Foto: AhercaEls nostres viatges familiars mai acostumen a durar gaire dies. Com a molt una setmaneta. Així doncs, vàrem optar pel següent itinerari: començàvem per Segovia, de manera que poguéssim fer una mica de turisme historico-cultural; continuàvem per les llacunes de Villafáfila per veure piocs; ens n’anàvem a la Sierra de la Culebra per intentar veure llops, entremig de les esperes del llop ens escapàvem a los Arribes del Duero per intentar veure cigonya negra i alguna àliga; i, de tornada, ens paràvem a la Rioja, per no fer una tirada de cotxe tan llarga i per veure colònies de voltors, entre d’altres ocells.
Evidentment, aquest “esquema general” el
complementaríem amb altres visites i, sobretot, amb una ruta per carreteres
secundàries que ens portaria a petits poblets i ens permetria fer observacions
gairebé sense ni baixar del cotxe.
El resultat final ha estat molt satisfactori. Tot i no haver pogut assolir un parell dels objectius que ens hauria fet il·lusió aconseguir (no hem vist ni llop ni cigonya negra), hem vist més de 50 espècies d’ocells - entre elles el pioc i l’àliga cuabarrada- i també cérvols de grans cornamentes, i daines. A més, ens han agradat molt els paisatges de Castella.
En aquesta crònica procurarem fer-vos un petit resum del que hem vist. Els que heu llegit altres vegades el nostre bloc, ja sabeu que no som experts fotògrafs de natura i que les nostres fotos volen ser un testimoni d’allò que veiem. Així doncs, ja ens disculpareu si hi “colem” alguna foto poc reeixida.
Primera etapa: Segovia
El resultat final ha estat molt satisfactori. Tot i no haver pogut assolir un parell dels objectius que ens hauria fet il·lusió aconseguir (no hem vist ni llop ni cigonya negra), hem vist més de 50 espècies d’ocells - entre elles el pioc i l’àliga cuabarrada- i també cérvols de grans cornamentes, i daines. A més, ens han agradat molt els paisatges de Castella.
En aquesta crònica procurarem fer-vos un petit resum del que hem vist. Els que heu llegit altres vegades el nostre bloc, ja sabeu que no som experts fotògrafs de natura i que les nostres fotos volen ser un testimoni d’allò que veiem. Així doncs, ja ens disculpareu si hi “colem” alguna foto poc reeixida.
Primera etapa: Segovia
La visita a l’aqüeducte, la catedral i l’alcàsser,
i el passeig pels carrerons del casc antic, ens va permetre observar algun milà
negre, xoriguers, falciots pàl·lids i, sobretot, gralles, estornells i gralles
de bec vermell. Esperàvem veure-hi cigonyes però no en va aparèixer ni una. .
Sortint de Segovia, vàrem aturar-nos a Santa María la Real de Nieva amb l’objectiu d’esmorzar, i hi vàrem descobrir una església romànica molt bonica i una cigonya (jove), la primera que teníem ben a prop en aquest viatge.
Ens va guiar cap on, segons sembla, és el lloc més
idoni per veure’ls. Pel camí vàrem estar
de sort que un parell de piocs varen sobrevolar la carretera. Va ser una “observació llampec” però ja
podíem dir que havíem fet bimbo.
Les llacunes estan totalment seques. Una crosta blanquinosa cobreix l’espai on, en altres èpoques de l’any, multitud d’aus fan les delícies dels ornitòlegs.
Pel camí, nosaltres prou que ens esforçàvem per detectar
caps de pioc enmig dels camps però, res de res. Quan vam ser a la carretera que va de
Villafáfila a Tapioles, ens vàrem aturar per observar amb detall cap a un turó
(el diccionari diu que aquesta és la traducció de “colina” però no acabem de tenir clar que allò fos un turó) i... cap d’una
estoneta, varen aparèixer algunes siluetes de pioc a l’horitzó, amb cries i tot. Els teníem una mica lluny però ara ja els
teníem localitzats. Hi podríem tornar
l’endemà amb calma per acostar-nos-hi una mica més.
Les llacunes estan totalment seques. Una crosta blanquinosa cobreix l’espai on, en altres èpoques de l’any, multitud d’aus fan les delícies dels ornitòlegs.
En ruta cap a Sierra de la Culebra
Tercera etapa: Sierra de la Culebra i Arribes de Duero
Quan programàvem el viatge havíem contactat amb una empresa local de Villardeciervos, Aherca, per anar amb ells a fer les esperes per intentar veure llops. Havíem reservat un dia (matí i vespre) però finalment vàrem acabar fent tres esperes: dos matins (de 7 a 10h) i un vespre (també de 7 a 10). L’empresa facilita els desplaçaments amb una furgoneta i una ullera (telescopi) per cada persona.
La mateixa empresa ens va parlar de la possibilitat d’anar als Arribes del Duero amb caiac, entre espera i espera, amb els seus amics de Zamora Natural. Com que als Arribes hi ha cigonya negra, àliga cuabarrada i àliga daurada, ens hi vàrem apuntar. ...a veure si teníem sort i fèiem algun bimbo més.
En el cas de la Sierra de la Culebra, pel què fa al llop no vàrem estar de sort. Ja se sap que és un mamífer difícil de veure. Però sí que vàrem poder observar uns cérvols amb unes cornamentes espectaculars. La zona és una reserva de caça de les més importants de la península. També vàrem veure daines i senglars pasturant. La gent d’Aherca ens varen explicar amb molt detall, la vida i el comportament del llop i ens varen portar a veure petjades en un lloc de pas de llops, cérvols i daines.
Als Arribes de Duero vàrem veure molt bé la
cuabarrada i molt fugisserament la daurada. Amb el caiac vàrem ser sota els
seus nius (a la foto, el de la daurada).
La cigonya negra, en canvi, no es va deixar veure. Fa temps havia tingut un niu a la zona per on
vàrem passar però se n’ha anat a un lloc més tranquil·la, al qual no vàrem
poder arribar. Prop les cingleres, hi volaven ballesters i roquerols, que ens passaven a tocar.
A Miranda do Douro hi havia unes llarges fileres de nius d'oreneta cua blanca.
A Miranda do Douro hi havia unes llarges fileres de nius d'oreneta cua blanca.
En ruta cap a la Rioja
Tot i que vàrem fer alguna carretera secundària en sortir de Sierra de la Culebra, la major part de la ruta fins a la Rioja la vàrem fer per autovies. L’observació de milans, esparvers cendrosos, xoriguers, aligots i còrvids diversos era constant, però ja no ens paràvem tan sovint per observar-los o fotografiar-los. On sí vàrem aturar-nos va ser en un petit aiguamoll en un indret de la província de Palencia que ara no recordem com es deia.
Quarta i última etapa: La Rioja
El primer lloc on vàrem anar va ser a la vall del riu Iregua, molt al costat de Logroño, on hi ha muntanyes amb parets verticals plenes de nius de voltors.
D’allà a Logroño, a passar la nit, i l’endemà, cap
a una altra vall, la del riu Cidacos, on també hi ha parets amb voltors i
jaciments amb petjades de dinosauris.
I, cap a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada