dissabte, 15 de juliol del 2017

ZIGA-ZAGUES CAP AL SUD (i V): CABO DE GATA I RODALIES

            Flamencs, volant davant l'església de las Salinas de Cabo de Gata

Després de fer una mica de turisme cultural i gastronòmic a ciutats (sempre interessant combinar-ho amb el turisme de natura), anem cap a Cabo de Gata seguint la costa d'Almeria d'oest a est.
Ens sorprenen les grans extensions de terreny cobertes d'hivernacles, tant com allarga la vista. Són per tot arreu; arriben fins arran de mar i cada vegada pugen més amunt de les muntanyes.
Tenim planificada una ruta per visitar tres zones humides abans d'arribar a Cabo de Gata:  Albufera de Adra, Punta de Entinas i Humedal de ribera de la Algaida.  

ALBUFERA DE ADRA
Havíem vist en una guia d'espais naturals d'Andalusia que aquest és un punt interessant perquè hi pot haver xarxet marbrenc i ànec cap blanc, entre d'altres. La guia també deia que la llacuna està envoltada d'hivernacles.  El que no deia és que no s'hi pot accedir!

Des de la carretera es veu la llacuna, envoltada de plàstics blancs:
En mig d'un laberint d'hivernacles trobem indicadors que ens fan pensar que anem per bon camí:
Però finalment arribem al punt on teòricament hi ha l'observatori d'ús públic (n'hi ha dos més d'ús científic) i està tancat amb una reixa amb cadenat. Ens diu que hauríem d'haver demanat permís per accedir-hi a la delegació de la conselleria de medi ambient de la Junta d'Andalucía a Almería. 
Llàstima!  Ens consola el fet que des de la carretera veiem que no hi ha gaire moviment a la llacuna. ...i seguim el camí. 

PUNTA DE ENTINAS
És un espai amb llacunes i dunes a tocar del mar, al costat d'un far.
A les llacunes s'hi veuen flamencs (Phoenicopterus roseus).  Al fons, els omnipresents hivernacles:
Un flamenc jove ens passa ben a prop:
Els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) també tenen cries, tot i que no surten a la foto perquè són molt ràpids a amagar-se enmig de les mates. 
La femella de xibec (Netta rufina) va nedant acompanyada del seu pollet:
I el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) també té cria, ja crescudeta: 
Una gavina capblanca (Çhroicocephalus genei) pren el sol a la sorra: 
Una polla blava (Porphyrio porphyrio) surt un moment d'entre els canyissos:
I ens acomiadem observant les anades i vingudes d'un xatrac menut (Sternula albifrons) 

Passem per on hauria d'haver-hi l'HUMEDAL DE LA RIBERA DE ALGAIDA però resulta que està ben sec.  Sembla un "descampat". Ni en tenim foto.

CABO DE GATA
Las Salinas de la Almadraba de Monteleva 
Tan bon punt arribes a San Miguel es veu la llacuna a l'esquerra.  Hi ha un espai habilitat per aturar el cotxe, amb un observatori (que en realitat no és necessari).  Al fons es veu el Cabo de Gata.
Des d'aquí podem observar flamencs, gavina vulgar i capblanca, curroc, bec d'alena, cames llargues, gamba roja, ànec collverd, corriol camanegre, ànec blanc, trist, oreneta dàurica...  
És el primer lloc on veiem tètols cuanegres (Limosa limosa):
L'espai es pot vorejar per la banda de mar (per la carretera que va a Cabo de Gata) o per un camí sense asfaltar que passa prop de la llacuna per la banda interior:
Des d'aquest camí, els flamencs són ben a prop. 
Hi ha un observatori des del qual es veu la llacuna i també l'església de les Salines (a la foto, al fons a l'esquerra), que ara és un punt d'informació.
Una gavina capblanca va nedant davant nostre:
A les vores del camí, un botxí (Lanius meridionalis): 
Una cogullada (Galerida sp):
 I un flamenc a l'hora de la posta de sol:
El Cortijo del Fraile
Un paratge interessant, de secà, al mig del Cabo de Gata, amb un "cortijo" derruït a l'entorn del qual encara hi ha activitat agrícola. Hi arribem des del poble que es diu Albaricoques. (El google maps indica bé com arribar-hi). 
Diuen que aquí es pot veure pinsà trompeter, però no estem de sort. 
Hi veiem molts còlits negres (Oenanthe leucura):
Àliga marcenca (Circaetus gallicus):
Mussols comuns (Athene noctua):
Les atzavares florides deixen imatges "de postal".
Als estornells (Sturnus vulgaris) sembla que els agraden aquestes flors:
I el botxí les fa servir per aturar-s'hi:
Als camps del voltant hi veiem còlit ros (Oenanthe hispanica): 
I cadernera (Carduelis carduelis): 
Marxem en direcció Rodalquilar, on hi havia hagut mines.  La geologia és molt interessant. Desitjaríem tenir un entès en roques al nostre costat perquè ens expliqués què és el que estem veient. 
Rambla Morales i Las Amoladeras
La rambla Morales desemboca ben al costat de San Miguel. 
Hi veiem gavina corsa (Larus audouinii):
I corriols camanegres (Charadrius alexandrinus):
Des d'allà també observem polla d'aigua, fotja, gavià argentat, xoriguer, puput, abellerol, passerell i merla.  

En un edifici abandonat, al costat de la rambla, hi trobem nius d'oreneta cua rogenca (Hirundo daurica):
Al costat de la Rambla, en direcció Almería, hi ha Las Amoladeras, una gran extensió de dunes. 
Segur que en altres èpoques de l'any hi ha més "activitat" i presència d'ocells. Nosaltres hi veiem verdums, cogullades, botxí... i aquest trist (Cisticola juncidis):
La costa del Cabo de Gata
Durant els dies que estem a Cabo de Gata fem diverses "escapades" per conèixer el litoral.
No detallem les platges i les puntes que visitem perquè ho podeu trobar en guies turístiques. Posem unes fotos testimonials per mostrar el tipus de paisatge.
En alguns llocs seguim pistes no asfaltades i continuem buscant ocells. També aquí es pot veure el pinsà trompeter però no el trobem enlloc. 
No veiem gaire diversitat. Sobretot, ens acompanyen les cogullades (Galerida sp):
I els còlits negres (Oenanthe leucura):
I també algun tallarol capnegre (Sylvia melanocephala):
Just a tocar del far del Cabo de Gata veiem els rastres d'un incendi forestal recent. Realment, és un risc important!
Deixem pel final de la crònica el punt emblemàtic del parc natural:  El far i les roques que l'envolten. 
Des de la platgeta que es veu a sota la carretera, al racó de sota el far, fem snorkel cap a les roques.  Hi veiem diversitat de peixos, incloent barracudes, que no podem ensenyar aquí perquè no duem càmera subaquàtica.
I acabem amb la imatge de les roques de sota el far... i la selfie de rigor, com a record d'unes bones vacances i una bona sortida ornitològica.

ZIGA-ZAGUES CAP AL SUD (IV): DESIERTO DE TABERNAS

                                                      Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes)

Sabent que al Desierto de Tabernas s'hi pot veure cuaenlairat i pinsà trompeter, decidim provar de fer el tercer (i potser quart) bimbo de les vacances. Anem cap a la zona i, en veure la magnitud de l'espai, pensem que estem davant d'una segona missió impossible, com la del linx. No obstant, ja que hi som, optem per gaudir del paisatge ...sense deixar de buscar, és clar.
Comencem per la zona propera al poble de Tabernas: 
Però ben aviat intuïm que no és aquí on hem de buscar i decidim anar cap a les rambles, al fons de les valls.  Tot i que ens costa trobar l'accés, finalment ho aconseguim agafant el camí que porta cap al "Decorado Texas Hollywood", un lloc d'aquells on fan espectacles, com a les pel·lis de l'oeste (perquè resulta que en aquest desert s'hi havien filmat moltes pel·lícules d'indis i vaquers.
Sense ser-ne conscients, anem cap a la Rambla del Buho, una desviació cap a la dreta abans d'arribar al "Texas Hollywood".
Aquesta vegada la sort ens acompanya i, en un racó amb canyissos i algunes figueres de moro, descobrim el cuaenlairat (Cercotrichas galactotes): 

Ben aviat ens adonem que no està sol (o sola):
El poll encara no en té prou:
Després de mirar una estona l'espectacle, seguim la rambla.
Trobem un plafó una mica atrotinat que ens situa: 
Seguim cap al mirador del Llano del Buho. Estem de sort i no fa gaire calor. Podem anar parant i observant. 
No apareix per enlloc el pinsà trompeter, però veiem còlits negres (Oenanthe leucura) per tot arreu:
I un gaig blau (Coracias garrulus):
També capsigrany (Lanius senator):
I, damunt el vidre del cotxe, un saltamartí que es deixa observar ben tranquil·lament:
Un cop dalt, en un lloc que fa de mirador natural, observem el Llano del Buho i ens sorprèn que algú tingués la idea de plantar oliveres aquí al mig del desert. Sigui com sigui, és una bona imatge per acabar aquesta etapa.