diumenge, 25 de maig de 2014

LA COLÒNIA D'ARDÈIDS AL TER, TOTA UNA COMUNITAT DE VEÏNS!

Sense moure’s dels entorns de Torelló, i amb menys de tres horetes, es pot fer una sortida ornitològica d’allò més interessant, passant per diferents tipus d’hàbitats. 

Així ho hem fet aquest dissabte de maig acompanyats de la Laia, en Pepe i la Mercè, que han baixat de Ribes a la Plana, per observar la colònia d’ardèids i han acabat donant la volta al municipi de Torelló, enduent-se’n alguna sorpresa.

Aquí us expliquem el nostre recorregut que aquesta vegada l’hem fet majoritàriament en cotxe però que, amb més temps, també es podria fer a peu.

L’inici de la ruta és al terme municipal de Masies de Voltregà, dalt la cinglera que hi ha damunt del Ter, des d’on s’observa la colònia d’ardèids situada a l’altra banda del riu, al costat dels camps d’Espadamala (una casa de la pagès del terme de Torelló).   
L’espectacle és impressionant!  Als arbres, desenes de nius de bernats pescaires, martinets blancs, martinets de nit i esplugabous; anades i vingudes dels progenitors amb menjar per les cries o amb branquillons per refer el niu; cries fent equilibris per les branques; crits i algunes baralles ... tot i que no moltes tenint en compte la concentració que hi ha. Semblen veïns ben avinguts.

Deduïm que el vent del divendres a la tarda deuria fer algunes destrosses als nius perquè es veien moltes tasques de reparació:

Els bernats pescaires són dels que tenen els polls més crescudets:

Alguns martinets blancs encara coven:

Els esplugabous reproductors tenen un plomatge i un bec molt pintat.  En veiem algun que, de tant en tant, fa estiraments:

 
I els martinets de nit, tenen polls marronosos que, de ben petits, ja van d’excursió per les branques de prop del niu.  De fet, la mida dels nius, en general, és molt reduïdeta, tenint en compte com arriben a créixer les cries abans no arrenquen el vol:

Ens entretenim una bona estona observant aquesta comunitat de veïns. Aquí podeu comprovar com n’és de distret (poseu so i disculpeu la mala qualitat):
video
I tot seguit, agafem el cotxe (des d’on veiem un milà negre) i anem cap a la zona de l’illa de les Gambires, cap a la fàbrica de Gallifa, i fins al Sorral, on deixem el cotxe a la zona del picnic i fem un tros de camí a peu, riu avall.

En aquesta zona podem observar alguns ocells com ara, mallerenga cuallarga:

Cargolet:

Gaig:

I també gavians, merles, papamosques gris, cuereta blanca, cuereta torrentera, ànec coll-verd, tudons, pit-roig, tallarol de casquet, mallerenga carbonera, mallerenga blava; i sentim oriol, pigot verd, pigot garser gros, rossinyol i rossinyol bord.
Arribem a la zona on hi ha una petita resclosa i, com és habitual, hi trobem martinet de nit, que arrenca el vol quan ens veu.

Decidim recular i tornem cap al sorral on, a la passera que travessa el riu, veiem petjades de teixó (al costat, una moneda d'un euro per veure'n la mida):

Tornem a agafar el cotxe i seguim el camí rural per anar a sortir a la zona de Can Degès, i els dipòsits d’aigua de Torelló.  Veiem els camps de conreu que, alguns, ja comencen a estar ben rossos: 

Sobrevolen els camps orenetes vulgars i falciots, i també es deixen observar garses, pardals, cogullades, un xoriguer i una gralla.  Just darrera del Puig de les Tres Creus, veiem un mussol comú dalt d’un pal d’electricitat:

Passem per la bassa que hi ha a la zona on abans hi havia la casa de pagés de La Creu, a a la zona a mig urbanitzar a l’entrada sud de Torelló.  No veiem la polla d’aigua que de vegades es deixa veure, però sí algunes famílies d’ànecs coll-verd:

Continuem la volta al terme de Torelló anant en direcció la Casa de l’Hora, on veiem un nombrós grup de voltors.  Cap a la zona de Quatre Camins, a més de les cogullades, veiem també cruixidells, un corb, una puput i prop del pedronet de la Miraculosa (del terme de Sant Pere de Torelló) veiem abellerols:

A la casa-granja de xais, que hi ha just al costat del pedronet, ens crida l’atenció una femella de xoriguer que està covant al niu però és tan petit que ha de treure la cua a fora:

I, ja tornem cap a casa, passant per vora el Ges, on encara veiem algun martinet blanc que acostuma a visitar el riu buscant aliment.

