AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ EN UN DIA AMB LLEVANTS

Avui hem passat el dia als Aiguamolls de l'Empordà amb un grup d'amics i amigues que gaudim junts de la natura i dels ocells. Climatològicament -i fotogràficament- parlant, el dia no era gaire favorable; hi havia llevantada i això comportava molta humitat i un cel molt gris. Però, hem assolit perfectament l'objectiu de passar-nos-ho bé junts, veient ocells.

El punt de trobada ha estat als estanys del Matà. Comparat amb altres vegades que hi havia grups molt nombrosos d'ànecs i altres espècies, avui estaven molt buits d'ocells. De fet, tots els estanys que hem visitat estaven més o menys igual.

No obstant això, al final del dia hem fet llista i déu-n'hi-do les espècies que hem vist.  
Les que veureu a continuació són una petita part:  les que tenim foto acceptable (...ja hem dit que no era un bon dia per fer fotos).

Al Matà, com és habitual, no hi han faltat les cigonyes:

I tampoc els cavalls:

Hi havia grups nombrosos de fredelugues que, de tant en tant, aixecaven el vol amb els seus xiscles característics:

I un grup nombrós d'oques, enmig de les quals alguna oca egípcia (com a mínim 3):

No hi havia gaire ànecs i els que hem vist eren sobretot coll-verds.  Tot i així, des de l'Aguait del Bruel hem vist ànec griset:

I xarxets:

També des de l'Aguait del Bruel, un corb marí gros:

I una arpella vulgar (femella, com gairebé sempre):

A la tarda, també a la zona del Matà, hem vist un estol d'estornells que s'anava a dutxar abans d'anar-se'n a dormir, i feien unes esquitxades considerables:

Des d'allà mateix ens ha cridat l'atenció aquest bernat pescaire que s'ha buscat un pedestal:

Tot i ser menys espectaculars, també hem vist ocells petitons, com titelles, trists o pit roigs:

I abans de marxar del Matà ens ha sorprès una reineta enfilada en una branca d'un arbre.  Preciosa!:

Per acabar la jornada hem anat a treure el cap als Estanys Europa i la depuradora.  No hi havia gens de moviment.  A l'estany, res de res.  Però als canyissos i a l'arbre del costat de l'observatori hem pogut veure un blauet que ha intentat pescar davant nostre (i aquesta vegada no ho ha aconseguit):

I deixem pel final de la crònica unes fotos de mala qualitat, que hem fet a primera hora del matí, a la zona de la Gallinera, que posem per deixar-ne constància:  un grup de perdius (n'hi havia 9), un falcó pelegrí i una arpella pàlida.

Bon balanç, per les espècies vistes i per la companyia!
 

EL PELA-ROQUES, L'OCELL QUE SEMBLA UNA PAPALLONA

Feia dies que companys ornitòlegs de la comarca havien vist un pela-roques (Tichodroma muraris) als cingles de Tavertet. 

A casa, en Xevi i l'Helena no l'havíem vist mai, i la Bet només una vegada.  Per tant, ens feia molta il·lusió poder fer aquest "bimbo".

Hem sortit de Torelló amb boira i, a mesura que ens hem enfilat cap al Collsacabra (després d'haver recollit l'Arnau Soler a Sant Hipòlit de Voltregà), hem vist el sol i un paisatge de colors de tardor espectacular.  

Just abans d'entrar a Tavertet, no ens hem pogut estar d'aturar-nos a fer unes fotos:

Ja a Tavertet, ens hem trobat amb en Joan Goy, en Miquel Arxer i en Ramon Aguilar, i hem anat cap als cingles de l'Avenc. La boira continuava als nostres peus.  Des de la vora del cingle semblava un matalàs:

 

Ens havien explicat en quina cinglera havien vist el pela-roques dies enrere i hem anat directament a la zona. La primera reflexió:  "Això és molt gran per veure un bitxo tan petit!".  I ens hem distribuït a la cinglera equipats amb binocles, "catalejos" i càmeres.

Aquí podeu veure en Joan Goy i en Xevi, petits-petits, damunt el cingle (en el punt des d'on finalment, una estona més tard, hem vist el pelaroques):

 

Aquí, en Joan amb l'Arnau i la Bet:

En Joan, observant, amb la boira al fons:

I l'Helena, pensativa:  

Finalment, en Ramon ha donat l'avís.  El pela-roques!!  Una petita taqueta grisa, en mig d'una taca negra de la paret.  Quan l'hem tingut tots localitzat, les càmeres no han parat de fer fotos, tot i que el teníem molt lluny i érem molt conscients que no sortiria cap foto espectacular.

 

No obstant això, aquí en teniu alguna mostra.  Un ocellet, que sembla una papallona, i que l'hem pogut observar mentre es netejava les plomes a la paret:

Per sort, l'hem pogut observar una bona estona, fins que se n'ha anat cap a una escletxa del cingle on ja no el podíem veure.  

Hem decidit retornar cap al cotxe i seguir cap a Pla Boixer.  Malauradament, avui no hi havia massa activitat d'ocells a la zona.  Hem vist: un falcó pelegrí, cercavores, corbs, gralles de bec vermell, grups grans de caderneres, bitxacs, aligots, roquerols, cotxes fumades, pit-roig,... i també hem sentit repicar un pigot.

Des del racó del silenci, passat Pla Boixer, hem pogut gaudir dels colors de la tardor, mirant cap a la zona de Rupit i Montdois:

I, ja al migdia, hem decidit acabar la matinal ornitològica, seguint el camí que porta cap a Cantonigròs, passant per dins la fageda.  Novament, espectacular!