A LA SEGONA, TAMPOC… PERÒ UNA BONA EXPERIÈNCIA

Fa un any ens vàrem estrenar com a tripulants del Dzul Haà, el catamarà del Projecte NINAM, amb l’objectiu d’aconseguir veure cetacis prop del Cap de Creus.  No vàrem tenir sort i ens vàrem conformar veient ocells marins, peixos lluna, i tonyines que saltaven buscant peix.  Una bona experiència compartida amb bona gent.

Passat més d’un any, i després d’haver col·laborat en un Verkami per donar suport al projecte, aquest cap de setmana ho hem tornat a intentar. 

Vàrem sortir de Torelló el dissabte a la tarda en direcció a l’Escala (per passar la nit a casa dels amics Ramon i Ester) però vàrem fer una primera parada als Aiguamolls de l’Empordà. Volíem veure ocells i, sobretot, provar el nou objectiu de la càmera de fotos.

 

 

D’ocells no en vàrem veure una gran diversitat: collverds, cigonyes, fumarells,... però l’Helena ens va donar una lliçó de “deducció ornitològica” quan va identificar, a la primera, un jove de fotja que ens tenia una mica despistats. 

 

Els abellarols estaven molt actius i no paraven d’anar i venir del niu amb menjar al bec.

 

 

 

El paisatge estava molt bonic, la llum era perfecta, però la vegetació era tan alta que deixava poca visibilitat.  Amb prou feines se’ls veien les potes a les cigonyes...

 

L’endemà ens en vàrem anar cap a Roses, on ens esperava l’Albert i els companys de viatge.  El mar estava pla, pla, pla.  Semblava que aquesta vegada podríem tenir sort, especialment si teníem en compte que el dia abans havien vist 6 rorquals!

Després de les explicacions pertinents del capità de com cal comportar-se dalt el vaixell, posem rumb al Cap de Creus.

Mirem el mar a través de binocles i càmeres fotogràfiques però no hi ha gaire moviment.  Ens entretenim fent fotos i, fins i tot, pilotant el catamarà quan el capità té altres obligacions.

 

 

 

 

 

Passem per Cap Norfeu, veiem el Gat, arribem a Cadaqués, passem davant de Massa d’Or... i constatem que el vent del sud-est cada vegada es deixa notar més.  El mar ja no està tan pla.

 

 

“Els francesos” comencen a donar “partes” que indiquen que cap al migdia les onades seran fortes.  Els dofins i els rorquals no es deixen veure.  Per sort, un grup de mascarells -tot i que una mica lluny- ens anima el matí.  Un jove passa bastant a prop nostre.

 

També un grup de baldrigues es deixen observar, primer parades a l’aigua i després en vol.

 

 

Els peixos lluna no hi podien faltar:  des de lluny algú detecta l’aleta i ens hi acostem amb prudència.

 

I, evidentment, les gavines:

El mar s’està enrabiant fort.  I, a quarts d’una, l’Albert decideix que tornem cap al sud, passant prop de la costa. La temperatura ja no és la que era.  La boira, a estones, es posa damunt el Cap de Creus. Ens anem abrigant. El vent bufa fort.

 

Passem entre el Cap de Creus i Illa Encalladora, “saltant” de valent.  Amb aquestes crestes, és impossible veure cap dofí.  Optem per gaudir del paisatge.

L’Helena no para d’insistir fins que en Xevi l’acompanya a proa per disfrutar del “dragon khan” particular.  Queden molls de cap a peus però això no els fa desistir.

A mesura que ens acostem a Roses, el vent amaina, però vistes les poques possibilitats de veure cetacis, l’Albert opta per entrar a port.

Acabem la segona experiència al Dzul Haà sense haver vist cetacis però contents.

Podeu veure més informació del Projecte NINAM aquí.
I sobre l'albirament de 6 rorquals, aquí.