gafarró, mosquiter comú, trist, cruixidell, estornells, cotxa fumada...
I cogullada (Galerida cristata):
Per tot arreu, marges ben florits.
L'endemà, de camí cap als Llanos de Bujaraloz, ens aturem en una llacuna que veiem passant per la carretera NII, a l'entrada del poble de Bujaraloz, a la dreta. Hi veiem moltes gavines jugant amb el vent. I també gavià argentat, ànec collverd, cames llargues, un batallaire, ...
Gavina riallera (Chroicocephallus ridibundus):
Un tros més enllà, a Bujaraloz mateix, agafant la carretera cap a Caspe, un parell de basses més (una al costat d'una ermita).
Veiem corriol petit (Charadrius dubius):
Cames llargues (Himantopus himantopus) i xivita (Tringa ochropus):
A la zona dels Llanos de Bujaraloz és on intentarem veure piocs. Agafem la carretera A230 i després ens desviem cap a la A2105 (direcció Sástago). D'aquí agafem camins rurals (en molt bon estat, per cert).
Descobrim un cap de pioc mascle (Otis tarda) que sobresurt enmig d'un camp.
Més enllà una femella:
No aguanten gaire la nostra presència observant-los i arrenquen el vol. N'hi ha 4.
Es tracta d'una zona amb conreu de secà, amb algun arbre de tant en tant.
Hi observem calàndries, cueretes blanques, caderneres, passerells, titelles, xoriguers comuns, milans negres, còlit gris, i...
Un aufrany (Neophron percnopture):
Cogullades (Galerida cristata):
Bitxac comú (Saxicola rubicola):
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros):
Cruixidell (Miliaria calandra):
Aquí amb el bec obert, ensenyant la "dent":
Anem cap a les Saladas de Sástago-Bujaraloz, una zona de llacunes endorreiques, amb moltes cubetes temporals i salines (26 de les quals declarades "lloc Ramsar").
Quan arribem a les Saladas de la Playa, observem la zona des del mas ruïnós i no hi veiem gaire moviment d'ocells, només les gralles i els xoriguers que surten de dins la casa.
Optem per tornar cap als Monegros. Abans, però, canviem una roda del cotxe perquè s'hi havia clavat un clau.
Visitem el Hondo de Unilla, una llacuna bastant gran que hi ha just al costat oest de Candasnos.
Des de lluny veiem corbs marins i bernats pescaires que sobrevolen la zona. També arpella, gavina riallera, cullerot, collverd, cabusset, cabussó emplomallat, xarxet, fotges i agró blanc.
Ens fa il·lusió veure una parella de becs planers (Platelea leucorodia):
També a Candasnos, però cap a l'est de la localitat, descobrim per causalitat una altra llacuna (en direccó a la NII), és la "Balsa del Tejar". Hi ha polles d'aigua i cabussets però sobretot, en destaquen els xibecs i morells cap roig.
Parella de xibec (Netta rufina):
Parella de morell cap-roig (Aythya ferina):
Fotja (Fulica atra):
Seguint la NII, uns 5 km passat Candasnos, hi ha un trencant a l'esquerra que porta al "Camino de las Menorcas", una de les entrades al triangle entre les localitats d'Ontiñena, Ballobar i Candasnos, amb diverses zones incloses a la Xarxa Natura 2000. L'atractiu del lloc és la possibilitat de veure-hi gangues i xurres.
És un paisatge típic del Monegros, amb vegetació adaptada a les extremes condicions climàtiques.
Seguim diversos camins rurals, entre els quals, el Camino de las Menorcas i el Camino de Candasnos a Velilla. Entre els punts d'interès, el Corral de Vigo i el Bassalet de Don Juan.
Hi ha gralles (Corvus monedula) per tot arreu, habiten els masos i les parideras abandonats:
En un moment donat, creuen sobre nosaltres un parell de xurres. No som pas a temps a fotografiar-les. Sí que podem observar-los la panxa negra, per identificar-les sense dubte.
Poc després, apareix un jove d'àliga daurada (Aquila chrysaetos):
Al corral de Vigo, és un festival !! Fa vent, i seguint la corrent sobre les carenes, van desfilant rapinyaires per davant nostre.
Una àliga daurada (Aquila chrysaetos), aquesta vegada adulta:
Una àliga calçada (Aquila pennata):
Xoriguer petit (Falco naumanni):
També veiem voltor comú, xixelles i tudons, gralles i milans negres.
