diumenge, 25 de maig de 2014

LA COLÒNIA D'ARDÈIDS AL TER, TOTA UNA COMUNITAT DE VEÏNS!

Sense moure’s dels entorns de Torelló, i amb menys de tres horetes, es pot fer una sortida ornitològica d’allò més interessant, passant per diferents tipus d’hàbitats. 

Així ho hem fet aquest dissabte de maig acompanyats de la Laia, en Pepe i la Mercè, que han baixat de Ribes a la Plana, per observar la colònia d’ardèids i han acabat donant la volta al municipi de Torelló, enduent-se’n alguna sorpresa.

Aquí us expliquem el nostre recorregut que aquesta vegada l’hem fet majoritàriament en cotxe però que, amb més temps, també es podria fer a peu.

L’inici de la ruta és al terme municipal de Masies de Voltregà, dalt la cinglera que hi ha damunt del Ter, des d’on s’observa la colònia d’ardèids situada a l’altra banda del riu, al costat dels camps d’Espadamala (una casa de la pagès del terme de Torelló).   
L’espectacle és impressionant!  Als arbres, desenes de nius de bernats pescaires, martinets blancs, martinets de nit i esplugabous; anades i vingudes dels progenitors amb menjar per les cries o amb branquillons per refer el niu; cries fent equilibris per les branques; crits i algunes baralles ... tot i que no moltes tenint en compte la concentració que hi ha. Semblen veïns ben avinguts.

Deduïm que el vent del divendres a la tarda deuria fer algunes destrosses als nius perquè es veien moltes tasques de reparació:

Els bernats pescaires són dels que tenen els polls més crescudets:

Alguns martinets blancs encara coven:

Els esplugabous reproductors tenen un plomatge i un bec molt pintat.  En veiem algun que, de tant en tant, fa estiraments:

 
I els martinets de nit, tenen polls marronosos que, de ben petits, ja van d’excursió per les branques de prop del niu.  De fet, la mida dels nius, en general, és molt reduïdeta, tenint en compte com arriben a créixer les cries abans no arrenquen el vol:

Ens entretenim una bona estona observant aquesta comunitat de veïns. Aquí podeu comprovar com n’és de distret (poseu so i disculpeu la mala qualitat):
I tot seguit, agafem el cotxe (des d’on veiem un milà negre) i anem cap a la zona de l’illa de les Gambires, cap a la fàbrica de Gallifa, i fins al Sorral, on deixem el cotxe a la zona del picnic i fem un tros de camí a peu, riu avall.

En aquesta zona podem observar alguns ocells com ara, mallerenga cuallarga:

Cargolet:

Gaig:

I també gavians, merles, papamosques gris, cuereta blanca, cuereta torrentera, ànec coll-verd, tudons, pit-roig, tallarol de casquet, mallerenga carbonera, mallerenga blava; i sentim oriol, pigot verd, pigot garser gros, rossinyol i rossinyol bord.
Arribem a la zona on hi ha una petita resclosa i, com és habitual, hi trobem martinet de nit, que arrenca el vol quan ens veu.

Decidim recular i tornem cap al sorral on, a la passera que travessa el riu, veiem petjades de teixó (al costat, una moneda d'un euro per veure'n la mida):

Tornem a agafar el cotxe i seguim el camí rural per anar a sortir a la zona de Can Degès, i els dipòsits d’aigua de Torelló.  Veiem els camps de conreu que, alguns, ja comencen a estar ben rossos: 

Sobrevolen els camps orenetes vulgars i falciots, i també es deixen observar garses, pardals, cogullades, un xoriguer i una gralla.  Just darrera del Puig de les Tres Creus, veiem un mussol comú dalt d’un pal d’electricitat:

Passem per la bassa que hi ha a la zona on abans hi havia la casa de pagés de La Creu, a a la zona a mig urbanitzar a l’entrada sud de Torelló.  No veiem la polla d’aigua que de vegades es deixa veure, però sí algunes famílies d’ànecs coll-verd:

Continuem la volta al terme de Torelló anant en direcció la Casa de l’Hora, on veiem un nombrós grup de voltors.  Cap a la zona de Quatre Camins, a més de les cogullades, veiem també cruixidells, un corb, una puput i prop del pedronet de la Miraculosa (del terme de Sant Pere de Torelló) veiem abellerols:

A la casa-granja de xais, que hi ha just al costat del pedronet, ens crida l’atenció una femella de xoriguer que està covant al niu però és tan petit que ha de treure la cua a fora:

I, ja tornem cap a casa, passant per vora el Ges, on encara veiem algun martinet blanc que acostuma a visitar el riu buscant aliment.

El punt final a la sortida naturalista ens el dóna una llagosta (o saltamartí) que ens ha entrat al cotxe però que, en ser detectat, troba ràpidament la sortida per la finestra:

Resultat:  30 espècies d’ocells vistes, 5 espècies d’ocells sentides, rastre de teixó, una llagosta i unes quantes espècies de papallona que la Mercè potser té fotografiades.  Déu-n’hi-do!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada