divendres, 8 de maig de 2015

SUSQUEDA LA NUIT, ENTRE BERNATS I MARTINETS DE NIT

La nit de l'1 al 2 de maig vam col·laborar en una activitat del Grup d'Anellament de Calldetenes (GACO) a Susqueda.  L'objectiu era intentar anellar ardeids (martinets de nit, bernats pescaires, etc) per comprovar si els ocells d'aquestes espècies que es veuen sovint per aquella zona provenen de la colònia d'ardeids de Masies de Voltregà, o no.

L'inici de l'activitat va ser a les 7 de la tarda a la desembocadura de la Riera Major, a Susqueda, just sota la presa de Sau.  Aquesta vegada ens van acompanyar en Martí i la Clara, cosins de l'Helena.

En arribar a la zona ja vam trobar en Joan Aymerich, en Miquel Gómez i la Clara Teixidor (del GACO), que ja havien posat una xarxa.  La intenció era posar-ne quatres de ben grosses just en una zona on l'aigua és poc profunda i les basses que s'hi formen estan ben plenes de peixos de mida petita o, suposadament, els ardeids es van a alimentar. 
Es tracta de peixos al·lòctons (o sigui, que no són propis dels nostres rius), majoritàriament ablets (Alburnus alburnus), que formen bancs amb milers d'individus. La taca verda que es veu en aquesta foto, no són algues, són peixets:
El muntatge de xarxes de grans dimensions no és gens senzill però la gent del GACO tenen recursos per tot.  Són com uns "mcgiver" que se les empesquen totes.  Això sí, algunes esgarrinxades sempre se les emporten ...i alguna remullada també.

Aquesta és la part de la desembocadura on es van plantar les darreres xarxes i que els (nois) Rifà i Font vam ajudar a col·locar:
Un cop parades les xarxes, com que ja s'havia fet fosc, la gent del GACO va pensar que ja era el moment d'anar a fer una primera repassada, abans de posar-nos a sopar. 

La veritat és que no ens havíem fet massa expectatives.  En Joan i en Miquel ens havien dit que això no ho havien fet mai, que era un experiment i que potser passaríem la nit en vetlla sense que s'agafés res.  Però, noi, la cosa no va pas anar així.  

Cap de poca estona, mentre paràvem taula, ja vam veure arribar en Miquel amb un martinet de nit (Nycticorax nycticoraxa les mans.  Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat que feia!  ...i nosaltres també, és clar!

Es tractava d'un martinet de nit que ja tenia plomatge majoritàriament d'adult però encara li faltava alguna ploma per mudar (les que es veuen amb un puntet blanc a la punta):
A més, el "plomall" del clatell (dues plomes blanques llargues i arrodonides) encara el tenia una miqueta curt:
Li vam prendre-li les mides corresponents, el vam pesar i el vam anellar, amb una anella metàl·lica i una de plàstic verd (una a cada pota):
Com a record d'un esdeveniment tan especial, ens vam fer una foto de grup:
Després d'aquesta alegria, vam sopar.  Va ser un sopar de celebració, on no hi va faltar ni el cava. El motiu era doble: d'una banda, aquest anellament tan "especial" i de l'altra, el fet que l'1 de maig feia 38 anys del primer anellament del GACO.  Vam tenir l'honor de sopar i brindar amb els seus fundadors.  Des d'aquí aprofitem per agrair la feina feta i per desitjar-los: PER MOLTS ANYS!!

Després de sopar, novament, tocava anar a resseguir les xarxes, a veure si s'havia agafat algun ocell més. Aquest cop van ser dos:  Un bernat pescaire (Ardea cinerea) i un altre martinet de nit.  Tot un èxit!
Aquest segon martinet de nit, clarament, era un jove de l'any passat.  Encara se li veia el plomatge amb taques blanques, ben diferent de l'anterior. 
El bernat era un adult.  Realment, la mida impressiona.  En aquest cas, aquest individu el recordarem durant molt temps, el de l'anella 7R4 (al final de la crònica sabreu perquè).
Un cop anellats i alliberats, ja tornava a ser el moment de fer una nova ronda per les xarxes (era un no parar!).

Cap a les 12 va arribar un exemplar preciós.  Un adult amb un plomall espectacular. Precisament, en relació al plomall, la gent del GACO ens van explicar que fa anys es mataven els martinets de nit només per les dues plomes del clatell, per posar-les als barrets de les senyores. 
Ens hi vàrem fer una foto familiar de record:
I una de grup en la qual es pot veure que en Joan aguanta 3 peixos a la mà.  Són els peixos que va vomitar aquest martinet quan el treien de la xarxa:
L'anellament va continuar fins les quatre de la matinada.  En total, 5 bernats pescaires i 4 martinets de nit.  A partir de les quatre no se'n va enganxar cap més.

A part del bon record de l'experiència viscuda, alguns de nosaltres també ens vam endur un "record" en forma de pessigada:  a la mà o al braç.  És comprensible! ...d'alguna manera s'havien de "venjar" de l'ensurt que els vam provocar.
A quarts de vuit del matí vam desparar les xarxes i, teòricament, havíem de tornar a casa a descansar.  La realitat, però va ser una altra:  A mig camí vam canviar d'opinió i vam decidir anar a la colònia d'ardeids de Masies de Voltregà a veure si vèiem algun dels ocells anellats.

Igual que al vespre abans, no teníem gaire esperances d'èxit (tenint en compte que hi ha prop de 200 nius i que te'ls mires des de l'altra banda del riu) però, novament, vam tenir la sort a favor:  Vam poder veure, al capdamunt d'un dels arbres, dins un niu amb la seva parella, el bernat 7R4.  De nou, QUINA EMOCIÓ! (amb majúscules!).  

De fet, va ser tanta l'emoció (o potser va ser el cansament?) que no vam ni pensar a fer-li una foto.  Ja hi tornarem!  ...a veure si veiem el nostre "amic" ...o algun altre dels anellats.

Una experiència fantàstica que, a més, ha tingut com a resultat una comprovació d'interès científic en la qual ens fa molta il·lusió haver pogut col·laborar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada