diumenge, 22 de setembre del 2019

UNA ESTRELLA (AUTO) CONVIDADA AL DELTA BIRDING FESTIVAL

Aquest cap de setmana se celebrava el Delta Birding Festival 2019, al Delta de l'Ebre.  
Com que ja hem fet diverses cròniques sobre el Delta en aquest bloc, avui no pensàvem fer-ne.
Però resulta que aquesta edició del DBF ha tingut una "estrella convidada" que ens ha motivat a escriure quatre ratlles i penjar quatre fotos. 

El cas és que els ornitòlegs assistents al DBF tenim la possibilitat de formar part d'un grup de Whatsapp a través del qual s'informa de les rareses o ocells "especials" que es poden veure per la zona durant els dies que dura el festival. 
Altres anys en aquest grup s'hi passaven força cites i ubicacions però enguany el grup ha estat monopolitzat per un martinet dels esculls que es deixava veure en uns camps prop del Poble Nou, "ara aquí, ara allà". 
Per nosaltres (i per molts) es tracta d'un "bimbo" (=ocell que no hem vist mai fins ara) perquè és una espècie que habita a les costes atlàntiques africanes, del Sahara cap avall, d'aquí ve que hagi generat molta expectació. 
Tot i haver-ho intentat en diversos moments del cap de setmana, estàvem a punt de marxar sense veure'l, quan ens ha aparegut al mig del camí.
I, com que, per "culpa" d'aquest martinet rar, hem dit que escriuríem "4 ratlles amb 4 fotos", aquí ho teniu:

El punt central del Delta Birding Festival és "Món Natura Delta", al costat de la Tancada. 
Nosaltres hi vàrem arribar divendres a la tarda. 
Tot i que havien predit molta pluja, per sort, l'aigua (molta) va caure sobretot durant les nits.
Aquesta és la imatge des de la carretera, el diumenge al migdia, amb un bon sol: 
En aquesta època de l'any, al Delta, hi ha camps amb l'arròs encara per collir (com aquests) i altres que ja han estat recol·lectats. 
Aquest grup de capons reials (Plegadis falcinellus), precisament, està en uns camps ja segats:
Hem observat una curiosa "dança" entre dos capons reials:
Constantment, hem vist gavians i gavines alimentant-se de crancs, com aquesta gavina corsa (Ichthyaetus audouinii):
Hem estat de sort de poder veure àliga pescadora (Pandion aliaetus) en més d'una ocasió:
No ens hem volgut perdre la visita matinal ("ben d'hora, ben d'hora") a la barra del Trabucador.
Per la part "interior", amb l'aigua calmada, hi hem vist xatracs bec llarg (Thalasseus sandvicensis): 
I també algun pigre gris (Pluvialis squatarola): 
Per la part exterior el mar estava molt mogut.  Hem pensat molt en la Fúlvia i en Joan, i companyia, que feien la sortida en vaixell per veure aus pelàgiques.  
(A la tornada ens han dit que, com era d'esperar, el barco s'ha mogut molt però almenys han estat de sort i han vist uns quants ocells de tempesta).
Les onades no semblaven immutar els gavians que s'estaven a la platja. 
Diríem que aquests és un gavià fosc (Larus fuscus): 
 I aquests, gavians argentats (Larus michahellis):
Els que sembla que disfruten molt amb les onades són els tèrrits tres dits (Calidris alba), que van movent-se per la sorra seguint el rastre de l'agua: 
A les dunes, a part de gaudir del fotogènic contrast entre la vegetació, la platja i el mar, hem vist alguns odonats
Com aquest pixavi (Sympetrum fonscolombi): 
A l'aiguamoll de l'Embut hi hem trobat a faltar més moviment d'ocells, però ens han distret els fumarells carablancs (Chlidonias hybrida), volant i fent picats per pescar. 
Mentre miràvem els fumarells hem sentit un teixidor (Remiz pendulinus), l'hem buscat, i l'hem localitzat: 
 I també hem localitzat el "seu" niu (o d'algun col·lega):
Tot passant per camins entre camps d'arròs prop del Poble Nou del Delta, ens ha fet il·lusió veure aquest mascle de cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus): 
I, com dèiem, tot marxant, anàvem passant per camins sense asfaltar, en mig dels arrossars del Poble Nou, a veure si estàvem de sort i vèiem "la gularis".
Aquesta foto no és gaire bona (feta amb el telèfon) però és per fer una idea de com era el lloc:
I, finalment, hem trobat el martinet dels esculls (Egretta gularis) plantat al mig de la "carretera".  Ens ha sorprès a nosaltres i també a un nombrós grup de persones, en una currua de cotxes que anaven en sentit contrari al nostre, amb el mateix objectiu.
"La gularis" s'ha apartat del mig de la carretera, s'ha estat una estoneta al voral, i després ens ha delectat amb un saltironet que l'ha portat novament al mig de la carretera, d'on finalment, ha volat en direcció a uns camps de més enllà. 
Un bon final per una, novament, interessant experiència al Delta.

