diumenge, 24 d’agost de 2014

ANELLAMENT DE VOLTORS A ORÍS

Avui, gràcies al Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), i en concret, a en Joan Aymerich, en Roger i la Clara, acompanyats de l'Arnau, hem pogut viure una experiència ornitològica fantàstica:  Hem anat a anellar voltors al dipòsit controlat de residus d'Orís (Osona).  Malauradament, no hi ha pogut venir l'Helena perquè és de campaments, però ja repetirem ;-)

A primera hora, hem arribat a l'abocador, on estols de gavians i també alguns voltors, sobrevolaven la zona. 
Altres voltors estaven parats als marges i als arbres:
Sortosament, també hem pogut observar un parell d'aufranys, parats en un arbre i sobrevolant la zona:
En un punt de l'abocador, el GACO té situat el parany per capturar els voltors que seran anellats.  És una gàbia on es posa menjar i, quan ha els voltors són dins, es tanca.

Avui n'hi havien una setantena: 
Ens espera una bona feinada, que comença preparant les anelles, per tal d'anar-les utilitzant ordenades.  S'utilitzen anelles de dos tipus:  les metàl·liques, que tenen una numeració llarga (mai repetida), que és la que realment porta incorporades totes les dades de l'ocell; i les de plàstic PVC de color groc, més grosses, només amb 3 lletres o números, que es poden veure amb una ullera de llarga vista:
A continuació, és el moment de començar a agafar els voltors, un a un, per anar-los anellant o controlant les dades.  No és fàcil.  La majoria, s'escapen pels racons de la gàbia, alguns, planten cara.  S'ha d'anar amb compte perquè poden fer mal amb les urpes i el bec. Per tant, en el moment de capturar-los, s'intenta agafar cua i ales, i després el coll (prop de la mandíbula, per no escanyar-los) i les potes:
Hem format dos equips per anar més ràpid.  El fet de tenir dos voltors sobre la taula ens ha permès diferenciar els individus més vells (amb ulls i bec més clar, a l'esquerra de la foto) i els més joves (amb ulls i bec foscos, i les plomes de la part baixa del coll encara ben diferenciades, a la dreta):
En els primers voltors, hem mesurat l'envergadura de les ales.  Impressionant!  Més de 2 metres i mig, en total!
En tots els voltors controlats s'observa l'estat de les mudes (a les ales i al cos) i es dedueix l'edat.  També es fa una foto per veure els canvis si es tornen a agafar:
Totes les dades, i evidentment, la numeració de les anelles, s'anoten en una llibreta (feina que ha quedat adjudicada a la Bet):
També hem tingut moments distesos, com quan en Xevi (mentre esperava que arribessin les anelles) s'entretenia amb el voltor, convertint-lo en "el voltor pensador": 
Un cop confirmat que s'han recollit totes les dades, arriba el moment de l'alliberament:
A mig matí s'han incorporat al grup cinc persones més (alguns, membres de l'associació Pela-roques, d'anelladors).  En total, hem anellat 44 voltors "nous" i hem controlat una trentena de voltors que ja estaven anellats.
Una bona feinada i una bona experiència!

+ DE 1.200 CIGONYES A VIC

 
La tarda del 23 d'agost van començar a arribar a Vic estols de cigonyes blanques que "aterraven" als camps de l'oest de la ciutat, en direcció a Malla.  Uns camps, en alguns casos, gairebé convertits en aiguamolls degut a les pluges dels darrers dies sobre els camps amarats per tot el que ha plogut aquest estiu.
Arribaven grups molt nombrosos, en un espectacle impressionant.  Membres del Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO) intentaven comptar els individus i llegir anelles.  Tota una feinada!  
A través de fotografies, analitzades en posterioritat, s'ha constatat que hi havia més de 1.200 cigonyes.  Es tracta d'un fet excepcional, tenint en compte que altres anys, arriben grups de 30 ó 40, o en alguna ocasió, fins a 300, però més de 1.000, des del GACO no se'n recorda cap cita.
Una primera interpretació de les anelles indica que hi havia grups procedents d'Alemanya i altres de França.
A mesura que s'anava ponent el sol, les cigonyes que arribaven i també algunes de les que s'havien posat als camps, es van anar distribuint per la ciutat: sobre torres elèctriques, sobre grues, als teulats, als arbres del castell d'en Planes, a les xemeneies...
Passada la nit, alguns grups matinen i se'n van d'hora.  Altres, com aquest, es queda fins quarts de 10 del matí, cosa que permet seguir llegint anelles.

SEGONA TANDA DE CIGONYES EN MIGRACIÓ.  ALGUNES ELECTROCUCIONS.

Dimarts dia 26 a la tarda va tornar a arribar un grup nombrós de cigonyes, tot i que no tant gran com el del dissabte. Aquesta vegada, però, es van dispersar en grups més petits, cap a la Guixa, Santa Eulàlia, carretera d'Olost, etc.
Malauradament, mentre fèiem seguiment de les cigonyes vam poder veure com algunes s'electrocutaven. En acostar-nos per veure el lloc on n'havia caigut una d'elles, n'hi havia dues, una de les quals (la del darrera del pal) encara era viva.
La cigonya, electrocutada en una ala, estava una mica estabornida.  La vam recollir i la vam mantenir quieta una estona.  De mica en mica es va anar recuperant.
Per recomanació d'en Joan Aymerich, més expert que nosaltres, després d'una estona, vam provar si podia volar i ... ho va fer! 

Tot seguit, vam anar a veure altres pals d'electricitat on també ens havia semblat que alguna cigonya s'havia electrocutat i en vàrem trobar alguna més.
Des del Grup d'Anellament de Calldetenes, es faran passos per tal que es busquin solucions per aquest problema de l'electrocució.

Alguns mitjans de la comarca s'han fet ressò d'aquestes notícies.  A l'informatiu de El 9TV del dijous 28, han fet una entrevista a en Joan Aymerich i han utilitzat fotos del nostre bloc.  En Roger (president del GACO) i en Xevi l'han acompanyat:

divendres, 15 d’agost de 2014

IMMERSIONS D'ESTIU A CAP DE CREUS

Com ve essent habitual cada any, aprofitem l'agost per fer immersions a Cap de Creus.
Avui en volem destacar dues d'especials:
Una, el "bateig" des de barco, que va fer l'Helena el dissabte dia 9, amb el Centre d'Immersió Cap de Creus, de Llançà. Vam anar a Cala del Molà.  Va anar molt bé.




L'altra, la d'avui a Illa Galera, també amb el Centre d'Immersió Cap de Creus però sense l'Helena.  Hem anat a aquest punt per arrecerar-nos de la tramuntana i, tot i que normalment no acostuma a ser una immersió excepcional, ens hem trobat amb una grata sorpresa:  un cavallet de mar (...que ens ha ajudat a localitzar l'amic Pedro del Centre d'Immersió).
Un cop vist i fotografiat el cavallet, hem fet una immersió plàcida, a una temperatura constant de 21 graus (per sort, avui sense termoclines).  Hem vist escórpores...
Corall:
Gorgònies de diferents tipus:


Salpes:
I donzelles, entre d'altres:
Tot plegat, tal com deia l'Helena, després de la seva immersió de dissabte passat: OK!