TASTET DE "LAS HOCES DEL DURATÓN"

Tot i que l'escapada a Madrid d'aquests primers dies d'agost havia de ser només de caràcter lúdico-cultural no naturalista, no vàrem poder resistir la tentació de fer alguna visita a un espai natural aprofitant el viatge de tornada (encara que suposés una mica de volta).
Gràcies a la recomanació dels nostres amics Javier y Anabel, vàrem descobrir un parc natural, a la província de Segovia, que pinta molt bé: "Las Hoces del río Duratón"
Diem "pinta" perquè només vàrem anar-hi a treure el cap, però va ser suficient per comprovar que tenen potencial.
Es tracta d'un congost, amb molts meandres, entre Sepúlveda i Burgomillodo.
La visita es pot fer des de dalt, on hi ha diferents punt d'observació, i alguna ermita; o des de baix, amb canoa.
Nosaltres ens vàrem decantar per anar a l'ermita de San Frutos perquè té un al·licient afegit per una família amb adolescent:  S'hi va rodar alguna escena de la sèrie d'èxit "La casa de papel"   

Venint de Madrid, direcció a San Frutos es passa per davant de Sepúlveda.  
Des del costat de la carretera es veu la vegetació de ribera i les parets de roca. 

Mentre fem fotos al paisatge, ens passen per davant un nombrós grup de gralles i veiem algun voltor.  Malauradament, aquesta vegada no portem les càmeres de fotos i ens hem de conformar amb les imatges fetes amb el telèfon. 

 

Per sort, sempre portem binocles "per si de cas"  ;-) 
Pel camí cap a San Frutos, amb uns quants quilòmetres de camí no asfaltat, entre l'anada i la tornada veiem aufrany, marcenca, calçada, aligot, milà negre i milà reial, corbs, cogullada, cuereta blanca, cadernera, capsigrany, botxí, un còlit que no aconseguim identificar i un bitxac comú.

Amb el cotxe no es pot arribar fins a l'ermita (per sort!).  Hi ha un gran aparcament on hi ha un cartell amb informació del parc natural.

 

 Es pot observar l'ermita damunt un dels meandres, amb cinglera a banda i banda. 

 

 

 El camí passa per damunt la "cresta".

A la banda dreta s'observen les "esses" del riu. 

 

 

A l'esquerra, se sent un oriol i veiem les parets plenes de repises on es paren els voltors, i s'hi veu algun niu amb algun poll ja molt crescut.

 

 

 Des de l'ermita, imatges del paisatge, talment un quadre:

 

 No deixen de sobrevolar-nos voltors, i van donant voltes els roquerols. 

Llàstima que no tinguéssim més temps.  Sap greu no poder donar més detalls però esperem que aquest "tastet" d'imatges i d'informació serveixi per fer-se una idea del lloc.