Anem cap al bassalet de Don Juan, que està sec.
A la zona veiem cornelles, passerells, cogullades, titelles, cruixidells, arpelles i botxí.
A nosaltres ens observa un mussol comú (Athene noctua):
També veiem perdiu roja (Alectoris rufa):
El dia s'ha espatllat i cauen algunes gotes. Optem per tornar a la llacuna de Sariñena a veure si estem de sort i veiem la mallerenga de bigotis.
A la llacuna, a més dels ocells del primer dia, veiem un rascló, blauets, un grasset de muntanya i pit-roig.
Hi ha centenars d'orenetes sobrevolant els canyissos i l'aigua. Són orenetes vulgars, cuablanques i també de ribera.
Estem sols a l'observatori i, després d'una bona estona de paciència, arriba el regal. Un parell de mallerengues de bigotis (Panurus biarmicus) es posen als canyissos de la dreta de l'observatori. Els podem fer una bona sessió fotogràfica:
El darrer dia optem per anar a la zona més de ponent dels Monegros, entre Monegrillo i Farlete. Anant cap a Bujaraloz parem en una bassa que hi ha al costat de la NII, a las Ventas del Rey (km 422). Veiem cuereta torrentera i cuereta blanca, entre d'altres.
Abans de Candasnos hi ha una altra bassa (també a la NII) on veiem corbs marins, ànecs cullerots, fotges, gavines rialleres, agró blanc i bernat pescaire.
A Bujaraloz agafem la A230 cap a Almolda. Just darrera les darreres cases, en uns camps, una parella de torlits (Burhinus oedicnemus) intenten passar desapercebuts:
De camí cap a Monegrillo, veiem cogullada (Galerida cristata):
Vols de caderneres (Cardulelis carduelis) i passerells (Carduelis cannabina):
La indicació dels fulletons turístico-ornitològics és que hem d'agafar camins rurals entre Monegrillo i Farlete. Així ho fem.
No triguem gaire a aconseguir el nostre objectiu: veiem un grup de xurres (Pterocles orientalis) parades en un camp. S'aixequen a la que parem el cotxe.
Descobrim un paisatge preciós.
De tant en tant, algun rapinyaire ens sobrevola.
Un milà negre (Milvus migrans):
Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), femella:
I el mascle:
També veiem tords, cogullades, cotxes fumades, passerells i caderneres, estornells, perdius, corbs, cueretes blanques, cruixidells, cucut reial, còlit ros, puput i moooltes calàndries.
Un xoriguer (Falco tinnunculus) ens observa darrera les flors d'un arbre fruiter:
Com a tot arreu, masos abandonats (o mig abandonats).
Cap al migdia, decidim tornar al triangle entre Candasnos, Ontiñena i Ballobar, decantant-nos més cap a l'oest que el segon dia.
Passem per una zona amb masos més "arregladets". Alguns d'ells, amb parets construïdes amb tècnica "opus spicatum".
Veiem cogullades, cruixidells, xoriguers, gralles, gralla de bec vermell, corbs, mussol comú, cotxa fumada, botxins, milà reial, verdums, caderneres i passerells, tallareta vulgar, entre d'altres.
Els còlits rossos (Oenanthe hispanica) apareixen en diversos punts:
Veiem torlits (Burhinus oedicnemus), de dos en dos, en dues ocasions:
Al bassal de Don Juan, una parella de puputs (Upupa epops):
Ja quan estem "de retirada", torna a aparèixer un jove d'àliga daurada (Aquila chrysaetos). Potser el mateix del dia abans?
Durant l'itinerari, ens han acompanyat també conills (Oryctolagus cuniculus):
I guilles (Vulpes vulpes), travessant esperitades pel mig dels camps i marges:
Es tracta d'una bona escapada ornitològica. Hem fet molts quilòmetres (+950km) però ha valgut la pena. 83 espècies no està gens malament!
Ja no tornarem a mirar amb els mateixos ulls aquestes comarques quan les travessem en futures ocasions.
PD: Aquesta vegada, els autors de les fotos som tots tres. Cadascú amb la seva càmera. En Xevi, els ocells (amb la Nikon 7100 i objectiu Sigma 50-500); la Bet, el paisatge (amb la Canon S95); i l'Helena, les dues coses (amb la Nikon vella, D40 amb objectiu Nikon 50-200).
