diumenge, 22 de setembre de 2019

UNA ESTRELLA (AUTO) CONVIDADA AL DELTA BIRDING FESTIVAL

Aquest cap de setmana se celebrava el Delta Birding Festival 2019, al Delta de l'Ebre.  
Com que ja hem fet diverses cròniques sobre el Delta en aquest bloc, avui no pensàvem fer-ne.
Però resulta que aquesta edició del DBF ha tingut una "estrella convidada" que ens ha motivat a escriure quatre ratlles i penjar quatre fotos. 

El cas és que els ornitòlegs assistents al DBF tenim la possibilitat de formar part d'un grup de Whatsapp a través del qual s'informa de les rareses o ocells "especials" que es poden veure per la zona durant els dies que dura el festival. 
Altres anys en aquest grup s'hi passaven força cites i ubicacions però enguany el grup ha estat monopolitzat per un martinet dels esculls que es deixava veure en uns camps prop del Poble Nou, "ara aquí, ara allà". 
Per nosaltres (i per molts) es tracta d'un "bimbo" (=ocell que no hem vist mai fins ara) perquè és una espècie que habita a les costes atlàntiques africanes, del Sahara cap avall, d'aquí ve que hagi generat molta expectació. 
Tot i haver-ho intentat en diversos moments del cap de setmana, estàvem a punt de marxar sense veure'l, quan ens ha aparegut al mig del camí.
I, com que, per "culpa" d'aquest martinet rar, hem dit que escriuríem "4 ratlles amb 4 fotos", aquí ho teniu:

El punt central del Delta Birding Festival és "Món Natura Delta", al costat de la Tancada. 
Nosaltres hi vàrem arribar divendres a la tarda. 
Tot i que havien predit molta pluja, per sort, l'aigua (molta) va caure sobretot durant les nits.
Aquesta és la imatge des de la carretera, el diumenge al migdia, amb un bon sol: 
En aquesta època de l'any, al Delta, hi ha camps amb l'arròs encara per collir (com aquests) i altres que ja han estat recol·lectats. 
Aquest grup de capons reials (Plegadis falcinellus), precisament, està en uns camps ja segats:
Hem observat una curiosa "dança" entre dos capons reials:
Constantment, hem vist gavians i gavines alimentant-se de crancs, com aquesta gavina corsa (Ichthyaetus audouinii):
Hem estat de sort de poder veure àliga pescadora (Pandion aliaetus) en més d'una ocasió:
No ens hem volgut perdre la visita matinal ("ben d'hora, ben d'hora") a la barra del Trabucador.
Per la part "interior", amb l'aigua calmada, hi hem vist xatracs bec llarg (Thalasseus sandvicensis): 
I també algun pigre gris (Pluvialis squatarola): 
Per la part exterior el mar estava molt mogut.  Hem pensat molt en la Fúlvia i en Joan, i companyia, que feien la sortida en vaixell per veure aus pelàgiques.  
(A la tornada ens han dit que, com era d'esperar, el barco s'ha mogut molt però almenys han estat de sort i han vist uns quants ocells de tempesta).
Les onades no semblaven immutar els gavians que s'estaven a la platja. 
Diríem que aquests és un gavià fosc (Larus fuscus): 
 I aquests, gavians argentats (Larus michahellis):
Els que sembla que disfruten molt amb les onades són els tèrrits tres dits (Calidris alba), que van movent-se per la sorra seguint el rastre de l'agua: 
A les dunes, a part de gaudir del fotogènic contrast entre la vegetació, la platja i el mar, hem vist alguns odonats
Com aquest pixavi (Sympetrum fonscolombi): 
A l'aiguamoll de l'Embut hi hem trobat a faltar més moviment d'ocells, però ens han distret els fumarells carablancs (Chlidonias hybrida), volant i fent picats per pescar. 
Mentre miràvem els fumarells hem sentit un teixidor (Remiz pendulinus), l'hem buscat, i l'hem localitzat: 
 I també hem localitzat el "seu" niu (o d'algun col·lega):
Tot passant per camins entre camps d'arròs prop del Poble Nou del Delta, ens ha fet il·lusió veure aquest mascle de cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 
I, com dèiem, tot marxant, anàvem passant per camins sense asfaltar, en mig dels arrossars del Poble Nou, a veure si estàvem de sort i vèiem "la gularis".
Aquesta foto no és gaire bona (feta amb el telèfon) però és per fer una idea de com era el lloc:
I, finalment, hem trobat el martinet dels esculls (Egretta gularis) plantat al mig de la "carretera".  Ens ha sorprès a nosaltres i també a un nombrós grup de persones, en una currua de cotxes que anaven en sentit contrari al nostre, amb el mateix objectiu.
"La gularis" s'ha apartat del mig de la carretera, s'ha estat una estoneta al voral, i després ens ha delectat amb un saltironet que l'ha portat novament al mig de la carretera, d'on finalment, ha volat en direcció a uns camps de més enllà. 
Un bon final per una, novament, interessant experiència al Delta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada