dilluns, 17 de juny de 2019

PRIMERA IMMERSIÓ DEL 2019: A L'ESCALA

Per raons diverses, que no vénen al cas, portàvem gairebé un any sense fer immersió. En teníem moltes ganes però teníem dubtes de si els equips (reguladors, jaquets...) estarien en condicions després de tant de temps sense fer-los servir.  
Per això, el 16 de juny, optem per una immersió "fàcil" i -gràcies a en Ramon Torrents que ens porta amb la seva barca- ens submergim prop de la Cova de la Sal, a la paret del sud de Cala Montgó.
Encara en superfície, podem veure la torre de vigilància i les cases de Montgó:
Fem una immersió tranquil·la i, durant gairebé una hora, podem observar diverses espècies d'animals en un paisatge majoritàriament rocós.

A continuació, el més destacable...

Un gran ermità (Dardanus calidus):
 Unes escórpores (Scorpaena sp):
Una vaqueta suïssa (Peltodoris atromaculata), a la sorra: 
A mesura que ens acostem a Punta del Milà, el coral·ligen es fa més present i és més bonic. En algun forat, el corall vermell (Corallium rubrum) destaca en mig d'altres espècies com esponges, anèmones incrustants, ascidies...
En primer pla, una gorgònia taronja (Leptogorgia sarmentosa):
De sobte, veiem una morena (Muraena helena) que treu el cap per un forat i, cansada que li fem fotos, decideix anar a donar una volta:
I la gran distracció de la immersió és la gran quantitat de llagostes (Palinurus elaphus), algunes molt grosses, que anem trobant en forats de les parets:
 
 Aquí un vídeo divertit ;-)

I per acabar, una foto del grup, amb en Pere Carrera i en Ramon Torrents:

dimecres, 15 de maig de 2019

DESCOBERTA DE LES SERRES DE CARDÓ I DEL BOIX, A LES TERRES DE L’EBRE

Cridats per la convocatòria de la “Primera riuada de moixons de les Terres de l’Ebre” organitzada per l’Associació Ornitològica Picampall, hem passat el cap de setmana voltant per les comarques del sud.
S’ha tractat d’una experiència col·laborativa per detectar el major nombre d’espècies d’ocells en 24 hores, començant a les 8 del vespre del divendres i acabant a les 8 del vespre del dissabte.  
Durant aquestes hores, persones interessades pels ocells i la natura ens hem distribuit per les 4 comarques de les Terres de l'Ebre (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià) buscant els diversos hàbitats, i observant i anotant les espècies d'ocells presents. 
Coordinats per en Carles Durà, i comunicant-nos a través d'un grup de whatsApp, els participants ens hem repartit les zones.
Aquesta vegada els Rifà-Font hem sigut només dos -en Xevi i la Bet- i hem fet equip amb en Roger Jutglà, a qui hem d'agrair que ens suggerís anar a les Serres de Cardó i del Boix, i que ens hagi ajudat a descobrir, veure i/o sentir espècies d'ocells que, si haguéssim anat nosaltres sols, segurament ens haurien passat desapercebudes.
Comencem l'experiència el divendres al vespre.  Arribem una mica més tard del compte, ja de fosc. L'objectiu són els rapinyaires nocturns, el siboc i l'enganyapastors.  "Armats" amb l'atles d'ocells nidificants de Catalunya, el google maps i un lot, decidim cap on moure'ns per intentar trobar-los.  
Comencem per la zona entre El Perelló i Rasquera.  
Parem de tant en tant per si se sent algun cant.  Estem de sort, i el primer que es deixa sentir és el siboc.  Més tard, enganyapastors.  I també rossinyol. 
Ja a Deltebre, just abans d'anar a dormir, sentim xot, mussol comú, cames llargues i flamencs.
El dissabte, sortim abans de les sis del matí.  
Anem cap a la mateixa zona que el vespre abans; cap al Pla de Burgar, amb camps d'oliveres i ametllers, on comencem a ampliar la llista ornitològica, amb fringíl·lids (verdums, gafarrons, pinsans, caderneres...) i també tallarols capnegres, gratapalles, capsigrany, puput, oriol, cruixidell i cogullada vulgar, entre d'altres.
Al fons veiem el morral de Cabrafeixet, a la serra del Boix, on tenim previst anar. Es tracta d'una muntanya amb una alçada de 765m que, segons alguns, té forma de proa de vaixell. 
Agafem la carretera que va de El Perelló a Rasquera. És una zona desconeguda per nosaltres.  Ens anem aturant per escoltar ocells i per anar-nos situant en el mapa. 
La Bet instal·la la seva "oficina" al seient de darrera del cotxe, i va anotant les espècies observades a la llista que ens ha facilitat l'organització i a la llibreta de camp. Periòdicament, envia la llista a en Carles D.
Anem seguint les instruccions d'en Pere J. i agafem el trencant que va cap a les pintures rupestres (... ens ha quedat pendent tornar-hi un altre dia per veure-les) i cap a Cabrafeixet. 
La vegetació és arbustiva, amb algun pi de tant en tant. Seguim observant.  Veiem mastegatatxes, cotoliu, bosqueta vulgar, tallareta cuallarga, ...
Bitxac comú (Saxicola rubicola), a la primera foto un mascle i a la segona una femella,
Còlit ros (Oenanthe hispanica),
A mesura que tirem amunt, ens sobrevolen ballesters.  I, gràcies al telescopi terrestre, identifiquem i fotografiem la cogullada fosca (Galerida theklae)
La pista per pujar cap al Morral de Cabrafeixet només és apta per vehicles tot terreny o bé a peu o en bici, evidentment ;-)
Prop de Cabrafeixet veiem perdiu roja i, a les parets, pardal roquer.
Anem observant les roques per buscar-hi ocells, i hi descobrim una "finestra". Bonica imatge!
Aconseguim sentir i veure la merla blava (Monticola solitarius):
Des de dalt veiem la boirina a la plana, i al fons, el delta i el mar, en un contrallum:
Sota Cabrafeixet hi ha una bassa a la qual ens sembla veure-hi un ofegabous, una mena de tritó propi de les Terres de l'Ebre, però no ho podem confirmar.
Els passerells (Linaria cannabina) s'acosten a la bassa a beure:
I també els gafarrons (Serinus serinus), a la dreta de la foto:
Ens asseiem al costat de la bassa per esmorzar, mentre les granotes van traient el cap de tant en tant, com aquesta granota verda (Pelophylax perezi):
El paisatge des de la bassa és ben bonic!
Seguim allargant la llista: roquerols, cargolet, pigot verd, papamosques gris, etc.
Travessem el coll sota el Morral de Cabrafeixet.  El paisatge canvia:
Arribem a una altra bassa des de la qual es veu la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, amb l'Ebre serpentejant:
Fins aquí teníem clar què faríem. Ara arriba el moment de decidir què podem fer amb el que ens queda de dia: 
Optem per recular fins al coll.  La pista és bastant dolentota.
Veiem passar diversos grups d'aligots vespers (Pernis apivorus) en migració.  Damunt el Morral de Cabrefeixet agafen tèrmiques i pugen cel amunt per, després, agafar velocitat cap al nord. Com a mínim, en passen una quarentena.
Des del coll, a peu, agafem uns senders en direcció cap a la Mola del Boix (sense arribar-hi). 
Anem carenejant.
A l'esquerra ens queda la Ribera d'Ebre i la Terra Alta:
A la dreta, el Baix Ebre:
En aquesta zona incorporem a la llista algunes espècies interessants:  el còlit negre, el trobat i el sit negre.  I ja a de tornada, voltor comú, milà negre, tallarol gros, falcó pelegrí i un parell d'àligues daurades (Aquila chrysaetos)
Novament al Pla de Burgar, anant cap a Rasquera, veiem abellerols, trist i tallarol emmascarat. 
A Rasquera agafem la carretera TV-3021 que ens porta cap a l'antic monestir i antic balneari de Cardó, abandonat i en ruïnes, situat al capdamunt de l'espectacular cingle del Salt del Frare. És una zona boscosa.  Afegim a la llista raspinell, mosquiter pàl·lid, mosquiter comú, gaig, mallerenga emplomallada, bruel i pit roig.
Pel grup de WhatsApp ens comença a arribar la informació de les espècies que fins al moment, entre tots els participants, no hem aconseguit veure.  Una d'elles, la cuereta torrentera. Per això decidim anar a buscar cursos d'aigua, cap a l'Ebre.
Veiem Miravet des de l'altra banda del riu.
Busquem minuciosament, però no tenim èxit.  Ni nosaltres, ni ningú.  Per contra, afegim a la llista la xivitona, rossinyol bord, boscarla de canyar, teixidor, balquer, oreneta de ribera, colltort, i altres.
A mitja tarda de dissabte encara hi ha una altra espècie que hauríem d'intentar aconseguir perquè no l'ha vist cap grup:  el corb marí emplomallat.  Decidim provar-ho nosaltres i anem cap a l'Ampolla.  Al no veure'n allà, tirem costa amunt.  Parem al Cap Roig i arribem fins a la Punta de l'Àliga.  
Sembla que també se'ns resisteix fins que en Roger, enfilat a a unes roques i amb el telescopi terrestre, descobreix un grup de corbs marins emplomallats molt lluny, direcció sud. 
Tot i que donem per bona l'observació, mirem d'acostar-nos-hi per veure'ls millor. Agafem el cotxe i anem a una platja, voltada de roques, des d'on -amb permís dels pescadors- provem de fer foto amb digiscòping dels corbs marins emplomallats: 
Aquest és el resultat: El corb marí emplomallat (Phallacrocorax aristotelis) prop de l'aigua, amb un gavià argentat (Larus michahelis) més amunt:
Tot i que està a punt de complir-se el termini de les 24 hores, fem un darrer intent de localitzar una de les espècies que falta a la "llista conjunta", l'hortolà.  Tornem sota el Morral de Cabrafeixet però hi fa un vent molt fort que dificulta sentir i veure ocells. 
Veiem com el sol s'amaga darrera la muntanya, fem unes fotos de record que veureu al final, i anem cap a Aldover on ens trobarem tots els participants.
Després d'un repàs exhaustiu de totes les llistes rebudes per part d'en Carles, i fet el recompte, se'ns comunica que entre tots hem aconseguit trobar 195 espècies d'ocells, cosa que es valora molt positivament.
Per celebrar-ho sopem junts a la platja fluvial d'Aldober i ens emplacem a repetir l'any que ve. 
Foto: Associació Picampall

