divendres, 15 de maig de 2015

"TOCATS DE L'ALA", AMB ELS ARDEIDS VORA EL TER

L'afició pels ocells ens ha permès viure una altra experiència ben interessant: hem estat (o millor dit, serem) protagonistes d'un capítol d'un programa sobre els ocells, que TV3 està preparant, a l'estil del "Caçadors de bolets".  Es dirà "Tocats de l'ala".

El "nostre" capítol servirà per parlar d'un grup d'espècies ben conegut per nosaltres, els ardeids, i se centrarà en la visita a la colònia de nidificació que tenim ben aprop de casa, a la vora del Ter.

La gravació del programa s'ha fet en una tarda i ha anat a càrrec d'un equip de TV3 format per la directora i el realitzador del programa (la Fúlvia i en Joan), dos càmeres i un tècnic de so. Tots ells desplaçant-se en una furgoneta (convenientment rotulada) que no ha pas passat desapercebuda pels veïns i curiosos.

En el capítol expliquem quines espècies trobem a la colònia (que comentem una a una), quina ha estat l'evolució en els darrers anys, quines han pogut ser les causes d'aquesta evolució, de què s'alimenten aquestes espècies, què les caracteritza, etc.

En aquesta visió inicial donem dades sobre la quantitat de nius d'enguany.  Unes dades que ens havia facilitat en Martí Franch, de l'ICO, i que són realment espectaculars:
102 nius de martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 99 de bernat pescaire (Ardea cinerea), 69 d'esplugabous (Bubulcus ibis) i 37 de martinet blanc (Egretta garzetta), a més de 3 nius que no està clar si són d'esplugabous o martinet blanc.  Total, un mínim de 310 nius.
En aquesta visió general, ens fixem en un grup d'arbres, una mica més enrera dels que toquen al riu, que estan plens de bernats.  En broma, en diem "el grup dels solters" perquè no s'hi observen nius.  Deuen ser adults no reproductors als quals també s'hi afegeix algun poll que ja ha volat del niu, o algun progenitor que vol desconnectar una estona dels "pesats" dels seus fills.
Tot i que fa sol i sembla que el temps és favorable, fa un vent que a estones sembla que se'ns ha d'endur.  Potser pel vent, o potser per un tractor que recull herba d'un camp del costat (el soroll del qual se sent de fons tota l'estona), en un moment donat els bernats aixequen el vol tots de cop.  Una imatge que no havíem vist cap dia dels que havíem visitat la colònia:
Precisament, en el moment de començar a descriure les espècies una a una, ens fixem en els bernats. Comentem la diferència entre els joves i els adults (els primers amb un plomatge més fosc):
Observem els polls que esperen que els portin menjar, i en adonem que en una mateixa niuada hi ha algun germà que està quedant una mica més esquifit que els altres:
Veiem arribar els pares portant el pap ple de peixos, que regurgiten al niu perquè els petits s'alimentin:
I ens fixem en uns germans molt ben avinguts, que ens fan gràcia quan -segons com- aixequen les plomes del damunt del cap i semblen "punkies".
La segona espècie que ens fixem és el martinet de nit.  L'Helena explica que el seu nom científic (Nycticorax nycticorax) ve a dir que és un corb (-corax) de nit (nycti-), perquè els crits que fa semblen de corb i perquè està adaptat a tenir activitat crepuscular o, fins i tot, nocturna.
També comentem el plomall del clatell, i el fet que antigament se'l caçava per fer servir les plomes del plomall per fer barrets per les senyores.
Tot i que queden bastant camuflats per les fulles, podem veure com els polls tenen un plomatge diferent dels adults, tot ell més grisós:
Després li toca el torn a l'esplugabous.  En destaquem el plomatge nupcial dels adults, pintat de color taronjat tant del clatell i l'esquena com del pit; i també el bec, d'un taronja pujat.
En alguns casos també ericen les plomes de sobre el cap, com els polls de bernat que dèiem abans:
Tot i que totes dues espècies tenen el plomatge majoritàriament blanc, l'esplugabous i el martinet blanc es diferencien pel color de les potes i del bec. Les potes de l'esplugabous són taronges i les del martinet blanc són negres (com el bec), amb els peus grocs o taronges.  
Precisament, parlant de peus, comentem que el martinet té una mena de dit que el fa servir per pentinar-se o arreglar-se les plomes.  Presumit, el noi.
Veiem martinets blancs arribant al niu per donar menjar els polls...
i d'altres portant branques per refer o ampliar el niu; una activitat que per culpa del vent, segur que serà més necessària a partir d'ara.
Mentre observem tot això, l'equip de TV3 ens va fent preguntes i ens va filmant per tots costats, per exemple, mentre la Bet fa foto a en Xevi i l'Helena per posar-la al bloc:
Per tal de fer el programa una mica més complet, acabem la tarda a la vora del Ter.  Anant cap al sorral, al costat de l'illa de Gallifa, observem un martinet de nit preparat per pescar:
Novament, l'equip de "Tocats de l'ala" aprofita per fer "recursos":  filmar el riu, gravar el soroll de l'aigua...
O filmant-nos a nosaltres mentre observem els ocells o fem fotos:
Acabem la sortida a l'aguait de davant les Gambires:
Des d'allà podem observar un bernat pescaire (i un martinet blanc que marxa volant):
Gavià argentat (Larus michahellis):
I una femella de collverd (Anas platyrhynchos), amb els seus polls:
És en aquest punt on, gravem els darrers comentaris:
Riem quan la Fúlvia li demana a l'Helena on ha anat a veure ocells i si, quan hi va, sempre en té ganes.  Què creieu que respon l'Helena?  Haureu de veure el programa! ;-)
La imatge final, (bona) idea d'en Joan, consisteix en fer-nos una selfie, primer amb el mòbil i després amb la càmera (amb ajuda, és clar). No va pas sortir a la primera però aquesta foto que ens varen fer mentre gravàvem ens agrada molt.  Serà un bon record d'aquesta experiència!
Ara només queda esperar que s'emeti el programa (previsiblement a la tardor). Avisarem!
Confiem que a l'hora de fer el muntatge, els tècnics siguin benèvols amb nosaltres i retallin totes les (moltes) errades que vàrem fer.

***********

NOTA del 14 de novembre de 2015:  El programa s'ha emès avui i aquest és l'enllaç a TV3 a la carta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada