Avui hem decidit anar als Aiguamolls de l'Empordà perquè aquests dies els nostres amics ornitòlegs només fan que parlar del pas d'ocells en migració i ens han fet venir ganes de veure'n. En aquestes dates, amb una mica de sort, fins i tot es pot veure alguna raresa.
Hem començat per l'estany del Cortalet, a l'Aguait d'en Quim Franch. Hi havia grups molt nombrosos de cigonyes que, més tard -quan ja érem lluny d'allà- hem pogut veure com s'enlairaven, agafant les tèrmiques.
També hi hem vist ànecs coll-verds, bernats pescaires, arpelles i un grup de cabussets que ens han tingut entretinguts una estona.
Mentre anàvem cap a l'Aguait de les Gantes hem vist els ramats de vaques ben acompanyats d'esplugabous.
Ja a l'Aguait de les Gantes, el primer que ens ha cridat l'atenció ha estat una daina. Pensàvem que potser en veuríem algun grup però en tot el recorregut només n'hem vist de solitàries.
Des de l'Aguait de les Gantes també hem vist arpelles i... un grup d'oques vulgars que, entremig, tenia una companya molt especial: una oca amb les galtes blanques, que ja ens havien avisat que voltava per aquí. Segons els entesos no és una oca de galtes blanques (Branta leucopsis) sinó que és un híbrid entre una B.leucopsis i una oca de Hutchins (Branta hutchinsii) o bé entre una B.leucopsis i una oca de Canadà (Branta canadensis).
Seguint el recorregut, a l'Aguait de les Daines, on semblava que no veuríem res interessant, ens ha sorprès un raspinell que s'ha deixat observar una bona estona.
Hem continuat cap al Mas del Matà amb ganes de veure-hi limícoles o ardèids (que altres vegades hi havíem trobat) però no hem estat gaire de sort. Això sí, des de l'Observatori de Senillosa hem pogut contemplar el paisatge, amb aquest ramat de cavalls tan fotogènic.
En desfer el camí, de nou cap al Cortalet, ens hem tornat a parar als principals aguaits. Al de les Gantes hem vist un ànec blanc i un grup de flamencs que s'havien acostat molt a prop (cosa que ens ha anat bé per les fotos) i que ens han distret amb sorolloses i vistoses picabaralles.
De nou a l'Aguait d'en Quim Franch, hem descobert un capó reial que passava força desapercebut enmig de l'alta vegetació, i hem tornat a veure el grup d'oques (incloent l' "híbrida") aquesta vegada tocant de peus a terra.
Al final, no ens hem resistit d'anar a treure el cap a l'Aguait dels Roncaires (no fos cas que veiéssim el bec planer o alguna grua, que sembla que encara ahir es varen veure), però no hem estat de sort. Cap novetat.
Així que, per acabar, hem agafat el cotxe i ens n'hem anat cap a la depuradora i l'estany Europa, on hem pogut veure grisets, xarxets, un fumarell negre, una parella de cignes que ha arrencat el vol i, per tancar la matinal, una fotja que s'ha posat just davant nostre fent la toilette.
En total, cap a quaranta espècies, entre les quals, mallerengues cua-llargues, caderneres, un corb marí (des del Matà mirant a mar), un grup de 4 ó 5 aligots (anant cap a la depuradora), agró blanc, martinets blancs, tallarol cap negre, rossinyol bord, pit-roig, un trist (sentit), ... déu-n'hi-do!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada