CIGONYA NEGRA A MANLLEU

Ahir al vespre varen arribar a Manlleu un grup d'una trentena de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) per passar-hi la nit.  Les acompanyava una cigonya negra (Ciconia nigra), espècie menys freqüent.

De bon matí eren al polígon de la Font de Tarrés escampades en diversos punts.  

De mica en mica, entre les 8 i quarts de nou, s'han anat agrupant prop de Llafrenca.  Les hem observat mentre anava sortint el sol. Es distingia perfectament la cigonya negra; una mica més petita i amb el dors, el cap i el coll negres.

Pels voltants de les nou, les hem deixat "pastorant" en un camp, a 2 o 3 graus sota zero, amb el Pirineu nevat, i l'església de Puig-Agut al fons.

LLÚDRIGA PER PRIMERA VEGADA

Abans que es fes clar, hem sortit de casa per fer una excursió matinal per les vores del Fluvià, per observar ocells i altres animalons.  El riu fumejava perquè la temperatura ambient era de 2 graus sota zero.  Els corbs marins pescaven sense parar.

Nosaltres observàvem amb els binocles les diferents raconades del riu i, de cop, hem vist un caparró que sortia de l'aigua, darrera d'un tronc:  La llúdriga!! (Lutra lutra)

Ha tingut una primera aparició molt breu i ja ens pensàvem que l'havíem vista prou, fins que ha tornat a aparèixer, ha sortit de l'aigua, i s'ha deixat observar perfectament.  Fins i tot ha pescat davant nostre.  Es movia per una zona plena de troncs flotant.

De cop s'ha cabussat i cap de poc l'hem vista a l'altra banda del riu, a la riba, on tenia un raconet que semblava un amagatall.

Cap d'una estoneta, ha tornat a sortir al mig del riu, a la zona dels troncs.

Aleshores ens hem adonat que en realitat hi havia dues llúdrigues!  Quina sorpresa més agradable! Aquí es poden veure totes dues:

De sobte hem observat un espectacle que no hem pogut copsar amb la càmera i que és difícil de descriure:  La llúdriga del mig del riu ha pescat un peix força gros i, en comptes de menjar-se'l com les altres vegades, l'ha deixat damunt el tronc i s'ha tornat a cabussar fent unes esquitxades que tampoc havíem vist abans. Quan ha tornat a sortir no estava sola.  L'altra llúdriga s'havia acostat per sota l'aigua i han jugat un moment entrellaçades. ...tal com havíem vist vegades en els reportatges de la televisió.  Emocionant!

Les hem anades observant fins que s'han cabussat i han desaparegut de la nostra vista.

Després d'aquesta experiència tan fantàstica, hem seguit la ruta per la vora del Fluvià.  El paisatge ben glaçat però ben bonic. 

Mentre el riu seguia fumejant hem pogut observar, a més dels corbs marins i les llúdrigues: agró blanc, bernat pescaire, ànec coll-verd, cabussets, polla d'aigua, cuereta blanca i torrentera, pigot garser gros, cornelles, tudons, aligot, pinsans, pit-roig, cargolet, merles...  Una bona sortida!

UN GALL A 37 METRES DE FONDÀRIA

Avui hem fet la primera immersió de l'any a Llafranc. Hem estat de sort perquè la mar era força plana (la tramuntana havia d'arribar una mica més tard).

Hem anat amb el centre d'immersió Triton Diving Llafranc, un dels nostres centres preferits pel bon tracte que ofereixen la família que porta el centre.  Avui ens han atès en Marc, la Míriam i l'Emiliu.  Ens hem equipat a les seves instal·lacions i hem anat a peu cap al port, on en Marc ha acostat la pneumàtica Boomerang amb la quan hem anat al punt de busseig.

La immersió d'avui ha sigut a l'Ullastre III.  Tan bon punt ens hem ficat a l'aigua ja hem vist molt peix i un parell d'espets que han passat com un coet davant nostre. Hem anat baixant per la paret plena de gorgònies i quan érem als 37 metres ens ha aparegut davant nostre un preciós gall o peix de sant Pere (Zeus faber). A aquesta fondària la visibilitat no era massa bona però aquí teniu unes fotos per fer-vos una idea:

 

Cap de pocs minuts, quan ja anàvem tirant amunt, un altre exemplar de peix de sant Pere se'ns ha aparegut just al nostre costat.  Ni el vèiem!  ...sort que s'ha mogut al passar-li tan a prop.

