dilluns, 17 d’agost de 2015

RUTA PER LA COSTA D’ASTÚRIES I GALÍCIA

Durant 4 dies hem fet un recorregut per una part de les costes asturiana i gallega, des de Llastres fins a Costa de Dexo (just abans de A Coruña).  Ha estat una ruta consistent en seguir les ries i els caps o penya-segats, passant per petits poblets de pescadors.

A part de gaudir del paisatge, l’objectiu és observar ocells i fer algun bimbo.  

A l’hora de planificar l’activitat hem hagut d’estar al cas de les marees; és especialment important per les observacions a les ries.  En aquestes dates que hi hem estat nosaltres, la marea baixa coincideix a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda.  Cal tenir present que entre la marea baixa i la pleamar hi van 6 hores; i de la pleamar a la marea baixa, 6 hores més.

Tot i que la previsió meteorològica inicial és bastant desfavorable (marcant precipitacions des del primer o segon dia), la pluja no arriba fins el vespre del tercer dia.  Això ens condiciona una mica el recorregut.

Finalment, la ruta ha estat aquesta:

Primer dia (10 d’agost):
Torelló - Llastres - Lluces- Far de Cap de Llastres- Ria de Villaviciosa – Colunga

2n dia:
Colunga – Luanco – (Punta de la Vaca) - Ensenada de Moniello – Cabu Peñes – Cudillero – Luarca – Ría del Eo (Castropol, Vegadeo i Ribadeo) - Rinlo

3r dia:
Rinlo – Praia das Catedrais – Ría de Foz – Ría de Viveiro – Estaca de Bares – Cabo Ortegal – Porto Espasante (tornant una mica enrera)

4t dia:
Porto Espasante – Ría de Ortigueira (Ladrido) – Ría del Ferrol (Mugardos) - Ría de Ares (Ares, Redes, Cabañas i Pontedeume) – Ría de Betanzos (Perbes, Miño i Sada) – Costa de Dexo – Betanzos- Pontedeume (tornant un mica enrera)

5è i 6è dies:
Pontedeume – Torelló


PRIMER DIA:
Ens llevem molt d’hora per sortir de Torelló a les 5 del matí. Fem el trajecte d’una tirada (només aturant-nos a esmorzar).  Al cap de 8 hores escasses, ja som a Llastres.


A la part de dalt del poble hi ha la Capella de Sant Roc, amb una zona de pícnic molt gran i amb moltes ombres, on dinem. Des d’allà fem les primeres observacions sobre el penya-segat.
D’aquí, anem al Cap de Llastres, passant per Lluces.  Des de la punta, amb un far envoltat de vaques pasturant, s'observen uns bonics penya-segats.
A la zona veiem escorxadors, bitxacs, còlit gris, gavians argentats de potes grogues i cornelles (omnipresents durant el viatge). Ens sembla observar una parella d’àligues pescadores en un niu ...però resulta que són de cartró-pedra (posades amb l’objectiu d’atreure àligues “de veritat”).  La gran decepció del viatge ;-)
Escorxador (Lanius collurio):
Ja a la tarda, quan està baixant la marea, anem a la Ria de Villaviciosa.  
Hi ha alguns observatoris o punts especialment recomanables:  El Picu (a la riba est, anant cap a Rodiles), El Gaitero (just abans d’arribar a Villaviciosa, al costat de la sidreria), El Cierrón (al fons de la ria) i El Puntal (a la part oest).  
Anant de Villaviciosa a El Puntal hi ha un centre d’interpretació, on t’informen de la ubicació d’aquests espais.  No obstant, també es pot trobar aquí.
A El Gaitero hi anem quan la marea encara és una mica alta, i hi tornem quan ja ha tornat a baixar.  Això ens permet comprovar la gran diferència entre un moment i l’altre:
Hi observem: xivita, xivitona, ànec collverd, corb marí emplomallat, gavina riallera, becuts, gamba roja, gamba verda, tèrrit variant, bernat pescaire, martinet blanc, blauet i verdums.
Verdum (Chloris chloris):
Becuts (Numerius arquata):
Xivitona (Actitis hypoleucos):
Martinet blanc (Egretta garzetta):
El punt del Cierron (tot i que al centre d’interpretació ens el recomanen molt) no el trobem gaire interessant.  Hi veiem cames llargues i una xivita. 
Cames llargues (Himantopus himantopus):
Xivita (Tringa ochropus):
En canvi, l'observatori del Picu és molt interessant. A l’altra banda de la ria, a la zona del Puntal, hi veiem gavià fosc i gavinot (bimbo!!).
Gavinot (Larus marinus) enmig de gavians foscos (Larus fuscus), darrera uns mariscadors:
SEGON DIA
De bon matí, un pardal sembla encuriosit pel telescopi que hem deixat vora la finestra de l'habitació.
Pardal (Passer domesticus):
Continuem la ruta en direcció oest. Passem de llarg la zona de Xixón.  Anem cap a Luanco, on repassem la platja per si veiem alguna espècie destacable.  Hi veiem gavià fosc, gavià argentat i gavines vulgars.  
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus):
Voregem la Punta de la Vaca per l’interior i anem cap a Moniello, on hi ha una “ensenada” amb una zona de pícnic i esbarjo (indicat com a “parque-playa”) amb zona de prats, falgueres i arbusts, molt ple de petits ocells.  En aquest punt (i també a la zona propera anomenada El Peroño) en època de migració, quan hi ha tempestes, s’hi acostumen a fer observacions de rareses.


Nosaltres veiem: passerells, caderneres, cotxa fumada, trist, bitxac, tallarol capnegre, pardals, tudons, garses, gavians i corb marí emplomallat.
Bitxac comú (Saxicola rubicola):
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros):
Caderneres (Carduelis carduelis):
Trist (Cisticola juncidis):
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis):
Els penya-segats d'aquesta zona són molt bonics:
Anem cap al Cabu Peñes (Cabo de Peñas). Dalt el cap hi ha un far (que està en reformes) i un centre de recepció de visitants i interpretació del medi marí. Tot i que havíem llegit que el centre ha rebut diferents reconeixements, a nosaltres no ens acaba pas de fer el pes.  En canvi, el paisatge sí que val la pena! 
Observem aligot, xoriguer, cornella, bitxac, cotxa cua-roja, cotxa fumada, oreneta vulgar, corb marí emplomallat, gavià argentat i... tot marxant, en unes cases al costat de la carretera, dos mussols comuns.
Bitxac comú (Saxicola rubicola):
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus):
Gavià argentat (Larus michahellis):
Mussol comú (Athene noctua):
Passem per Cudillero, poblet molt turístic, i dinem en un pícnic de la Concha de Artedo (molt a prop de Cudillero).
Anem cap a Luarca.  Travessant el poble veiem gavians que sembla que facin la migdiada.
Gavià argentat (Larus michahellis):
Durant la ruta, observem moltes pomeres carregades de pomes.  Segur que en faran una bona sidra!
I anem cap a la ria de Eo (o ria de Ribadeo), aprofitant que la marea ja està baixant.  Com que és una zona molt interessant per a l’observació d’ocells, està preparada amb diversos aguaits.  En aquest enllaç hi ha un mapa molt recomanable amb detalls dels diversos punts d’observació.  
Voltem la ria d'est a oest.
Per nosaltres, el més interessant és l’entrant que fa la ria entre Figueras i Castropol. Allà hi ha 3 punts d’observació, dels quals destaquem el punt on hi ha l’aguait de A Lieira (tot i que l’observatori està mal ubicat i no és necessari), al qual s’hi baixa per una curta carretereta que porta a un barri de quatre cases.  Des d’aquí veiem bec-planers (... bastant lluny).
També és destacable el punt de la "playa de Salías", on s’arriba amb cotxe fins al costat de l’observatori.  Queda davant per davant de l’observatori de A Lieira.
Des d’aquí veiem corb marí emplomallat, gavina riallera, ànec collverd, gamba roja, gamba verda, xivitona, bernat pescaire i martinet blanc.
 Martinet blanc (Egretta garzetta) amb gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus):
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Anant de Castropol a Vegadeo, just passada la carretera que va a Seares, hi ha l’observatori El Fondón.  Per arribar-hi, cal entrar en un camí de carro que porta a un camp. Veiem més o menys el mateix que en els observatoris anteriors.