dijous, 12 de setembre del 2019

PARC NATURAL DE LA NARBONNAISE, BEN A PROP DE CASA

Hem aprofitat el 9 i 10 de setembre per anar a un espai natural a l'altra banda dels Pirineus, que és a poc més de dues hores de casa i que per nosaltres -fins ara- era ben desconegut: el parc natural de la Narbonaise.
Aquesta vegada no teníem gaire informació de partida, per això el primer punt de parada va ser al centre d'informació del parc, a Sigean (1 rue Jean Cocteau. 11130 Sigean)
Els fulls informatius específics per "birdwatching" recomanen 4 zones: prop de Leucate (més al sud), prop de Port-la-Nouvelle, al voltant de Gruissan i, més al nord, cap a Saint-Pierre-la-Mer.
Optem per començar per la zona de Port-la-Nouvelle i tirar cap al nord.  Deixarem la zona de Leucate per l'endemà, després d'haver passat la tarda, la nit i el matí a la ciutat de Narbona.

A Port-la-Nouvelle hi ha un far des del qual es poden veure aus marines, però ens el saltem, entre altres coses, perquè el full informatiu diu que és interessant sobretot quan retornen els pescadors, entre quarts de 3 i quarts de 4 de la tarda ... i nosaltres hi som a primera hora del matí.
Així que anem directament cap a l'altra zona recomanada: la reserva natural regional de Sainte-Lucie. 
Quan hi arribem comencem a ser conscients que aquest espai natural és idoni per anar-hi en bicicleta perquè molts itineraris estan prohibits per vehicles a motor, les distàncies són grans per fer a peu i és molt planer per fer en bici.  Ja ho sabrem per la propera vegada!