Ja per sobre dels 20 metres, ens hem entretingut amb les espècies típiques del coral·ligen, com aquest ascidi roig (Halocynthia papillosa) al costat d'una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que sovint agafa tonalitats grogues, i d'anèmona incrustant (Parazoanthus axinellae):

O aquesta gorgònia taronja (Leptogorgia sarmentosa):

Però el que més ens ha cridat l'atenció ha sigut aquest ofiuroïdeu, preciós i poc comú, que hem pogut identificar un cop a casa gràcies a en Manel Gazo que, per tuiter, ens ha dit que es tracta d'un Astropartus mediterraneus:

I, ja a les acaballes de la immersió, en una escletxa difícil de fotografiar, un exemple de convivència ben especial: una morena (Muraena helena) amb una ferida prop de l'ull arraconada a un enorme congre (Conger conger), amb companyia d'un moll reial (Apogon imberbis) i de gambetes de diversos tipus que malauradament no han sortit a la foto:

I, per acabar, un sard (Diplodus sargus) ens ha acompanyat fins a la parada de seguretat dels 6 metres:

Hem sortit de l'aigua amb un sol radiant i hem tornat fins a port molt satisfets per haver estrenat tan bé l'any.

UN ESPARVER D'ESPATLLES NEGRES, A LA PLANA

El dia 20 de desembre, tot fent un cens d'aligots i xoriguers amb el Grup d'Anellament de Calldetenes (GACO) prop de Manlleu, vam detectar un esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus), una espècie de rapinyaire poc comuna a la comarca. Des de llavors, gairebé cada dia hem passat per la zona de Llafrenca i Coromines per seguir-li la pista i l'hem anat veient. Fins avui, però, no li havíem pogut fer fotos mínimament decents. 
És un ocell preciós! 

Fa anys ja s'havia vist per la mateixa zona però no és gens habitual. A aquest exemplar sembla que li ha agradat el lloc perquè ja hi porta uns quants dies.  Està clar que hi troba el menjar necessari i no li importa ni la boira ni el fred.

 *********

 El dia 2 de gener el vàrem veure per darrera vegada.  Una mostra, aquestes fotos:

Una meravella d'ocell !!

ANELLAMENT AL TER, SOTA EL PONT DE RODA

Avui, el Grup d'Anellament de Calldetenes (GACO) ha organitzat un anellament sota el pont nou de Roda de Ter.  L'objectiu era anellar corbs marins (Phalacrocorax carbo) per fer-ne seguiment científic.

A mig matí, la gent del GACO han instal·lat la xarxa (amb uns pals ben llargs) a l'arcada central del pont.

 

Per animar els corbs marins a acostar-s'hi, hi han distribuït uns "ninos" de cartró-pedra, que de seguida han tingut èxit:

No ha trigat gaire a agafar-se un corb marí, jove, a la xarxa.  L'hem anellat, hem pres diferents mesures (com ara, la mida de l'ala i del bec, el pes, etc).

Quan encara no havíem deixat anar el primer corb marí, se n'ha enganxat un segon.  Aquesta vegada, un adult, que ja havia estat anellat temps enrere.

Això ens ha permès comparar joves i adults d'aquesta espècie:  El jove, amb l'ull blau-grisós (el primer); l'adult, amb un blau-verd molt intens (el segon).  La llargada del bec, també varia.

Feia estona que veiem voltar martinets blancs (Egretta garceta) per la vora del riu i finalment se n'ha agafat un:

Per atabalar-lo el mínim possible, li hem posat una caputxa mentre preníem i anotàvem les mesures.

Al final, l'hem pogut observar amb detall, abans d'alliberar-lo el més aviat possible:

Tot i que les xarxes estan pensades per agafar ocells de mida gran, una xivitona (Actitis hypoleucos) que voltava per la zona també s'hi ha enganxat i l'hem anellada.  Hem pogut observar molt bé la franja alar blanca:

Ja a la tarda, cap al tard, un ànec collverd (Anas platyrhynchos) ha anat a parar a la xarxa. Mentre l'anellàvem hem pogut fer una "porra" per endevinar el seu pes.  Si els corbs marins pesaven cap a dos quilos, l'ànec ha pesat 1'2 quilos.

Acabem la crònica comentant una observació que hem fet al matí.  No es tracta d'un ocell, sinó d'un mamífer, i a més, (malauradament) reintroduit: el visó americà (Mustela vison). L'hem vist venir des del mig del riu, bussejant lleuger.  Ha sortit de l'aigua i s'ha amagat en un forat a la vora i ens ha observat tafaner, fins que se n'ha cansat, ha sortit, s'ha deixat veure bé, i ha marxat fins on no l'hem pogut veure més.

Com sempre, una activitat del GACO que ha valgut molt la pena perquè ens ha permès aprendre més dels ocells que tenim al nostre entorn. Gràcies, GACO!