Com que no en tenim mai prou, el diumenge continuem la nostra llista (pel nostre compte, fora de la "Riuada de moixons"), fent una volta pel delta.  No farem una explicació detallada del que hi veiem perquè ja hem fet altres cròniques en aquest bloc (més avall hi trobareu els enllaços). Només mostrem alguns detalls...

Comencem pels erms de la Tancada, on veiem cotxa cua-roja i terrerola (probablement vulgar).
També bitxac rogenc (Saxicola rubetra):
Anant cap a la barra del Trabucador, ens aturem davant una "illeta de vegetació" on veiem mosquiter de passa
i bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta):
En mig de la sorra, anem veient ocells, ara aquí ara allà.
Com ara una gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) que, encara que ara ja sigui una espècie relativament fàcil de veure, sempre fa il·lusió:
Aquí una altra, volant, deixant enrere un gavià argentat (Larus michahelis):
Un corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), que es pensa que no el veiem,
I un altre corriol camanegre que va fent corregudes per la sorra, mentre un tercer està covant en un niu minimalista
També cova un cames llargues (Himantopus himantopus):
i les gavines corses, al costat de la Tancada:
Anem cap a la finca DACSA i hi veiem perdiu de mar (Glareola pratincola):
I ja a punt de marxar, a la zona de l'Alfacada, on ens sobrevolen uns becplaners (Platalea leucorodia):
Acabem amb el recompte final després d'un intens cap de setmana a les Terres de l'Ebre: 134 espècies d'ocells i uns bons moments, amb bones companyies. 

Si teniu interès en conèixer més sobre les Terres de l'Ebre, podeu donar un cop d'ull a les següents cròniques del nostre bloc:
- Un cop més el fascinant delta
- Delta, mar i muntanya al Montsià
- Al Parc Natural dels Ports
- Aprofitant el Delta Birding Festival
- #Cap a lo Delta