El punt final a la sortida naturalista ens el dóna una llagosta (o saltamartí) que ens ha entrat al cotxe però que, en ser detectat, troba ràpidament la sortida per la finestra:

Resultat:  30 espècies d’ocells vistes, 5 espècies d’ocells sentides, rastre de teixó, una llagosta i unes quantes espècies de papallona que la Mercè potser té fotografiades.  Déu-n’hi-do!

diumenge, 4 de maig de 2014

UNA DE DAURADES I SISONS

El 3 de maig era la data assenyalada des de feia dies per anar amb la colla "d'ornitòlegs desvirtualitzats del tuiter" als secans de Lleida, amb companyia de "lo mestre" Joan Estrada.
Una sortida òptima per fer en família i amics, d'aquí ve que ens reuníssim una vintena de persones motivades pels ocells.
El dia era assolellat però feia molt vent i la visibilitat no era bona perquè hi havia molta reverberació de la llum (cosa que no ajudava gaire a l'hora de veure els ocells amb binocles, telescopis o càmeres), però el paisatge estava preciós!
Vam començar caminant pels secans de Bellpuig, tot xino-xano, parant tot sovint per observar alguna "cosa" que volava. Vàrem veure xoriguers comuns, falcó mostatxut (bimbo per alguns) i un parell d'arpelles mascles.
 
Però, sobretot, calàndries:
 
 
I cruixidells:
 
També algun pardal xarrec: 
L'objectiu principal eren els sisons.  Primer vàrem començar sentint el cant dels mascles.  Semblaven a prop, però no es deixaven veure, i... vàrem decidir continuar caminant i guaitant els guarets, a veure si teníem sort. 
I, finalment, un sisó mascle va aixecar el vol prop nostre i ens va permetre observar el seu vol característic, amb les ales mai horitzontals:
El camí era com un jardí ben florit:
El cereal, ja molt granat:
I, de tant en tant, un altre sisó aixecava el vol (o de dos en dos), i així fins a onze.  Un dels quals, aquesta femella:
I, quan ja portàvem algun quilòmetre de ruta, una altra de les observacions més desitjades: el gaig blau. Tot i que el vàrem veure una mica massa lluny, pels colors no es podia pas confondre. A la foto, a la franca de l'esquerra, a dalt de tot:
Tampoc hi varen faltar gralles com aquesta, que feien niu en edificis mig abandonats:
I, ja cap al migdia, vam decidir anar cap a Mas de Melons, a dinar i continuar la ruta ornitològica:
Després de dinar a l'ombra d'un pi (sense parar d'observar el cel), vam anar cap a Mas de Matxerri.  Només d'arribar, ens va venir a saludar un milà reial:
I després.. una àliga daurada! (jove), que es va deixar veure molt bé.
Mentre miràvem la daurada per un costat de la muntanya, per l'altre costat va aparèixer una àliga marcenca:
I poc després un voltor comú:
Un cop recuperats de l'emoció d'aquestes observacions, ens vàrem poder entretenir amb els jocs de les gralles que viuen al mas de Matxerri i als forats de la muntanya del costat:
I també les gralles de bec vermell, que omplen la vall amb els seus xiscles:
Tot i que feia molta calor i no era la millor hora per anar a veure ocells, vam anar a fer una caminadeta pel secà de Matxerri.  Vam veure còlits grisos (migrants sedimentats, segons ens va dir en Joan Estrada) i un botxí:
I, per sorpresa nostra, va tornar a aparèixer l'àliga daurada jove que, mentre l'estàvem observant, va rebre la visita d'una altra daurada adulta que va fer un picat que va acabar amb una pirueta de les dues àligues. Espectacular!! 
La daurada adult va quedar-se bastant amunt, fins que va desaparèixer de la nostra vista:
En canvi, la jove, es va passejar per damunt nostre deixant-nos bocabadats:
En aquella mateixa zona vàrem sentir la terrerola rogenca (segons ens va dir en Joan E) i molts de nosaltres vam fer també un altre bimbo, la cogullada fosca:
Al cel, molts falciots, algun abellerol, i... una marcenca:
La reserva natural de Mas de Melons té molt potencial, però a les hores que ens hi estàvem movent nosaltres les probabilitats d'observació són molt més baixes. 
Per això, finalment, vam optar per tornar cap als cotxes i anar a fer un gelat i un cafè amb gel, no sense abans haver observat la planta en flor més predominant de la zona (juntament amb la farigola o timó), la maleïda:
El paisatge té un gran encant però hi haurem de tornar un altre dia a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda si el que volem és veure ocells i no agafar una insolació, atès que al migdia hi cau un sol de justícia.
I, ja des del cotxe, encara una darrera i preuada observació, un còlit ros:
I ens acomiadem dels secans, agraint a en Joan Estrada (i família) la seva companyia, el seu guiatge i les seves explicacions.  Fins una altra!
Fotos: Xevi Rifà, Bet Font i Helena Rifà