BEC DE SERRA GROS + RUTA ORNITOLÒGICA AL BAGES

Ja feia alguns dies que un bec de serra gros es deixava veure al Parc de l'Agulla de Manresa i vàrem decidir anar-hi per veure'l i ... fer un bimbo.  Va ser arribar i moldre. El Mergus merganser era al mig de l'estany i anava fent capbussades que el portaven d'una banda a l'altra de la bassa. 

Després d'observar-lo una bona estona ens vam centrar amb la resta d'espècies:  ànecs collverd, corb marins, bernat pescaires...

I un blauet:

Aprofitant que érem al Bages, vàrem anar cap als aiguamolls de la Bòvila -a Sant Pedor- i després, cap al torrent de la Sala -a Sallent-.  Tot i que no vàrem fer cap observació "sorprenent", vàrem passar una bona estona veient i sentint petits moixons, com ara, cueretes torrenteres i repicatalons:

A la Bòvila també vàrem veure corbs marins, ànecs collverd, i polla d'aigua. Entre els tres llocs vàrem veure 30 espècies, però som conscients que se'ns van "escapar" moltes altres espècies d'ocells de mida petita que no vam poder identificar. 

UNA RARESA AL JARDÍ, I ALTRES ESPÈCIES

Aquest any, el tió ens ha cagat un regal molt especial:  La visita d'un passerell golanegre (Carduelis flammea) al jardí de casa. Ens havia visitat a principis de desembre i el dia 24, però fins el dia de Nadal no li vam poder fer la foto (malauradament, una mica borrosa). Es tracta d'una espècie que, com han publicat els Naturalistes d'Osona, nidifica a les Illes Britàniques i al centre d'Europa, però mai es troba tan al sud durant l'hivern. Enguany, però, ja s'havia detectat un exemplar a Girona durant el mes de novembre. A Osona es coneixien dues observacions prèvies, en hiverns anteriors, de les poques de què es té constància per Catalunya.

A part d'aquesta raresa, a les acaballes de l'any al jardí s'hi pot observar una gran activitat d'ocells gràcies a les menjadores, a la bassa i als arbustos. 

Al roser on vam fer la foto del passerell golanegre s'hi posen també els pinsans:

Que també van a altres arbustos i a la bassa a refrescar-se:

Al tallarols de casquet, també els agrada el roser i la bassa:

Els mosquiters, a més, passen llargues estones buscant menjar a l'herba i vora l'hort:

La cotxa fumada també s'hi apunta:

I el pit-roig, ens ofereix imatges ben vistoses: 

Les mallerengues agraeixen els cacahuets que els posem al lilà:

I els gafarrons vénen a afartar-se de llavors:

També algun verdum ens fa una visita:

I les merles no hi poden faltar:

Quan arriben les garses fan marxar tots els altres ocells.  De vegades fan "reunió" a la teulada del veí:

Els tudons acostumen a venir només a la bassa, a beure.  S'acosten a  casa a qualsevol hora del dia:

I, evidentment, no hi poden faltar els pardals.  A pilots!  Tenim la sensació que estem alimentant a tots els pardals del barri però... si això ha de servir perquè puguin anar venint rareses a casa, ja val la pena!

Ah, i de tant en tant, també ens visita una espècie sense ales:  una rata que es desplaça amb molta agilitat pels arbustos i que li agraden les pipes:

ESCAPADA A GALLOCANTA: MILERS DE GRUES ENS ACOMPANYEN.

Feia temps que els Rifà-Font teníem ganes d'anar a Gallocanta a veure les grues, i aquest cap de setmana (divendres i dissabte) hi hem anat. Ens hi ha acompanyat en Martí Font. Ha estat una bona sortida ornitològica!

Divendres vam marxar de bon matí de Torelló (a quarts de 7) i vam fer ruta cap a Aragó, travessant tot el Pla de Lleida amb molta boira.

La sorpresa va ser que, a l'arribar a Gallocanta (per Calamocha), la boira també hi havia fet acte de presència.

Tal com ens havien avisat, calia estar al cas de mirar pels camps abans d'arribar a la llacuna i, tal dit, tal fet, en vàrem veure un bon grup quan érem prop de Tornos.  La boira les "tapava" una miqueta però, tot i així, ens va fer molta il·lusió veure-les.

 

 

 

La primera parada programada va ser al centre d'interpretació a la part sud de la llacuna des d'on es podria gaudir d'una vista panoràmica si no fos per la boira.  Al centre ens informen que el cens del dia abans va comptabilitzar més de 37.000 grues!

Vam optar per fer ruta per l'oest, desitjant que s'aixequés la boira.  Mentrestant, vam poder observar boniques imatges de la boira removent-se i les grues alimentant-se pels camps.

 

Durant el recorregut, per unes pistes que hi ha al voltant de la llacuna (que aquests dies estaven en bones condicions però que quan plou no són gaire transitables), ens aturàvem constantment per observar diversitat d'ocells: xoriguers, milans reials, corbs, i estols de petits moixons, com aquestes caderneres:

En una de les aturades per observar algun ocell vàrem decidir caminar una miqueta atès que ja començava a sortir el sol. El paisatge era bonic i, a més d'uns milans reials, ens van sorprendre uns cabirols:

 Amb la boira desapareguda vàrem començar d'observar els estols de grues que van amunt i avall per la zona, amb la seva cridòria característica.

 Des de l'observatori de la Reguera vàrem poder observar la llacuna, els grups més nombrosos de grues i, massa de lluny per nosaltres (que no portàvem telescopi), grups d'ànecs blancs, cullerots i altres anàtides que no vàrem identificar.

Al migdia vàrem dinar (tard) a la zona de picnic de l'ermita de "la Virgen del buen acuerdo" des d'on també es poden gaudir d'unes bones vistes, incloent la del poble de Gallocanta:

A la tarda, després d'haver passat per l'hostal (Hostal las Grullas, de Tornos), vàrem anar cap a la zona est de la llacuna, per prendre possessió per veure la posta de sol.  Abans de les 5, ja hi havia grans grups de grues amunt i avall.  El xivarri era cada vegada més impressionant.

 Va arribar el moment de la posta de sol, amb els reflexes a l'aigua:

Amb el sol ja amagat, comença realment l'espectacle ornitològic:  Milers de grues arriben a la llacuna en estols enormes, fins que ja és fosc:

Les darreres observacions les vàrem fer des de l'ermita de l'hora de dinar, fins que ja va ser negra nit. (Això de "nit" és un dir, perquè eren les 6 de la tarda). I, com les grues, ens en vàrem anar al nostre dormider.

L'endemà dissabte, a les 7 ja sortíem de la fonda.  Tal com ens temíem, feia mooolt fred.  El vidre del cotxe estava ben glaçat.  La temperatura era de -6,5 graus en molts trams del recorregut.

El punt d'observació aquesta vegada va ser una mica diferent:  vam optar per anar sota l'ermita.  Més a prop de l'aigua (tot i que no al costat). L'espectacle, com al vespre però a l'inrevés:  Les grues es van "llevant" i se'n van de la llacuna.

Vàrem fer una filmació, de molt mala qualitat (ja ens disculpareu) però que dóna idea de la magnitud de l'espectacle.  Aquí podeu veure en menys de dos minuts, alguns instants de l'arribada i la sortida de les grues a la llacuna:

Tot i el fred, la imatge de la sortida del sol val molt la pena:

 Marxem de l'ermita per la part oest de la llacuna i observem el paisatge ben gelat.

La nostra intenció és deixar ja Gallocanta però ens espera un bon comiat: una família de grues ben al costat de la carretera es deixa observar tranquil·lament.  Tal com ja hem anat veien des que vàrem arribar, els progenitors no acostumen a separar-se de la seva cria encara que ja sàpiga volar:

 I, abans de marxar, recuperem el que la boira ens va privar el primer dia:  la vista de la llacuna des del centre d'interpretació:

 I marxem en direcció Belchite, on -a prop- hi ha una reserva de la SEO (Societat Espanyola d'Ornitologia) en una zona estepària.  Passem per carreteres ben poc transitades, que ens permeten continuar observant alguns ocells, especialment rapinyaires.

 Al costat del poble de Villanueva de Huerva ens varen cridar l'atenció uns voltors volant i vàrem descobrir el seu punt de repòs:

I, cap al migdia, vàrem arribar a la reserva:  El Planerón, on teníem ganes de veure alguna au estepària però (ja sigui perquè no en sabem gaire, perquè no portàvem telescopi, o perquè no hi eren) no vàrem estar gaire de sort.

Vam anar fins a l'observatori que hi ha al costat d'una petita bassa, i ens vàrem distreureu amb grups de passarells i caderneres que s'acostaven a veure.  També vam veure verdums, bitxacs, cotxes fumades,... i alàudits que ens costava molt d'identificar.

El punt i final de la sortida el va posar una guilla que vam poder veure des de la carretera.  Reposava en un camp i, quan vàrem parar el cotxe per mirar-nos-la, semblava que ella (ell) també estava encuriosida de veure'ns.  ...fins que va marxar, és clar.

Han estat dos dies intensos.  Amb valoració molt positiva.  
Ah, i que varen acabar ta com havien començat:  amb boira en bona part del recorregut.