dimarts, 22 d’octubre de 2013

# CAP A LO DELTA 2013

El diumenge 20 d’octubre, feia temps que teníem l’agenda reservada per fer una escapada al Delta de l’Ebre amb els amics de l’Aiguamollada 2013.  Com que, des de Torelló, el Delta ens queda força lluny, vàrem decidir anar-hi a passar el cap de setmana per aprofitar millor el desplaçament i disposar de més hores per observar ocells.  Així doncs, el dissabte ens vàrem llevar ben d’hora i de bon matí ja érem a l’Encanyissada.  

El planning per al primer dia era: al matí, voltar per l’hemidelta sud, començant per l’Encanyissada, continuant cap a la Tancada i després cap a la Punta de la Banya, fent a peu el quilòmetre i mig de platja fins a l’observatori proper a les salines.  I, havent dinat (de picnic al Trabucador), visita al Riet Vell i travessar lo riu a Sant Jaume d’Enveja cap a Deltebre, per acabar la tarda al Canal Vell on teníem previst compartir una estona amb els anelladors, gràcies a la bona predisposició dels amics de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

En aquesta època, l’arròs ja està segat. Hi ha camps amb els rostolls, altres mig llaurats i altres que ja estan totalment inundats.  El paisatge, com sempre, és molt bonic.

L’observació d’ocells està garantida.  Des de l’observatori de l’Encanyissada, tot i que una mica lluny, s’observen gran quantitat de fotges i anàtides.

Malauradament, a mitjans d’octubre encara no han arribat gaire espècies diferents d’ànecs.  En tot el cap de setmana només vàrem poder observar coll-verds, xibecs (preciosos!) i grisets. 
Com a curiositat, dissabte vàrem veure un nombrós grup de coll-verds, barrejats amb alguns bernats pescaires, en una camí prop d’una llacuna.  Desconeixem què hi deurien fer allà.  Potser s’amagaven dels caçadors, que tot el cap de setmana campaven pel delta pel mig dels camps.
A part d’anàtides, el delta estava ple d’ardèids:  martinets blancs, bernats pescaires, agrons blancs, esplugabous i agró roig (ho diem així, en singular, perquè només en vàrem veure un en tot el cap de setmana).
Evidentment, no hi podien faltar els gavians i les gavines.  Vàrem estar de sort i, el diumenge, a la zona del Trabucador vàrem poder observar una gavina corsa.  
 
La caminada del Trabucador cap a la Punta de la Banya ens va permetre observar ocells sobrevolant les onades (limícoles, xatracs, gavines i gavians ... que no vàrem poder fotografiar bé) i, des de l’observatori, vàrem veure les salines de més a prop i algun pescador que preferia tirar la canya des de dins l’aigua mateix. 
 

En aquesta zona més de platja (però també en altres indrets del delta) vàrem tenir ben a prop alguns limícoles, com remena-rocs, pigres, corriols grossos i camanegres, tèrrit variant, becuts, gamba roja, becadell comú,... I també en “platgetes” de sorra es deixava veure algun xatrac gros acompanyat de corbs marins.

Aquests dos dies vam poder constatar que els fils elèctrics -i els pals que els aguanten- agraden a moltes espècies d’ocells, des dels habituals estornells, fins als corbs marins, passant per gavines i martinets blancs.


El que ens va fer més il·lusió, però, va ser observar en un pal de la platja del Trabucador un falcó pelegrí i, en un pal entre l’Encanyissada i la Tancada, una àliga pescadora.

I ja que estem amb els rapinyaires, al Delta no hi poden faltar les omnipresents arpelles.  És fàcil veure-les aturades en algun camp, volant els canyissars o fins i tot caçant.

Les preses de les arpelles es troben precisament als camps, a les llacunes i als canyissos.  Com ara, les fredelugues:

Les polles d’aigua:

Les polles blaves (fins i tot amb cria):

Els cabussons emplomallats:

O els cabussets:

En mig dels canyissos hi ha també moixons més petitonets, com ara, el trist, el rossinyol bastard, i un mosquiter (o boscarla?) que no vàrem saber identificar del cert (... tot i que, el cant semblava molt els tuits dels mosquiter de passa).

Aquestes i altres espècies són les que acostumen a caure a les xarxes dels anelladors, de manera que es poden estudiar les seves característiques i les seves migracions i, alhora, es pot fer divulgació,... cosa que fan SEO Birdlife al Riet Vell, i ICO al Canal Vell.  Nosaltres vàrem estar de sort i vàrem poder veure com anellaven un blauet, un balquer, i una polla d’aigua, entre d’altres.

I hem deixat pel final, dues de les espècies més atractives del Delta:  els flamencs i els capons reials.  Els flamencs, amb adults i joves:

On hi ha la concentració més gran de capons reials és prop del Canal Vell.  Cap al tard es poden observar estols nombrosíssims de capons que van arribant un darrera l’altre.  En moments concrets poden haver-n’hi milers.

Tot i que ens hem centrat en els ocells, al Delta també hi ha altres animalons: alguns que ens fa goig de veure’ls i altres que voldríem fer desaparèixer (...però -com que no podem- intentem que, si més no, no ens pessiguin utilitzant un bon repel·lent).

Totes aquestes observacions són fetes des del peu de la carretera, des dels aguaits o, fins i tot, des del damunt del cotxe.  El dissabte, els Rifà-Font tots tres sols.  El diumenge, acompanyats d’en Ramon Homs, en Jordi Torrallas, en Miquel Arxer i en Jaume Camps, amb els quals vàrem acabar menjant uns bons arrossos.

Precisament, el dissabte, quan vàrem anar al Riet Vell, vàrem veure les garbes i els grans d’arròs, conreuat sense productes químics pels voluntaris de SEO Birdlife.

I acabem amb una bonica imatge del Riet Vell i amb una recomanació:  Si us han agradat una mica les fotos (cosa que desitgem), suggerim que -ara que ja heu llegit la crònica- les torneu a mirar amb format més gran (clicant damunt la primera).  Segur que en gaudireu més.


Aquesta crònica la dediquem al company d’ICV de Vic, en Domènec Pérez, a qui li agradava molt el Delta de l’Ebre.  En Domènec ens ha deixat justament aquest cap de setmana després de patir un accident de muntanya a la Maladeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada