dilluns, 30 de març de 2015

OCELLS VÉNEN, OCELLS SE'N VAN. BON BALANÇ DEL MES DE MARÇ


Aquest mes de març ha estat especialment fructífer, ornitològicament parlant.  Sense anar gaire lluny de casa hem pogut observar molta diversitat d’ocells, tant en les sortides que hem fet per les zones agràries de la Plana de Vic i a les vores dels rius Ter, Ges i Gurri; com al jardí de casa, sense ni moure’ns del sofà.

Es tracta d’una època en la que coincideixen les espècies que s’estan tot l’any a la nostra comarca, amb les que han passat l’hivern aquí -i ja estan a punt de marxar-, amb les que arriben per nidificar i passar l’estiu, i amb d’altres que estan en migració (en el seu viatge cap a països més al nord).  

Comencem destacant un moment que fa especial il·lusió cada any que és l’arribada de les primeres orenetes. Aquest any, les primeres orenetes vulgars (Hirundo rustica) a la comarca les vam veure prop de Malgoig (Tavèrnoles). 



Com que la llista d’espècies d'ocells observades aquest mes és llarga, en aquesta crònica deixarem constància d’algunes d’elles i les agruparem en 4 apartats (sense respectar cap ordre cronològic ni taxonòmic):
- Ocells aquàtics, limícoles i similars
- Rapinyaires
- Ocells de mida mitjana i petita
- Ocells al jardí de casa

Ocells aquàtics, limícoles i similars:

Destaquem en primer lloc la parella d'ànec xarrasclet (Anas querquedula) que va estar-se uns dies al Gurri, prop del pont de ferro (Vic).  El mascle, d'un pintat preciós:
També al Gurri, més cap al Reixac, una femella d'ànec cullerot (Anas clypeata), a la foto acompanyada d'un mascle d'ànec collverd (Anas platyrhynchos):
I, parlant de collverds, aquesta femella sembla que s'estigui plantejant "innovar" a l'hora de fer el niu:
D'entre els ocells habituals de zones aquàtiques -a més dels ànecs- en destaquen els ardeids. Un agró roig (Ardea purpurea) va fer parada a la bassa del Raurell (Folgueroles):
Altres ardeids es disputen el millor lloc per pescar prop d'una resclosa a Roda de Ter.  Primer són els martinets blancs (Egretta garzetta) els que fan torns per pescar, no sense discutir-se de tant en tant:
Després hi arriba el bernat pescaire (Ardea cinerea) que no perd pas el temps i fa honor al seu nom:
En plena migració, a Sau s'hi varen parar un grup de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) que van recuperar forces i van marxar sense entretenir-se gaire:
Tant a Sau com a altres punts del Ter, els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) encara es deixen veure en grups, eixugant-se les plomes.  Ara, ja amb plomatge nupcial:
A les darreries de mes s'han deixat veure els primers martinets de nit (Nycticorax nycticorax) que, si no hi ha res de nou, faran niu a la colònia d'ardeids d'Espadamala (Torelló):
Justament prop de la colònia d'ardeids, a l'illa de Gallifa, és on l'Helena va detectar aquest cames llargues (Himantopus himantopus) mig camuflat entre la vegetació:
Altres ocells limícoles que hem vist són corriols petits (Charadrius dubius), darrera la Peugeot de Vic, als solars de darrera de Can Tarradellas i al Vidal (Gurb):
Xivites (Tringa ochropus), com aquesta que es feia la vergonyosa:
17 daurades grosses (Pluvialis apricaria), que es van parar en uns camps prop del Raurell (Folgueroles):
i una espècie que ens va costar molt trobar:  els torlits (Burhinus oedicnemus) un limícola nocturn, de mida mitjana, molt poc comú a la nostra comarca que va fer parada en uns camps del Reixac- El Vidal (Gurb):
 
També ens han visitat alguns grups de cigonyes (Ciconia ciconia):
I, finalment, vinculats a l'aigua, dues espècies que és un gust poder observar: les merles d'aigua (Cinclus cinclus):
I el blauet (Alcedo atthis):

Rapinyaires

Hem viscut tres moments d'aquells que es recorden:  d'una banda, el pas de desenes (potser més d'un centenar) de milans negres (Milvus migrans) travessant la Plana en direcció cap al nord:
Un xoriguer comú (Falco tinnunculus) que va decidir passar d'observat a observador, i es va situar ben a prop del nostre cotxe:
Un falcó pelegrí (Falco peregrinus) que va caçar davant nostre mateix, el que podria ser un tudó:
I aquest esparver (Accipiter nisus), que ens va sobrevolar i es va deixar fotografiar:

Ocells de mida mitjana i petita:

Aquest apartat el comencem destacant els durbecs (Coccothraustes coccothraustes) que es van deixar veure durant diversos dies a la zona esportiva de Torelló:
En aquesta imatge es veu ben bé perquè reben aquest nom:
Semblava que fins i tot tinguessin ganes de jugar a futbol...
Els durbecs ja no seran gaire dies més a la comarca, com tampoc hi seran els pinsans mecs (Fringilla montifringilla), que gairebé sempre van barrejats amb estols de pinsans:
Uns altres ocells que també fan il·lusió de veure són els pigots garsers.  Aquestes darreres setmanes hem pogut observar el pigot garser gros (Dendrocopos major):

i el pigot garser petit (Dendrocopos minor):
Una altra espècie que sempre s'acostuma a veure als arbres, i que trobem tot l'any (però no sempre es deixa fotografiar) és el gaig (Garrulus glandarius):
També de mida mitjana, hem pogut observar algunes xixelles (Columba oenas), que a diferència del tudó, no tenen taques blanques ni al coll ni a les ales:
Tords (Turdus philomelos):
I grives (Turdus viscivorus), que cap a l'estiu anirà cap a zones més alpines:
Fixant-nos ja en els de mida més petita, també s'han deixat veure alguns cotolius (Lullula arborea):
Evidentment, els vistosos pit-roig (Erithacus rubecula):
Algun trist (Cisticola juncidis):
Cargolet (Troglodytes troglodytes):
Cruixidells (Emberiza calandra) que no paren de "xerricar" ensenyant la dent del bec:
Sit negre (Emberiza cia):
Mosquiters (Phylloscopus collybita) que, tot i que normalment no s'estan quiets, aquesta vegada en vam "enxampar" dos reposant en unes branques:
I, també enfilats a les branques d'un arbre, aquest grup de pardals roquers (Petronia petronia):
Ocells al jardí de casa

Per no fer una crònica interminable, no repetirem les espècies habituals al jardí (a les menjadores i a la bassa), com ara, les mallerengues carboneres i blaves, els tallarols de casquet i cap negre, les cotxes fumades, els pardals comuns i xarrecs, els verdums, els pinsans i els gafarrons, les tórtores, els tudons i les merles, entre d'altres.  Destacarem aquelles més "especials" d'aquest mes, com ara, un pardal de bardissa (Prunella modularis) que va passar-se uns quants dies recuperant forces a les menjadores de casa:
O unes mallerengues d'aigua (Poecile palustris) que també ens van visitar diversos dies:
Un mascle de merla (Turdus merula) que des de fa unes setmanes abans que surti el sol ja canta, i quan ja s'ha post el sol, també:
O aquesta cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) que ara que ha descobert que tenim menjar, ja s'ha tret un abonament:
Déu-n'hi-do el que ha donat de si aquest mes de març!  Però, la primavera continua... seguirem "reportant".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada