Fa un any ens vàrem estrenar com a tripulants del Dzul Haà,
el catamarà del Projecte NINAM, amb l’objectiu d’aconseguir veure cetacis prop
del Cap de Creus. No vàrem tenir sort i
ens vàrem conformar veient ocells marins, peixos lluna, i tonyines que saltaven
buscant peix. Una bona experiència
compartida amb bona gent.
Passat més d’un any, i després d’haver col·laborat en un
Verkami per donar suport al projecte, aquest cap de setmana ho hem tornat a
intentar.
Vàrem sortir de Torelló el dissabte a la tarda en direcció a
l’Escala (per passar la nit a casa dels amics Ramon i Ester) però vàrem fer una
primera parada als Aiguamolls de l’Empordà. Volíem veure ocells i, sobretot,
provar el nou objectiu de la càmera de fotos.
Els abellarols estaven molt actius i no paraven d’anar i
venir del niu amb menjar al bec.
Després de les explicacions pertinents del capità de com cal
comportar-se dalt el vaixell, posem rumb al Cap de Creus.
Mirem el mar a través de binocles i càmeres fotogràfiques
però no hi ha gaire moviment. Ens
entretenim fent fotos i, fins i tot, pilotant el catamarà quan el capità té
altres obligacions.
Passem per Cap Norfeu, veiem el Gat, arribem a Cadaqués, passem
davant de Massa d’Or... i constatem que el vent del sud-est cada vegada es
deixa notar més. El mar ja no està tan
pla.
“Els francesos” comencen a donar “partes” que indiquen que
cap al migdia les onades seran fortes.
Els dofins i els rorquals no es deixen veure. Per sort, un grup de mascarells -tot i que una mica lluny- ens anima el
matí. Un jove passa bastant a prop nostre.
També un grup de baldrigues es deixen observar, primer
parades a l’aigua i després en vol.
Els peixos lluna no hi podien faltar: des de lluny algú detecta l’aleta i ens hi
acostem amb prudència.
I, evidentment, les gavines:
El mar s’està enrabiant fort. I, a quarts d’una, l’Albert decideix que
tornem cap al sud, passant prop de la costa. La temperatura ja no és la que
era. La boira, a estones, es posa damunt el Cap de Creus. Ens anem abrigant. El vent bufa fort.
Passem entre el Cap de Creus i Illa Encalladora, “saltant”
de valent. Amb aquestes crestes, és
impossible veure cap dofí. Optem per
gaudir del paisatge.
L’Helena no para d’insistir fins que en Xevi l’acompanya a
proa per disfrutar del “dragon khan” particular. Queden molls de cap a peus però això no els
fa desistir.
A mesura que ens acostem a Roses, el vent amaina, però
vistes les poques possibilitats de veure cetacis, l’Albert opta per entrar a
port.
Acabem la segona experiència al Dzul Haà sense haver vist
cetacis però contents.