Des de l'aparcament hi ha l'opció de fer uns itineraris circulars pel mig de la zona humida (amb canyissos i matollars) o bé seguir la pista al costat del canal navegable de la Robine (que ve de Narbona).  
Nosaltres optem per seguir la pista del costat del canal, que porta fins a l'estany de l'Ayrolle.  
És un passeig ben agradable, amb força ombra (al matí).
Durant el recorregut no veiem pas molts ocells. Un dels que es deixa observar bé és un mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
L'estany d'Ayrolle és realment gran i no s'hi observa gaire moviment d'aus aquàtiques. Segons sembla, és un punt molt recomanable per ornitòlegs durant la migració prenupcial quan hi ha vent de nord-oest.
A la vora de l'aigua hi veiem un agró blanc (Casmerodius albus):
Cap a la banda de mar, s'observa una torre de defensa fins la qual veiem que hi arriben uns ciclistes que no fa massa estona han passat pel nostre costat. 
Dins l'aigua, una gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus):
i un becut (Numenius arquata):
Des de dalt un marge, per una banda veiem l'estany, on hi ha unes estructures amb xarxes que suposem que són per pesca artesanal... 
i per l'altra banda, veiem la zona d'aiguamoll, on tampoc s'hi observa gaire moviment d'ocells.
Per tornar al cotxe hem de desfer el mateix camí de l'anada perquè no hi ha opció de travessar el canal per tornar per l'altra banda.
En aquesta imatge es pot observar l'indicador amb les distàncies per arribar als diferents indrets d'interès ornitològic i el tipus de camí "ciclable", ample i pla. 
Nosaltres, en cotxe, anem cap a Gruissan.  En aquesta zona hi ha un indret molt interessant des d'un punt de vista ornitològic: el Roc de Conilhac que, textualment, segons la guia "és un punt internacional de migració postnupcial, particulament conegut pel pas de gran nombre de rapinyaires (29 espècies) i de grups importants de cigonyes blanques i aligots vespers". 
Es tracta d'un turó amb bones vistes, en el qual hi ha instal·lats plafons informatius que expliquen la migració, o les característiques de la plana narbonesa i els estanys propers a Gruissan, que també es veuen des d'allà dalt. 
Precisament, quan arribem al Roc de Conilhac veiem aturar-se un estol de cigonyes, que es para a reposar en un camp durant la seva migració cap al sud: 
Observem com a la plana narbonesa hi ha zones de conreu, amb un percentatge important de vinyes
Mirant cap al nord del litoral, els estanys i el poble de Gruissan:
 

Curiosament, hi ha un dels estanys amb una gran concentració d'ocells, que contrasta molt amb la resta.
Ens criden l'atenció els pelicans africans, procedents de la reserva africana de Sigéan (una mena de zoo a pocs quilòmetres de distància, on els animals viuen en "semillibertat") 
Ens passa per sobre un pelicà africà (Pelecanus rufescens), volant:
Al voltant dels estanys hi ha camps d'arròs:
Després de Gruissan anem més cap al nord on, passat Saint Pierre-la-Mer, hi hauria d'haver la llacuna de Pissevaches, però està totalment seca:
Des d'allà, per anar cap a Narbona (on farem turisme cultural i gastronòmic), seguim carreteres secundàries que passen pel mig de vinyes, omnipresents al Llenguadoc 
Després d'una nit plujosa a Narbona, l'endemà ja tornem cap al sud.
Comencem per la zona de La Palme, on agafem una carretera que surt del costat de les salines direcció cap al mar.  
Observem gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus):
Agró blanc (Casmerodius albus):
Tètol cuanegre (Limosa limosa):
Cuereta groga (Motacilla flava):
I corriol gros (Charadrius hiaticula), entre d'altres:
Després seguim una pista de terra paral·lela a la via del tren (per la banda de mar), direcció cap a Leucate.
Enfilant-nos al terraple de la via veiem les muntanyes de sal i les zones humides, segurament amb més aigua que els darrers dies degut a la pluja de la matinada i matí: 
Mirant el google maps ens sembla que el camí té continuïtat fins a La Franqui, però a mesura que avancem l'estat de la pista va empitjorant i, com que no ho acabem de veure clar, optem per recular.
Des d'aquesta zona s'observen cap al sud els penya-segats de Leucate
I per l'altra, mirant al nord, el far de Port-la-Nouvelle:
A la sorra, al costat de basses d'aigua, bernats pescaires (Ardea cinerea) i corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo):
Gavians argentats (Larus michahellis):
I moltes, moltes, orenetes vulgars (Hirundo rustica):
A La Franqui, el paisatge és ben bonic:
I hi observem també el pas d'algun barco de pesca:
A la sorra, a la part més propera al mar, xatracs becllargs (Thalasseus sandvicensis):
I a la part de llacunes interiors, algun corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):
A la tarda del segon dia, acabem el (breu) recorregut de descoberta del Parc Natural de la "Narbonnaise en Méditerranée", a Leucate, observant el mar convençuts que no trigarem a fer-hi una altra escapada.