De Vegadeo a Ribadeo, hi ha el punt d'observació (sense aguait) de Muro de Lamas.  El trencant queda a l’esquerra de la carretera, indica “Lourido/Vilaosende”.  Hi veiem becuts, bernats, gavians i gavines i aligot.
I ja a Ribadeo, les observacions les fem des del mur del port.  A l’altra banda de la ria veiem un grupet de garses de mar.  
Des d’aquí (a Ribadeo) es veu una bonica imatge de Castropol.  Som a la banda gallega de la ria.  La riba del davant és Astúries.
Abans d’anar cap a l’hotel (a Porto Rinlo) passem pel far de Illa Pancha i observem les roques que s’endinsen al mar i els gavians, gavines i corbs marins que les sobrevolen de tant en tant.
TERCER DIA
Ens llevem a Rinlo i, tot anant cap a Praia das Catedrais per carreteretes que segueixen la costa, observem bitxac, gratapalles, trist, pardal comú, estornells, cuereta blanca, pigot verd, passerells, aligot, corb marí emplomallat, gavians i cornelles.
La Praia das Catedrais és una meravella de la natura.  S’hi pot baixar quan la marea és baixa.  En temporada turística alta cal demanar permís amb antelació, aquí. 
Per comprovar la diferència entre la pleamar i la marea baixa, nosaltres hi hem fet una escapadeta la tarda abans, quan l’aigua arriba sota els penya-segats:
I quan hi tornem l’endemà, amb la marea baixa, és quan podem descobrir les formacions geològiques. 
A més de fer-nos fotos enmig de centenars de turistes (com nosaltres), veiem passar un corb marí emplomallat i observem els musclos i els percebes arrapats a les roques.
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis):
Musclos (Mytilus sp) i percebes (Pollicipes pollicipes):
D’aquí, seguim cap a l’oest.  Voregem la ria de Foz i la de Viveiro, i anem cap a Estaca de Bares, passant per boscos (o millor dit, plantacions) d’eucaliptus, amb moltes falgueres al sotabosc.  
Al voltant del far hi ha camins per passejar i observar el paisatge.
Des del far es pot baixar caminant per entre les roques fins a la punta. 
Observem els penya-segats i algun vaixell de pesca, envoltat de gavians. Massa lluny per fer-li foto, passa un mascarell.
Els gavians i un bitxac comú també es deixen veure més a prop, reposant a les roques. 
Gavià argentat (Larus michahellis):
Bitxac comú (Saxicola rubicola):
Aquesta vegada també ens crida l'atenció un rèptil, la sargantana gallega.
"Lagartixa galega" (Podarcis bocagei)
Aprofitant que el temps encara aguanta, anem cap al cap d’Ortegal a la banda dreta de la ria d’Ortigueira (que segons la planificació hauríem de fer l’endemà).  És molt espectacular la paret oest d’aquesta punta on els penya-segats sobre l’Atlàntic són els més alts d’Europa:  625 m d’alçada, a la zona de la Garita de Herbeira.  Es poden observar des del mirador O Cruceiro.
Des de la Garita de Herbeira, el paisatge sembla d’alta muntanya, amb prats (amb flors que ens criden l'atenció) on pasturen vaques i cavalls. Comença a caure xirimiri. Tot marxant, veiem clapes de pins adaptats a la climatologia.




Anem cap al Cap Ortegal, amb un far que domina damunt uns petits illots (Os Aguillóns).
Aquest punt és considerat la separació entre el Cantàbric i l’Atlàntic. 
Cap al tard, passant per Cariño, reculem cap a Porto Espasante, on tenim l’hotel.  A l’hora de sopar ja comença a ploure.  
QUART DIA:
Sortim de l’hotel que està plovent.  Veiem Porto Espasante des de la riba de la ria. Gavines i gavians es concentren a la platja.
Voregem la ria d’Ortigueira, en concret, anem cap a Ladrido.  Para un moment de ploure i podem observar garses de mar, becuts, gamba verda, cuereta blanca, bernat pescaire, ànec collverd, gavià fosc, gavina riallera i gavià argentat

Garses de mar (Haematopus ostralegus):
Vist el temps, agafem una carretera interior que ens porta cap a la Ría del Ferrol (però no passem pas per la ciutat).  Anem a Mugardos, un poblet molt bonic. Hi veiem xatrac becllarg, xivitona, gavina riallera, gavià argentat, martinet blanc i blauet.

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis):
Martinet blanc (Egretta garzetta):
Gavià argentat (Larus michahellis):
Xivitona (Actitis hypoleucos):
Veiem un gavià que no sabem si està fent la migdiada o està dormint la "mona" ;-)
Seguim la costa cap a la Ría de Ares.  Parem al port d'Ares. Segueix plovent.  Hem de mirar els ocells des de dins del cotxe. 
Veiem com els gavians envolten les pescadors que recullen les xarxes.
Anem cap a Redes, un bonic poblet, on fem foto a una gavina vulgar molt confiada.
Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus):
Passem per Cabanas i Pontedeume (on tornarem al vespre, perquè hi tenim l’hotel). Anem baixant cap a la Ría de Betanzos.  Passem per Perbes, cap a Miño.  A la platja de Miño, on els surfistes segueixen amb les seves activitats malgrat la pluja, veiem gavina capnegra (segon bimbo!).

Gavina capnegre (Larus melanocephalus):
Seguim cap al sud, cap a la Costa de Dexo.  Dexo també és un poble bonic, amb una església romànica. Al port observem gavians i corb marí emplomallat. 
Gavià argentat (Larus michahellis):
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) amb gavià argentat (Larus michahellis) :
Decidim acabar la ruta ornitològica per la costa oest de la península en aquest punt. No obstant, després de passar per Betanzos, tornem a Pontedeume i travessem el pont a peu cap a la platja de Cabanas on observem, novament, gavina cap negre, i també corriol gros, corriol petit, becut, gavina riallera, gavià argentat, corb marí gros, corb marí emplomallat i cueretes groga i blanca.  
Cuereta groga (Motacilla flava):
Cuereta blanca (Motacilla alba):
Gavina capnegre (Larus melanocephalus):
Corriol gros (Charadrius hiaticula):
DIES 5 I 6:
Abans de deixar l’hotel, observem la ria des de la finestra.  Hi veiem becuts, gavians i gavines, corb marí gros i emplomallat, ànec collverd i oreneta cuablanca i vulgar. 
Optem per no fer la tornada d’una tirada.  Fem parada i fonda a Burgos, on aprofitem per visitar el centre històric de la ciutat.  Veiem gralles a les torres de la catedral.
L’endemà, ja tornant cap a casa, en comptes de passar per autopista, anem per carreteres comarcals o locals.  En concret, passem per Soria; de Soria cap a Tarazona i Saragossa (aquí sí fem un tram curt d’autopista); i pels Monegros (per Leciñena i Sariñena), cap a Fraga i Lleida. 
Pel camí veiem: voltors, àligues marcenques, àliga calçada, aligot, xoriguer, milà negre, milà reial, cigonya blanca i sit negre.  I, ja a Osona, ens dóna la benvinguda un falcó pelegrí.

Aquí acaba el nostre viatge.  I posem fi a aquesta crònica amb un baix relleu de la catedral de Burgos que ve al cas:

1 comentari: